Els investigadors del centre estan finançats per la UE per a desenvolupar estratègies per protegir les persones de l’augment de les temperatures. Se centren en els grups vulnerables i en comunicar d’una manera més clara el vincle entre el clima i la salut.
L’impacte mediambiental del canvi climàtic —canvis en els patrons meteorològics o disminució de la biodiversitat— és àmpliament reconegut. Però realment entenem l’efecte que té l’augment de les temperatures en la salut humana?
Els membres del clúster sobre salut climàtica, una xarxa d’investigadors europeus finançada per la UE, creuen que no. La seva tasca és mesurar aquests riscos per a la salut i desenvolupar estratègies per protegir les persones a mesura que el planeta s’escalfa.
Per aconseguir-ho, estan creant protocols per protegir les persones vulnerables durant les onades de calor extremes i oferir recomanacions perquè els sistemes sanitaris responguin millor a les amenaces canviants que planteja el canvi climàtic.
Per què centrar-se en la salut?
Una part important de la seva feina consisteix a trobar formes efectives de comunicar aquests riscos. Segons la professora Cathryn Tonne, epidemiòloga mediambiental a l’Institut de Salut Global de Barcelona, moltes persones encara es mostren indiferents a la crisi climàtica mundial.
«Conceptes com ‘zero emissions netes’, ‘pujada del nivell del mar’ o ‘desglaç dels casquets polars’ poden semblar llunyans i abstractes. Perquè siguin més reals i urgents, hem de destacar per què són importants per a la nostra salut», afirma Tonne, que coordina el projecte CATALYSE, una iniciativa de recerca de cinc anys finançada per la UE que estarà en marxa fins al setembre del 2027.
«El canvi climàtic té greus conseqüències per a la salut, però fins ara no hem sabut explicar gaire bé al públic quines són aquestes conseqüències ni com l’acció climàtica pot millorar la nostra salut».
Missatges clars i congruents
El canvi climàtic té greus conseqüències per a la salut, però fins ara no hem sabut explicar gaire bé al públic quines són.
Professora Cathryn Tonne, CATALYSE
CATALYSE, un dels sis projectes de recerca sobre clima i salut finançats per la UE, reuneix un equip d’investigadors de deu països de la UE, a més de Suïssa i el Regne Unit. Un dels àmbits que estudien és com es comuniquen al públic els efectes del canvi climàtic.
Tonne assenyala que els missatges sobre el clima han canviat al llarg del temps i que això crea confusió.
«Abans es promovien les estufes de llenya perquè es considerava que eren respectuoses amb el clima, però més endavant es va comprovar que empitjoraven la qualitat de l’aire», afirma. De la mateixa manera, el canvi dels vehicles de gasolina als de dièsel al principi es va considerar bo pel clima, però això va deixar de ser així quan es van veure les dades sobre contaminació atmosfèrica.
El canvi climàtic com un problema per a la salut
Tonne creu que redefinir el canvi climàtic com una qüestió de salut és fonamental per mobilitzar tant les persones com els responsables polítics.
«Creiem que això, a la llarga, augmentaria el compromís polític. Seria ideal que els països de la UE acceleressin l’aplicació de les polítiques climàtiques de la UE».
La idea subjacent és senzilla. Quant més conscient sigui la gent que el canvi climàtic és un risc per a la vida, més disposada estarà a prendre mesures. A la llarga, això beneficiaria tant el medi ambient com la salut. Però no sempre és senzill.
Per exemple, l’equip CATALYSE està estudiant els beneficis mediambientals de les bicicletes i considera que els avantatges per a la salut no es destaquen prou.
«Tenim un objectiu jurídicament vinculant d’arribar a zero emissions netes, però hem de preguntar-nos quines estratègies poden aportar més beneficis per a la salut —afirma Tonne—. Amb la generació d’energia neta, amb vehicles elèctrics alimentats amb electricitat renovable o, com creiem nosaltres, fent que les persones canviïn el cotxe per la bicicleta?»
