La introducció del sistema porta a porta compleix 25 anys al país amb la previsió de cobrir ja aviat la meitat dels municipis
Experts i autoritats hi aposten com a model de futur perquè és el que assoleix millors xifres i qualitat en la recollida selectiva
És talment com es feia fa molts anys, com els més veterans recorden encara. Abans que apareguessin els contenidors, camions d’escombraries passaven cada nit casa per casa de pobles i barris a recollir les bosses de la brossa que es dipositaven a l’entrada o es penjaven en ganxos a la façana per evitar les malifetes dels gats. Poc tenia a simple vista de revolucionari, doncs, quan l’any 2000 tres petits ajuntaments –Tiana, Tona i Riudecanyes–, emmirallats en el que s’estava fent al nord d’Itàlia, van reimplantar a Catalunya el que van batejar com a sistema de recollida porta a porta (PaP). Això sí, la novetat era que, en el temps transcorregut, la producció –de béns i, tant o més, de residus– s’havia disparat i la societat, o bona part d’aquesta, havia pres consciència que els recursos són finits. Que cal llençar les deixalles per separat en funció de la seva composició, perquè no vagin totes a l’abocador o a la incineradora, i se’n faciliti el reciclatge i la reutilització, fet que estalvia l’explotació innecessària de matèries primeres i moltes emissions a la llarga letals per al medi ambient. El porta a porta també era objectivament el sistema més còmode per a l’usuari, que no ha ni de sortir de casa o el negoci perquè s’enduguin tot el que vol llençar –i encara més en els temps actuals en què arrasen les compres virtuals amb lliurament a domicili–, si bé afegia una condició, senzilla però cabdal, per poder complir amb el nou paradigma. I és que demanava que el tipus de brossa que es deixa a la porta sigui concret i diferent cada nit: un dia el camió recull l’orgànica; un altre, plàstic; un altre, paper…
Per celebrar el quart de segle de la seva introducció, l’Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Selectiva Porta a Porta –fundada el 2002 pels tres ajuntaments pioners, a més del de Balenyà i la mancomunitat La Plana, formada per una dotzena de municipis del sud d’Osona– va convocar a final d’octubre una jornada a Barcelona en què responsables i experts de tot el territori van fer balanç de com el PaP ha arribat fins aquí, on és avui i cap on va. “És molt més que un model de recollida selectiva, és una manera d’entendre la sostenibilitat que convida a la implicació ciutadana”, lloava el seu president, Enric Forcada. “És el camí per avançar cap a l’economia circular i reduir l’impacte dels residus que generem, que comença a casa, els comerços i els carrers”, constatava al seu torn Guille López, de l’àrea d’acció climàtica de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB). “És un sistema fantàstic que empodera la societat, li fa veure el que toca, com ho gestiona, i que allibera els carrers de ferros (contenidors) i pudors”, resumia el meteoròleg i ambientalista Francesc Mauri, conductor de la jornada. “I empíricament és el que aporta millors resultats de recollida selectiva; el de contenidors oberts és el pitjor, és obsolet”, etzibava.
339 municipis ja la fan
En 25 anys el model s’ha estès a poc a poc com una taca d’oli, gràcies a la sensibilització creixent dels responsables locals, però també als incentius fiscals que l’han acompanyat, que han permès que part dels recursos tornin als municipis amb bons resultats, i al suport tècnic i econòmic de la Generalitat. Després que el 3 de novembre Banyeres del Penedès fos l’últim municipi a implantar-lo –en les setmanes anteriors s’havia introduït en diversos pobles de la Cerdanya–, avui el PaP ja s’aplica en un total de 339 municipis a Catalunya, repartits en 34 comarques, deu capitals incloses. I en 128 més s’està en vies de fer-ho –sobretot a l’Alt Empordà, les Garrigues o el Pallars Jussà–, amb la qual cosa s’arribarà aviat a 467, gairebé la meitat del total de 948 municipis del país, amb vora un milió d’habitants. I la primera constatació, en efecte, és que arreu on funciona aquest model s’han disparat les xifres de recollida selectiva, que segons la normativa europea el 2035 haurà d’assolir com a mínim el 65% de la brossa generada. De fet, la gran majoria d’aquests municipis ja ho superen avui amb escreix, ja que la mitjana ponderada conjunta dels 300 on ara s’aplica totalment el sistema sobrepassa el 74%. Francesc Giró, director de planificació estratègica de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), encara afegia en la jornada una altra dada il·lustrativa: dels 160 municipis que el 2024 van superar el 75% de recollida selectiva, en 143 hi havia el PaP i només en 17 no.
També la qualitat augmenta molt amb el model, ja que està controlada per la inspecció ocular de l’operari que fa la recollida. De fet, hi ha estudis a Itàlia que assenyalen que només passant de fer servir una bossa negra a una de transparent, a fi de facilitar aquest control, la selectiva ja hi puja entre el 3 i el 5%. Segons Giró, així, el PaP fa baixar “fins a tres vegades” els impropis, els residus llençats on no toca, que avui constitueixen tot just un 3% de l’orgànica dels llocs on es fa. “Cada vegada hi ha menys incidències: l’operari inspecciona el residu, si és incorrecte hi deixa un adhesiu, el ciutadà al matí veu l’error i pot trucar a l’Ajuntament o al Consell Comarcal per informar-se”, explicava. “La recollida sense impropis la garanteix l’operari, per això és l’únic sistema realment eficient. I també té un vessant pedagògic perquè torna a l’usuari la brossa mal llençada”, constatava al seu torn l’exdirector de l’ARC Isaac Peraire.
