“A un nou alcalde o alcaldessa li recomanaria que gaudís. Això és una experiència vital”

Vostè és alcalde de Corçà des de 2019. D’on li va sorgir la vocació política?

Jo em considero un ciutadà més del poble. Ni jo ni els meus companys d’agrupació ens sentíem motivats per la política, però sí per fer coses per al poble. Volíem canviar allò que, vist des de fora, no ens agradava. Així que ens vam aplegar un grup de persones de diverses sensibilitats i ens vam presentar. Volíem millorar el poble des de les nostres pròpies idees. Tots havíem participat des de sempre en el muntatge de les activitats del poble: la festa major, el cine a la fresca, els geganters… Ens vam engrescar i vam fer el pas.

I en els primers comicis als que es van presentar, van guanyar l’alcaldia.

Era la primera vegada que ens presentàvem, sí. Cap membre del nostre grup havia participat mai en política o havia estat a l’Ajuntament. La gent va confiar en nosaltres, i encara seguim aquí… La nostra agrupació s’anomena Fem Poble, i es troba sota el paraigües de Tots per Empordà, que és una candidatura en què tots som independents i no volem anar sota cap sigla convencional.

I la segona vegada que es van presentar, també van guanyar. Per què creu que va ser?

Suposo que perquè a la gent els va agradar el que havíem fet. Jo crec que ens van veure igual d’engrescats que el primer dia i ens van demanar que seguíssim… Això ho decideixen els ciutadans. Al final, som unes persones que sempre hem volgut que les coses funcionessin bé.

Què li ha aportat, a nivell personal, aquesta experiència d’alcaldia?

Jo diria que m’ha fet ser una millor persona. Un acaba entenent que cal compartir moltes coses i acceptar-ne algunes que, personalment, no acceptaria. Per exemple, certs punts de vista dels altres. Jo crec que he après a entendre les coses més bé, a escoltar millor i a intentar fer el màxim per arribar a la gent del poble i solucionar-los els problemes.

Es recorda de la seva primera decisió com a alcalde?

No me’n recordo gaire, perquè n’hi va haver moltes. Però sí recordo que en el primer mandat ens van passar moltes situacions. Per exemple: vam tenir quatre secretaris, vam patir la Covid, el temporal Glòria… En el nostre cas, vam prendre possessió al mes de juny, van arribar les vacances de l’estiu, i, en tornar, vam començar a patir problemes. Va ser arribar i triomfar.

Ara bé, dels temes del dia a dia, en recordo alguns més. Per exemple, teníem polígons per desenvolupar, la recollida del porta a porta, i el PUOSC, que ens va trobar amb els calaixos buits. Al final, però, vam aconseguir engranar el sistema d’Ajuntament que volíem.

Ens ha portat unes fotografies personals. Ens les vol explicar?

Aquesta foto és de la meva mare, de quan estava embarassada de mi, al pati de la nostra casa familiar. Si soc qui soc és per ella. Ella representa la persona que és constant, que escolta, que té uns valors únics i que em fan emocionar només de recordar-los. Jo soc el petit de quatre germans, tot i que a la foto només hi surt la meva germana.

L’altra foto és la del grup municipal en la candidatura de 2023. Si avui estic a l’alcaldia, i tinc l’oportunitat de gaudir d’aquesta experiència, és gràcies a ells. Amb els companys ens veiem molt, parlem molt i ho decidim tot entre tots. Es mereixen aquest reconeixement.

Tenen bona situació econòmica a l’Ajuntament?

Sí. Ja ho estava quan vam arribar. Ara també.

Si hagués de destacar tres valors per ser un bon alcalde, quins serien?

La primera, la paciència. La segona, tenir un gran equip… Jo estic molt orgullós de la gent que tenim aquí. Els treballadors i treballadores són persones esplèndides i han sabut adaptar-se al que nosaltres buscàvem, fins i tot quan ha calgut canviar les dinàmiques.

I la tercera és tenir una gran família, que et recolzi. Si la meva dona no m’aguantés i no em permetés dedicar les hores que dedico a aquesta feina, no seria possible. Hi ha molts caps de setmana que no pots marxar perquè t’has de quedar a ajudar en activitats del poble, i també moltes hores en què estàs a l’Ajuntament i no a casa, sense veure créixer els fills.

