“Si no garanteix un mínim del 85% del projecte, ni em miro la subvenció”

Vostè es va començar a implicar en la política municipal del seu poble el 1995? Tenia alguna motivació política?

No. Simplement va ser degut a que la persona que aleshores preparava una llista per a les eleccions municipals em va venir a buscar a casa i em va preguntar si hi voldria ajudar. Vaig meditar sobre si m’ho podria combinar amb la feina professional i vaig acceptar.

En el primer mandat vaig ser regidor. En el següent, vaig ser tresorer. En la tercera, tinent d’alcalde. A la quarta vaig presentar-me com a cap de llista, però la gent va decidir-se per l’altra candidatura i vaig estar dues legislatures seguides en l’oposició. La de 2015 me la vaig prendre sabàtica.

(Vaig presentar-me) perquè la persona que aleshores preparava una llista per a les municipals em va venir a buscar a casa i em va preguntar si hi voldria ajudar

Però va tornar-hi a les de 2019.

Així és. Vaig tornar a presentar-me com a alcaldable i, altre cop, vaig quedar en l’oposició. Però aquesta vegada es van produir una sèrie de canvis en la candidatura guanyadora i dues persones d’aquella llista van plegar. Com que aquí ens regim per llistes obertes, les persones que van entrar a substituir-les eren de la meva llista. I això va provocar que l’alcaldessa del moment quedés en minoria. Ella mateixa va decidir dimitir i anar-se’n a l’oposició. I em va fer el traspàs de poders. Va ser un canvi amistós.

I a les eleccions del 2023 com els va anar?

En aquells comicis es van presentar tres llistes: la nostra, la del PP i la d’Ara Lleida. Les dues darreres estaven integrades per persones que no eren del poble i que no eren conegudes. Va ser com si ens presentéssim en una llista única. I vam obtenir els cinc regidors de l’Ajuntament.

Què n’ha après d’aquest temps a l’alcaldia?

He après a tenir molta paciència. Els tràmits burocràtics són cada vegada més complicats i tot allò que té a veure amb l’Administració, sigui local o supramunicipal, és molt feixuc i pesant. Sempre hem reivindicat que als municipis petits, de menys de 500 habitants, ens han de tenir més en compte en quant a la complexitat dels tràmits, perquè no tenim capacitat d’assimilar-la.

Als municipis de menys de 500 habitants ens han de tenir més en compte en quant a la complexitat dels tràmits, perquè no tenim capacitat d’assimilar-la

Aviat tindrem en marxa l’Estatut del Municipi Rural. Creu que els millorarà la situació?

Esperem que sí. Ara s’ha de fer el desplegament i desitgem tenir l’oportunitat de millorar les coses.

Recorda la seva primera decisió com a alcalde?

Doncs sí. En el moment d’accedir a l’alcaldia, la nostra administrativa estava habilitada com a interventora provisional. Li vaig preguntar com se sentia fent aquella feina. Em va dir que no es veia capacitada per portar la intervenció. Així doncs, la primera decisió va ser demanar el Servei d’Assistència Tècnica del Consell Comarcal.

Parli’ns d’Aspa. Quina mena de municipi és?

És un poble que volem que estigui el més arreglat possible i que disposi del màxim de serveis per a les persones. Busquem que la gent pugui viure a gust aquí, perquè és un poble tranquil, en què podem obrir la porta i la mainada pot sortir a jugar al carrer o a la plaça sense que els passi res de dolent.

Aquest és un poble tranquil en què podem obrir la porta i la mainada pot sortir a jugar al carrer o a la plaça sense que els passi res de dolent

Com diria que són els veïns i veïnes?

En general són persones molt implicades. Tothom busca que el poble prosperi i vagi millor. També hi ha qui ho troba tot malament.

I hi ha gaire teixit associatiu?

Al seu moment hi va haver una associació de gent gran, una de dones i una de jovent. Però amb el volum de persones que som, aquesta mena d’associacions no són funcionals. Actualment estic treballant per crear-ne una de cultural, que doni cabuda a totes les persones que hi vulguin estar.

Actualment estic treballant per crear una associació cultural, que doni cabuda a totes les persones que hi vulguin estar

Quins indrets emblemàtics té el municipi?

Tenim el Castell-Palau del Bisbe, que es troba en mal estat, però que estem restaurant. I tot el poble en sí: molt ben cuidat, amb moltes façanes de pedra. A més, les piscines són un lloc important ara a l’estiu. I el casal del poble, que està obert als matins entre setmana i tot el cap de setmana, és un altre lloc de referència.

Hi ha negocis?

Des de fa temps, la gent ja no té tendència a anar al bar del poble tant sovint. I fa prop d’un any va tancar el darrer negoci que teníem. Estem buscant alternatives per fer que s’hi instal·li algun comerç, però és difícil.

Des de fa temps, la gent ja no té tendència a anar al bar del poble tant sovint

Tenen alguna indústria?

