Al Baix Empordà hi trobem el petit poble d’Ultramort, amb poc més de 200 habitants. La preocupació actual del seu alcalde és la de fer-ne créixer el nombre d’habitatges.
Quan i com va decidir entrar en política municipal?
De jove havia format part de la comissió de festes del poble. L’any 1995, quan en tenia 19, em vaig presentar a les eleccions municipals dins de la candidatura de l’aleshores alcaldessa Maria Gràcia Serrats i vaig entrar a l’Ajuntament com a regidor. M’hi vaig quedar tres legislatures seguides i vaig arribar a tinent d’alcalde. Però ho vaig acabar deixant per discrepàncies diverses.
Però hi va tornar.
Durant aquell temps d’aturada em vaig dedicar exclusivament a la meva feina professional, en una empresa de construcció familiar. Però al poble s’estava generant una mica de sensació de cansament amb el projecte polític i hi havia ganes de canvi. Així doncs, per a les eleccions de 2019, vam crear una llista i ens hi vam presentar.
Vam quedar a un fil de guanyar… Tot, per causa d’una mala passada: l’alcaldessa del moment havia empadronat 10 persones noves al poble, en previsió que hi hagués un canvi de tornes. Aquests vots van desestabilitzar tot el procés i van fer guanyar els del seu equip. I jo vaig ser l’únic regidor a l’oposició aquella legislatura.
Vam quedar a un fil de guanyar… Tot, per causa d’una mala passada: l’alcaldessa del moment havia empadronat 10 persones noves al poble, en previsió que hi hagués un canvi de tornes
Però van insistir, i van acabar guanyar el 2023.
L’alcaldessa va decidir no presentar-se novament i, tot i que va buscar algun delfí, no la van seguir. Nosaltres vam guanyar.
Ho van fer amb una llista anomenada “Unitat Ultramortenca”.
Sí. Ho vam fer sota el paraigües d’Acord Municipal, d’Esquerra Republicana, que ens va anar molt bé per obrir portes. Som persones amb ideologia molt diversa i certa tendència d’esquerres. En el moment de fundar la llista, ERC estava al govern i ens podia oferir diversos recursos que ens van ajudar força.
En el moment de fundar la llista, ERC estava al govern i ens podia oferir diversos recursos que ens van ajudar força
Per què creu que els votants li van fer confiança?
En les eleccions de 2019, la participació va ser molt alta (del 97%, de vegades) i els resultats van ser molt renyits. En les de 2023, la participació també va ser molt alta, però només vam competir contra una llista del PSC, que va obtenir un o dos vots, en total. Estic molt satisfet de dir que vam guanyar amb un consens molt ampli.
Recorda la seva primera decisió com a alcalde?
De fet, en van ser moltes. Però una de les primeres va ser ordenar un canvi de projecte del Carrer Major. El PUOSC previ deia que havíem de fer tot el carrer, de punta a punta, amb uns acabats molt bàsics de quitrà. Nosaltres vam aconseguir donar-li la volta al projecte, i fer-lo en dues fases, però amb uns acabats força més bons. La segona fase l’hem d’acabar enguany.
Si hagués de destacar valors que ha de tenir una persona per fer bé la feina d’alcalde/essa, quins diria?
El primer és el de la paciència: estem acostumats a la vida privada, o d’empresa, on les decisions són molt ràpides. Aquí, en canvi, hi ha una burocràcia terrible en qualsevol cosa… Esperem que l’Estatut de municipis rurals ho resolgui una mica.
El segon és la perseverança. I pels mateixos motius que abans. No s’ha de desistir mai, si vols aconseguir els objectius. El tercer és l’apertura. Cal ser oberts i entendre tothom. Al final, estem aquí perquè la gent ens hi ha posat (i, una mica, perquè ens ha vingut de gust). Cada decisió que prenem pot afavorir o perjudicar persones concretes, i cal entendre les crítiques i entomar-les amb esportivitat.
