“Vivim de la vinya. Si hi posem plaques solars, el nostre dia a dia no serà el mateix”

Com va arribar vostè a la política municipal?

Jo soc mestra d’educació infantil i mai m’havia plantejat formar part de la política. El 2015 vaig venir a viure a Pacs i, de seguida, em vaig integrar a la Comissió de Festes i a l’AMPA de l’escola, com a mare que soc d’un alumne. Aleshores vaig veure que hi havia coses al municipi que es podrien canviar.

A poc a poc, em vaig envoltar de persones de totes les edats que compartíem el mateix objectiu i vam crear un grup que volia presentar propostes de canvi. D’aquí vam acabar formant una llista electoral. Molts de nosaltres érem desconeixedors de la política municipal.

Però vostè tenia alguna motivació ideològica…

A casa meva, des de petita, sempre hi havia hagut interès pels assumptes polítics. El meu avi va ser el primer alcalde democràtic de La Granada, el 1979. El meu germà n’és l’alcalde actual. I la meva germana va ser també la primera regidora dona de l’Ajuntament d’allà. Així doncs, sempre ho havíem viscut de manera molt propera.

A la política municipal el contacte amb la ciutadania és molt més proper, i tot es viu d’una altra manera. La nostra mirada, com a grup municipal, és la de fer bé les coses i la de fer que la vida de les persones millori. Busquem que tothom trobi el màxim de recursos al municipi i que tingui un bon estil de vida.

El meu avi va ser el primer alcalde democràtic de La Granada, el 1979. El meu germà n’és l’alcalde actual.

Què li ha aportat aquesta experiència vital a l’alcaldia?

Està sent una vivència marcada per la pressió. La ciutadania ens avalua cada dia. Particularment a mi.

La gent va apostar molt pel canvi que nosaltres proposàvem. Vam guanyar amb una majoria absoluta molt gran. Però ara ens estan exigint moltíssim. I en el dia a dia, la vida de l’Ajuntament és així. Ja hem assumit que no podem acontentar tothom, però sabem que tot el que fem ha de ser amb sentit comú i responsabilitat.

Ja hem assumit que no podem acontentar tothom, però sabem que tot el que fem ha de ser amb sentit comú i responsabilitat

Per què creu que van obtenir aquest suport tan gran?

A Pacs portàvem des de 1979 amb la mateixa línia de govern. Ens vam presentar un grup de persones que, tot i ser de diverses ideologies, vam saber organitzar una marca blanca comú (“Pacs Batega – Acord Municipal”). I vam ser molt transparents des del primer dia en quant al projecte que volíem.

La gent va creure en el que li proposàvem perquè calia un canvi. Havíem de posar Pacs en el mapa comarcal i creure’ns una mica més que als pobles rurals s’hi poden fer moltes coses.

Vam ser molt transparents des del primer dia en quant al projecte que volíem

S’imaginava que la feina d’alcaldessa seria així?

Les coses han canviat molt en els darrers anys. Quan el meu avi era alcalde, cada vegada que hi havia un projecte, ell i alguns regidors se n’anaven a la Diputació amb el maletí ple de documents, els presentaven i allà mateix ho negociaven tot. Actualment, tot ha avançat envers la legalitat i la transparència, per sort. Però els tràmits administratius, tot i la tecnologia, són molt lents.

La transparència és importantíssima i cal fer les coses de manera correcta, però jo no m’imaginava que l’Administració Pública fos tan feixuga. No sabia que calia presentar tants informes, protocols i dades per aconseguir un “sí” a un projecte i, a partir d’aquí, executar-lo. A més, com que vinc de l’empresa privada, aquest ha estat un canvi brutal.

Quan el meu avi era alcalde, cada vegada que hi havia un projecte, ell i alguns regidors se n’anaven a la Diputació amb el maletí ple de documents, els presentaven i allà mateix ho negociaven tot

Vostè ha deixat la seva feina com a mestra?

Sí. Vaig decidir que si guanyàvem les eleccions em dedicaria al municipi totalment. No és només venir cada dia a l’oficina de l’Ajuntament. També hi ha moltes reunions a fer, trucades a atendre, problemes a resoldre… Són 24 hores els 365 dies de l’any. A més, com que visc aquí mateix, al poble, tothom té el meu telèfon i sap on visc.

