La nostra visita per les terres de Ponent ens porta a Les Garrigues. A Castelldans hi trobem un alcalde amb molta oïda musical.
Vostè és alcalde del poble des de 2015. Com va decidir presentar-se?
Primerament, jo soc un apassionat de la política municipal, més que de qualsevol altra mena de política. El 2015 em vaig presentar als comicis municipals amb un grup d’amics perquè en aquell temps qui manava a l’Ajuntament no tenia prou bona relació amb la població i, a més, hi havia un problema financer molt important al consistori. Tot i que vam tenir força problemes per crear la candidatura: nosaltres érem de Convergència, però la candidatura dels que manaven també ho era. Així que vam haver de fer una mena de “cop d’estat” dins de l’Ajuntament.
Soc un apassionat de la política municipal, més que de qualsevol altra mena de política
Què havia passat?
Doncs que la candidatura que manava era d’Unió Democràtica, i com que Convergència i Unió eren una coalició, nosaltres no podíem presentar una candidatura de CDC. Vam haver-nos d’afiliar a Unió inicialment i, després, a través d’uns companys que hi havia dins del partit i que coneixien tant el nostre tarannà com el de l’anterior alcalde, ens van acabar donant les credencials per presentar la nostra candidatura dins d’Unió. Val a dir els dirigents d’Unió de Lleida se la van jugar per nosaltres: van posar els seus càrrecs a disposició del partit i si la cosa no anava bé, ells dimitirien. La cúpula nacional no veia amb bons ulls treure un alcalde d’un poble que havia aconseguit la majoria absoluta per posar uns altres candidats.
Finalment, qui havia estat alcalde, també va presentar-se, però amb una llista d’Esquerra Republicana. Els resultats van ser de quatre regidors per a nosaltres, dos per a ERC i un per al PP. I vam governar tot aquell mandat amb majoria absoluta. En les eleccions següents vam tornar a guanyar, aquest cop per una majoria superior: cinc regidors nostres i dos per a ERC. I vam tornar a governar.
Els dirigents d’Unió de Lleida se la van jugar per nosaltres: van posar els seus càrrecs a disposició del partit i si la cosa no anava bé, ells dimitirien
I en l’actual?
Tenim sis regidors nostres i un del PP, que és l’única altra candidatura que es va presentar a les darreres eleccions. Hem estat tres mandats consecutius en majoria absoluta. De moment, el poble està tranquil, podem parlar amb tothom de tu a tu i ens podem dedicar a atendre les necessitats de la gent: aigua, llum, clavegueram, serveis…
Per què creu que la gent del Castelldans li han fet confiança tantes vegades?
Crec que en les primeres eleccions ens van votar perquè l’anterior govern municipal estava molt malament. En la segona, penso, ens van fer confiança perquè van veure tot el que havíem pogut fer en la primera. I en la tercera, perquè qui es presentés en contra nosaltres sabia que aniria directament a l’oposició. Suposo que el grup d’ERC van preferir quedar-se a casa per no estar quatre anys més a l’oposició.
La gent, en general, està molt contenta. Els anys de govern passen i sempre hi ha algú que està més i menys satisfet. Però actualment estem molt contents també de la resposta de la gent. Ens veiem en ànims de tornar-nos a presentar un nou mandat.
Ens veiem en ànims de tornar-nos a presentar un nou mandat
Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les pot explicar?
Sí. De la infantesa n’he triat una de quan tenia uns 6 o 7 anys. Una foto antiga, del 1967 o 1968, en pantalons curts, amb la bicicleta i el gos que teníem aleshores. Vivíem en una casa típica del poble i em vaig criar gairebé al carrer, corrents tot el dia amb els amics i anant a l’escola en bicicleta. Avui, totes les mares porten la mainada a l’escola. A nosaltres ens deixaven a la punta del passeig i ens havíem d’espavilar a arribar-hi…
La segona és de l’adolescència (16-17 anys), amb un grupet musical que vam fer d’amics del poble, els “Chic 4”. Érem una mena de “Beatles de Castelldans”… Jo duia el cabell llarg. Eren els anys que construïen l’autopista A-2, sobre 1976. Vam estar uns quants anys cantant pels pobles i actuant als balls i festes majors, i a les festes de Santa Àgueda. Actualment, vaig sol i ja no em barallo amb ningú. La darrera foto, d’adult, va ser del viatge de noces, a Tunis. Aquí ja tenia 28 anys.
De jove tenia un grupet musical. Érem una mena de “Beatles de Castelldans”… Jo duia el cabell llarg
Què li ha aportat el fet de ser alcalde, personalment?
A mi aquests anys m’han aportat una gran satisfacció. Nosaltres volíem ajudar la gent, perquè és el que ens agrada. Familiarment, però, ja sabeu que tots els alcaldes ens queixem del mateix: la feina ens roba moments familiars. Tot i que si t’ho saps combinar i la família ho entén, les coses van bé. A més, tinc un molt bon equip que em recolza i que arriba allà on jo no puc.
Des que soc alcalde, crec que no hi ha gairebé ningú que digui cap mal sobre mi. I crec que la gestió ha estat molt correcta. A més, hem fet moltes coses pel poble.
Tots els alcaldes ens queixem del mateix: la feina ens roba moments familiars
Quines, per exemple?
Doncs hem renovat tota la xarxa d’aigua, que és el punt número u per a la vida del poble. També estem aixecant tots els carrers per refer claveguerams i, a poc a poc, tot l’enllumenat del municipi. Ho hem fet amb fons propis perquè el tema dels Next Generation va ser una enganyifa total.
En quin sentit?
Va ser una estafa cap al nostre municipi. Ens van fer gastar 15.000 euros en projectes per dir-nos que no entràvem en els criteris. Amb aquells diners hauríem pogut renovar la lluminària d’un parell de carrers. Ens enganyaran una sola vegada, però no dues.
Més enllà d’això estem mantenint tots els equipaments: llar d’infants, escoles, centres de serveis, equipaments esportius… I estem molt contents dels resultats.
Els Next Generation van ser una enganyifa. Ens van fer gastar 15.000 euros en projectes per dir-nos que no entràvem en els criteris
Tenen una bona situació econòmica?
Sí. Vam passar de tancar uns pressupostos deficitaris de 300.000 euros de l’anterior equip de govern, fa dos mandats i mig, a tenir actualment un romanent de 200.000 euros i escaig. Hem eixugat gairebé tot el deute. I el deute que ara tenim prové de crèdits que hi havia concedits des del govern central per sanejar ajuntaments. I també per una obra que vam fer d’un col·lector amb fons propis i que acabarem de pagar en un o dos anys.
La situació financera de l’Ajuntament és molt bona. Però sempre dic que si no fos per la Generalitat encara ho seria més.
Vam passar de tancar pressupostos deficitaris de 300.000 euros en l’anterior equip de govern a tenir un romanent de 200.000 euros i escaig
Per què?
Perquè, per desgràcia, trobem molts problemes en les instal·lacions de plaques solars. Nosaltres hi estem del tot a favor, però des d’Agricultura, Medi Ambient, etc. ens ho tomben. I, a la vegada, tots els problemes que tenim amb els finançaments que no ens arriben mai, ni de la Generalitat, ni de la Diputació.
Però la Diputació de Lleida havia dit que hi havia un finançament avançat i ràpid per als municipis…
La Diputació de Lleida va fatal. Mai hi havia hagut una Diputació tan dolenta, inútil i contrària al territori com la que tenim avui en dia. Hi ha uns endeutaments massius als pobles… Una Diputació que només executa el 40% del pressupost, i que té 240 milions d’euros en romanents, ja ho diu tot. Mentrestant, els pobles estem penjats perquè no arriben les subvencions.
La Diputació de Lleida va fatal. Mai hi havia hagut una Diputació tan dolenta, inútil i contrària al territori com la que tenim avui en dia
Recorda quina va ser la seva primera decisió com a alcalde?
Deixi’m rumiar… Sí. Quan vam entrar hi havia un problema financer greu. La primera decisió de l’equip de govern va ser aturar-ho tot. Vam asseure’ns, vam veure quins projectes hi havia en marxa i quines factures quedaven per pagar. L’arxivador que les guardava anava tan carregat que no es tancava… Hi havia factures de tres anys enrere. Molts deutes endarrerits. Era un deute d’un milió i escaig. I només hi havia 700.000 euros al banc i algunes subvencions que estaven per cobrar-se.
La decisió va ser de parar-ho tot i de cridar els proveïdors per dir-los que el poble havia de funcionar i que necessitàvem arreglar camins, enllumenats i altres, però que no sabíem quan els podríem pagar. Ara bé, els vam prometre que tal i com ens arribessin els diners de subvencions, els aniríem repartint. Si ens portaven factures de 3.000 euros, potser només els en podríem pagar 500. Però pagaríem diners a tots. I això ho vam fer amb tothom, un per un. I ho van entendre i agrair, perquè de no rebre res a rebre alguna cosa hi va molt. I ells ja podien avançar, sobretot les empreses que s’havien picat els dits: ara podien anar als bancs a demanar finançament, perquè tenien la nostra garantia.
La primera decisió de l’equip de govern va ser aturar-ho tot
Tenen resolta la situació?
