“Soc partidària de promoure progressos, i aquests progressos costen diners”

Vostè va estudiar per ser mestra. A banda de la pedagogia, quines qualitats creu que ha de tenir una bona alcaldessa?

Bona pregunta. Suposo que el més important és saber ser humana, fins i tot fer una mica de “mare de tots”… Cal empatitzar molt amb la gent. Des de la persona que et ve a demanar el fraccionament de l’IBI fins a una associació que vol una subvenció. 

També cal vocació. El fet d’arribar a l’alcaldia demana moltes hores personals de dedicació, i resta moltes hores de temps de la família. Per tant, cal molt d’amor al poble i a les seves persones. Jo m’estimo Llançà i la seva gent. En aquests mesos també he après que és important no sentir-se fracassada. Moltes de les coses que plantejaves fer no surten a la primera. Cal tenir molta paciència. Val a dir que, actualment estic estudiant Psicologia a la UOC, malgrat que ho tinc una mica aparcat.

És important no sentir-se fracassada. Moltes de les coses que plantejaves fer no surten a la primera. Cal tenir molta paciència.

També va passar anys fent de regidora fins que, finalment, va ser nomenada alcaldessa. Ha trobat un canvi gaire gran entre les dues funcions?

Sí. Hi ha hagut coses que m’han sorprès. Al principi pensava que tot el temps com a regidora ja m’ho hauria ensenyat tot de l’ajuntament. Havia tocat diverses parcel·les de l’administració com ara Cultura o Joventut. Però vaig veure que l’autoritat no té res a veure amb la que tens quan arribes a l’alcaldia. Una de les coses que t’adones quan estàs fent d’alcaldessa és que ja no hi ha ningú més per sobre teu. I allò que acabes decidint pel poble és una responsabilitat plenament teva, encara que tinguis un equip que t’acompanya.

A banda, una altra cosa que he vist és que quan la gent ve a parlar amb l’alcaldessa té moltes expectatives, sigui quina sigui la temàtica. Sovint hi ha coses que la gent sap que no es poden resoldre perquè la mateixa administració no ho permet, però m’ho demanen igualment perquè creuen que tinc la capacitat de resoldre-ho. I quan descobreixen que no la tinc, potser se senten una mica decebudes. També he descobert altres coses molt boniques.

Vaig veure que l’autoritat com a regidora no té res a veure amb la que tens quan arribes a l’alcaldia.

Per exemple?

Que, malgrat els colors que jo pugui representar, quan arribes a ser alcaldessa la gent et sol tenir molt de respecte. Malgrat les crítiques que els polítics puguem rebre, tothom et respecta, encara que no provinguin del mateix color que tu. Repeteixo: ens convertim d’alguna manera en “la mare de tots”… No estic segura de si la “mare” és la millor paraula, però com a mínim sí que esdevens el referent.

Malgrat els colors que jo pugui representar, quan arribes a ser alcaldessa la gent et sol tenir molt de respecte.

Ens ha triat tres fotografies personals. Ens les vol explicar?

La primera és de la infantesa i és una de les que guardo amb el meu pare. A casa ningú més que jo ha tingut relació amb la política. Tota la vida ell m’ha ajudat a tirar endavant els projectes que he tingut, tant en la faceta personal com en la professional. També la meva mare i els meus germans han estat molt importants per a mi, però em quedo amb aquesta foto perquè el meu pare ha estat un far: m’ha il·luminat el camí i ha fet que no tingués por a la vida.

La segona és de la joventut. En aquell temps em sentia una persona lliure, amb somnis i il·lusions i tota una vida per davant. Moltes de les coses que volia que em passessin, m’han acabat passant, afortunadament. Per exemple, ser mare. Recordo que un dia vam decidir fer-nos fotos amb la meva germana i aquesta és la que em va fer ella. Per això hi surto sola.

El meu pare m’ha il·luminat el camí i ha fet que no tingués por a la vida.

I la darrera?

Té a veure amb la meva presa de possessió. Ha estat un moment molt important de la meva vida i ha representat la culminació d’un somni personal. Llançà és un somni col·lectiu, sobretot de les dones. El fet de ser la primera dona alcaldessa és una fita important i obre la porta a futures alcaldesses. A elles els dic que cal que ens empoderem, perquè estem capacitades per fer moltíssimes coses. I sobretot cal que no tinguem por. De vegades les coses no surten a la primera, però no per això ens hem de privar d’intentar-ho. En aquesta fotografia hi veig una mena de símbol de trencament i d’apertura cap a un futur que potser és de les dones. Per què no?

El fet de ser la primera dona alcaldessa de Llançà és una fita important i obre la porta a futures alcaldesses.

Va prendre la possessió el 2021, just un any després que comencés la pandèmia. Socialment i econòmica com es troba Llançà? 

