Alcaldes del Vallès Oriental alerten del creixement de discursos d’odi vinculats a l’exclusió
Granollers, 18 de juliol de 2025
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental, juntament amb representants del tercer sector, aposten per una major coordinació en la lluita contra la vulnerabilitat social, acompanyada d’una major disponibilitat de fons. Així ho han expressat aquest matí al diàleg titulat “Compromisos per limitar la vulnerabilitat social: els nous reptes”, organitzat per alcaldes.eu amb la col·laboració del Consell Comarcal del Vallès Oriental i el patrocini de Grup Puigfel. L’acte ha tingut lloc a la Sala Tarafa de Granollers i ha reunit responsables institucionals, alcaldes i entitats socials del territori per debatre sobre els desafiaments socials més urgents: habitatge, pobresa infantil, envelliment, solitud no desitjada i exclusió residencial.
La trobada s’ha plantejat mitjançant dues taules de debat complementàries. A la primera hi han intervingut càrrecs supramunicipals com Emilio Cordero, president del Consell Comarcal del Vallès Oriental i alcalde de Canovelles; Meritxell Budó, presidenta de l’ACM i alcaldessa de La Garriga; Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona i Jordi Mas, Director General d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya. A la segona taula, alcaldes de la comarca, i d’altres zones del territori, i representants del tercer sector han compartit experiències i demandes concretes.
Els reptes comuns: més habitatge, més finançament, més coordinació
Tots els participants han coincidit en assenyalar l’habitatge com un eix central per limitar la vulnerabilitat social. Jordi Mas ha defensat el “Pla 50.000” del Govern per ampliar el parc públic, i diversos alcaldes han compartit iniciatives valentes amb fons europeus o en col·laboració amb el tercer sector, tot reclamant més marge d’actuació local i suport administratiu.
Meritxell Budó ha posat veu a una demanda compartida: “Els ajuntaments som la primera porta d’entrada per a les persones vulnerables, però també l’última a rebre els recursos”. Ha reivindicat un finançament adequat per a una administració que sovint ha de fer de darrera xarxa de protecció social.
Sònia Fuertes ha destacat que la vulnerabilitat no és un fet puntual, sinó estructural, i ha demanat equiparar les polítiques socials a les grans estructures d’estat com l’educació o la sanitat. També ha alertat del creixement dels discursos d’odi i la necessitat de coproduir polítiques públiques amb el tercer sector.
Les veus del territori: reptes reals, solucions properes
Els alcaldes presents han coincidit en subratllar la càrrega que recau sobre els municipis, tot i les seves limitades competències. Des de Cardedeu fins a Masquefa, passant per Bigues i Riells, Caldes de Montbui o l’Ametlla del Vallès, s’han compartit exemples concrets d’habitatge d’emergència, rehabilitació d’edificis, habitatge dotacional per a gent gran o acords amb fundacions i cooperatives.
També s’ha denunciat el “NIMBY” creixent (not in my backyard o “no al meu pati del darrere”) davant projectes socials i s’ha apel·lat al lideratge pedagògic dels governs locals per combatre prejudicis i promoure convivència.
Les entitats socials: propostes validades, models replicables
Les fundacions Maria Raventós i Habitatge Social han presentat els seus models d’acompanyament integral i gestió d’habitatge assequible, amb resultats positius en inserció i millora del benestar. Han demanat una implicació més estructural de les administracions en la planificació i finançament d’aquestes aliances.
Per la seva banda, el Fòrum de Síndics Locals, representat per Josep Escartin, ha demanat més escolta activa a les persones vulnerables i eines comunicatives clares per a una ciutadania sovint desorientada davant la complexitat administrativa.
En contra dels discursos de l’odi
La crítica al discurs de l’odi ha estat present al llarg del diàleg. Diversos ponents l’han assenyalat com una derivada perillosa de la precarietat i la falta de polítiques socials robustes. Tant representants institucionals com del tercer sector han alertat que la frustració social, quan no troba canals de resolució col·lectiva, pot degenerar en relats d’exclusió i estigmatització dels més vulnerables.
En paraules de Sònia Fuertes “hi ha una temptativa d’erosió dels sistemes d’atenció social que s’expressa en un augment del discurs de l’odi”. La resposta, han coincidit els participants, no pot ser només normativa o reactiva, sinó profundament pedagògica: cal escoltar, comunicar millor i implicar la ciutadania en la construcció d’una societat cohesionada i justa, com ha dit l’alcalde de Bigues i Riells, Joan Galiano.
Aliances per a una societat cohesionada
El diàleg ha conclòs amb un ampli consens en la necessitat d’actuar conjuntament. “No podem permetre que cap infant en situació d’emergència quedi al carrer”, ha sentenciat Daniel Gutiérrez, alcalde de Masquefa. “Cal posar els municipis al quiròfan i prioritzar segons la gravetat”, ha afegit Emilio Cordero.
Malgrat les diferències de mida i recursos, tots els participants han expressat el seu compromís amb una governança valenta i cooperativa per respondre a una realitat social canviant, complexa i urgent.
A banda dels esmentats, han participat en el diàleg: Marta Bàrbara (Fund. Maria Raventós), Sergio Rodríguez (Fund. Habitatge Social), Josep Quesada (alcalde de Cardedeu), Isidre Pineda (alcalde de Caldes de Montbui), Jan Santaló (alcalde de l’Ametlla del Vallès), Raül Valentín (alcalde de St. Antoni de Vilamajor) i Roser Colomé (alcaldessa de Vilanova del Vallès).
La notícia a altres mitjans:
