Joan Morlà

Alcalde del Catllar

Prudents i moderats

“L’entesa i el diàleg ens han permès aprovar els pressupostos”

El Catllar ha descentralitzat i apropat els serveis a les seves 28 urbanitzacions
0
3840

Seguint el nostre itinerari pel Tarragonès, visitem avui el seu extrem més oriental. Al municipi d’El Catllar hi trobem en Joan Morlà, qui, després de diverses legislatures, sembla que es tornarà a presentar.

Vostè porta cinc legislatures dedicades a la política municipal. Què el va impulsar a entrar-hi?

Em motivaven les ganes de fer coses pel poble i la voluntat de servei. Abans de fer d’alcalde, vaig estar fent de regidor, en oposició. Primer vaig estar tres legislatures en l’oposició i ara en porto dues més al govern municipal.

Quina diria que és la seva manera de fer política? Quin estil té de gestionar l’Ajuntament?

Diria que el meu és un estil prudent i moderat. D’intentar ajudar. Com li deia, és una voluntat de servei. Intentes ajudar en el que pots, de la manera més pràctica possible. També es tracta de parlar amb tothom, de negociar-hi… Fer content a tothom no és mai possible. Així que el millor és tenir un tracte moderat i una actitud prudent. De vegades, excessivament prudent.

Fer content a tothom no és mai possible. Així que el millor és tenir un tracte moderat i una actitud prudent

Quins aprenentatges ha obtingut dels dos mandats que ha exercit d’alcalde?

Que el temps tot ho relativitza i ho posa al seu lloc. De vegades estàs immers en una situació que creus que és absoluta i que tot ho embolcalla. Però no és així. Fins i tot, l’exemple de la pandèmia o el del Procés… Són situacions que no han acabat, ni molt menys. Només han canviat d’estadi, com si es trobessin en un altre apartat. Crec que aprens a relativitzar.

Què li ha significat, personalment, posar-se al capdavant de l’Ajuntament?

Doncs m’ha comportat problemes de salut. També, durant la pandèmia, he vist que no tot anava com havia d’anar. I m’ha calgut aprendre moltes coses. Amb això no vull tirar pilotes fora: he hagut d’aprendre a encaixar els problemes i a no deixar que m’afectessin excessivament.

Crec que potser he empatitzat massa amb la gent i amb els problemes. Jo he sentit que m’afectaven massa. Algun alcalde amb més experiència m’havia dit que aprendria a no deixar que m’afectessin tant. Però si et trobes en aquesta posició és perquè vols resoldre problemes i cadascú és com és. A alguns els afecta més i a d’altres menys; alguns ho gestionen més bé i d’altres pitjor.

Posar-me al capdavant de l’Ajuntament m’ha comportat problemes de salut

Ens ha portat unes fotografies personals. Ens les pot explicar?

El cert és que en tinc molt poques, perquè no soc gaire de fotografies. En guardo encara una de l’escola, de quan et retrataven amb el mapa al darrera. I de les actuals en tinc alguna que m’han fet amb el temps i que ara es publiquen a una pàgina de Facebook anomenada “el Catllar antic”.

Per exemple, allà n’hi ha una de quan amb uns companys baixàvem a la resclosa del riu Gaià. Fa molts anys hi havia una espècie de zona de platja en la que tothom anava a estirar-se amb la tovallola, a banyar-se i a prendre el sol. Hi anava molta gent. I nosaltres, de petits, ens escapàvem i ens hi anàvem a banyar. Allà vaig aprendre a nadar. Aquesta és una foto d’un moment molt entranyable, perquè eren temps molt feliços, de nens i nenes amb 13 i 14 anys sense obligacions. Tot era molt més tranquil aleshores.

També en tinc una de quan vaig fer la primera Comunió. Ens trobàvem encara a la dictadura, i jo vinc de família pagesa, de no gaires possibles. En una festa com aquella, als nens ens mudaven i anàvem a celebrar la festa a un restaurant. I allò era molt i molt extraordinari.