Nosaltres, com no podia ser d’altra manera, també hem patit la pandèmia. Però la temporada passada i la d’enguany les coses van anar molt bé des del punt de vista turístic. Val a dir que jo era una mica escèptica, però finalment els comerços i establiments han treballat molt. La gent del país ens hem fet molt de costat. Penso que algunes persones s’han quedat a fer turisme a Catalunya perquè no han pogut marxar, però que també hi ha hagut molta empatia de persones que han decidit quedar-se a ajudar fent turisme a casa.

Com a equip de govern, una de les nostres prioritats ha estat la d’ajudar tots els col·lectius que havien quedat tocats. Els diners que havíem reservat per a moltes activitats culturals i turístiques que no s’han pogut realitzar, han acabat dedicats ajudar els comerços i les botigues. Els ajuts han servit per compensar-los les despeses que havien tingut en materials higiènics i mesures de seguretat, per exemple. També vam obrir una línia d’ajuts a les persones més desfavorides, que havien quedat afectades en perdre la feina o en anar als ERTEs i haver d’esperar tant de temps en rebre les prestacions.

En aquest moment Llançà està intentant sortir de la crisi com ho fa qualsevol altre poble del món. I intentem ser cada vegada millors, perquè cada vegada hi ha més competència.

Vostè que els coneix, com diria que és el caràcter dels llançanencs i llançanenques?

El primer que puc destacar d’ells i elles és la simpatia. Som gent molt propera. També som persones molt solidàries. Cada cop que hi ha hagut alguna causa, el poble s’hi ha abocat, ja sigui en termes associatius o individuals. Som persones molt solidàries. Però també estem una mica ‘tocats’ per la Tramuntana… 

De vegades tenim un tarannà especial, no us diria que siguem complicats però… [riu] som molt contundents. I si una associació et ve a demanar segons què, ho vol. I si no ho obté, vol una explicació del perquè no se li dona. I el mateix quan ve un ciutadà… Som gent exigent. I no ho dic pas en sentit crític, sinó per remarcar-ne la personalitat… No sé si és exclusiu de Llançà, però potser la Tramuntana ens fa ser així.

De vegades tenim un tarannà especial, no us diria que siguem complicats però som molt contundents. Potser és la Tramuntana.

Quines coses atractives té Llançà que agradarien a un nou visitant?

Només us en puc parlar bé. Crec que és el millor poble del món. Però no ho penso tota sola, perquè hi ha moltíssimes àvies i avis que un dia van decidir que aquest poble els enamorava i que les següents generacions també s’hi quedarien, ja fos a estiuejar-hi o a viure-hi. Aquí tenim unes platges i unes cales magnífiques que permeten fer-hi snorkel. També tenim un fons marí que encara està poc desgastat, per sort. I un camí de ronda fantàstic.

Igualment estem intentant fer unes platges boniques i ensenyar les muntanyes i el patrimoni natural més proper. També tenim gastronomia d’estrella Michelin. I molta varietat de restaurants que s’ajusten a totes les butxaques. A banda, el nucli del poble és molt bonic i tranquil. Podem presumir d’un turisme que és calmat i familiar. Al principi no tothom li agradava que fos tan tranquil, però crec que ara és un dels nostres potencials. A més, oferim moltes activitats divertides i gratuïtes que els turistes poden fer, sense bullici, ni problema amb l’oci nocturn. Enguany, però, no ens hem pogut escapar dels botellots.

Al principi no tothom li agradava que el nostre turisme fos tan tranquil, però crec que ara és un dels nostres potencials.

En quina situació econòmica es troba l’ajuntament en aquests moments?

En una bona situació. Tenim un pressupost de prop de 10 milions i la despesa és del 41%. Tenim alguns deutes, però l’estat és saludable. Sempre he pensat que això és com en una casa particular: tu pots tenir els deutes que pots suportar i que no facin mal a l’economia. Potser hi ha alcaldes que estan contents de tenir diners al banc, però per a mi, que un ajuntament els tingui tampoc té gaire sentit. Soc més partidària de promoure progressos, i aquests progressos costen diners. Així que s’ha d’anar endavant amb la despesa.

El Capítol 1 ens pesa una mica massa. Com a poble de costa i turístic que som, no tenim una economia estable, sinó estacionària. Per tant, quan arriba la temporada ens convertim en un municipi de 30.000 a 40.000 habitants i hem de tenir totes les platges preparades, millorar la seguretat i la neteja… I això costa molts diners. En canvi, durant l’any només som 5.000 persones vivint-hi. Amb tot, tenim bona salut.

Quins reptes els queda pendents per aquesta legislatura?

