Els partits i moltes llistes veïnals ja treballen, amb discreció i cautela, amb vista als pròxims comicis locals
El mandat avança sense grans conflictes en un context marcat més per la gestió que per grans obres
Les grans formacions, però també les independents, coincideixen que falten recursos i sobra paperassa
El mandat 2023-2027 als ajuntaments encara no ha enfilat la recta decisiva, però els partits ja han començat a greixar les maquinàries amb la vista posada al maig del 2027. De portes enfora, el recurs de les paradetes al carrer ha estat explotat en municipis grans i mitjans per formacions, sobretot, a l’oposició, tot i que cada cop més la tendència és traslladar l’acció propagandística a les xarxes socials, un canal que permet als governs lluir la seva acció i a les oposicions donar visibilitat als seus contraatacs.
La litúrgia dels plens municipals ha passat a segon terme: les bondats, per exemple aquestes setmanes, dels pressupostos per al 2026 se solen anunciar abans de la votació, per part de les alcaldies, mentre que les crítiques dels altres grups es desgranen passada la sessió. La tònica general és que manca diàleg entre uns i altres, malgrat que la fragmentació de llistes i vots que s’ha anat constatant en els comicis del 2019 i el 2023 sembla que s’accentuarà més.
Poca èpica i més pragmàtica
Si el mandat 2019-23 va estar marcat per la covid, el present no s’ha deslliurat de la ressaca inflacionària conseqüència de la guerra a Ucraïna. El pes de les nòmines de personal, combinat amb els peatges a la gestió dels residus i les normes d’austeritat pressupostària imposades pel govern estatal, han deixat poc més marge d’acció que apujar impostos i taxes a inicis de mandat. Entre la covid i les eleccions anteriors, no tocava collar gaire el contribuent, i la recepta continua vigent en l’escenari de contenció per al 2026.
El desbloqueig del govern estatal del PSOE a l’opció de destinar més recursos municipals a inversions, com ara en matèria d’habitatge, per mirar de frenar la ruptura total de Junts al Congrés, pot suposar un baló d’oxigen per als governs locals de qualsevol color. Però el municipalisme continua reclamant la revisió del finançament que cobreixi competències i més personal habilitat per omplir vacants a les secretaries o intervencions, figures cabdals per donar sortida a uns requisits burocràtics que s’endureixen i que, segons coincideixen diverses veus, han impedit treure més suc de la injecció dels fons europeus Next Generation.
Prudència en els debats
El vell manual de qualsevol oposició prescrivia que els debats de taxes eren bon moment per denunciar increments, però cada cop més els decibels de les crítiques es contenen: sempre hi ha armes llancívoles al calaix dels governs, sobre herències d’etapes anteriors, o bé de puges tributàries similars o superiors per part d’altres governs, del mateix color dels crítics, en alguna altra població.
