Per aconseguir objectius climàtics ambiciosos, el govern regional de Galícia està aprofitant el seu paper de coordinador del Pacte per impulsar el compromís climàtic entre els seus municipis, passant dels 22 signants del Pacte als 285 actuals en només quatre anys.
19 de desembre
La regió espanyola de Galícia és coneguda pels seus paisatges verds i frondosos i els seus boscos. I la regió està adoptant la seva abundància verda inherent per convertir-se en un líder en acció climàtica a Espanya. Té grans ambicions climàtiques, alineades amb l’objectiu de neutralitat climàtica de la UE per al 2050, que superen l’ambició climàtica nacional.
Com a part clau d’aquesta ambició, el govern autonòmic va entendre que l’èxit depenia totalment de la implicació ciutadana, a través del nivell de govern més proper: les autoritats locals. El govern autonòmic va comprovar que el Pacte dels Alcaldes proporciona un llenguatge comú –una manera estandarditzada de treballar i mesurar els resultats– que els podria ajudar a incorporar els municipis gallecs de totes les mides. En conseqüència, el 2019 es va crear una oficina regional de coordinació del Pacte per implicar, convèncer i guiar els municipis perquè es comprometin amb els objectius de la UE i per desenvolupar els seus propis plans d’acció. Com a resultat, els signants del Pacte a Galícia s’han multiplicat per deu en només quatre anys, i ara engloben el 91% de tots els municipis de la regió.
En parlem amb María Sagrario Pérez Castellanos, directora general de Qualitat Ambiental, Sostenibilitat i Canvi Climàtic de la Generalitat de Galícia. Ens va donar una visió més clara de les ambicions i l’enfocament de Galícia.
D’entrada, per què és tan important que els governs regionals i locals treballin conjuntament en matèria d’energia i clima a Galícia?
Si no aconseguim implicar cada individu, cada ciutadà, serà impossible [assolir els objectius energètics i climàtics]. I el govern més proper als ciutadans és el govern local. Tanmateix, el govern local hauria de percebre que les solucions proposades són rellevants per a ells i que el que cal fer és realista assolible.
És responsabilitat del govern autonòmic, en primer lloc, actuar com a catalitzador de les iniciatives europees, després explicar la raó de les decisions i, finalment, traduir-les en accions i resultats tangibles per als ens locals: estalvi en els seus comptes municipals, estalvi per a ciutadania, millores de serveis com a conseqüència d’aquests estalvis, despeses que es poden reduir… Els governs locals han de poder veure concretament què poden fer.
Vam tenir eleccions municipals recentment, i en cadascun dels programes electorals, independentment del partit, es tractaven temes climàtics. I això és fonamental. Almenys a Galícia hem assolit aquest objectiu: implicar-los a tots. Creuen que és el seu problema a abordar, no una cosa que “els savis del món resoldran”. I és evident que això t’impliqui: en cada comportament, des de quan compres un producte, fins als residus que generes, quan encengues o apagues els llums, quan fas servir fonts d’energia renovables… T’implica.
Com heu utilitzat el Pacte d’Alcaldes i Alcaldes per reforçar aquesta acció climàtica?
Des del principi, sabíem que havíem de trobar algun codi o llenguatge comú. I això és el que ens ofereix el Pacte d’Alcaldes i Alcaldes. Primer, en el que es diu a nivell europeu. Això sempre ajuda. Una cosa que impulsa la Comissió Europea, els fa sentir que “ens estan cuidant”. I després, ens proporciona un llenguatge senzill, que es pot aplicar directament i no és massa tècnic. El llenguatge dels alcaldes és relacionable per als governs locals: us indica on teniu un consum excessiu d’aigua, on teniu un consum excessiu d’electricitat, on podeu estalviar en el vostre sistema de calefacció, com podeu oferir un millor confort als edificis públics… Veuen que a través de les eines que ofereix el Pacte d’Alcaldes i Alcaldes és fàcil i factible fer tot això.
Així, com a resultat, ha estat fàcil implicar els alcaldes. I aquesta és la clau. Sovint, els càrrecs electes locals són només ciutadans com els altres, no necessàriament algú amb formació especial. I el Pacte d’Alcaldes i Alcaldes és capaç de convèncer-los amb un llenguatge que els parli i els faculta perquè diguin “bé, això ho puc fer”. No sembla massa llunyà ni massa difícil.
Des que vau obrir la vostra coordinació territorial, quants municipis s’han adherit al Pacte d’Alcaldes i Alcaldes?
Ara tenim 285 municipis. Quan vam començar el 2019, n’hi havia 22 que d’alguna manera ja s’havien unit pel seu compte. Alguns d’ells van ser redirigits a través del centre de coordinació, però com a conseqüència s’han incorporat 268.
I l’any passat es va incloure el nou criteri de pobresa energètica. A nivell autonòmic, tenim un pla molt ambiciós per poder detectar-ho amb intel·ligència artificial, però tot això es basa en tota la informació que hem recollit a través dels plans dels ajuntaments, detectant on hi pot haver butxaques de gent més vulnerables, sobretot a les grans ciutats o grans pobles.