En tenim un munt. Aquí a Llançà tenim un pacte i els pressupostos han d’estar ben consensuats amb els socis de govern. Portem una mica d’endarreriment amb les inversions que havíem previst pel 2021, però soc optimista i crec que molt aviat començarem a moure’ns de debò. Per exemple, d’aquí a molt poc començarem les obres d’una mini deixalleria, que resoldrà molts problemes que no ens pot resoldre la que ja tenim. També començarem aviat la segona fase de la sala polivalent… Fins ara havíem de llogar una carpa perquè no teníem prou capacitat per acollir el Carnaval. I també volem embellir el poble, amb algunes lletres que ens facin d’anunci a l’entrada del poble. 

A més de tot això, aguantarem el carril bici i augmentarem la biblioteca, que se’ns ha quedat petita. I mirarem de resoldre, d’una vegada per totes, els problemes de les inundacions a l’Avinguda Sant Carles, que quan arriba l’octubre ens queden cobertes d’aigua de pluja. El meu interès, sobretot, és el de mostrar que el poble progressa, i en això estem. I estic segura que en els dos anys que ens queden serà quelcom perceptible.  

Quines expectatives tenen en quant als fons Next Generation? N’han demanat?

Sí. Estem treballant en aquest tema i ja hem celebrat diverses reunions monogràfiques. El que ens inquieta una mica és que, com que aquest procés s’obre el 4 de novembre, sembla que els donaran al primer que els demani. I això ens descol·loca. Com a ajuntament sabíem quines eren les necessitats, però els mitjans econòmics i tècnics que tenim són els que són i per tant no podem acabar els estudis i la documentació a temps. Potser ho acabarem derivant a empreses especialitzades, a través d’un concurs, i els demanarem que ens ajudin a confeccionar el que presentarem. 

El que ens agradaria millorar amb aquests fons és l’enllumenat públic. Volem canviar el model de fanals que tenim ara per un de nou. També voldríem reposar el parc mòbil de l’ajuntament, per tal que esdevingués 100% elèctric. I volem presentar un projecte per instal·lar plaques fotovoltaiques en les dependències municipals. Igualment voldríem treballar en els tancaments de les finestres i portes. Tots els nostres accessos són antics i fets de fusta, de manera que l’energia de les calefaccions s’escapa a l’hivern.

Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, quines reivindicacions tenen en comú?

Ho mirem d’articular tot des del Consell Comarcal, que està fent molt bona feina. I un dels temes més habituals és el de la gestió de les escombraries, que ens costa molts diners. El Consell ens ajuda molt amb el reciclatge, però busquem posar-nos d’acord entre els alcaldes per estalviar diners.

També hi ha la qüestió de la seguretat. Tenim pocs mitjans i ara, amb fenòmens que han arribat com el del botellot, tenim es nota. Els alcaldes i alcaldesses sentim impotència, perquè veiem els veïns que es queixen i que et demanen ajut, però no tenim els mitjans suficients. No hi ha prou policia local i sovint has d’anar als Mossos, que et presten l’ajut que poden. 

Els alcaldes i alcaldesses sentim impotència amb els botellots, perquè veiem els veïns que es queixen i que et demanen ajut, però no tenim els mitjans suficients.

Aquest problema ha afectat gaire Llançà?

Aquí tenim dos fronts oberts darrere de les zones del Pavelló, i també en vam tenir a la platja de la Farella, a la plaça Catalunya, a la Capella… Gestionar-ho tot a la vegada era impossible. I això que aquí hi tenim policia local. Però al poble de Colera, per exemple, l’alcalde no en té. Per tant, la problemàtica també la tenen damunt de la taula. Si poguéssim tenir més eines i actuar més conjuntament, aniríem més bé. Però cadascú té la seva manera de funcionar i això ho complica.

Creu que des del Govern de la Generalitat es té prou en compte els alcaldes i les alcaldesses del país?

La vida m’ha ensenyat que si vols aconseguir alguna cosa, sempre has de ser reivindicativa i estar al damunt del que demanes. I sempre hi ha coses que cal millorar. Així que, segurament, se’ns podria tenir més en compte. No obstant, no tinc queixa. Com us deia, al Consell Comarcal se’ns ha donat l’ajut que demanàvem. També a la Generalitat, amb independència del color polític que hi hagi hagut al capdavant.

Evidentment, per una qüestió de proximitat, em sento més còmoda quan puc tractar els temes amb persones de la mateixa formació política que tinc jo, però, per exemple, el problema de l’estiu que us comentava l’he tractat amb persones d’altres partits i no m’han atès pitjor. Així doncs, crec que sí que se’ns atén prou bé, però que sempre se’ns podria tenir més en compte. També hi ha una qüestió de centralitat. 

Ara bé, jo tinc l’obligació de picar les portes que calgui i, sincerament, no puc dir que no m’hagin atès. Potser sí que caldria demanar alguns diners més, perquè cada alcalde i alcaldessa coneix bé la seva realitat. Si ens arribessin més diners els podríem traslladar en allò que més falta fa al poble. Així que si algú està llegint aquesta entrevista i ens vol donar ajuts, seran molt benvinguts [riu].