La planificació territorial configura l’entorn dels municipis i les ciutats, afectant l’ús d’energia, el clima i la mobilitat. La integració d’aquests factors fa que la planificació territorial sigui una eina poderosa per crear àrees urbanes resilients i respectuoses amb el medi ambient.
La planificació territorial té un paper crucial en la configuració de l’entorn físic dels municipis més petits i de les ciutats més grans, que al seu torn influeix en el consum d’energia, l’impacte climàtic i els patrons de mobilitat. En integrar l’energia, la mobilitat i les consideracions climàtiques a les estratègies de desenvolupament urbà, la planificació territorial sorgeix com una eina poderosa per crear entorns urbans resilients, habitables i ambientalment responsables.
Què és la planificació del territori?
L’ordenació territorial fa referència als esforços col·lectius del sector públic i privat per influir en la distribució de persones i activitats dins l’espai del seu municipi o regió. L’objectiu dels plans territorials és desenvolupar una organització territorial eficaç dels usos del sòl i la demanda econòmica alhora que es protegeix el medi ambient i s’assoleixen els objectius socials.
La integració dels plans energètics, climàtics i de mobilitat en la planificació de l’espai local i regional permet la complementarietat i la coherència d’accions, on els objectius de cada pla serien compartits i considerats en tots els altres.
La rellevància de l’ordenació territorial a nivell de govern
L’ordenació del territori és un deure públic regit per la normativa legal. Les competències per a la planificació del territori resideixen principalment a nivell nacional i regional, on s’utilitzen una varietat de pràctiques i sistemes, derivats de diverses tradicions i costums de planificació.
La pròpia UE no té cap competència general en aquesta matèria, però posseeix competències compartides en àmbits relacionats com l’energia i el transport, la qual cosa configura la situació marc en la qual s’estableixen els plans territorials. Un exemple clar és la Directiva d’eficiència energètica 2023/1791 que fomenta la promoció dels sistemes d’energies renovables. Això implica la creació d’una infraestructura adequada que repercuteix en la planificació de les àrees urbanes i regionals.
Un exemple menys famós i immediat de com influeix la UE en l’ordenació territorial de les seves ciutats i regions es pot trobar a la Directiva Aus 2009/147/CE, que fa referència a la protecció de totes les espècies d’ocells a la UE. Encara que, a primera vista, aquesta directiva no estigui relacionada amb l’ordenació del territori, el que comporta és la creació d’espais especials de protecció per a espècies en perill d’extinció, que s’inclou en els plans territorials de les autoritats locals i regionals implicades.
Integrar l’energia i el clima en la planificació territorial
A nivell mundial, la integració de les consideracions climàtiques i energètiques en la planificació territorial és cada cop més vital. Moltes regions reconeixen la necessitat d’estratègies espacials sostenibles per combatre el canvi climàtic i la transició a les energies renovables. No obstant això, sovint les autoritats locals no entenen el paper de la planificació territorial per fer front al canvi climàtic i les eines existents no s’utilitzen correctament.
La recerca en el camp està en desenvolupament, amb un exemple destacat el projecte LIFE IN-PLAN. El projecte pretén ajudar les autoritats locals i regionals en la integració d’aquests plans en la planificació territorial mitjançant el desenvolupament d’un programa de creació de capacitat i la pràctica IN-PLAN, una guia sobre com integrar encara més els aspectes de mitigació i adaptació al clima en els processos de planificació territorial. . La importància de la planificació territorial sostenible no s’ha de discutir, però quins són exactament els beneficis que es deriven de la integració dels plans d’energia, mobilitat i clima als plans territorials?
La importància d’un enfocament integrat
La planificació del territori, per ser eficaç com a instrument per abordar els reptes del canvi climàtic a les ciutats i regions europees, requereix un enfocament integrat que tingui en compte els efectes secundaris i els compromisos entre els objectius d’energia, clima i mobilitat.
Per exemple, la construcció d’una nova xarxa viària com a part del nou pla de mobilitat del municipi X pot xocar amb els objectius climàtics del mateix municipi de reduir les emissions de GEH per a aquell any. En canvi, desenvolupar un sistema de transport públic més intel·ligent i ràpid pot produir resultats positius en termes de trànsit i emissions, alhora que estalvia espais verds.
La planificació espacial integrada ofereix nombroses oportunitats per donar suport significativament a la transició dels combustibles fòssils. Hi ha diverses maneres en què la planificació territorial pot contribuir a la protecció del clima:
- Facilitar sistemes de transport sostenibles. La planificació territorial pot disminuir la dependència dels vehicles motoritzats individuals mitjançant l’augment de l’ús de modes ecològics com el transport públic, les bicicletes i el passeig. Concentrar les zones residencials, els llocs de treball, les empreses i els serveis en zones ben comunicades pot escurçar els desplaçaments i reduir el nombre de cotxes als carrers.
- Adoptar un desenvolupament urbà compacte. Mitjançant el desenvolupament del sòl existent, la planificació territorial pot reduir el consum del sòl i l’ús d’energia. Les ciutats compactes permeten que les persones realitzin activitats diàries a peu o en bicicleta en lloc de dependre de llargs i esgotadors viatges en cotxe.
- Fomentar edificis i infraestructures eficients energèticament. La planificació territorial pot incentivar l’adopció de dissenys i infraestructures d’edificis eficients energèticament. Mitjançant la millora de la construcció energèticament eficient, la incorporació de fonts d’energia renovables i la integració de tecnologies verdes, es pot minimitzar el consum d’energia en edificis i infraestructures.
- Salvaguarda dels hàbitats naturals. La planificació de l’ús del territori pot millorar la salvaguarda d’hàbitats naturals com els boscos, els aiguamolls i altres espais verds. Aquests hàbitats són crucials per al segrest de carboni i la millora de la qualitat de l’aire. La creació d’espais verds urbans també pot mitigar els efectes d’illa de calor urbana i millorar la qualitat de vida dels residents.
Cap a futurs urbans sostenibles
La ciutat del futur ha de ser sostenible, alimentada per energies renovables, resistent al canvi climàtic i sensible a les necessitats dels seus ciutadans. Això només pot passar mitjançant una planificació atenta i eficaç dels seus espais disponibles. La integració dels plans d’energia, mobilitat i clima en la planificació territorial no només és essencial, sinó que també ofereix una multitud de beneficis per a les ciutats i les regions que lluiten per la sostenibilitat i la resiliència als reptes del canvi climàtic.
Aquest enfocament integrat ajuda a optimitzar l’ús dels recursos, reduir les emissions de GEH, millorar la habitabilitat i la inclusió social i promoure la prosperitat econòmica. La planificació territorial integrada requereix una visió a llarg termini i el compromís de diferents parts interessades per repensar els nostres espais i la manera de viure de les ciutats.
Donem forma avui a les ciutats del demà, amb una planificació territorial sostenible que obre el camí cap a un futur pròsper i resistent per a les properes generacions.
Aquest article del blog és una contribució escrita per una autora convidada: Irene Biancani, responsable de projectes de FEDERENE, la Federació Europea d’Agències i Regions per a l’Energia i el Medi Ambient.
