A la comarca, gairebé tota la superfície forestal és privada i sense planificació. Els propietaris alerten que la rendibilitat, la burocràcia i la manca de relleu en fan inviable la gestió, en un context on el bosc ja ocupa el 65% del territori i continua creixent cada any
A l’Anoia, el bosc ha anat avançant sobre els antics conreus de vinya, ametllers o cereals. Avui la superfície forestal s’enfila fins a 50.432 hectàrees —el 65% del territori—, però només un 30,6% està gestionat de manera planificada, segons dades de l’Observatori Forestal Català. D’aquestes hectàrees, el 98,6% són de titularitat privada, molt per sobre de la mitjana catalana.
Sílvia Busquets, veïna de Vilanova d’Espoia (La Torre de Claramunt), és propietària forestal, professora universitària i membre de Dones de Bosc. Cada estiu, diu, viu amb la por latent dels incendis: “En dies de vent i calor extrema, tinc por que en qualsevol moment es pugui iniciar un incendi que avanci de manera virulenta.” Aquesta falta de gestió, afegeix, “no només és un risc ambiental, també és un risc per a les persones que vivim envoltades de boscos”.
Busquets recorda que el bosc havia tingut una funció econòmica que avui s’ha perdut. “Abans se n’extreia llenya, pinyes o calç, però es va deixar de treure’n profit i es va deixar de cuidar. Fer una gestió particular té un cost massa elevat i molts propietaris no s’ho poden permetre.” Considera que cal una gestió mantinguda en el temps i no una neteja puntual del sotabosc, “perquè al cap de dos anys torna a créixer igual”.
Un dels actius que podrien ajudar-hi, afegeix, són els pastors i els seus ramats, “però també han anat desapareixent pels baixos rendiments i per la burocràcia que els ha ofegat”. També lamenta que moltes subvencions es concentren en zones prioritàries amb alt risc d’incendi. “El meu bosc no entra en cap ajut, però després dels grans incendis d’aquest any s’ha despertat la consciència política i potser és el moment de destinar més recursos a la gestió forestal abans que només a l’extinció”, apunta.
Des de Dones de Bosc defensen una mirada nova i compromesa davant l’emergència climàtica. “Volem impulsar una gestió forestal més responsable, equitativa i propera, trencant el sostre de vidre i donant poder de decisió a les dones forestals del futur”, afirma Busquets.
