L’octubre de 2024, Barcelona va ser la primera ciutat de l’Estat que va instaurar una figura responsable de vetllar pel funcionament nocturn de totes les coses. Seguia un model internacionalment reconegut. La persona escollida va ser Carmen Zapata. En cert sentit, és l’alcaldessa de nit del cap i casal.
Com va ser que li van proposar ser “alcaldessa de nit” de Barcelona?
Durant divuit anys vaig ser directora gerent de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya – ASACC (avui estic en excedència), i, d’aquests, 7 vaig presidir l’Associació Mujeres de la Industria de la Música – MIM, una entitat feminista estatal del sector. Igualment, vaig participar en la creació de diversos protocols anti-assatjament amb la Generalitat i l’Ajuntament i el meu perfil encaixava en una nova mirada de la gestió nocturna de Barcelona.
L’alcalde Collboni em va contactar i em va dir que el meu perfil li havia agradat, atès el meu coneixement de les activitats musicals i culturals de la ciutat i el meu compromís amb el feminisme.
El meu perfil li agradava a l’alcalde Collboni, atès el meu coneixement de les activitats musicals i culturals de la ciutat i el meu compromís amb el feminisme
Vostè volia formar part de la política municipal?
No. De fet, ni sabia que aquest era un càrrec polític. La figura del comissionat/da de nit té un caràcter diferent en cada ciutat: en algunes és un encàrrec polític i en d’altres, que jo havia conegut, és més aviat una funció externa d’assessoria i mediació en la vida nocturna. Quan m’ho van proposar, pensava que es tractava de la segona tipologia.
Aviat vaig esbrinar que la figura del comissionada té un estatus equivalent al d’una regidora, però sense ser càrrec electe: no anem a plenaris, ni votem en qüestions de govern, però sí formem part del govern municipal. És una singularitat que tinc en relació als meus homòlegs internacionals.
Jo no volia formar part de la política municipal. De fet, pensava que el càrrec era de mediació i assessoria
En el seu càrrec, vostè té més capacitat executiva o mediadora?
Depèn. El càrrec és més aviat de mediació. Però també d’acció: moltes de les coses que he anat proposant han portat a la implementació de protocols que milloren la convivència.
Quina valoració fa, personalment, d’aquesta feina?
Està sent un repte intens, interessant i apassionant. Penso que es poden fer coses que millorin la vida de les persones en tots els sentits: socialització, espais de lleure, accés lliure a la cultura, convivència, dret al descans… Com diu l’alcalde, “quan Barcelona parla, el món escolta”. La nostra ciutat atreu l’atenció de tot arreu. Tenim un turisme cultural i musical que cal posar en valor i preservar.
D’altres ajuntaments han intentat allunyar les seves activitats nocturnes i musicals del nucli urbà, però ha estat sempre un fracàs. I penso que tots tenim dret a activitats nocturnes, musicals i de lleure a prop nostre. És com els teatres, biblioteques i altres serveis essencials: la cultura i la socialització són drets que han d’estar a la vora de la gent. Però, a la vegada, fent-ho compatible amb el descans dels residents.
D’altres ajuntaments han intentat allunyà les seves activitats nocturnes i musicals del nucli urbà, però ha estat sempre un fracàs
Ara que estem en la discussió dels canvis d’hora, quin és l’horari que s’entén com a “nocturn”?
Internacionalment, és de sis de la tarda a sis de la matinada. Però això, a Barcelona, no funciona. A les sis de la tarda encara és molt aviat. En aquest país, moltes de les les hores extres es comencen a pagar a partir de les 22h. Per tant, per a nosaltres l’horari nocturn comença sobre les vuit o nou del vespre.
En la seva estratègia, quines necessitats preveu que tingui la ciutadania a la nit?
Una de les mesures més importants que vam presentar al mes de maig passat va ser la de conèixer què passa a la ciutat de nit. Entre un 8 i un 10% dels ciutadans treballen a la nit. I, d’aquests, només una minoria treballen en l’activitat d’oci… La majoria ho fan en serveis essencials, neteja, salut… Moltes coses passen a la nit que permeten que la ciutat estigui preparada, quan tota la resta ens llevem.
El que volem és entendre les activitats nocturnes que hi ha, en totes les seves capes: mobilitat, seguretat, serveis bàsics accessibles… Tot això és necessari, ja sigui per lleure, o per treball.
Entre un 8 i un 10% dels ciutadans treballen a la nit. I, d’aquests, només una minoria treballen en l’activitat d’oci…
Ha esmentat la seguretat. Què és el que vostès han posat en marxa, en aquest sentit?
En aquesta casa ja hi existien eines anti-assatjament, o de mediació nocturna, o itineraris segurs, o el protocol “No Callem” (que funciona a la perfecció i és un referent nacional i internacional). Però jo he proposat ampliar aquests serveis: allà on només hi havia sis mediadors nocturns, n’hem passat a tenir vuit i busquem duplicar-los. Aquestes persones fan mapes del que passa a la nit a la ciutat i informen de tota mena de coses: des de punts foscos de potencial risc per a la salut (llocs on la gent orina indegudament, o fa botellots), fins a altres incidències. Aquests mediadors parlen amb les persones que tenen actituds incíviques i, a la vegada, ho comuniquen. I això funciona molt bé, perquè anticipa conflictes més greus, i evita intervencions de la Justícia.
I quant als itineraris segurs, han funcionat a les festes majors de Barcelona des de 2022. Els fan dos agents de la Guàrdia Urbana. Els passats mesos d’agost i de setembre, vam fer una prova pilot per crear aquest dispositiu cada cap de setmana de l’any. Ara ja tenim informació de com ha anat i aviat sortiran les places a concurs, amb vistes a tenir-lo funcionant a la primavera i a l’estiu de 2026.
La mediació funciona molt bé: anticipa conflictes més greus, i evita intervencions de la Justícia
Recorda el seu primer gran repte que se li va presentar?
Sí. Va ser quan vaig dir públicament que Barcelona necessitava més locals i discoteques. Jo pensava que els veïns m’ensenyarien les urpes, però no va ser per tant. N’hi va haver alguns que em van contestar que la nit és per a dormir i d’altres (la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona) que hi estaven d’acord. Em deien que Barcelona necessitava més vida nocturna, tot i que més ben planificada.
Quan vaig dir públicament que Barcelona necessitava més locals i discoteques pensava que els veïns m’ensenyarien les urpes, però no va ser per tant
Com es troba l’equilibri entre lleure, seguretat i descans veïnal?
Les campanyes de civisme tenen un impacte relatiu. Voldríem que en tingués més, però en tots els locals nocturns, el cartell de “respecteu el descans veïnal” acostuma a ser un element de decoració.
Penso que l’equilibri passa per informar bé. I, en això, els serveis de mediació nocturna fan una tasca valuosa. No crec que calgui tenir un policia al darrere de cada persona per advertir o sancionar. Més aviat crec en la prevenció. Cal admetre que el nostre és un país sorollós. Parlem alt, la temperatura ens convida a viure al carrer, tenim molts quilòmetres de costa i passem moltes hores a l’espai públic. No som conscients del soroll que fem, o que pateixen els altres. Així doncs, els serveis que reforcen les campanyes de civisme són molt útils.
A més, tothom ha de ser conscient que el nostre mal comportament posa en risc la continuïtat dels locals que tant ens estimem. El discurs cap a les persones usuàries de lleure hauria de ser: “si això t’agrada, comporta’t i respecta l’entorn”.
El discurs cap a les persones usuàries de lleure hauria de ser: “si això t’agrada, comporta’t i respecta l’entorn”
Com es treballa la tensió entre les empreses que volen obrir discoteques i l’Ajuntament, que vol mantenir la convivència?
Hi ha empreses que volen muntar discoteques. El problema és en quin lloc de la ciutat les creen. A Barcelona, hi tenim àrees on fa anys es van instal·lar discoteques i sales que estaven en zones més industrials. Però la ciutat ha anat creixent, els residents s’han posat al voltant i s’han creat conflictes de convivència.
Dins de la mesura de govern que vam presentar el maig passat hi ha una proposta anomenada “agent del canvi” que busca protegir les activitats preexistents i tenir previst que quan es construeixin habitatges no es posi en risc ni l’activitat, ni el descans dels veïns: dobles vidrieres, façanes que trenquin la sonoritat, etcètera. En el cas de noves sales de concerts, el que haurem de buscar seran zones on hi hagi més oficines que habitatges, o zones verdes que tallin les ones del so per preservar el descans.
Si tenim una estratègia de governança nocturna, podrem estudiar els plans urbanístics de la ciutat i instal·lar millor les noves activitats nocturnes. Encara queden algunes zones que encara estan en desenvolupament i en les que es podran autoritzar activitats.
En el cas de noves sales de concerts, el que haurem de buscar seran zones on hi hagi més oficines que habitatges, o zones verdes que tallin les ones del so per preservar el descans
No faltaran peticions.
Certament. Però també hi ha barris en els que ara mateix no hi ha res i que no resulten prou atractius per als empresaris. Totes les empreses volen instal·lar-se allà on hi ha més activitat, més gent i més locals. Però no podem permetre que això creixi il·limitadament. Cal atomitzar les activitats.
Com es coordina vostè amb l’Ajuntament “de dia”?
La nostra és una feina molt transversal. Jo em reuneixo pràcticament amb tothom: Mobilitat, Seguretat, Prevenció, Feminismes, els plans antiassatjament, Comissiónats de Convivència, Infància, Cultura, Alcaldia, escoles superiors de música, Economia, Turisme…
La nit és l’altra part del dia, i hi passa de tot. Jo m’he de coordinar amb les diferents àrees i grups de treball. I intento que en cada pla i programa s’hi afegeixi una nova capa més, que és la de la mirada des del punt de vista nocturn.
Quin seria el model d’oci nocturn que caldria promoure per tenir una ciutat equilibrada i sostenible?
Hauria de proposar una oferta variada, tot i que jo no soc qui per dir quins continguts ha de tenir. Finalment, cada empresa i sala pot oferir uns estils musicals o de lleure, segons la demanda i l’interès de la gent i a mi me’n pot agradar més un o altre. Allà on sí puc incidir és en demanar que l’oci sigui no discriminatori, que treballi amb perspectiva de gènere i de diversitat i que sobretot estigui regulat per uns protocols que garanteixin el lliure accés de totes les persones, especialment pel que fa a les dones i al col·lectiu LGTBI.
I, és clar, cal que cada local sigui corresponsable de l’impacte que genera en la ciutat. Ja tenim en marxa moltes col·laboracions público-privades entre les empreses, els districtes i la Guàrdia Urbana en aquest sentit.
En què es treballa, en quant a mobilitat nocturna?
Fa poc hem demanat un informe per conèixer l’activitat nocturna de la ciutat. I amb aquestes dades veurem si el transport públic disponible a les hores nocturnes dona l’abast per a totes les persones. Un cop vist això, sabrem on hem de reforçar el transport. Especialment, pensant que no totes les nits tenim el Metro obert.
Hi ha algun espai de diàleg entre els veïns i el sector de l’oci?
Sí. N’hi ha molts. Els consells de barri, per exemple, estan convocats pels districtes. Allí hi ha cossos de seguretat, bombers, Mossos, representants de les entitats de restauració i lleure, de les entitats veïnals… I s’hi aborden tots els problemes que generen conflicte o que es poden millorar. Tenen unes reunions periòdiques.
I hi ha d’altres fòrums: reunions de seguretat, o consells de barris, o consells d’entitats… Dins de cada districte hi ha espais on es convoquen tots els agents interessats en la vida dels barris.
Vostè ha conegut “alcaldes de nit” en ciutats d’altres països. Quina iniciativa l’ha inspirat més, i ha volgut portar a Barcelona?
La gran inspiració per a mi va ser la figura de l’agent del canvi (agent of change) que existeix al Regne Unit. També vaig trobar-la vigent a Berlin, on, amb un altre nom, ha servit per blindar els clubs de música electrònica (declarats com a Patrimoni Immaterial per part de la UNESCO).
D’altra banda, em mantinc en un xat internacional d’alcaldes de nit, amb 80 persones de tot el món: Texas, San Francisco, Nova York, Roma, París, Amsterdam, Groningen, Berlin… N’hi ha molts. Al xat ens compartim informació i preguntes sobre com abordar determinades problemàtiques, i després ens ocupem d’aterrar-ho. Fa uns mesos, va venir a Barcelona el meu homòleg de Sidney i ens va explicar una dada interessant.
La gran inspiració per a mi va ser la figura de l’agent del canvi (agent of change) que existeix al Regne Unit
Què els va dir?
