Avui visitem Les Borges del Camp, al Baix Camp. El seu alcalde és també, i fins a final d’any, el President Comarcal. Amb ell volem parlar de la incidència de la COVID, de la situació política del moment i de les seves sensacions a punt d’acabar el mandat al Consell.
“En aquests anys he vist com les disposicions jurídiques i administratives que s’han anat aplicant als ajuntaments han generat dificultat per decidir coses”
“Crec que hem passat d’un extrem a l’altre. De poder fer d’alcalde “xèrif”, a no poder prendre decisions en molts àmbits per que la llei t’encotilla”
“Som l’únic Consell Comarcal que ha fet una festa major comarcal, de la que estic molt content”
“Ningú podrà dir-me que a les Borges hi tenim tal o qual cosa per ser jo el president comarcal”
“Quan em ve a veure algú li proposo de baixar a la plaça i tenir la conversa allà, sense problema. Mentre no plogui, clar”
“Ser pare és la cosa més brutal que et pot passar a la vida. Un gran impacte que desconeixes fins que no el vius”
“Mantinc l’estimació per en David Bonvehí, que és una molt bona persona i un home molt potent”
Vostè porta molts anys en política municipal. El 1995 fou escollit regidor. El 2007, alcalde. I el 2011, president del Consell Comarcal. Què el va motivar a entrar en política?
Doncs miri, jo tenia un pub a Les Borges. Em guanyava molt bé la vida i, vulguem-ho o no, als pobles, quan portes un local així, exerceixes un cert lideratge entre el jovent. L’alcalde d’aleshores ho va saber veure i em va proposar que l’ajudés. Creia que estàvem una mica antiquats en quant a festes i altres temes. M’hi vaig comprometre per quatre anys amb la idea de tornar-me’n cap a casa en acabar. Però no la vaig encertar. Aquí segueixo encara…
Quin diria què és el seu estil de fer política i com creu que ha canviat en aquests anys?
Crec que soc una persona que dialoga molt i que intenta ajudar. Sempre tinc la premissa al cap de no voler per als altres allò que no vull per mi mateix. La majoria de vegades, davant de qualsevol problema amb què em trobo, miro d’arribar a acords per resoldre’l, ja sigui a l’ajuntament o al Consell. I valoro totes les propostes que em fan de manera seriosa.
Al llarg d’aquests anys, he vist com les disposicions jurídiques i administratives que s’han anat aplicant als ajuntaments van generant una dificultat per decidir coses. Sembla com si et volguessin arrencar l’ànima: estàs molt marcat per les normatives. Abans encara tenies certa llibertat. Crec que hem passat d’un extrem a l’altre. De poder fer d’alcalde “xèrif”, a no poder prendre decisions en molts àmbits per que la llei t’encotilla. Una autèntica vergonya.
Si posa fi a la seva carrera política serà per aquestes cotilles?
No. Ho faré perquè ja hi porto molts anys i crec que cal un canvi important. Veurem com evoluciona tot plegat, però arribarà un dia en què tocarà anar cap a casa, com tothom. Ara: per ganes, interès i il·lusió, no em guanya ningú.
Enguany els alcaldes i alcaldesses han viscut tota mena de plagues bíbliques: un temporal, una pandèmia… Diria que ha estat el seu pitjor any com a alcalde?
Ha estat el més peculiar. Però diria que aquesta generació d’alcaldes, des de 2007 i fins aquí, som els que ens ha tocat la pitjor època dels últims 40 anys. En entrar vam trobar-nos amb una crisi econòmica de dimensions brutals. Jo no sé si la que ara comencem serà igual, però aquella va ser terrible. Molta gent sense feina. L’activitat del totxo, pel terra. La situació econòmica molt difícil. Quan ens començàvem a recuperar, aleshores ens arriba el Procés. Més enllà del que cadascú pugui pensar, als ajuntaments i als alcaldes això ens provoca tensió i uns anys difícils de gestionar.
Seguidament, quan el Procés semblava que ja el teníem assumit o que no repercutia tant, ens arriba la COVID. Han estat anys molt complicats. Als anys 90 i a primers dels 2000 les circumstàncies van ser molt més favorables en tots els aspectes.
Expliqui’ns com va arribar a ser president del Consell Comarcal.
El 2011 els companys i la resta de partits em van fer confiança. Veníem d’una situació econòmica complicada, amb les empreses molt tocades i em sento orgullós de dir que, sota la meva presidència, les empreses han augmentat el nivell de negoci.
També hem estat un Consell Comarcal que ha donat molts serveis. L’únic que ha fet una festa major comarcal, per exemple, de la que estic molt content. També hem creat un banc de terres de la comarca, que ens ha anat molt bé i del que s’estan beneficiant molts pagesos de la comarca per poder treballar-los i guanyar-se la vida… L’entitat està formada per unes 400 persones. Som un referent en molts sentits. Diria que a la comarca hi ha un sentiment molt present, amb un ambient de goig i gratitud per poder formar part del Baix Camp, amb una capital com és Reus, que és molt important i que està envoltada d’una costa molt potent: Cambrils, Miami Platja, Hospitalet… Tenim una zona turística preciosa que aporta uns ingressos molt importants al territori. També tenim zones de muntanya: Prades, la serra de Llaveria… I una plana a l’entorn de Les Borges. Aquí s’hi viu molt bé.
I Les Borges s’ha vist beneficiat des que vostè és president comarcal d’alguna manera?
Home, no. No ha tingut ni benefici, ni perjudici. Com a Consell Comarcal donem servei a tots els ajuntaments i a cadascú li pertoca el que li pertoca. Ningú podrà dir-me que a les Borges hi tenim tal o qual cosa per ser jo el president comarcal.
Vostè és alcalde per Junts. En les darreres setmanes hem vist com molts càrrecs del PdeCAT es donaven de baixa. Vostè i 130 alcaldes més van donar suport a David Bonvehí el mes de juny. Segueix pensant igual que aleshores?
No. Al mes de juny tothom estava convençut que el projecte seguiria i que acabaríem arribant a un acord. Però no. Crec que el pas de molta gent a Junts s’explica per dos detonants. En primer lloc, el suport als presos, al President Puigdemont i a la formació de Junts per Catalunya. La segona és la denúncia de PdeCAT a Junts. Això no ha agradat massa.
Sembla que l’acord ja és impossible i que es convertiran en dos partits polítics diferents. Aquí a la comarca, i al municipi, hem mantingut diverses reunions i la majoria dels alcaldes han decidit passar-se a Junts.
I què passarà amb el PdeCAT?
Doncs crec que patirà molt i que li serà molt difícil mantenir una representació parlamentària important. Li serà difícil sobreviure. Però, en tot cas, mantinc l’estimació per en David Bonvehí, que és una molt bona persona i un home molt potent.
El seu municipi va estar lliure de la COVID durant molts mesos. Com els ha anat durant la pandèmia?
Aquí hem tingut 6 casos, espaiats, i la sort és que no hem patit cap rebrot. Cap d’aquestes persones han estat en contacte amb d’altres familiars o amics. En canvi, a Reus, portem uns dies amb rebrots importants. Tot just ahir, a l’Hospital de Sant Joan, es va detectar un brot de prop de 20 persones a la zona de Serveis Socials.
El cert és que a la zona de Tarragona i al Baix Camp no hem tingut gaire casos. Però, pel que veig, es van produint brots aleatoris pel país i cal que la gent sigui molt conscient d’on estem i que, com menys contacte físic tinguem, i menys relació, menys possibilitats tenim que s’escampi. Fins que no tinguem la vacuna, això no s’acabarà. Però mentrestant provocarà molts canvis. Per exemple, haurem d’evitar moltes reunions. Les tecnologies i la formació accelerada que ha fet la gent, ho permetrà. La part negativa és que el moviment de les persones genera negoci i això, ara mateix, l’està paralitzant.
