“Volia demostrar que una dona pot fer tan bé d’alcaldessa com un home”

Com és que vostè va acabar fent d’alcaldessa? Tenia alguna motivació política?

No. Però des dels 12 anys vaig estar involucrada en la comissió de festes. Per aquest motiu, el 2019 vaig entrar a fer de regidora de Festes. Políticament, soc militant d’Esquerra Republicana, però he de dir que crec que l’Ajuntament de Solivella no té colors polítics. De fet, només en té un, la senyera. Però l’Ajuntament està obert a tothom.

Després de quatre anys com a regidora, la meva intenció era la de demostrar que una dona ho pot fer tan bé com un home… Gairebé va ser un repte: m’havia preparat quatre anys i me’n vaig veure capaç. No és que tingués ni més ni menys il·lusió. Era, simplement, que me’n sentia segura. I hi havia una feinada a fer, perquè aquí no tenim gairebé tècnics i l’alcaldessa ha de fer de tot durant les 24 hores del dia. De moment crec que me n’estic sortint i hem posat l’Ajuntament al dia… Ara paguem a 30 dies.

Soc militant d’Esquerra Republicana, però he de dir que crec que l’Ajuntament de Solivella no té colors polítics. De fet, només en té un, la senyera

Per què creu que la gent li va fer confiança en les eleccions de 2023?

Suposo que pel fet que soc molt propera. Estaven acostumats a veure’m com a regidora de Festes. Crec, honestament, que vaig fer molt bona feina en l’anterior mandat. I el que la gent vol és que, quan tenen un problema, es puguin adreçar a tu. Ja sigui que et truquin a les dotze de la nit o quan et troben pel carrer. I no pots dir-los que demanin hora a l’Ajuntament. Sempre els atenc. Per això vam tenir el suport del poble.

L’estiu passat vam tenir problemes que no s’acabaven amb la piscina. Finalment, vam poder obrir una part de la piscina gran. En cert moment, la gent em venia a dir coses tot sovint. Vaig preguntar-los si tenien un problema amb mi perquè, a fi de comptes, jo no havia estat responsable del que passava. Però la gent em responia que venien a dir-me les seves preocupacions perquè amb mi hi podien parlar.

Trobaven amb vostè una vàlvula d’escapament.

Així és. M’ho deien perquè sabien que podien parlar amb mi. Abans, potser, no sentien que els fessin tant de cas.

A nivell personal, què ha après d’aquest temps seu a l’alcaldia?

Una cosa molt important: primer he de pensar i després he de reaccionar. En canvi, sempre he estat una persona de sang calenta que feia el contrari, que de seguida volia resoldre les coses en un pim-pam. Ara he après a escoltar, pensar i buscar solucions.

A nivell personal he après una cosa molt important: primer he de pensar i després he de reaccionar

Recorda la seva primera decisió com a alcaldessa?

El primer que vam fer va ser demanar una subvenció d’Esports per a la piscina. Vam comprar hamaques i ombrel·les. Tot just vaig entrar al govern municipal al mes de juny. També us puc dir la darrera decisió: hem passat pel Ple una normativa contra el botellot. Per a mi ha estat molt important.

Quins tres valors creu que són essencials per a fer d’alcaldessa?

El primer és saber trucar a qui faci falta. No s’ha de tenir vergonya i cal trucar sense mirar colors. El segon és ser honesta i el tercer és estar disponible les 24 hores.

Cal trucar a qui faci falta. No s’ha de tenir vergonya i s’ha de trucar sense mirar colors

Quina mena de municipi és Solivella?

És un poble petit, amb moltes associacions. La gent és molt col·laboradora en tot. Fins i tot ho reconeixen des del Consell Comarcal… Som un poble agrícola, sense indústria, i l’Ajuntament viu de l’IBI i de les subvencions que podem demanar, sempre que les puguem pagar.

També som una vila molt activa culturalment. El gran problema és que l’edat mitjana de les persones del poble és molt elevada i cal que hi posem remei. L’any vinent, per exemple, la brigada estarà a disposició de la gent gran per recollir-los la brossa o pujar-los el butà a la casa.

Lamentablement, no disposem de terrenys per fer cases noves per al jovent, i el repte és el de recuperar cases antigues, per fer que s’hi quedin a viure. Aquest és el nostre gran problema.

L’any vinent, la brigada estarà a disposició de la gent gran per recollir-los la brossa o pujar-los el butà a la casa

Tenen comerços?

Ens estem quedant sense negocis i comerços. Actualment tenim una pastisseria, una farmàcia i una agrobotiga. Diuen que l’any vinent n’obriran una de nova. Tradicionalment, aquí hi havia hagut fins a tres botigues. Des de l’Ajuntament estàvem mirant de cedir un espai per a què s’hi instal·li una de nova. Això també és important per a la gent gran, que no poden anar a comprar a fora. Cada dia ens hi trobarem més.

Va venir gent jove a viure a Solivella, després del Covid?

Sí, certament. Però són persones que treballen tres dies de la setmana aquí i dos més a la capital. A més, des de fa uns mesos, no hi ha wifi un parell de dies de la setmana. Ara ens hi volem de posar molt seriosos i trucar a qui calgui. Ahir mateix, no podíem treballar des de l’Ajuntament. I no pot ser: s’estan pagant les hores del personal administratiu i no poden fer feina… Novament, és una barrera més a la gent jove que es vol establir aquí.

Des de fa uns mesos, no hi ha wifi un parell de dies de la setmana. Ara ens hi volem de posar molt seriosos i trucar a qui calgui

Quina és l’estructura de l’Ajuntament, en quant a personal?