La única que hi ha és la cooperativa. A banda, hi ha un parell d’empreses dedicades a la sonorització de locals i d’esdeveniments. Els va bé, però no deixen de ser petites empreses. Tota la resta són autònoms dedicats a diversos negocis: pagesia, mecànica o lampisteria…

Quina és la principal preocupació del municipi, actualment?

Durant tot l’estiu hem tingut algunes fuites d’aigua i hem estat molt pendents de l’aigua potable. En general, ens preocupa que l’estat de les infraestructures sigui òptim i que l’activitat del municipi no s’aturi.

Disposen d’habitatges per a la gent jove?

De despoblament en tenim poc. No ens ve gaire gent nova des de fora, però tampoc ens en marxa. Ara mateix no hi ha defuncions i fa anys que ens mantenim en els 220-230 habitants. Tampoc tenim naixements: hi ha quatre o cinc nens i nenes, que ja són molts pel poble que som.

Com a tots els municipis semblants, tenim moltes cases tancades i algunes de les que estan a la venda necessiten una reforma integral, més enllà de què se’n demanen uns preus força elevats.  En general, però, els propietaris mantenen les cases i hi van venint.

Tenim cases tancades i algunes de les que estan a la venda necessiten una reforma integral, més enllà de què se’n demanen uns preus força elevats

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?

No anem sobrats, però funcionem amb una pòlissa per mantenir el dia a dia. També vam haver de demanar un crèdit per pagar el darrer PUOSC. Ens queden dos anys per liquidar-lo.

Quins projectes tenen al damunt de la taula?

Com us deia, acabem de començar a arranjar els tancaments del Castell-Palau del Bisbe. A primers d’any vinent també arreglarem el dipòsit municipal, que té una petita fuita, aprofitant uns ajuts. I en el darrer PUOSC hem proposat una reforma integral d’aquest mateix edifici on ens trobem ara, que data del 1988.

Des que el van construir no s’hi ha fet res i la distribució que es va fer en aquell moment ja no és funcional. El nostre projecte és el de baixar les oficines d’atenció al públic a la planta baixa. I ampliaríem la sala de plens i l’arxiu municipal en aquesta primera planta. A més, hi farem l’aïllament tèrmic.

Per a vostès, quin és el paper que tenen les entitats supramunicipals?

Molt important. Aquesta és la clau per poder funcionar. Si no fos per les subvencions de la Diputació, la Generalitat i el Govern d’Espanya, estaríem morts. Nosaltres no generem prou ingressos.

Si no fos per les subvencions de la Diputació, la Generalitat i el Govern d’Espanya, estaríem morts

Vostè és diputat provincial des de juliol de 2023. En quins àmbits?

Porto la Cooperació Municipal i el Medi Ambient. Aquesta darrera és un àrea que estava més abandonada i hi he hagut de dedicar més temps. La de Cooperació Municipal ja és prou gran i compta amb un director tècnic que fa les coses força bé. La de Medi Ambient, en canvi, estava molt mancada de recursos.

Creu que el Govern ajuda prou els municipis i els té prou en compte?

Els ajuntaments mai no en tenim prou. Sempre ens falten coses i sempre ens queixem (riu). El meu és un pressupost municipal de 460.000 euros i cal fer mans i mànigues per no passar-nos d’aquí. Sempre voldríem fer més coses i tirar endavant projectes que creiem interessants, però no deixem d’estar pendents de les subvencions per tenir un mínim finançament. Al final, si no garanteix un mínim del 85% del projecte, no em miro la subvenció.

Els ajuntaments mai no en tenim prou. Sempre ens falten coses i sempre ens queixem

Com és el seu dia a dia?

Com en tots els municipis petits, l’oficina és l’alcalde. Això vol dir que quan la gent em troba pel carrer em diuen que han vist alguna cosa que no funciona o que cal arreglar. També hi ha qui em ve a buscar a casa per dir-m’ho. Saben que estic aquí tots els dies. A més, com que soc diputat, tinc molta feina a la Diputació. He hagut de deixar l’activitat professional, per poder arribar a tot al 100%. A l’Ajuntament tinc la sort que l’administrativa coneix molt bé el poble i m’ajuda molt.

Cada dia vinc a l’Ajuntament, reviso els correus, atenc el Servei d’Assistència Tècnica del Consell Comarcal i em reuneixo sovint amb la resta de regidors per compartir la informació i que ells facin les seves aportacions. Ells no estan alliberats de les seves feines professionals i només poden dedicar unes hores al cap de la setmana.

Com en tots els municipis petits, l’oficina és l’alcalde

Parli’ns del seu equip municipal.

Som cinc persones. Un és funcionari de presons, un altre treballa a neteja i manteniment d’una escola, un altre és operari de maquinària pesada d’obres i el darrer és pagès. Són perfils representatius de la gent del poble. I també som els que ens hem volgut dedicar a això. Al final, la gent sap que aquí es poden perdre moltes hores, hi ha molta responsabilitat i no està remunerat. Costa molt trobar gent que vulgui participar en política local.

Costa molt trobar gent que vulgui participar en política local