Aquest procés va durar un parell d’anys fins que un bon dia ja només ens quedaven 150.000 euros per pagar. Vam anar a la Caixa Rural, vam demanar un préstec per aquella quantitat i vam liquidar tots els nostres deutes. I, a partir d’aquí, vam anar pagant els diners com un crèdit ordinari, que també es va liquidar. El nostre índex actual de pagament és de 7 o 8 dies, data factura.
Quina és l’estructura de l’Ajuntament?
Tenim tres persones a l’oficina, dues més a la llar d’infants, dues a mitja jornada a la neteja i dues més a l’equip de carrer. I tenim una bibliotecària a mitja jornada i una persona al centre de serveis, també a mitja jornada. Ara mateix, a l’estiu, necessitem una persona més al carrer, perquè hi ha més feina a fer. Ja heu vist que tot està molt ben mantingut.
I com és el seu equip?
Tenim un molt bon equip. Tenen moltes ganes i estan molt compromesos amb el poble i amb la feina. La gent del carrer ho nota. Al cap dels anys hem anat canviant, perquè algun membre de l’equip s’ha jubilat. I el que hem intentat és portar a gent del poble mateix, malgrat que les places sovint són per concurs i s’hi pot presentar qualsevol persona. Tots els que han sortit, de dins o de fora, estan molt compromesos.
Fan alguna mena d’acció de promoció econòmica per al comerç local?
Som un municipi agrícola i ramader, que no té indústria. D’aquí que volguéssim instal·lar plaques solars. Però ens les van tombar. També ens van tombar un projecte d’una empresa de fabricació d’olis i una de pistatxos que volíem muntar. Tot això ens ha dificultat tenir infraestructura industrial.
Per tot aquest motiu, no podem promoure la indústria. Tenim alguns negocis: farmàcia, pastisseria, supermercat, queviures, un parell de bars de restauració i un per al jovent. És la infraestructura bàsica. Tenim també la sort de tenir un bon accés i connexió amb Lleida, amb cinc autobusos diaris que van i venen.
Volíem instal·lar plaques solars. Però ens les van tombar. També ens van tombar un projecte d’una empresa de fabricació d’olis i una de pistatxos que volíem muntar
Com diria que ha canviat Castelldans en els darrers anys?
Tots els pobles que veig els trobo molt bonics. S’han arreglat molt i hi ha bones infraestructures, dins del que poden, és clar. Nosaltres som 900 habitants i escaig i hi ha poblets més petits i pobles molt més grans. Hem procurat tenir-ho tot molt ben arreglat.
Un company alcalde em va dir fa anys: “Conrad, en temps de crisi cal neteja, pintura i flors i la gent mantindrà els ànims”. I així ho hem fet. També hem fet clavegueram, il·luminació, aigua…
Un company alcalde em va dir fa anys: “Conrad, en temps de crisi cal neteja, pintura i flors i la gent mantindrà els ànims”
Quina és la principal preocupació en aquests moments?
L’habitatge, com a tots els pobles petits, és un problema. Ens trobem que les cases són de propietaris que són contraris a vendre o a llogar i, en això, difícilment hi podem entrar nosaltres. Fa un temps es va fer un cens dels habitatges a Les Garrigues. A Castelldans n’hi havia 150 de buits, entre el bloc de pisos que hi ha a la sortida del poble, la antiga caserna de la Guàrdia Civil, un antic hotel… És un percentatge molt gran del parc. Entre aquestes 150 hi havia 110 que eren cases. Ara la situació ha canviat perquè algunes cases s’han llogat o venut. Però per a un poble, tantes cases buides és una barbaritat. Nosaltres tenim un poble per a 1.500 habitants. Si les cases queden buides, es van deteriorant, tenen problemes de façanes i teulats, brutícia, ratolins, gats, coloms…
Les cases velles són un problema, i a la gent els costa molt veure-ho. A més, la gent jove prefereix tenir un pis modest i nou, que una casa gran i que calgui arreglar. Els pisos a Lleida valen 200.000 o 300.000 euros. I en un poble, una casa pots arreglar-la molt bé per aquest mateix preu. Però al jovent li fa mandra entrar en un projecte així.
A més, també estem detectant que hi ha cases molt bones, habitables, que per llei de vida aniran perdent els seus propietaris en pocs anys. Estaran lliures o generaran molts problemes. Ara mateix hi viuen persones de 70 anys.
La gent jove prefereix tenir un pis modest i nou, que una casa gran i que calgui arreglar
Els joves marxen gaire?