I encara hi ha molts municipis en procés d’adhesió al Pacte d’Alcaldes i Alcaldes?
Sí, de fet, presentarem una llei regional del clima. I en aquesta llei climàtica, els grans municipis, a partir de 20.000 habitants –en són 33 a la nostra comarca– es veuran obligats a disposar d’un pla d’energia sostenible i d’acció climàtica. Si volen fer-ho a través del Pacte d’Alcaldes i Alcaldes, òbviament, són benvinguts i nosaltres els donarem el suport. I si no, ho poden fer ells mateixos, però ens hauran d’informar del que han fet i del que tenen previst fer.
L’objectiu és que l’any 2030 tothom hagi de tenir un pla. De fet, com a regió tenim l’objectiu de neutralitat climàtica per al 2050, més enllà del compromís nacional. A nivell nacional, tots tenim el nostre esforç. I el 2021 ja estàvem 2 punts per sobre del nivell d’Espanya, la qual cosa ens permet tenir un marge per pensar com podem convertir això en una oportunitat econòmica.
Una de les grans dificultats per implementar els plans i desenvolupar la capacitat local, especialment als municipis petits. Com ajuda i recolza la regió de Galícia al desenvolupament d’aquesta capacitat?
Des de l’oficina, hi ha hagut dos nivells d’assistència. Aquells que volien tenir un contracte de consultoria i s’ho poden permetre, poden fer-ho. En cas contrari, la coordinació regional ofereix assistència, especialment a petits equips de municipis més petits.
Però és cert que la dificultat rau en muntar equips permanents. A les grans ciutats, això no és tant un problema i hi ha departaments de medi ambient dedicats que s’ocupen de temes climàtics. I és fonamental crear un equip estable que sàpiga, que pugui evolucionar, que pugui treballar permanentment. Això també ajuda a treure el treball de l’esfera política. Perquè hem de transcendir la política. No importa el color polític, és una feina que s’ha de fer, igual que l’educació i la sanitat. Esperem, amb els fons que tenim fins al 2029, ajudar a desenvolupar aquesta capacitat.
Quins marcs financers estan posant en marxa a nivell regional per ajudar els municipis a implementar els seus plans d’acció?
Ara estem amb un nou programa operatiu –des de l’any 2021 quan va finalitzar l’anterior– que proposa una nova oficina anomenada “Oficina de Galícia Resilient”. Aquesta oficina coordinarà dues accions: una és l’aliança amb les empreses i l’altra continua amb el pacte del Pacte d’Alcaldes i Alcaldes, ampliant-lo i convèncer els que falten. I entre tots dos, estem intentant trobar un pont per canalitzar els diners que les empreses destinaran a actuacions relacionades amb el medi ambient per finançar actuacions des dels plans dels municipis.
Aquest és el repte que ens espera, que plantejarem a l’Oficina de Galícia Resilient: convergir aquestes dues iniciatives que actualment estan en paral·lel, com una forma de possibilitar una acció local significativa. Més enllà de plantar arbres o recollir plàstic a una platja, necessitem que els municipis tinguin una estructura estable que els permeti oferir equitat mediambiental a cada ciutadà, sigui on visqui.
Com esteu intentant connectar tota aquesta feina al Pla Nacional d’Energia i Clima (NECP) d’Espanya?
Ho tenim en compte, primer perquè és la base per a nosaltres. En segon lloc, perquè prové de la Comissió Europea. I estem alineats amb l’objectiu ‘Fit for 55’, d’aconseguir una reducció del 55% de les emissions l’any 2030, no perquè ens ho demanin, sinó perquè volem. És voluntari.
I volem que això també ens serveixi de motor econòmic. Som capaços de contribuir als esforços nacionals més del que ells poden, i hem de ser compensats per això. Podem vendre la nostra capacitat d’absorció al [govern nacional]. Si a canvi, proporcionen a la nostra població una sèrie de serveis, per les extremes dificultats que té la nostra població geogràficament i estructuralment. L’única província amb creixement negatiu a Espanya és una de les nostres quatre províncies, on moren més persones que neixen. Però després, la província d’Ourense és també una de les zones amb més boscos i espais naturals protegits del país. La gent se’n va del camp, però llavors, qui ho mantindrà?
Segons la teva opinió, quines creus que són les condicions per a una bona cooperació entre l’àmbit local i regional?
La nostra autonomia és molt intensa. Però a més, tenim competències “capil·laritzades”. Per exemple, els municipis tenen un nivell de competència molt alt. El que també significa un alt nivell de responsabilitat. Però si no els dotes dels mitjans ni de la capacitat… El que Galícia va entendre des del principi és que si volem que tota Galícia es beneficiï de tot això, hem de comptar amb les entitats locals. I vam reconèixer que no només podríem decidir-ho tot des de l’àmbit autonòmic si volíem que tothom hi s’impliqués. Perquè si no, fallarem, i no aconseguirem els objectius marcats per la Unió Europea.