Estem acostumats a la vida privada, o d’empresa, on les decisions són molt ràpides. Aquí, en canvi, hi ha una burocràcia terrible en qualsevol cosa…
Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
Actualment no tenim deute. Estem sanejats. Per ser justos, cal dir que ja ens vam trobar l’Ajuntament així. Però hem millorat la capacitat financera: enguany hem passat del milió d’euros. Això és degut a una sèrie d’inversions que hem de fer. No obstant, per a un poble de poc més de 200 habitants, el pressupost actual és molt important. A Verges en tenen 2.000 i el pressupost només és una mica més elevat que el nostre. N’estic molt content: hem sabut estirar de totes les subvencions que ens arriben d’aquí i d’allà. I jo n’estic pendent, tant de les que ens informen des de la Generalitat fins a les que arriben de la Diputació i del Consell Comarcal.
La nostra recaptació d’impostos és ínfima, perquè hi ha molt pocs negocis: cap botiga, ni cap restaurant… El darrer comerç va tancar fa uns deu anys. Tampoc tenim indústria, ni polígon industrial, ni se’ns permet crear zones industrials perquè la zona que seria més apta per fer-ho és inundable.
Hem sabut estirar de totes les subvencions que ens arriben d’aquí i d’allà
Fan alguna activitat de promoció econòmica, no obstant?
El que sí que estem intentant és canviar la qüestió urbanística. Voldríem fer un nou POUM, que fins ara no s’havia fet. En aquest moment, Urbanisme de la Generalitat no ens deixa tocar la zona urbana, per una sèrie de discrepàncies amb el que s’havia fet anteriorment.
El resultat és que tenim una zona de granges abandonades de fa anys i que és un sector que podria continuar el poble. Amb un POUM nou, podríem allargar geogràficament, perquè ens cal habitatge, especialment en condicions especials i per als descendents dels habitants de sempre, que no es poden quedar a viure aquí.
Ens cal habitatge, especialment en condicions especials i per als descendents dels habitants de sempre, que no es poden quedar a viure aquí
Disposen d’oferta d’immobles?
Pràcticament no. El poc que surt, es ven de seguida i com a segona residència. La gent del poble no s’ho pot permetre. Les darreres parcel·les s’han venut per 180.000 euros… Qui del poble, amb un sou de 1.500 o 2.000 euros, pot comprar-ne una i construir-s’hi una casa?
Actualment, el 40% de les nostres edificacions estan dedicades a segona residència, i aquesta és una de les principals preocupacions que tenim. De les persones de la meva generació (1975, tres anys amunt o avall), en quedem tres o quatre vivint aquí. La majoria (i n’érem força) han marxat amb els anys, sovint perquè no han trobat una casa lliure al poble on establir-se, ni opcions per construir-se’n una. I, quan s’han establert en pobles propers i la casa original ha quedat buida (per defunció dels pares o avis), se l’han venuda a famílies nouvingudes, perquè el rendiment que els oferien era superior.
Les darreres parcel·les s’han venut per 180.000 euros… Qui del poble, amb un sou de 1.500 o 2.000 euros, pot comprar-ne una i construir-s’hi una casa?
Tenen alguna altra preocupació municipal, a banda de l’habitatge?
També hem patit per la xarxa d’aigua. La teníem molt obsoleta des de feia anys i no s’hi havia actuat pràcticament. Teníem fugues tot sovint i quan va arribar la sequera de l’any passat, l’ACA ens va posar les piles a tots els ajuntaments amb algunes sancions i avisos. Calia fer decréixer el consum i vam optar per una subvenció per canviar canonades. Ara estem canviant-les en un 80% i aconseguirem donar més pressió d’aigua, sense pèrdues.
Quins altres projectes tenen al damunt de la taula?
Aviat farem un nou consultori-dispensari i un magatzem municipal per a la brigada, a la zona del centre cívic. Quan vaig entrar vam crear una plaça de brigada, que actualment està a tres quarts de jornada i que volem ampliar, perquè ens fa molta falta.
