Tres línies elèctriques privades per evacuar renovables d’Aragó han estat desestimades per desmesura
REE ha doblat la línia de 220 kV des de Lleida fins a Begues per l’Urgell, les Garrigues, la Conca, el Camp i el Penedès
El govern català veu urgent la nova línia de molt alta tensió de 400 kV entre Aragó i la Secuita
La planificació elèctrica vigent del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic per al període 2021-2026 ha suposat el desdoblament d’una línia d’alta tensió ja existent entre Aragó i Catalunya, i inclou la construcció d’una nova línia de molt alta tensió (MAT) fins al Tarragonès que el govern català considera urgent. Totes dues són de la xarxa de transport de Red Eléctrica Espanyola (REE). D’altra banda, tres línies privades que s’havien projectat per evacuar cap a Catalunya l’electricitat generada en centrals renovables d’Aragó han estat descartades per les declaracions d’impacte ambiental (DIA) desfavorables de la Generalitat.
Així, l’empresa Forestalia havia projectat evacuar diversos parcs eòlics i fotovoltaics d’Aragó als punts de connexió de Catalunya que REE li va oferir al seu moment. La primera línia, provinent d’Almudévar i Laluenga (Osca), tenia 152 km de llargada i arribava fins a Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), on s’havia de connectar a una nova subestació transformadora de 400 kV/220 kV. També afectava els termes de Tremp, Castell de Mur i Gavet de la Conca. La segona havia d’unir Valmuel (Terol) amb Begues (Baix Llobregat) entrant pel sud de Catalunya. Amb 184 km de longitud, travessava els municipis de Batea, Corbera, Gandesa, la Fatarella, Vilalba, Garcia, el Molar, Porrera, Alforja, la Selva, la Masó, Nulles, Bràfim, Rodonyà, la Bisbal del Penedès, Sant Jaume dels Domenys, Castellví de la Marca, Vilafranca, Olèrdola, Sant Cugat Sesgarrigues, Olesa de Bonesvalls i Begues. La tercera s’allargava fins a 272 km des de Tramacet (Osca) fins a Rubí (Vallès Occidental) i travessava els termes de Granja d’Escarp, Seròs, Maials, Llardecans, Torrebesses, la Granadella, Granyena de les Garrigues, el Soleràs, els Torms, Juncosa, la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, Vinaixa, Tarrés, Sarral, les Piles, Pontils, Santa Coloma de Queralt, Bellprat, Argençola, Sant Martí de Tous, Jorba, Òdena, els Hostalets de Pierola, Esparreguera, Olesa, Abrera, Ullastrell, Castellbisbal i Rubí.
Els tres projectes van obtenir una avaluació ambiental favorable per part del ministeri, un vistiplau que va indignar el govern de Pere Aragonès, que s’hi oposava juntament amb els ajuntaments i els consells comarcals afectats perquè suposava un model oposat al que es volia a Catalunya per a les energies renovables: en comptes de prioritzar la connexió de les centrals a la xarxa propera, permetia evacuar a centenars de quilòmetres de distància i en una altra comunitat l’electricitat generada a Aragó.
Línies privades rebutjades
El risc que s’executessin aquestes tres línies era que s’obria la porta a qualsevol promotor privat de renovables a traçar línies d’evacuació arreu del mapa amb l’amenaça real de cicatritzar tot el territori. Tot i l’avaluació inicial favorable del seu ministeri, potser en vista de l’oposició unànime des de Catalunya, la mateixa ministra Teresa Ribera va acabar qualificant la línia de Tramacet a Rubí de desproporcionada: “Parlem d’una línia d’uns 270 km per evacuar quatre parcs eòlics i una central fotovoltaica. És difícil d’entendre. Té molt més sentit que els projectes de renovables evacuïn en punts de connexió pròxims i no que plantegin travessar províncies senceres i arribin a comunitats autònomes diferents.”