Ara no. Tenim aquesta sort. Però en el seu dia en van marxar molts. Tant de bo que no ho haguessin fet. Ara tenim llar d’infants i molts serveis i prefereixen quedar-se. Fins i tot, algun que vivia fora, i que ha decidit tornar.
Parli’ns de llocs emblemàtics del poble? Què hem de visitar?
Ara estem treballant molt, dins de les possibilitats que tenim. A Castelldans vam tenir la mala sort de voler créixer molt cap a la modernitat i els diferents governs municipals no van cuidar les coses antigues del poble. Moltes construccions de pedra van ser destruïdes, molt de mobiliari antic va ser venut… Avui en dia tenim un poble molt bonic per a viure, còmode, amb carrers amples i gran mobilitat, places i terrasses encantadores, pavelló, sales,… Però el casc antic està bastant limitat perquè el patrimoni arquitectònic no es va cuidar. I això que hi havia una zona antiga preciosa. Penseu que hi ha escrits que parlen de Castelldans datats a l’any 900, que tenim una Mare de Déu de 1500 i escuts d’Scala Dei de 1600.
Tenen bona comunicació entre l’Ajuntament i els ciutadans?
Sí. Tenim presència a totes les xarxes socials, pregons, e-bandos… I l’Ajuntament està obert cada dia al matí, de 9 a 1 del migdia. Hi ha una professional que ens porta la comunicació i promovem tot el que fem.
Quan es troba amb alcaldes de la zona, en quines reivindicacions coincideixen?
Tots diem el mateix: que les coses demanen cada vegada més dedicació. La gent ens repengem cada vegada més de l’alcalde perquè ens hem tornat individualistes. I quan tenim un problema ens en anem corrents a l’Ajuntament, a demanar que ens el resolguin. Antigament, si hi havia un problema en un carrer, el resolíem al carrer mateix. Ara no gosen ni tocar el problema i t’ho venen a demanar.
També ens preocupa molt el fet que, per desgràcia, els pobles es van buidant. L’agricultura és un sector en davallada i les famílies són cada vegada més petites. No tenim indústria i la gent se’n va a les ciutats i pobles grans. A Castelldans tenim la sort de tenir bons accessos i vies de comunicació que ens ajuden a aguantar. Però hi ha pobles a Les Garrigues que han perdut la meitat de població en deu anys… Un veritable drama!
La gent ens repengem cada vegada més de l’alcalde perquè ens hem tornat individualistes
Creu que el Govern té prou en compte els municipis, a l’hora de planificar el territori?
Per ser clars, he de dir que hem notat molta millora des del canvi de Govern. Abans teníem un Govern molt intervencionista i avui és més obert a rebre’ns als ajuntaments. No sé si és per què és nou, però semblen més oberts. Cal dir que no ens resolen gaires coses, perquè tot es basa en subvencions i ajuts fixos, per a temes concrets.
En quin sentit ho diu?
Antigament hi havia subvencions d’emergència que podies demanar quan les necessitaves, però avui ja no n’hi ha. Tot el que hi ha són línies de subvencions específiques per a tanatoris, canonades d’aigua, camins, enllumenat… que has de demanar quan es publiquen. Però si no necessites tanatori perquè ja el tens, o no necessites diners per als camins perquè ja els tens arreglats, et trobes que no et pots presentar a la subvenció. I et quedes sense poder demanar els ajuts.
Sé que els PUOSCs actuals són més oberts i que tu pots demanar el que necessites. Al cap i a la fi som nosaltres els que millor sabem el que ens cal al poble, no pas la Diputació, ni el Govern. Però fins fa poc et deien en què t’havies de gastar els diners que et donaven.
A què dedicaran el nou PUOSC, vostès?
Doncs a refer la façana de l’edifici de l’Ajuntament i fer un edifici sostenible. I, també, tot l’arranjament del passeig per generar aparcaments i circulació més fluida. Ja vindrà després el poble per dir-nos si ho hem fet bé o no. No cal que ens ho diguin des de Barcelona o des de Lleida. Els diners, si ens els donen, els administrarem en el que sabem que es necessiten.
Com és el seu dia a dia com a alcalde?
Jo segueixo treballant en la pagesia, tot i que ja em podria jubilar. Em dedico a l’oliva i l’ametlla, que són activitats una mica més tranquil·les que la fruita, a la que em dedicava fa uns anys. També faig d’alcalde i trobo temps per a la música i per al meu net.
Vostè canta habitualment.
Sí. Canto uns 50-60 dies a l’any. M’agrada anar a fer de cantant pels pobles. Em dona molta satisfacció. El meu nom artístic és “Conrad Cover Music”.
M’agrada anar a fer de cantant pels pobles. El meu nom artístic és “Conrad Cover Music”