I, com us deia, enguany licitarem la segona fase del projecte del Carrer Major. A més, hem canviat tots els comptadors d’aigua analògics del poble (per optimitzar la lectura dels números).
Hem vist un centre cívic molt bonic i gran al poble…
Hem volgut dinamitzar-lo molt en els darrers temps. L’equipament es va construir fa uns quinze anys, però estava gairebé en desús. Ara hi fem activitats cada quinze dies, amb una entitat que ha creat l’espai feminista “La posidònia”, que ofereix tallers de dansa, literatura, festivals de curtmetratges… A més, els veïns s’han mobilitzat i han creat una Associació de Veïns i que reben una petita subvenció municipal per celebrar-hi activitats. D’ella en penja un club de lectura que fa presentacions de llibres cada mes o mes i mig… Entre tots fem xarxa i anem inventant alguna cosa a fer, i la gent s’està obrint i hi van participant cada vegada més.
Com són els veïns i veïnes d’Ultramort?
Tenim una petita part d’autòctons que, com us deia abans, som cada vegada menys. I s’han incorporat moltes famílies en els darrers 20 anys, que provenien de la ciutat i que han fundat famílies aquí. Porten els seus fills (12 o 14 nens i nenes, tot plegat) a l’escola de Verges. Actualment, però, són persones bastant dinàmiques, que perceben una millora en la qualitat de vida.
Tenim una petita part d’autòctons que, com us deia abans, som cada vegada menys
Quins indrets emblemàtics ens recomana visitar al poble?
No tenim gaires edificis rellevants, més enllà de l’església romànica (que té un absis recte, i és poc habitual), de Can Pagès (l’antic cap i casal del poble, amb una façana nord espectacular) i d’alguns detallets arquitectònics en algunes cases.
El més bonic, però, són les vistes: des de dalt del turó, a la plaça del Padró, es pot veure el Montgrí. I des de la banda de ponent podem veure el Canigó… Tenim zones molt boniques per passejar, amb camins ben distrets.
Quina ha estat la prioritat del seu govern?
Posar al dia tot el que estava desgavellat: les canonades, els carrers, els aparcaments… Fa poc hem fet un pla d’ordenació viària que començarem a executar quan hàgim acabat les obres actuals. Senyalitzarem els carrers per facilitar el trànsit i evitar que la gent aparqui allà on no toca. I així podrem marcar zones d’aparcament, posar guals i sancionar els mals aparcaments… El que es fa a qualsevol poble, vaja, però que aquí mai no havíem fet.
Senyalitzarem els carrers per facilitar el trànsit i evitar que la gent aparqui allà on no toca
Vostè creu que se’ls té prou en compte, des del Govern, a l’hora de planificar el futur del seu territori?
De moment, he tingut alguns contactes amb la Generalitat, especialment en la legislatura anterior, i per proximitat ideològica. Amb la gent de Cultura, per exemple vam aconseguir subvencions per fer activitats al centre cívic. I amb els de Territori també ens va anar molt bé, perquè ens van desencallar un projecte per millorar les entrades al poble.
Però amb la Generalitat, mai se sap. Jo no me’n fio gaire. Sovint et diuen que enguany tindran tal o qual projecte i, al cap de dos anys, et tornen a dir el mateix… Aquí tenim un projecte de depuradora aprovat des del 2002, i encara l’estem esperant.
Ara mateix, des de l’entrada del Govern actual, no hi ha hagut gaire contacte… Va venir el delegat, però les delegacions de Cultura i Territori encara no han passat per aquí. De tota manera, no em queixo: tenim bona sintonia en allò que és essencial.
Amb la Generalitat, mai se sap. Jo no me’n fio gaire. Sovint et diuen que enguany tindran tal o qual projecte i, al cap de dos anys, et tornen a dir el mateix…
En quines preocupacions coincideixen els alcaldes i alcaldesses de la zona?
Ara mateix estem treballant en conjunt sobre les energies renovables. S’han presentat uns projectes força desoladors a La Tallada i estem lluitant per reubicar-los d’alguna manera.
