L’Ajuntament dissenya amb el suport de la Generalitat un ambiciós projecte, valorat en 350 milions d’euros, per regenerar la zona del nord, que presenta una especial vulnerabilitat social
El pla del Samontà començarà l’any vinent amb la renovació de carrers i equipaments i l’ampliació de zones verdes per millorar un sector que té la densitat de població més alta d’Europa
ROSA M. BRAVO – L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
El nom fa relativament poc que s’ha incorporat a la nomenclatura oficial però és, de fet, una denominació històrica. El Samontà és la zona de l’Hospitalet que agrupa els barris del nord de la ciutat: Pubilla Cases, Can Serra, la Florida, les Planes, la Torrassa, Collblanc i Sanfeliu. Uns barris densament habitats, amb pisos petits i vells i poques zones verdes, que presenten en algunes zones una important vulnerabilitat social. L’Ajuntament de l’Hospitalet s’ha posat el repte, juntament amb la Generalitat, d’actuar en els propers deu anys per millorar tant l’urbanisme com les condicions en què hi viuen els seus veïns. El pla del Samontà és un projecte ambiciós, pressupostat en 350 milions d’euros, que es començarà a executar el 2026 amb una primera inversió de 15 milions.
El Samontà agrupa els barris de muntanya, a la falda de Sant Pere Màrtir i a tocar de Collserola. Aquesta zona està separada per les vies de la línia de Vilafranca de la part sud de la ciutat: la Marina històrica, formada pels terrenys que en el passat pertanyien al delta del Llobregat i que estaven oberts al mar –l’Hospitalet va tenir platja en el que ara són els terrenys de la Zona Franca–, i que agrupa ara els barris del Centre, Sant Josep, Bellvitge, Gornal, Granvia Sud, Santa Eulàlia i l’anomenat Districte Econòmic. A la zona sud hi ha espais com la Fira, la Ciutat de la Justícia, el centre comercial Gran Via 2 i la plaça Europa, i s’ha projectat un nou focus de creixement urbanístic i empresarial amb la futura construcció del Biopol.
Aquella divisió natural entre dues zones es deixa veure encara avui dia en la configuració dels barris. Els espais més oberts del sud es contraposen a un urbanisme atapeït al nord. Els barris de Collblanc, la Torrassa, la Florida, les Planes i Pubilla Cases sumen 140.000 habitants en només dos quilòmetres quadrats. “Aquests barris són tan densos perquè es van construir 50.000 habitatges a l’època franquista”, explica Néstor Cabañas, tècnic de projectes estratègics de l’Ajuntament. La planificació urbanística llavors no va crear zones verdes, i el resultat ha estat uns barris amb molts carrers estrets i pocs espais oberts. El 97% del parc immobiliari del Samontà té més de cinquanta anys, i la meitat dels pisos tenen menys de 45 metres quadrats. Presenten unes condicions que han atret part de les 800.000 persones que han arribat a Catalunya els darrers anys, “bàsicament població extracomunitària que ve al sector de serveis més precari i que no ha estat acollida a Barcelona”, segons Cabañas. El tècnic detalla que aquesta població no s’ha distribuït homogèniament per Catalunya, i el Samontà ha estat un dels llocs de residència. En els darrers quatre anys han arribat a la zona nord de l’Hospitalet 12.000 nous veïns.
La precarietat laboral i les característiques dels habitatges han propiciat una sobreocupació dels pisos important. “Estem parlant de pisos que es lloguen per habitacions, i de famílies senceres que viuen en una habitació”, relata el tècnic. I quan diverses famílies han de compartir pisos petits el més habitual és que aquestes persones facin més vida al carrer, cosa que acaba generant problemes de convivència. “La sobreocupació duplica la mitjana de la ciutat, mentre que l’espai públic és el que és i està molt tensionat”, assenyala Cabañas. Un capítol a banda és el de la seguretat, en què l’Ajuntament està treballant amb els cossos policials –l’1 d’octubre passat unes 3.000 persones es van manifestar convocades per veïns i comerciants de Pubilla Cases i la limítrofa Esplugues, una manifestació a la qual es van unir residents als barris de la zona nord cansats sobretot dels furts i la multireincidència–. Però la convivència sí que es tracta al pla del Samontà com a part de les actuacions socials.
L’àmbit més dens d’Europa
L’alcalde de l’Hospitalet, el socialista David Quirós, va presentar el pla a principis de mes al congrés de l’Smart City, i allà va explicar que els cinc barris on es vol actuar representen “l’àmbit més dens d’Europa i un dels que concentren més vulnerabilitat de Catalunya”. A l’àrea metropolitana, el Samontà i el Besòs són les zones més castigades. Segons l’alcalde, “el nostre gran repte és convertir el creixement en benestar, que les oportunitats arribin a tots els barris i que la ciutat avanci cap a un model més saludable, verd i cohesionat”.