Ha canviat gaire la forma que té l’ajuntament de relacionar-se amb els ciutadans?
Durant els mesos més durs de la pandèmia no rebia visites. Però ara ja porto 15 dies rebent-ne. Als pobles és diferent. Quan em ve a veure algú li proposo de baixar a la plaça i tenir la conversa allà, sense problema. Mentre no plogui, clar.
Quines han estat les afectacions al municipi, en l`àmbit social i econòmic? Han tancat gaires empreses i comerços?
El comerç ha aguantat molt bé. Hi va haver molts comerços i botigues que van començar a fer repartiments a domicili. Tothom s’ha espavilat i ha anat bé. Nosaltres estem a 5 minuts de Reus i molta gent hi va a comprar. Però en els moments més durs, la gent no es movia del poble i comprava al poble. Va ser positiu per les botigues locals.
A l’estiu, abans, la gent anava a Salou, als hotels, a l’oci nocturn, o a treballar. Enguany no s’ha donat aquesta circumstància. Som un poble que mai ha tingut una taxa d’atur gaire elevada i ho estem portant bé.
Com diria que són els borgencs i borgenques?
Històricament hem estat un poble amb una mentalitat molt urbanita. Quan, en temps dels avis, els veïns dels altres pobles anaven a treballar al tros, aquí molta gent ja anava a treballar a Reus. La mentalitat mai ha estat la del tancament, sinó la de moure’s molt. Fins al punt que els pobles del voltant ens diuen que som “L’Havana”, perquè la gent d’aquí gaudeix molt de la vida, tenen un tarannà de sortir, de tombar, de gastar molt… Hi ha altres pobles que potser no gasten tant, i això que són més rics.
El fet que ens diguin “havanos” ja et dona una idea del nostre tarannà. Estem a prop de Reus, a prop de la costa i a una hora de Barcelona. La situació és molt bona. Tenim àrea de salut bàsica, institut, escola bressol… Tots els serveis ens donen una qualitat de vida molt important.
Quins indrets emblemàtics del municipi ens recomanaria visitar?
Personalment, penso que l’ermita de Les Borges, que és modernista, és una peça molt bonica i en la que sempre m’hi he trobat molt de gust. També és una referència pel poble, més enllà del sentiment religiós de cadascú. L’altre indret és el de la Plaça de la Font. Jo vaig néixer al Carrer de Baix, just al davant. Ara ja no té res a veure amb com era, quan vaig néixer.
Ens ha triat unes fotos personals. Ens les vol explicar?
La primera és de quan era petit i es celebraven els famosos jocs de cucanyes. Un d’aquests jocs consistia en saltar una escala amb una cullera a la boca, carregada amb un ou. Calia evitar que l’ou caigués. Aquesta és la imatge de la foto i la recordo perfectament.
En la segona hi surto amb els fills. Sempre dic que ser pare és la cosa més brutal que et pot passar a la vida. Un gran impacte que desconeixes fins que no el vius. Els meus dos fills són el més important i sagrat que tinc. I la tercera foto és del dia de la presa de possessió com a alcalde. La recordo amb molt bon record. Va ser un impacte important: els meus pares ploraven de l’emoció. El meu pare, particularment, deia: “qui m’havia de dir que el meu fill arribaria aquí…”, les coses típiques de l’orgull de pare. Però també sentia la satisfacció de les persones que més t’estimen. Això no es pot comprar ni vendre.
Tornant a la política, quin és l’estat econòmic de l’ajuntament després de la pandèmia?
Tenim un ajuntament molt sanejat. No devem ni un euro. Així que si, per qualsevol circumstància, ens haguéssim d’embarcar en una inversió potent, ho podríem fer sense problema.
