L’alcalde de la capital portuguesa reflexiona per alcaldes.eu sobre els grans reptes urbans del segle XXI —habitatge, mobilitat, turisme o transició climàtica— i defensa el paper central de les ciutats en la governança europea.
Lisboa ha viscut una profunda transformació en els darrers anys. Quins considera que són avui els principals reptes de governar una capital europea com Lisboa?
Lisboa ha canviat molt. Ha canviat econòmicament i socialment. Pel que fa a l’economia, l’aposta per la innovació ha portat a la captació de grans empreses que avui estan creant més ocupació. Aquest creixement ha comportat una enorme transformació social: dos de cada cinc residents a Lisboa són avui estrangers. És una cosa inèdita. Aquest creixement crea nous reptes. La inclusió social, la necessitat de no deixar ningú enrere, és un d’aquests reptes. Igual que ho són la mobilitat i l’espai públic. Tanmateix, de tots els reptes que tenim al davant, l’habitatge és avui el principal.
L’aposta per la innovació ha portat a la captació de grans empreses que avui estan creant més ocupació
L’habitatge assequible s’ha convertit en un dels grans reptes urbans. Quines polítiques impulsa Lisboa en aquest àmbit?
Sens dubte. L’habitatge és el nostre repte més gran, especialment després d’una dècada en què gairebé no es va construir habitatge a Lisboa. Quan vaig arribar a la Cambra Municipal, la construcció era mínima. A més, l’habitatge es veia com un tema ideològic. Un problema tan complex exigeix totes les respostes: del sector públic, del sector privat, del sector cooperatiu i del sector social.
En els darrers anys hem aconseguit construir i rehabilitar milers d’habitatges, lliurar claus a famílies lisboetes, donar suport al pagament de lloguers i reactivar cooperatives d’habitatge. També hem aprovat projectes que permetran construir nous barris i hem impulsat programes específics per als joves, facilitant el retorn als barris històrics.
L’equilibri entre desenvolupament urbà i qualitat de vida és una preocupació comuna a moltes ciutats. Com treballa la Cambra Municipal de Lisboa per mantenir aquest equilibri?
Com deia abans: el creixement econòmic, que és una cosa que tots volem, crea certes pressions socials. És el que dic que és una mena de dissonància cognitiva en la vida de les ciutats. D’una banda, volem més economia; de l’altra, hem de suavitzar els efectes de l’èxit d’aconseguir més economia. En gran mesura, això és el que passa a Lisboa i a les principals ciutats desenvolupades. Hem de trobar un equilibri que permeti acomodar totes dues exigències. A Lisboa, aquest equilibri s’assoleix amb un gran treball que hem fet en allò que anomeno “Estat Social Local”. Avui, a Lisboa, la gent gran té accés gratuït a un metge, les dones lisboetes menors de 50 anys tenen mamografies gratuïtes, els joves no paguen per utilitzar el transport públic. Tot això és resultat d’aquest equilibri que intentem trobar. No podem tenir només creixement econòmic – ens faltaria la dimensió social. Però tampoc podem tenir la part social sense creixement econòmic.
A Lisboa, l’equilibri s’assoleix amb un gran treball que hem fet en allò que anomeno “Estat Social Local”
El turisme és un motor econòmic fonamental, però també genera tensions. Com afronta Lisboa aquesta realitat?
El turisme il·lustra perfectament els efectes socials del creixement. Dinamitza l’economia i crea ocupació, però també genera preocupacions sobre la identitat i la cultura de la ciutat. Per això hem adoptat mesures per garantir un impacte positiu. Hem incrementat la taxa turística, alhora que reduíem impostos als residents. Aquesta contribució addicional dels visitants ens ha permès invertir en espai públic, mobilitat i cultura, incloent la creació de nous equipaments culturals.
Quin paper té Lisboa en la transició ecològica i energètica?
Les ciutats tenen un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. A Lisboa ens hem fixat l’objectiu de ser una de les primeres cent ciutats neutres en carboni a Europa el 2030. És una meta ambiciosa en la qual treballem diàriament.
Impulsem grans infraestructures d’adaptació climàtica, promovem una mobilitat més sostenible i ampliem els espais verds. També incorporem mesures com l’ús d’aigua reciclada i la modernització de l’enllumenat públic.
A Lisboa ens hem fixat l’objectiu de ser una de les primeres cent ciutats neutres en carboni a Europa el 2030
Com s’aprofita la innovació tecnològica en la gestió municipal?
La innovació i la tecnologia són instruments essencials per millorar l’eficiència i la qualitat del servei públic. Lisboa avança en la transformació digital amb nous sistemes de gestió documental i projectes estratègics que facilitaran la relació amb la ciutadania i optimitzaran la gestió interna.
Quines iniciatives s’impulsen per reforçar la cohesió social?
La cohesió social és una prioritat. Treballem en la construcció d’un “Estat Social Local” que complementi l’acció estatal. Això es concreta en programes de salut, suport a famílies vulnerables, transport gratuït i reforç de polítiques d’inclusió, incloent mesures específiques per a persones en situació de sense llar.
La cohesió social és una prioritat
Quines són les prioritats en mobilitat urbana?
La mobilitat és central. Hem implantat transport públic gratuït per a joves i gent gran, reforçat la flota de transport, ampliat serveis de bicicletes públiques i impulsat noves solucions de connexió metropolitana. Apostem per una diversitat de respostes, evitant visions excessivament ideologitzades.
La seva trajectòria europea ha influït en la seva manera de governar?
Haver viscut diferents nivells de governança m’ha ajudat a comprendre el valor únic del poder local. Les ciutats són l’espai on les polítiques europees es concreten. Per això considero que els municipis han de tenir un paper central en les estratègies comunitàries.
Considera que les ciutats tenen prou pes a Europa?
Les ciutats haurien de tenir més influència en els processos de decisió europeus. Són actors clau en la implementació de polítiques i han de participar activament en la definició de solucions.
Quina és la principal lliçó de la seva experiència com a president de la Cambra?
El contacte directe amb la ciutadania. Dedico molt temps a escoltar les persones, entendre les seves preocupacions i evitar la distància institucional. Un govern local proper és essencial per a una bona gestió pública.
Dedico molt temps a escoltar les persones, entendre les seves preocupacions i evitar la distància institucional
Quina és la seva visió de futur per a Lisboa?
La Lisboa del futur ha de combinar innovació, cultura i dimensió social. Una ciutat amb oportunitats econòmiques, oferta cultural accessible i un Estat Social Local fort.
Com ha influït la seva trajectòria internacional en la seva acció política?
La meva formació i experiència professional m’han aportat una mentalitat pragmàtica, orientada a resultats. Considero essencial que les polítiques públiques generin impactes concrets en la vida de les persones.
Quin ha estat el moment més exigent del seu mandat?
La gestió de situacions tràgiques ha estat especialment dura a nivell personal i institucional. Aquests moments exigeixen responsabilitat, empatia i rigor en la presa de decisions.
La gestió de situacions tràgiques ha estat especialment dura a nivell personal i institucional
Què el motiva a continuar en la política local?
La possibilitat de millorar la vida de les persones. Des dels petits detalls fins a les grans actuacions, aquest impacte és la principal font de motivació.