Estrès tèrmic i programes d’alerta
L’estrès tèrmic és una altra preocupació en augment, sobretot als països mediterranis. A Europa van morir més de 61 000 persones a l’estiu de 2022 i més de 47 000 el 2023, segons estimacions oficials i estudis avaluats per experts.
A escala mundial, l’Organització Mundial de la Salut estima que el canvi climàtic causarà almenys 250 000 morts més a l’any entre 2030 i 2050.
Per fer front a aquesta situació, els investigadors estan recopilant dades i treballant amb les agències meteorològiques per desenvolupar sistemes d’alerta primerenca. L’objectiu és enviar advertències personalitzades als grups vulnerables, com les dones grans, aconsellant-les que romanguin a l’interior o prenguin precaucions addicionals els dies en què el risc sigui alt.
El perill dels treballadors a l’aire lliure
Un altre grup al que s’ha de prestar atenció són els treballadors a l’aire lliure. A Europa, cada any es contracten entre 800 000 i un milió de treballadors temporers que treballen a l’aire lliure, principalment a l’agricultura. Aquestes persones estan exposades a un risc creixent de malalties relacionades amb la calor. En la majoria dels casos es tracta de treballadors migrants.
En els darrers tres anys, els investigadors de CATALYSE han col·laborat amb ONG d’Espanya, Itàlia i Àustria per recopilar dades durant els mesos més calorosos de l’estiu. L’objectiu és comprendre millor fins a quin punt l’exposició a la calor extrema suposa un risc pels treballadors a l’aire lliure i fer recomanacions per protegir-los.
«Les condicions de vida i feina d’aquests treballadors són sovint terribles, i la calor extrema ho agreuja», afirma Tonne.
La vida a l’«horta d’Europa»
«Hem de sensibilitzar […] sobre com viuen els treballadors migrants i com haurien de millorar-se les condicions.»
Daniel Izuzquiza, Servei Jesuïta a Migrants (SJM)
Daniel Izuzquiza, director del Servei Jesuïta a Migrants (SJM), una ONG que col·labora amb CATALYSE, explica com es veu la situació des d’Almeria, coneguda amb el sobrenom d’«horta d’Europa»:
«Aquí a l’estiu fa molta calor i les persones treballen en condicions estressants, agreujades per un habitatge deficient. Molts viuen en xaboles o barraques amb poca ventilació. Això vol dir que suporten temperatures perillosament elevades tant de dia com de nit».
Hi ha poques mesures estructurals que abordin aquesta realitat i, segons Izuzquiza, les que existeixen, com els hivernacles blancs, semblen estar més orientades al benestar dels cultius que de les persones.
Potser la conclusió més alarmant sigui com de normalitzades estan aquestes condicions. «Les persones necessiten tenir accés a aigua potable i a un habitatge millor. Hem de sensibilitzar els empresaris, els treballadors i els consumidors sobre com són les condicions de vida dels treballadors migrants i la necessitat de millorar-les.»
Visibilitzar els vincles entre el clima i la salut
Per a Tonne i els seus companys, el repte no és només científic, sinó també comunicatiu: hem d’aconseguir que el vincle entre el clima i la salut sigui visible, es trobi urgent i es consideri un aspecte en què hi ha marge per actuar.
Això significa elaborar missatges clars i coherents i redefinir l’acció climàtica com una inversió en benestar, no només com una necessitat mediambiental.
Quant més entengui la gent que el canvi climàtic és un risc per a la vida, més probable serà que doni suport a polítiques que protegeixin tant el planeta com la salut pública», afirma Tonne.
En reconèixer aquests vincles, Europa pot garantir que, a mesura que treballem per protegir el medi ambient, també salvaguardem la salut i el benestar de tothom.
Aquest article ha estat publicat originalment a la revista EU Research & Innovation Magazine. La recerca de què es parla ha estat finançada pel Programa Hortizó de la Unió Europea. Les opinions dels entrevistats no reflecteixen necessàriament les de la Comissió Europea. Si t’ha agradat aquest article, comparteix-lo a les teves xarxes socials.