Estic contenta, perquè sé que em veuen com una persona propera. Però això demana molta atenció i presència. Sento que si jo no estic al damunt de les coses, no surten prou bé.

Recorda la seva primera decisió com a alcaldessa?

Sí. El passat 17 de juny, quan em van nomenar alcaldessa, em van lliurar una vara d’alcaldia molt petita. Vaig pensar que era massa fràgil i que no era acceptable representar el poble amb un símbol tan petitó. Així que vaig contactar amb un fuster artesà local i li vaig demanar que en fes una de reglamentària, amb les mides convenients, però mantenint l’essència de la petita (que representava el passat).

L’artesà va incorporar la petita dins d’una vara més gran. I l’actual vara té el mateix estil i ornaments que l’anterior, però en una rèplica més grossa que les integra totes dues.

Quins tres valors essencials diria que ha de tenir una alcaldessa per fer bé la feina?

Escoltar la gent, gaudir de la feina d’alcaldessa i fer les coses amb sentit comú.

Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les pot explicar?

Sí. La primera em fa sentir molt representada. És del dia de la meva primera comunió i hi apareixen els meus avis materns (ell va ser el primer alcalde de la democràcia a La Granada, i l’iniciador del fil polític familiar), la meva germana (primera regidora històrica del poble), el meu germà (alcalde actual) i els meus pares, a banda de mi mateixa. Si he arribat on he arribat, i he fet el que he fet, és gràcies als pares. El pare va morir fa 19 anys.

La segona és més recent. És el gran projecte de legislatura que van defensar durant la campanya electoral: la inauguració de “la botigueta”.

En què consisteix?

A Pacs del Penedès, que no arribem a 1.000 habitants, no teníem cap comerç essencial des de feia uns anys. L’antiga botiga havia tancat per jubilació dels propietaris i no podíem comprar el pa, els iogurts o els ous, si no era fora del poble.

En el nostre projecte electoral vam proposar rehabilitar espais municipals que estiguessin tancats i donar-los els usos que la gent necessités. I així va ser com vam adaptar un espai adjunt al bar-restaurant del poble i el vam convertir en botiga. Vam decorar la nova instal·lació d’una forma que ajudés a mostrar el territori. La botigueta es va es va inaugurar el passat 5 de setembre i funciona molt bé.

En el nostre projecte electoral vam proposar rehabilitar espais municipals que estiguessin tancats i donar-los els usos que la gent necessités

Què fa diferent Pacs de la resta de municipis propers?

Els cellers. Tot i ser un municipi tan petit, de sis quilòmetres d’extensió, en tenim set funcionant. Cadascun elabora amb les seves pròpies varietats i produccions i poden defensar molt bé el que fan. Alguns tenen explotacions familiars, d’altres exporten internacionalment.

Ara mirem donar-los visibilitat i estem al seu costat. Ho fem a través d’un Pla Estratègic de turisme i de diverses mesures que promouen el comerç local. La campanya “Viu el Comerç Local”, per exemple, compta amb una moneda pròpia (el “Pac”) que té un valor equivalent a un euro i que s’ha repartit a cada llar que ho ha sol·licitat.

Tot i ser un municipi tan petit, de sis quilòmetres d’extensió, tenim set cellers funcionant

A banda dels cellers, la botigueta i el restaurant, hi ha més negocis?

També tenim uns vivers que venen plantes i elements ornamentals. Poc més. Ara estem promovent un servei de farmaciola municipal, pel qual ja hem demanat permís al Departament de Sanitat. Una vegada hàgim deixat el local en condicions, obrirem un procés públic a través del Col·legi de Farmacèutics, per atraure farmàcies que vulguin gestionar-lo.

Quines característiques té Pacs, i per quin motiu li agradaria que fos conegut?

Pacs és un poble que es troba entre Vilafranca, Les Cabanyes, Vilobí i Sant Martí. No tenim un transport públic gaire bo i les persones han d’arreglar-s’ho elles mateixes per anar a la capital comarcal. Allà hi poden trobar els productes i serveis que necessiten. Però ens agradaria que la gent pogués fer més vida al municipi, a partir dels serveis més bàsics. Voldríem ser més autònoms, com a poble.

A la vegada, volem donar a conèixer Pacs. És un municipi planer, amb set cellers, que aviat comptarà amb un carril bici que enllaçarà els dos municipis i que ens aportarà molt de valor.

