Joan Talarn

President de la Diputació de Lleida

Buscant l'eficiència

“Aquest mandat tindrem l’expedient electrònic en tots els ajuntaments de la demarcació”

Comunicacions, serveis i oportunitats econòmiques garantirien el repoblament ponentí, creu Talarn
0
84

Joan Talarn repeteix com a president de la Diputació de Lleida. Si en l’anterior mandat va treballar per aconseguir un tractament més equitatiu per tots els municipis de la demarcació, ara el projecte s’adreça al repoblament, la reducció de la burocràcia i la millora en la gestió de l’aigua.

El juliol passat, vostè va ser reelegit president de la Diputació. Aquest cop compta amb els recolzaments de partits de diverses ideologies. Com es van posar d’acord?

Aquesta vegada som el PSC, Unitat d’Aran i Ara Pacte Local. La qüestió és que tenim un objectiu comú. El que importa en les diputacions és treballar pels municipis i, malgrat les diferències ideològiques i de partit, hem estat capaços d’entendre’ns per millorar la vida dels nostres conveïns i ajudar els municipis. Per aquest motiu vam arribar ràpidament a l’acord.

El que importa en les diputacions és treballar pels municipis i, malgrat les diferències ideològiques i de partit, hem estat capaços d’entendre’ns per millorar la vida dels nostres conveïns

El seu serà un mandat continuista, tot i el canvi de socis?

Pel que fa al projecte de Diputació, sí: és continuista. Però també és cert que els nous socis aportaran la seva visió i el seu lideratge en molts municipis de la demarcació. Entra saba nova i estem contents.

D’altra banda, va decidir no presentar-se per tercera vegada com a l’alcalde del Pla de Bellvís, el seu poble. Perquè va ser?

Cada persona que està al capdavant d’un municipi ha de decidir quin és el seu temps d’actuació. Jo vaig tenir la sort de trobar una persona amb molta capacitat i ganes de fer alcaldia, a banda d’amor pel poble. I em va semblar que, amb ella, era un bon moment de fer el relleu. Després de vuit anys, jo crec que ja havia fet el que havia de fer, malgrat quedessin coses al tinter. Però hi col·laboro com a regidor de cultura. Crec que cadascú coneix els seus tempos i les forces de què disposa per tirar endavant.

Cada persona que està al capdavant d’un municipi ha de decidir quin és el seu temps d’actuació

I a la Diputació segueix vostè amb ganes?

Estic molt centrat en els projectes actuals. Tenim reptes molt importants per al territori i entenc que hem d’arribar fins a l’any 2027.

Quins són aquests projectes?

Si bé en els mandats anteriors vam consolidar una forma igualitària de tractar els municipis, ens quedava encara un element clau: la simplificació administrativa i l’eficàcia. Com a societat, i no sols a l’Administració, tenim un problema de burocratització que ens impedeix avançar a la velocitat necessària. Som al segle XXI. Amb una piulada pots canviar el món. I nosaltres, en canvi, necessitem un procediment molt llarg per avançar. No vull dir que no hi hagi controls, perquè són necessaris quan es tracta de diners públics, però no pot ser que no puguem donar respostes ràpides a les necessitats que ens planteja la ciutadania.

Som al segle XXI. Amb una piulada pots canviar el món. I nosaltres, en canvi, necessitem un procediment molt llarg per avançar

Com de greu és el problema a la demarcació?

Més de la meitat dels nostres ajuntaments tenen menys de 500 habitants. De vegades no poden disposar d’un secretari o d’un interventor més que un parell de dies a la setmana. Si a sobre els hi augmenta el pes de la burocràcia, amb el control de la despesa, les justificacions, les demandes que fem des de la Diputació, etcètera, aquest secretari acaba treballant més per nosaltres que no pas per al seu ajuntament. I el que volem és que es pugui dedicar als projectes del municipi. Per això estem evitant enviar-li tota la burocràcia que podem.

Aquest mandat aconseguirem tenir l’expedient electrònic instal·lat a tots els ajuntaments. I això era molt important: no solament anirem més ràpids, sinó que els secretaris treballaran tots amb les mateixes eines en tots els municipis.