Tenim una administrativa, una secretària-interventora (que ve uns dies de cada setmana i que està compartida amb Barberà), un comptable (que ve a la tarda) i un tècnic del Consell Comarcal (que ve un dia per setmana aquí, i un altre dia treballa des de casa).

Pel que fa a la brigada, tenim un agutzil i tres peons. També tenim dues persones que fan la neteja: una a l’Ajuntament i una altra a les escoles, però està de baixa.

I el seu equip de govern?

Som set regidors. Tots de marca blanca, sota el paraigües d’Esquerra. Cinc dones i dos homes. No hi ha oposició. Compartim la feina com podem, perquè quan una persona és mare o treballa més de vuit hores, no pot arribar a tot arreu. Ara mateix jo estic de baixa, per una operació, i ajudo l’equip en el que puc.

Quina situació econòmica tenen a l’Ajuntament?

Actualment estem bé. No crec que tanquem bé l’any perquè al setembre se’ns va cremar una casa particular i hem hagut de sufragar una sèrie de costos (uns 50.000 euros) per enderrocar-la. Era un perill per als veïns i els propietaris no se’n van voler fer càrrec. Això ens farà tancar malament l’any.

Ens pot recomanar algun indret emblemàtic del municipi?

D’una banda, tenim el castell de Solivella, amb el seu museu. De l’altre, tenim la Societat, on hem presentat un mural que reivindica el nostre subdialecte (el xipella, que parlem només amb altres tres municipis: Blancafort, Pina i Barberà). També tenim el restaurant Travé (conegut per tothom) i els passeigs i la part antiga del poble, que estan molt bé.

I també hi ha un museu privat de càntirs… N’hi ha 2.000. Tots els del poble que sortim pel món, n’hi portem un si el veiem bonic. Sumeu-li a això l’església i la sala antiga del Sindicat, per la que hi ha passat tot el poble i que ara demana una sèrie de reformes.

A vostè quin és el que més li agrada de tots?

M’encanta el castell. S’hi ha fet molts concerts d’estiu. I fora del poble, però a la vora, tenim el santuari del Tallat, que també té una màgia i un sentiment especials.

Solivella és un poble amb molta identitat i tradició. Com ho fan per preservar-la i que connecti amb les noves generacions?

Tenim la sort que ha sortit una nova associació anomenada “Cal Vari”, que estan molt implicats. Fa poc han demanat ajut per fer una disfressa de cap de moixó, per vestir un home que surti al capdavant del carnaval, com tradicionalment. També tenim una colla de diables, amb 35 anys d’història, que són una associació forta. I el Grup Cultural de la Dona acompleix 50 anys aviat i estem reivindicant la creu de Sant Jordi per a elles.

També hi ha joves que passen olímpicament de totes aquestes coses, sí, però n’hi ha molts que no. Fins i tot tenim una nova associació, “Les salsenques”, que defensen el feminisme.

El nostre Grup Cultural de la Dona acompleix 50 anys aviat i estem reivindicant la creu de Sant Jordi per a elles

Quina diria que ha estat la prioritat del seu govern?

Primerament, l’aigua. Fins fa poc, totes les canalitzacions d’aigua municipal eren revestides d’amiant. La segona, ha estat posar al dia els comptes de l’Ajuntament. Hem aconseguit canviar el 75% de les canonades i sortir del pla de sanejament.

Com han aconseguit sortir-ne?

Mirant-nos molt les despeses. I buscant subvencions que siguin amb bestreta. També he de dir que l’equip tècnic ens hi ha ajudat molt. Hem hagut d’estudiar partida a partida, per veure on podíem estalviar. Fins i tot el clor de la piscina.

Quin projecte li faria especial il·lusió veure abans que acabi el mandat?

Jo diria que el de l’aigua. Però també hi ha un tema que no acabem d’entendre: actualment, s’impedeix als camions que circulin per la carretera nacional que va de Montblanc a Lleida. I això fa que hagin de passar per una comarcal que els porta pel nostre poble i per d’altres.

Els camions, que son de gran volum, venen carregats de materials perillosos i, quan arriben al poble, han de maniobrar i pujar al damunt de les voreres per poder passar. Algun dia es farà mal algú, sobretot tenint en compte que hi ha una escola al costat. I tothom es preguntarà per què no s’hi ha fet res. Jo estic treballant amb la Generalitat per tal que prohibeixin el pas per aquí.

Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses de les rodalies, en quines reivindicacions coincideixen?

D’una banda, ens queixem de la línia de trens. No pot ser que un estudiant, o una persona que hagi d’anar al metge, no pugui anar a Barcelona amb tren. El servei públic de tren està molt malament. I això és d’aquelles coses que fa que quan la gent jove marxa, ja no vulgui tornar. Potser si hi hagués aquí una bona comunicació, seria diferent. O arreglem la comunicació viària i la internet, o ningú voldrà venir a viure aquí.

No pot ser que un estudiant, o una persona que hagi d’anar al metge, no pugui anar a Barcelona amb tren

Creu que des del Govern s’escolta prou els ajuntaments com el seu?

Sí. N’estic molt contenta. Fa poc va venir a veure’ns la delegada del Govern i li vaig explicar el nostre problema de les escoles, que ens consumeixen el 12% del pressupost municipal anual, entre llum, combustible, neteja, manteniment de calderes… Però seguim tenint unes finestres de 1929 que no podem canviar. La delegada ho va escoltar i tres setmanes després ja em van trucar des de la Delegació d’Educació i em van assegurar que es canviarien les finestres, si tot va bé.

L’important és picar portes i explicar els problemes. Si cal, fer-se pesada. Però sense mirar els colors, perquè cal que arribin els diners.