Tenen bon teixit associatiu?

Sí. En bona mesura, gràcies a l’impuls d’una veïna del poble, la Sra. Rosa Tort, i el seu grup d’amigues. Fa 40 anys, elles tenien molts interessos culturals i van crear una colla de Diables, i el Drac. A més, tenim gegantons, una colla de carnaval, un grup de bastoners, un conjunt de dragonets promogut des de l’escola, i una colla de balls populars que animen molt la festa major. El 2023, finalment, diverses persones del municipi van crear una colla castellera que també té molt d’èxit.

Quins indrets emblemàtics ens recomana visitar a Pacs?

Sobretot, la Salzereda, que és un espai d’arbrat al darrere de la plaça de l’Ajuntament. Allà hi passa la riera de Llitrà, que es pot creuar a través de dos ponts (un de fusta i un de pedra) i que també ens apropa a l’església de Sant Genís. Actualment, l’espai està molt net i és molt bonic, perquè hi hem fet una intervenció recent. A més, tenim una plaça Major molt bonica, circular i conformada per cases antigues, molt pròpies d’aquí.

Quina és la principal preocupació del municipi, actualment?

Per part meva, l’envelliment de la població. Hem detectat que hi ha moltes persones que viuen soles i que poden quedar-se aïllades a casa. Per aquesta raó ens hem enfocat tant en donar serveis a la gent local.

La població envellida es troba al nucli històric i, també, en algunes masies disseminades pel terme. Molt sovint, aquestes persones no tenen recursos de transport per poder anar a Vilafranca a fer els tràmits més essencials. La nostra gran preocupació és la de facilitar-los el dia a dia.

Hem detectat que hi ha moltes persones que viuen soles i que poden quedar-se aïllades a casa

Disposen de prou oferta d’habitatge?

De mica en mica estem guanyant persones que volen establir-se al poble. Però això és com un cercle virtuós: com més serveis tenim, més es vol quedar a viure la gent. Ara tenim una llar d’infants, una escola i un consultori mèdic, però la gent necessitaria quelcom més. Els nous comerços que us he esmentat (la botigueta, la farmaciola…) seran un incentiu per quedar-se.

Pel que fa a l’habitatge, des del punt de vista municipal, ja no disposem de terrenys que puguem urbanitzar. Caldria que vingués un grup promotor de fora per motivar un nou creixement. No ens tanquem a créixer, però si ho fem, ha de ser de manera compensada: cal que tothom tingui accés a serveis.

No ens tanquem a créixer urbanísticament, però si ho fem, ha de ser de manera compensada: cal que tothom tingui accés a serveis

Hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i els ciutadans?

Sí. Publiquem molt a través de les xarxes socials i fem molta bustiada d’elements de paper. Tot i que l’envelliment fa que moltes persones encara no facin ús de les xarxes socials, i això ens dificulta les coses sovint.

Un dels nostres projectes recents ha estat la rehabilitació de la planta baixa de l’Ajuntament i l’apertura, allà mateix, d’una Oficina d’Atenció a la Ciutadania. La gent hi pot venir i fer els seus tràmits amb l’ajut del nostre personal.

Com és l’economia municipal?

Està sanejada. Ens hem trobat un gran romanent, però igualment treballem molt per aconseguir subvencions. Tant el 2024, com el 2025, en vam aconseguir dues de més d’un milió cent mil euros.

Treballem molt per aconseguir subvencions. Tant el 2024, com el 2025, en vam aconseguir dues de més d’un milió cent mil euros

Quina ha estat la prioritat del seu govern, des que va arribar a l’alcaldia?

Fer de Pacs un lloc millor, on hi puguem viure i conviure amb seguretat. Ho estem aconseguint. Vam incorporar dues places de vigilants municipals, vam netejar la riera de Llitrà, que travessa tot el nucli, perquè ocasionava una situació de risc mediambiental… Sense la neteja, la riera havia sobreeixit diverses vegades i ja hem patit moltes inundacions.

Expliqui’ns la composició de l’equip de govern i de l’oposició.