Parlem del municipi d’El Catllar i de la situació econòmica i social actual.

En aquest municipi, des dels darrers anys seixanta i setanta del segle passat, hi va haver la tendència a fer habitatges residencials i de cap de setmana. Sovint es van fer de manera no controlada i en tots aquests anys hem anat adaptant-nos a la Llei d’Urbanisme.

El fet d’estar tan a la vora d’una ciutat com és Tarragona, ens apropa moltes bones vies de comunicació. Això ha ajudat a augmentar la població. I més encara durant la pandèmia. Aleshores vam tenir un increment molt gran de veïns. Ara hem passat dels 5.000 habitants.

Durant la pandèmia vam tenir un increment molt gran de veïns. Ara hem passat dels 5.000 habitants

Com diria que són els catllarencs i les catllerenques? Tenen un bon teixit associatiu?

Tenim un teixit associatiu important. Tot i que precisament la pandèmia ha acabat amb dues associacions: la de gent gran i la coral. Potser tornaran a activar-se, perquè portaven molt de temps funcionant.

En quant a la gent local, molt poques persones treballen al poble. La majoria ho fan a Tarragona, a la indústria. Són persones que marxen de bon matí i que tornen tard al vespre. No semblem un nucli de 5.000 habitants, sinó un poble petit. No hi ha gaire gent pel carrer durant el dia…

No semblem un nucli de 5.000 habitants, sinó un poble petit. No hi ha gaire gent pel carrer durant el dia…

Quines coses bones i dolentes pot destacar-nos del municipi?

No sé ben bé què respondre… Per dir alguna cosa negativa, el nucli conserva encara coses de quan érem un poble petit: tothom sap el que has fet o, fins i tot, el que vols fer. Als pobles hi ha, de vegades, una excessiva pèrdua d’intimitat. Però desapareix Perquè, com us deia, cada vegada que una casa queda buida, l’ocupa una persona de la ciutat i la identitat de poble es va perdent. Abans coneixies a tothom i et saludaves amb tothom. Ara ja no és tant així.

I, com a coses bones, diré que som una població tranquil·la, que no destaca, ni surt gaire a les notícies, ni per bé ni per mal. Ens passen les mateixes coses que a la resta de municipis. Per exemple, ara mateix patim una onada de robatoris, però no són violents.

Cada vegada que una casa queda buida, l’ocupa una persona de la ciutat i la identitat de poble es va perdent

A una persona forastera què li recomanaria visitar del poble?

Li recomanaria anar a veure el Castell, que ara és el Centre d’Interpretació dels Castells del Baix Gaià. Allà hi fem visites guiades per a grups i escoles i de vegades, la guia vesteix els nens i les nenes d’època i els explica algun conte. I a l’estiu hi fem concerts a la terrassa, xerrades i fins i tot algun casament. El lloc és molt bonic i Déu n’hi do la de gent que s’hi vol casar.

Un altre lloc on podem anar és a la zona lúdica de la Torre d’en Guiu. Antigament havia estat un camp de conreu i, més tard, un càmping. Després el va comprar l’Ajuntament i ara hi tenim una zona d’esbarjo molt bonica, amb una arbreda, un restaurant, unes piscines i pistes de tennis i pàdel. Recentment hem fet una escola de música també.

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?

Tenim un endeutament zero. I encara tenim un romanent que no puc precisar ara mateix. Però també estem esperant una bona subvenció de la Diputació i la Generalitat que ens ajudi a construir un pavelló municipal. Un cop l’hàgim pagat ja no ens quedarà romanent, però seguirem tenint endeutament nul.

Volem construir un pavelló municipal. Un cop l’hàgim pagat ja no ens quedarà romanent, però seguirem tenint endeutament nul

Quins altres projectes, a banda del pavelló, s’han dut a terme aquesta legislatura?