Quan vaig entrar a fer d’alcalde devíem uns 180.000 euros en crèdits. Ara ja no. Tenim superàvits importants cada any i hem mantingut els serveis. Però, com li deia abans, un es veu molt lligat de mans i mànigues en la qüestió financera i l’ús que li pots donar als diners és molt limitat. Just aquests dies s’està parlant del famós romanent de tresoreria que reclamaven des de Madrid. Clar, si fas una bona gestió, generes superàvits. El normal seria que poguessis destinar els diners a les millores oportunes. I no es donava el cas. Suposo que els bancs estaven contents amb la mesura.
La mesura s’ha revertit aquesta setmana. Però, hauria lliurat els romanents a l’Estat en cas que no.
Si l’Estat necessita un finançament, no trobo bé que el demani del romanent. Però en tot cas és un tema voluntari, així que cadascú pot decidir el que vulgui. Però les condicions de retorn són inacceptables. Si t’ho tornessin tot a curt termini i amb guanys per a l’ajuntament, alguns s’ho haurien pensat. Però pràcticament no en treies cap benefici. No era just.
Tot i la COVID, podran mantenir els projectes que s’havien compromès a fer aquesta legislatura?
Crec que sí. La majoria d’ajuntaments com el nostre, de menys de 10.000 habitants, ens basem en subvencions externes que ens arriben des de la Diputació i la Generalitat. Aquests diners hi són i hi seran. Per tant, totes les inversions previstes, les podrem fer. Aquesta legislatura, entre el POUM i el Pla d’Obra, ens trobem al voltant del milió d’euros d’inversió. Penso que ho podrem executar. Haurem de variar algunes coses: per exemple, en el cas del camp de futbol, la COVID farà que hàgim de fer inversions importants en els vestidors. Però entenc que tots els ajuntaments podran tirar endavant amb el previst.
L’Agència Catalana de Residus no els deixa gaire bé en un recent informe. És l’assignatura pendent?
Ara al gener havíem contractat una empresa que havia d’ajudar-nos-hi. Havíem de fer una publicitat potent i generar unes idees per solucionar el problema. Però va començar la pandèmia i ens hi hem quedat clavats. Tornarem a endegar el projecte a finals d’any, segurament. Però el cert és que a Les Borges no ho acabem de fer bé.
Som un poble molt de pas, per a moltes persones que viuen en urbanitzacions properes, per exemple. Però tenim un extra d’abocaments que no estan generats pels locals del poble i que ens afecten. El mes passat ens vam reunir amb el Delegat d’Interior, perquè hi ha dos punts soterrats què hauríem de reforçar amb càmeres de seguretat, atès que hi ha persones que hi fan abocaments de tota mena. Però la llei no ens ho permet. Crec que hauríem de tenir uns mecanismes legals per poder sancionar aquestes persones, perquè la situació és vergonyosa.
També van patir un problema amb la depuradora.
Van ser moments molt complicats. Quan vaig entrar a fer d’alcalde, el 2007, havien començat les obres. No les van acabar fins el 2020. Mentrestant vam patir denúncies per no tenir-ne. Però ens en vam sortir judicialment i l’important és que ja tenim la depuradora en marxa.
L’any vinent deixarà de fer de president del Consell Comarcal. Com viu aquests últims mesos del seu mandat?
No soc de fer gaire drama i estic molt orgullós de la feina que he portat a terme al Consell. Així que marxaré amb el cap ben alt, amb l’apreci del personal i dels companys. Així ho crec.
I el relleva una persona del seu mateix ajuntament, Rosa Abelló.
Es dona la circumstància que la cap de l’oposició de l’ajuntament de Les Borges serà la nova presidenta. Però tenim els papers molt clars. Aquí a l’ajuntament fem d’oposició. Però al Consell tenim un pacte amb Esquerra (el seu partit) i fins ara ho estem portant molt bé i sense problemes.