També va anunciar vostè una nova política de transferències.

Així és. Hem canviat el pla de subvencions en què tot era, com us deia, molt llarg. Calia que els ajuntaments fessin la sol·licitud, nosaltres l’havíem de verificar, havíem de reclamar o enviar la documentació i, un cop feta la inversió, havia de fer-hi una visita un tècnic de la casa. Ara no. Fem una transferència i, com que cada ajuntament té el seu secretari, ja revisarà el que s’executa al municipi. La Diputació controlarà alguns casos concrets, però la majoria de vegades hi ha una confiança absoluta amb els ajuntaments.

Creu que aquest sistema innovador podria forçar les altres administracions a fer el mateix?

Jo crec que el problema de la burocràcia passa a tots nivells. El control, que és necessari, acaba sent un pes molt gran damunt de les persones, dels projectes i les administracions. I com a societat ens ho hem de plantejar. Tenim un sistema del segle XX i vivim en el XXI. El control ha de ser-hi, però de manera àgil. I crec que totes les administracions han de fer el mateix.

Crec que és important que tothom entengui que cal trobar sistemes de facilitació de les coses. De vegades demanem coses que són incomprensibles. Fins i tot als particulars se’ls fa molt difícil de justificar tot allò que els demanen en un moment determinat. I crec que per aquí hem d’anar totes les administracions.

El control, que és necessari, acaba sent un pes molt gran damunt de les persones, dels projectes i les administracions

Molts alcaldes i alcaldesses es queixen de la manca de finançament. A més, del que costa demanar una subvenció, si la reben, no aconsegueixen el 100%.

És un problema de fons. La millor manera de resoldre-ho seria donar el 100% de la subvenció, si fos possible. Però també entenc la necessitat que el municipi faci una aportació al projecte, per pertita que sigui. Us poso un exemple: un municipi de menys de 500 habitants i un pressupost de mig milió d’euros…

D’acord.

Aquest pressupost ha de pagar tot el Capítol I (els sous), que es menja una part molt important, si és que hi ha un secretari i algú a la brigada. El Capítol II és el de la despesa corrent, que és pràcticament la totalitat del pressupost. I arriba un moment en què ja no queda res més per fer coses. Si mantens els camins, resols els problemes de l’aigua… No et queda res. I si aleshores demanes una subvenció i només te’n donen el 70%, el més normal és que no et quedin diners per arribar al 30% que falten.

El problema no és tant el que la subvenció sigui insuficient, sinó que el poble no rep el finançament que necessitaria. En un municipi gran, en què hi hagi un polígon industrial i molts habitants, quan cobra l’IBI o l’IAE ja disposa de recursos. Els municipis petits no. I tot el que els arriba és el que els hi enviem les administracions.

Quin és el pressupost de la Diputació de Lleida aquesta legislatura?

Serà de 164 milions d’euros. L’any passat va ser de 149. Hem augmentat gairebé d’un 10%. D’aquests diners, el 70% es destina als municipis. La resta són per al nostre funcionament intern i per a gestionar el territori, que és un tema sagrat per a nosaltres. També estem pendents de la decisió que prendrà l’Estat pel que fa al control financer de les administracions públiques, sobretot les municipals. Amb això sabrem si podem augmentar encara més.

Estem pendents de la decisió que prendrà l’Estat pel que fa al control financer de les administracions públiques, sobretot les municipals

Com viuen des de la Diputació la qüestió  de la sequera i què fan per pal·liar-lo?

Nosaltres tenim un seguit de subvencions i ajuts que s’adrecen a l’àrea de salut dels ajuntaments, però també a la gestió d’aigua del municipi. Aquest cop hem estat molt insistents amb els municipis per tal que utilitzin aquests fons el millor que puguin per canviar o renovar les xarxes d’aigua. Però és clar que això aviat està dit. Són molts diners els que calen per aixecar el paviment i els carrers, i fer una xarxa nova, quan molts municipis encara tenim plom o fibrociment.