El pavelló ja té el projecte fet i estem a punt de licitar-lo. A banda, estem a punt de fer un local social en una urbanització. Des que faig d’alcalde, seguim una lògica de descentralització, en la que intentem donar una sèrie de serveis a les urbanitzacions que tenim, 28 en total, que se senten apartades geogràficament. A la urbanització de Mas de Pallarés hi hem fet una pista poliesportiva i hem restaurat el sostre de la masia.

Des que faig d’alcalde, seguim una lògica de descentralització. Intentem donar serveis a les 28 urbanitzacions que tenim

Un altre projecte important és el de la construcció d’una caldera de biomassa que anirà annexada al pavelló. Aquesta caldera tindrà dos efectes associats: primer, ens ajudarà a avançar en la transició energètica. Segon, ens ajudarà a netejar la biomassa dels nostres espais forestals, que en la majoria són conreus abandonats… Ara podrem extreure combustible per fer funcionar la caldera, a la vegada que previndrem els incendis. Com us dic, tenim 28 nuclis que estan envoltats de boscos i ens costa molts diners fer franges de protecció per a tots.

Ara podrem extreure combustible per fer funcionar la caldera, a la vegada que previndrem els incendis

Interessant. Algun altre projecte?

Estem a punt d’instal·lar plaques fotovoltaiques al sostre d’una escola de música i aulari, en col·laboració amb el departament d’Educació. Allà hi subministrarem energia a l’escola, on hi ha alumnes de parvulari, primària i la ESO.

Algun projecte destacable en matèria de promoció econòmica?

Som un municipi petit i no tenim gaires projectes en aquest sentit. No obstant, aquesta caldera de biomassa que us deia pot comportar que alguna empresa estigui interessada en fer la gestió forestal. A nosaltres, com a Administració, ens serà molt complicat avançar. Però si trobem una empresa que faci la feina, serà un benefici per a les dues parts.

Com és l’equip de govern i com s’estructura el seu Ajuntament?

Som onze regidors, que formem part de sis grups municipals diferents. En quant a plantilla, tenim cinquanta-set persones, comptant les oficines, l’escola de música, els altres serveis municipals, la vigilància, la brigada… Sumeu-hi, a més, un arquitecte, un aparellador, un informàtic…

I de l’equip de govern, què ens en pot dir?

Al govern som tres regidors d’Esquerra Republicana. Hi ha també un regidor d’Iniciativa – El Catllar en Comú i un més de Junts per El Catllar. En total, som cinc regidors dels onze. Però també hem comptat amb suport del grup municipal socialista, tot i que no hi tenim cap pacte de govern. Dues de les seves regidores han treballat en una Comissió d’Igualtat i Benestar Social que s’ha ocupat de fer els plans d’igualtat intern i extern, així com de crear un servei de teleassistència del que estem molt orgullosos. L’entesa ens ha permès aprovar els pressupostos i altres propostes, que s’han fet amb el diàleg.

En un primer moment, es va conformar el govern municipal amb un altre grup, que era una assemblea d’electors, però van marxar al cap d’un any. Per això vam començar a parlar amb més intensitat amb aquestes dues regidores i vam crear una comissió.

Hem comptat amb suport del grup municipal socialista, tot i que no hi tenim cap pacte de govern

En el mandat anterior hi va haver fins a tres alcaldes diferents.

Així és. Vam passar d’un alcalde que ho havia estat durant 24 anys a un mandat de tres alcaldes diferents.

El present mandat ha estat més estable. Totes les propostes que s’han enviat s’han aprovat. A base de diàleg hem arribat a l’estabilitat.

Quin diria que ha estat el seu millor i pitjor moment com a alcalde?

El millor va ser la inauguració de l’escola de música. Va ser un esforç important, perquè fins aleshores fèiem uns ensenyaments musicals i havíem hagut de fer molts pelegrinatges per edificis i aules distintes. Per a nosaltres, l’escola era una aposta de futur. Ara intentarem fer tots els tràmits per fer que sigui oficial.

El pitjor va ser la pandèmia, sens dubte. Ens va trastocar molt. Tenim la sort de poder anar oblidant les coses i superar-les. Però els inicis van ser molt durs.