El nostre grup té la majoria absoluta, amb quatre regidors. L’oposició és de Junts, que en són tres. Jo tinc l’alcaldia i porto les àrees d’Urbanisme, Seguretat, Convivència i Governació. Un altre regidor porta Medi Ambient i Esports. Una tercera regidora porta Cultura i Educació i, finalment, una quarta regidora porta Salut, Feminisme i Igualtat, i Infància, Joventut i Gent Gran.

Ens vam repartir les regidories tenint en compte les disponibilitats personals. En el cas dels meus regidors, tenen una feina professional i, per tant, no tenen unes hores específiques de treball municipal… Simplement ens reunim quan podem.

Quin projecte li faria especial il·lusió veure acabat, abans de deixar l’alcaldia?

Ja hem acabat el de la botigueta i estem executant el de la farmaciola. A banda, hem posat aires condicionats a l’escola. Enguany esperem rehabilitar un centre cívic, amb una sala nova d’estudi i recuperar una coberta de l’edifici municipal.

A més, tenim el cas d’una empresa privada, conformada per un grup de metges, que ha decidit invertir al poble per crear un pol de recerca en longevitat. Ha anat molt bé, perquè han comprat els terrenys de la nostra antiga residència, que estava abandonada i que ens havia portat molts problemes estructurals i de seguretat.

Aquest serà el primer centre de recerca a Europa d’aquestes característiques i aportarà llocs de treball tant al poble com a la comarca. Tant de bo que el 2027 puguem tenir el projecte per executar les obres de rehabilitació i que el centre estigui actiu en tres o quatre anys.

Aviat tindrem el primer centre de recerca a Europa en longevitat. Aportarà llocs de treball tant al poble com a la comarca

Creu que el Govern de la Generalitat escolta prou els municipis com el seu?

Jo penso que sí. Sempre que hem anat a la Generalitat o a la Diputació a presentar un projecte, o a explicar una idea, se’ns ha fet costat. També pensem amb l’Estatut de Municipis Rurals, creiem que els tràmits feixucs de l’Administració es reconduiran una mica.

A la vegada, pensem que són un Govern nou, que s’està adaptant a situacions que cal millorar cada dia i que van trobant-se amb problemes inesperats, tal i com ens passa a nosaltres al govern municipal. De la nostra part, no tenim cap problema en anar a trucar portes, malgrat que no siguem del mateix color polític.

No tenim cap problema en anar a trucar portes, malgrat que no siguem del mateix color polític

Tenen alguna problemàtica amb projectes mediambientals?

Ens trobem amb el mateix problema que altres municipis. Amb el famós PLATER ens han dit quines zones queden afectades per les possibles instal·lacions d’energia eòlica i solar. Nosaltres, però, ja estem treballant per posar plaques solars en els espais municipals. I si la inversió que fem, sumada a tot el que ja han fet les empreses, és prou gran, ens podrem estalviar la instal·lació de més plaques que afectin la vinya. Nosaltres vivim de la vinya i si comencem a posar-hi plaques solars, el nostre dia a dia deixarà de ser el mateix.

Quan parla amb alcaldes i alcaldesses de la zona, en quines reivindicacions coincideixen?

Sovint ens queixem del nou sistema de recollida d’escombraries. La majoria dels municipis de la zona formem part d’una Mancomunitat i compartim els costos de la recollida. Això té els seus avantatges, però també té inconvenients. Per exemple, com que no depèn de nosaltres, el servei s’ha demorat uns mesos més del previst. No obstant, la gent ja ha començat a pagar-lo i, lògicament, no entenen per què. Només veuen que paguen, però no veuen el servei.

La realitat, però, és que el servei sí que ha començat. Perquè ha calgut comprar uns camions, formar un personal, etcètera. De vegades, costa transmetre-ho a la ciutadania.

Per acabar, com és un dia en la vida de l’alcaldessa de Pacs?

Tots els dies que puc, juntament amb el meu home, acompanyo el meu fill Jaume a l’escola. Ho fem a peu. És un luxe. De seguida vinc a l’Ajuntament, pensant que ja tinc molta feina avançada, perquè el dia anterior he treballat fins tard.

Però el dia gairebé no és mai com te’l planteges. Aviat et diuen que ha caigut un arbre, que s’ha fos un fanal, que hi ha unes obres que cal supervisar directament… Quan finalment m’assec a treballar al despatx, ja se m’ha fet la una del migdia.

Després, segons el dia de la setmana, fem reunions de seguiment o planificació, que afecten tots els departaments.