El que hem de buscar són línies per donar suport a aquests municipis per que puguin fer els canvis. No és que no vulguin fer-ho, és que no tenen els diners. I totes les administracions hi hem d’ajudar. Fer passar l’aigua per fibrociment és un problema per a la salut de les persones i perquè genera pèrdues i fuites. L’ACA sempre ha treballat més aviat amb les inversions en alta, a les sortides de l’aigua, però crec que a tots ens pertoca començar a treballar des dels municipis en baixa, és a dir, en la xarxa interna de cada municipi.

No és que els ajuntaments no vulguin fer inversions en la xarxa d’aigua, és que no tenen els diners

Sempre diuen que aquesta mena d’obres no es veuen i que no donen vots.

Sí, però l’alcalde és una persona que té consciència. I malgrat que els vots siguin importants, volen fer les coses perquè volen el millor pel seu municipi.

Quins altres reptes té la demarcació en els propers anys?

A banda de l’aigua, la simplificació de l’Administració i la relació amb el municipi, hi ha un tema que ens preocupa molt i que és el repoblament: perdem persones en diverses zones. I el que volem és aconseguir un repoblament. De fet, fa poc vam organitzar el primer Congrés Català de Repoblament i, segurament, aviat el repetirem. Però volem passar als actes i no quedar-nos en les paraules.

Què esperen fer?

Jo tinc la meva visió del repoblament i dels tres factors que em semblen fonamentals per assolir-lo. Primer, les comunicacions. Comunicacions del segle XX, com ara les bones carreteres que estem gestionant amb un pla zonal en el que incorporarem entre 200 i 250 km més de carreteres als 800 existents. Però també comunicacions del segle XXI. En aquest sentit, hem avançat moltíssim amb la fibra òptica, que arriba gairebé a tots els municipis de la demarcació. Només ens falten les zones de muntanya, per a les quals estem buscant la fórmula.

El segon factor són els serveis de qualitat: mèdics, educació… És molt important que les famílies puguin portar els nens a l’escola al propi nucli o a un de ben proper. I que puguin accedir a la cultura, als teatres, etcètera.

I el tercer aspecte és el fet de poder-se guanyar la vida. A través dels Patronats de Promoció Econòmica i de Turisme estem fent unes apostes molt grans. L’aposta per l’Ara Lleida està funcionant molt bé des de fa 30 anys. I en quant a turisme estem optant per una transformació cap a la bio-economia, la digitalització del camp, la agroalimentària… Tot això ens ha aportat un bio-hub a Alcarràs on aviat hi haurà una planta preindustrial per fer-hi proves. I amb això aprofitarem el que fins ara és un problema: les excrecions animals. Dels purins en farem cel·lulosa.

Jo tinc la meva visió del repoblament i dels tres factors que em semblen fonamentals per assolir-lo: comunicacions, serveis de qualitat i guanyar-se la vida

Com gestionen la relació entre ajuntaments, vostès, la Generalitat…?

La relació és molt bona. Hem col·laborat sovint i s’ha demostrat que quan anem junts podem fer moltes coses. Penseu que a Lleida tenim el que anomenem el G10, que és un òrgan que permeti que els projectes que fem diversos interlocutors pel seu compte, puguin anar en comú o, fins i tot, anar de la mà. Primer vam ser-hi la Generalitat i la Diputació. Després s’hi van sumar la Cambra de Comerç de Lleida, la Universitat, les dues Cambres de Comerç (Lleida i Tàrrega) i l’Ajuntament. Més tard s’hi van afegir les dues patronals empresarials (la COELL, depenent de Foment del Treball i PIMEC). I, finalment, han vingut els sindicats majoritaris (UGT i CCOO).

El nostre propòsit és mantenir el contacte i quan tenim un projecte important mirem d’abordar-lo conjuntament o, si més no, parlar-ne per no aixafar-nos-el. Jo crec que la col·laboració ens ha donat fruits. Per exemple, ara, a la Fira de Sant Miquel de Lleida hi tenim un apartat dedicat a la bio-economia perquè hem aconseguit anar-hi tots junts. També fem un congrés sobre el tema, conjuntament amb Vic. Per tant, van sortint sinèrgies entre els ajuntaments, la Diputació i la resta de les administracions.