Per a nosaltres, l’escola de música era una aposta de futur

Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en quines preocupacions coincideixen?

Nosaltres entenem el Baix Gaià com a una sub-comarca de pobles diferents, amb interessos diversos. Per exemple, tenim poblacions molt turístiques, amb un perfil econòmic determinat, i d’altres que són d’interior. A El Catllar hi tenim una oferta intermèdia.

Què reivindiquem? Doncs no quedar-nos tan sols davant de les Administracions superiors. Entenem, però, que l’estructura està muntada així i que la nostra feina és adaptar-nos i sortir-nos-en de tot plegat.

Reivindiquem no quedar-nos tan sols davant de les Administracions superiors

Creu que des dels Governs s’escolta prou els municipis com El Catllar a l’hora de planificar el país?

Crec que cadascú té la seva feina. Les Administracions superiors fan la seva i tu t’has de fer escoltar i valdre. Per això ja hi ha els Consells Comarcals. Allà hi trobem els consells d’alcaldes i les assemblees. També tenim la Diputació, que ens dona molt de suport. Però, no obstant, de vegades sents com si estiguessis sol.

Ja per acabar, com és un dia de treball de l’alcalde d’El Catllar?

D’entrada jo no tinc una dedicació exclusiva a l’alcaldia, sinó parcial. I hi treballo a la tarda. Com que treballo a l’Administració (Departament d’Acció Climàtica), la meva activitat municipal depèn una mica del requeriment concret, ja sigui de representació institucional o de gestió.

Alguns dies que haig d’anar prop de Tarragona, puc venir a representar l’Ajuntament, però no solen ser dates fixes. A les tardes, la dedicació no es tanta entre setmana. Més aviat treballo molt els dissabtes i els diumenges. De vegades rebo trucades en hores intempestives. Diria que posar-li un horari a un alcalde no té gaire sentit: és com intentar posar portes al bosc.

Joan Morlà és fill d’El Catllar, nascut en la mateixa casa on viu actualment. Va venir al món una freda nit de gener, assistit d’una llevadora. Va cursar el batxillerat a Tarragona i també un cicle d’activitats agràries. Actualment treballa al Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat com a controlador pecuari. Aficionat a buscar bolets, es defineix com una persona de perfil moderat i prudent.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

Un llibre especial? “Armas, gérmenes y acero”, de Jared Diamond. Em va agradar molt.

Una pel·lícula? La Trilogia d“El Padrino”

Una cançó? Darrerament m’agrada molt en Carusso. Però també m’agrada: “Viva la vida” de Coldplay.

Un plat de cuina? La Paella, per exemple

Un país? Catalunya

Un viatge? La meva dona és romanesa i falta visitar Transilvània.

Un esport? Anar buscar bolets. De vegades camino fins a nou quilòmetres.

El que més li agrada d’una persona? La franquesa. Prefereixo que m’insultin a la cara que d’amagat.

El Catllar

El Catllar, a la part més oriental del Tarragonès, forma part de la denominada sub-comarca de la Vall Baixa del Gaià que, a la vegada, s’integra dins de la demarcació històrica del Camp de Tarragona. Amb 26 km2 i 28 nuclis i urbanitzacions diferents, acumula 5.000 habitants, amb un extraordinari increment poblacional en els darrers vint anys. La majoria d’aquestes persones viuen i treballen a la capital, a uns pocs minuts en cotxe. Fins a la construcció de l’embassament del riu Gaià, l’aigua es trobava present en els nombrosos camps de conreu. Actualment, el municipi es troba a l’espera de la materialització d’un conveni que li ha de tornar a portar l’alegria hídrica d’antuvi. El Castell d’El Catllar (actualment, Centre d’Interpretació) i l’església de Sant Joan Baptista són, potser, els dos actius arquitectònics de major interès del municipi. El paisatge forestal i agrari és l’altre gran punt d’interès visitable.

Alcaldes.eu recomana:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.