Ciutadania, entitats i Govern dibuixen la primera política pública de pau de Catalunya

0
18

El Fòrum Català per la Pau tanca avui un procés participatiu de dos anys de durada amb més de 900 propostes ciutadanes.

El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha destacat que l’alta participació és el “reflex d’un país que debat i construeix col·lectivament les seves múltiples maneres d’entedrela pau”.

28 de febrer

El Fòrum Català per la Pau tanca avui el seu procés participatiu de dos anys de durada, un treball col·lectiu que ha permès definir les bases del futur Pla Director País de Pau enfortir el moviment per la pau de Catalunya.

Durant aquest període, el procés ha recollit 913 propostes sorgides de més de 500 persones i d’un centenar d’entitats. Les aportacions s’han generat en 36 sessions territorials celebrades arreu del país i a través d’aportacions en línia al portal Participa.

“Ha estat el procés participatiu amb més propostes rebudes dels darrers anys. Aquestes xifres són el reflex d’un país que debat i construeix col·lectivament. Propostes que plasmen a la perfecció la pluralitat de la societat catalana i també la multiplicitat de maneres d’entendre la pau”, ha destacat el conseller d’Unió europea i Acció Exterior, Jaume Duch, en la benvinguda institucional.

Un cop sistematitzades totes les aportacions, el Consell Català de Foment per la Pau (CCFP), l’òrgan consultiu responsable de formular els dictàmens previs i preceptius del Pla Director País de Pau, ha lliurat el document resultant al Govern.

Ara, l’executiu en farà la revisió abans que la proposta arribi al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació. El Pla tindrà una vigència de quatre anys i marcarà les prioritats de l’acció pública en matèria de pau.

“Estem compromesos a fer un pas més i que el Govern es doti d’un instrument de política pública de referència internacional en l’àmbit intern i extern de la pau. Aquest instrument ha de poder orientar l’acció del Govern, establir prioritats, definir mecanismes de seguiment i situar Catalunya com un actor reconegut en la promoció de la pau”, ha explicat el conseller.

Un procés plural i territorialment extens

En aquests dos anys, el Fòrum ha desplegat un ampli ventall d’espais de debat que han permès recollir mirades diverses i propostes concretes:

  1. 10 sessions deliberatives en vuit ciutats del país: Barcelona, Bellaterra, Girona, Granollers, Lleida, Olot, Tarragona i Tortosa. S’hi han recollit 301 propostes.
  2. 26 sessions autogestionades impulsades per institucions públiques, entitats de la pau, sindicats, universitats, associacions veïnals i organitzacions del tercer sector. S’hi han recollit 467 propostes.
  3. Participació en línia a través del portal Participa, amb 145 propostes individuals i col·lectives.

Els debats s’han estructurat al voltant de cinc grans eixos: conflictes, violència i pau; amenaces i reptes globals per a la pau; cultura de pau, seguretat i justícia; i dones, pau i seguretat.

El resultat ha estat un ampli banc d’idees i diagnòstics que aporten una visió compartida sobre els reptes de pau al país i al món, i que estableixen les bases per construir, entre institucions i societat civil, una política pública sòlida i amb vocació transformadora.

Veus referents de la pau i tallers temàtics, també al centre de la jornada

L’acte final del Fòrum també ha comptat amb les intervencions de la presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, Mar Benseny, i de la secretària general de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, Amrita Kapur.

Durant el matí tindran lloc vuit tallers temàtics que abordaran àmbits com la lluita contra els discursos d’odi, la crisi climàtica, l’impacte de la intel·ligència artificial en els drets humans, i el feminisme, entre altres.

A la tarda, les institucions i entitats impulsores del Fòrum participaran en un acte conjunt de cloenda. La periodista Ariadna Oltra moderarà les converses.

Font: Govern

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.