A la demarcació és molt important l’activitat econòmica de la pagesia, que està passant per una crisi important. Com la gestionen vostès?

És un tema molt preocupant i complicat. A Lleida no podem fer cotxes com a la SEAT. Però a l’entorn de la bio-economia podem fer coses molt grans. Però si la pedra del mig, que són els pagesos i els ramaders, ens falla, aleshores no podrem tirar el projecte endavant.

Quan ells es queixen, és que hi ha coses que no funcionen. I els hem d’escoltar i veure de quina manera podem ajudar-los, perquè sigui possible que la gent es guanyi la vida en el sector primari. Al darrer ple, tots els grups de la Diputació vam constatar que estem al costat de les reivindicacions pageses. I esperem que hi hagi la voluntat d’ajudar-los i resoldre’ls problemes importants com ara els que els generen la burocràcia excessiva i la competència deslleial que els arriba de fora. Vivim en un món global, sí, però cal veure que les normes són per a tots, no només per a uns.

A Lleida no podem fer cotxes com a la SEAT. Però a l’entorn de la bio-economia podem fer coses molt grans

Els donen suport econòmic?

Els ajuts que reben al sector són, fonamentalment, els que provenen d’Europa i que es distribueixen a través de la Generalitat. Però des de la Diputació sí que donem diverses menes de suport, no només econòmic. Per exemple, donem recolzament a projectes sindicals, o a les denominacions d’origen… És un suport indirecte, de vegades. Però d’altres vegades és directe, perquè cada estiu donem facilitats als ajuntaments que han de donar espais als temporers, durant la campanya de recollida.

Filòleg de formació, Joan Talarn va començar a treballar a l’administració a la Generalitat amb només 23 anys. Va ser com a tècnic de planificació lingüística en un projecte a les presons de Catalunya. S’hi va dedicar 16 anys. Més tard va arribar a subdirector general d’equipaments cívics de la Generalitat durant 3 anys més (2007-10) i va tornar a la funció pública, com a responsable d’una unitat administrativa judicial. Es va formar amb un màster en Funció Directiva i, uns mesos després va accedir a l’alcaldia de Bellvís d’Urgell, el seu poble. Va ocupar aquesta funció fins al maig de 2023. Actualment és el regidor de Cultura de la seva localitat. I, des de juny de 2019, presideix la Diputació de Lleida.

Lleida

Lleida és una ciutat de 141.000 habitants, amable, transitable, saludable i amistosa, envoltada de terrenys agraris i d’espais naturals. La seva ciutadania n’està molt cofoia i, malgrat la boira i el fred de l’hivern, o el calor de l’estiu, tots s’estimen molt viure en una capital d’interior que poden recórrer a peu en pocs minuts de punta a punta i que, de seguida, els deixa davant la verdor d’una natura treballada i conreada. 

Són referents dels lleidatans i les lleidatanes La Seu Vella, l’Aplec del Cargol, la Fira de Sant Miquel, Indíbil i Mandoni, el Riu Segre i tantes altres coses que fan obligada la visita. 

Un altre referent, l’immortal poeta local Màrius Torres, li explicava a Joan Sales, el seu amic també poeta, que la seva és: la Lleida enlluernada dels cirerers de rosa, / on la primera abella tremola quan s'hi posa. / Dels caminets fondals olorosos i frescos, / dels àgils hortolans, franciscans i morescos; /  on les paraules tenen un tornaveu de flautes / i el càvec és la proa dels eterns argonautes. / On guarda cada mà durícies dels seus avis. / Revinguda hortolana amb una rosa als llavis /, generosa i alegre. Vora el riu que bressola / la seva vida neta de ciutat camperola, / coronada de pàmpols i d'oliveres bruna, / també sap, a les nits, fer versos a la lluna.

Recomanats per alcaldes.eu:

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.