Com és el seu equip de govern? Com està composat el consistori?

A l’Ajuntament hi ha nou regidors, i nosaltres en som sis al grup. Hi ha tres persones que estan a l’oposició i hi mantenim un bon contacte, amb reunions mensuals en què els traslladem el que estem fent. També tenen l’oportunitat de preguntar el que necessitin saber. Nosaltres pensem que som força transparents i que ens portem bé.

I, pel que fa a la plantilla, tenim unes onze persones, entre administratives, tècnic municipal, secretari, arquitecte, brigada, agutzil…

Quina ha estat la principal prioritat del seu govern en aquests anys de mandat?

Millorar el poble. Hem volgut fer un poble amable en què la gent se senti feliç i orgullosa. Volíem obrir l’Ajuntament a tothom, per trobar resposta a qualsevol cosa. Quan la ciutadania està contenta és perquè les coses es fan bé.

Per a qui no conegui Corçà, expliqui’ns com és el seu municipi.

Corçà és el millor municipi de Catalunya! (riu). Estem situats al Baix Empordà, ben a la vora de la Bisbal i de Girona. La nostra és una zona molt privilegiada i bonica, i aquí hi tenim moltes activitats de tota mena, des de restauració fins a bons serveis, farmàcia, fleca, supermercat… Som un municipi de 1.200 habitants distribuïts en quatre pobles: Corçà, Casavells, Cassà de Pelràs i Matajudaica.

Els nostres veïns i veïnes són persones maquíssimes i que participen en totes les activitats que promovem. A Casavells, que és un poble amb molta entitat, hi ha una associació pròpia, i que suma i aporta. I cada any fem quatre festes majors, i quatre vegades de tot…

Hi ha bona relació entre els nuclis?

Nosaltres hem intentat crear una relació més estreta entre tots, i en la que tothom se senti còmode. Corçà és el poble més gran i pensa d’una manera. Casavells, pensa d’una altra i Matajudaica d’una de diferent. Però nosaltres busquem que en cada poble hi passin coses per igual, sense que ningú pensi que des de Corçà s’està fiscalitzant o dificultant que els altres pobles prosperin. Al contrari: el que volem és que tots sumin i que passin les millors coses possibles per a tots.

Quins indrets ens recomana veure del seu municipi?

A Corçà, per exemple, hi tenim moltes coses: fonts, cases pairals, alzineres… Els quatre municipis, a més, tenim uns campanars molt bonics, que hem fet servir com a símbol del nostre partit. Pel que fa a espais arquitectònics, tenim uns nuclis antics molt interessants en cada poble, amb les seves places, arbres i fonts. I una casa d’un indià (la “Villa Luz”), que era fill del poble i que va anar a fer fortuna a les Amèriques.

El que també cal destacar és la gastronomia local, que és boníssima. La fan des del centre cívic del poble fins al restaurant de dues estrelles Michelin que tenim aquí.

Fan alguna cosa, des de l’Ajuntament, per afavorir la promoció econòmica del municipi?

Intentem promoure-la una mica, però la realitat és que tot va sol.

Quina és la principal preocupació del municipi?

Actualment, i com a tot arreu, tenim el problema de l’habitatge. Ens en falta. El poc que tenim a la zona urbana és del tot privat. I ara estem intentant que es desenvolupin certes zones i promocions que van quedar aturades per causa de la crisi. Sabem que la iniciativa privada busca fer negoci allà on hi ha més guanys, però també volem que es construeixin habitatges que no siguin gaire cars, i que siguin assumibles per part de la gent.

També estan mirant de construir una nova escola.

Així és. Estem parlant amb el Departament d’Educació, perquè portem vint anys esperant-la. Actualment, i des de 2007, els nens i nenes es troben estudiant en barracons, en una escola que està partida en dos espais: l’escola vella i el pavelló poliesportiu. La mainada de P3 han de recórrer 500 metres per anar a fer les activitats. Estan més estona al carrer que fent classe… És un drama.

I en quin moment es troba el projecte, concretament?

Estem esperant que la Generalitat accepti els terrenys. Nosaltres ho hem posat tot a disposició d’ells: la urbanització, els serveis, els informes sectorials, els controls arqueològics i geotècnics… Ara li toca al Departament d’Educació donar el vist i plau i, a partir d’aquí, cal construir-la, ja sigui amb un conveni, o bé per part de la Generalitat. L’escola és un dels objectius que tenim marcats.