Doncs que anys enrere van viure un episodi d’assassinat en una zona de lleure de la ciutat, i van decidir precintar-la integralment. Al cap de cinc anys, però, l’oci s’havia escampat per tota la ciutat i era insalubre, il·legal, mafiós… El govern va veure clar que calia reactivar aquella zona de lleure, fer-la legal i segura. Entre d’altres coses perquè també és una activitat econòmica i social.
S’assemblen gaire, Sidney i Barcelona?
No. En res. Ni en les dimensions, ni en la forma dels carrers. Però nosaltres també hem viscut el tancament del lleure durant la pandèmia i vam veure que la gent feia servir els espais públics de manera indiscriminada i que això no podia ser. Ens interessa tenir un oci regulat.
Així doncs, ens podem inspirar en la manera en què cada ciutat gestiona les queixes veïnals, o en com es resolen a través d’oficines administratives de l’Ajuntament. En certes ciutats, si no hi ha un mínim de queixes sobre un tema, no s’actua. Es considera que una queixa aïllada no preval sobre el dret de les altres persones a divertir-se. És interessant entendre aquestes diverses mirades, però al final cal que facis el teu propi model.
A Barcelona tenim quatre escoles superiors de música que produeixen centenars de llicenciats en Musicologia. Són persones que necessiten escenaris per tocar. Tenim grans festivals que es nodreixen d’aquests professionals, que abans passen per totes les petites sales de la ciutat. La nostra xarxa de sales de concert està a l’alçada de les millors del món… Tot això ho hem de protegir i gestionar. I, a la vegada, ens fa tenir particularitats que ens diferencien d’altres ciutats del món.
Durant la pandèmia vam veure que la gent feia servir els espais públics de manera indiscriminada i que això no podia ser. Ens interessa tenir un oci regulat
Barcelona està al capdavant de les ciutats europees en oci nocturn?
Està molt ben considerada. Tenim cocteleries premiades, discoteques que estan entre les millors del món amb premis de sostenibilitat… Els clubs que tenim són referents.
Una de les coses que més em van sorprendre després del meu nomenament va ser l’interès de tot aquest grup d’alcaldes de nit internacionals en conèixer-me i saber què proposava per a la ciutat. Així doncs, ja hi havia un interès per Barcelona i pel seu prestigi en aquest camp.
Aviat vostè participarà en un congrés internacional de comissionats i comissionades nocturns.
Així és. Serà a Sidney, precisament. I compartiré ponència amb l’alcalde de nit de Nova York. Per a mi, serà un privilegi i una responsabilitat. Però, sobretot, volem explicar el model de Barcelona i el pla d’acció que tenim. Vull pensar que el que estem fent s’està reconeixent com a bona pràctica.
Des de la seva experiència, creu que altres municipis catalans haurien de crear una figura similar a la seva?
Crec que estaria molt bé. Tots els municipis de l’àrea metropolitana han vist molt reduïdes les seves activitats nocturnes. I si Barcelona ja té mancances de places de lleure i cultura per a la gent de la ciutat, i ja rep el turisme, sumeu-li també la pressió de la població de la primera corona de l’àrea metropolitana, que venen a Barcelona.
Estaria molt bé que els alcaldes, ja siguin de dia o de nit, es parlessin i decidissin com cal repartir el joc. El fet que a Hospitalet, la segona ciutat de Catalunya amb 300.000 habitants, només tingui dues discoteques implica que la seva gent ve cap a Barcelona a divertir-se.
Cal repartir més el joc: Hospitalet, amb 300.000 habitants, només té dues discoteques i la seva gent ve a Barcelona a divertir-se
Quins consells donaria als municipis que vulguin desenvolupar una figura pròpia com la de vostè, o una estratègia pròpia de gestió nocturna?
El gran consell és que intentin abstraure’s de l’estigma que envolta les activitats de nit. Tot al contrari del que es diu, l’activitat nocturna és saludable, necessària i genera molta ocupació. No es pot viure sense lleure o cultura, i cal abordar-ho. Si posem el cap sota l’ala i ens hi neguem, o fem que el lleure se’n vagi cap a una altra ciutat, no guanyem res. Cal determinació i treball, perquè és un fet bàsic per a la vida de les ciutats.