I quins altres projectes més tenen al damunt de la taula?

En tenim diversos. Per exemple, al nucli antic de Corçà volem soterrar les instal·lacions de llum i canviar el paviment per un terra amable. Començarem a fer-ho després de les festes. I a Casavells, estem arreglant les places i l’antic casinet, que és un edifici molt important de trobada per a la seva gent: allà s’hi aplega la gent gran, hi fan tallers… I també volem fer feina al polígon, per veure si el podem omplir d’empreses que ens puguin aportar recursos.

De què viuen majoritàriament els veïns i veines de Corçà?

Tenim una mica de tot. Hi ha agricultura, però també enginyeries i hostaleria. Crec que tenim molta sort de poder oferir feina a tothom. L’atur no és un problema, actualment.

És fàcil comunicar amb la ciutadania i explicar-los tot el que s’està fent?

Sí! Som només 1.200 habitants i et venen a trucar al timbre quan es fon una bombeta al carrer… A banda, cada sis mesos celebrem consells veïnals, que són una mena de “diamant” del nostre mandat. Ens obliguem a reunir-nos amb els veïns dels quatre pobles per explicar-los el que fem i per escoltar el que tinguin per dir-nos, encara que no ens agradi.

La gent hi participa força, i l’experiència està sent molt intensa i amable. A banda, ens ajuda moltíssim. Aquest és un projecte propi del nostre equip, que no es feia abans del nostre govern municipal, i que vam establir perquè volíem fer-nos més propers a la ciutadania.

Amb la seva experiència, quins consells donaria a un alcalde o alcaldessa que volgués començar ara?

Que gaudeixi molt. Al final, això és una experiència vital. I no sé si és perquè ho portem a dins, però per a mi és espectacular poder treballar per canviar les coses que vull canviar.

De vegades hi ha moments de crítica, i passen coses dolentes. Però, li diria que no s’ho agafi massa per la vessant personal.

Alguns alcaldes i alcaldesses ens diuen que se senten frustrats per la lentitud burocràtica…

Sí, certament. Quan has de tractar un tema complex, que es va embolicant amb la burocràcia, l’única cosa que pots fer és asseure’t amb l’altra part i explicar clarament què necessites. Tots sabem que els cronogrames acaben fent-se lents, que tot és feixuc i que no tenim tècnics que ens ajudin a agilitzar els tràmits que cal satisfer.

Tenim certa esperança amb l’Estatut dels Municipis Rurals. A veure si ens estalvia paperassa absurda per a municipis com el nostre, que som petits i que no tenen recursos.

Vostè creu que des del Govern s’escolta prou a municipis com el seu?

Ara sembla que sí. Si més no, una mica més que abans. Jo crec que tot el moviment d’aquest nou Estatut podria fer més flexibles tot els processos, i que no ens calgui justificar tant els passos… Entengui’s que els controls de despesa han de ser-hi, perquè cal fer les coses bé. Però hi ha molts tràmits que semblen absurds.

Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en quins temes coincideixen?

En el mateix. Tot és molt difícil. Per canviar un fanal, per exemple, has de comptar amb un elevador. Si Corçà ha de llogar-ne un, i un altre poble un altre, és un gran cost. No seria millor mancomunar-ne un? Sí, però aleshores cal fer un conveni amb el poble veí, per tal o qual normativa. I aleshores els secretaris venen i et diuen que no pot ser. Al final, n’has de tenir un per cada poble… Tot és molt feixuc.

Els consells comarcals i la Diputació els ajuden?

Sí. Depenem molt d’ells. Des de la recaptació i la intervenció, que ens la proporciona el Consell Comarcal, fins a moltes altres coses que rebem de la Diputació.

Com és, finalment, el dia a dia de l’alcalde de Corçà?

Cada dia em llevo, desperto els nens i els preparo l’esmorzar. I, a continuació, marxo a la feina o bé a l’Ajuntament (només hi vaig dos dies fixos per setmana i, la resta, treballo telemàticament i per telèfon). Com que faig de lampista i soc autònom, si hi ha algun tema municipal, aprofito les pauses entre les feines per escapar-me i fer-la… A la furgoneta sempre hi porto roba de recanvi. Al final, fer d’alcalde és treballar les 24 hores.