Ascensión Ratia

Alcaldessa de Pallejà

Mirar als ulls

“De vegades, els nens es pensen que l’alcaldessa és com un Rei d’Orient”

L’augment del nivell de vida local fa difícil trobar vivenda assequible a Pallejà
0
5970

La passada primavera, Ascensión Ratia va revalidar la seva condició d’alcaldessa de Pallejà per tercera vegada consecutiva. Persona orientada a l’acció i al tracte de tu a tu, l’entrevistem per primera vegada al nostre mitjà.

Vostè es troba ara en el seu tercer mandat consecutiu. Quina era la seva trajectòria professional i personal abans d’arribar a l’alcaldia, el 2015?

Explicaré el meu cas, perquè crec que és interessant per a que moltes dones vulguin seguir lluitant pels seus objectius. Jo vaig assolir els meus amb una edat una mica més avançada… Vaig començar a estudiar la doble titulació d’Econòmiques i d’Empresarials i ho vaig haver de deixar als 24 anys, aproximadament. Vaig tenir dos fills i aleshores vaig treballar de tot: netejadora, cuinera, cambrera… Però com que les matemàtiques eren la meva afició, vaig poder crear una empresa d’extraescolars amb una companya de la carrera. Allà vaig estar un temps.

També vaig donar classes de matemàtiques a l’Institut i a les escoles del municipi. Amb 42 o 43 anys vaig reprendre la meva vida acadèmica a la Universitat de Barcelona i vaig acabar les Econòmiques i Empresarials amb 46. Va ser una fita molt important. I vaig seguir donant classes fins que el 2015, amb 50 anys, vaig entrar a governar a Pallejà.

Amb 42 o 43 anys vaig reprendre la meva vida acadèmica a la Universitat de Barcelona i vaig acabar les Econòmiques i Empresarials amb 46

D’on li sorgeix la motivació política?

Doncs de molt de temps enrere. També hi ha un tema familiar: el meu pare era activista polític. I recordo haver tingut a les mans programes electorals del Partit Comunista de Catalunya de 1983, dels que el meu pare formava part. Amb el franquisme, ell va ser molt actiu.

Jo ja vaig néixer en aquest ambient i el que també passava era que m’agradava treballar pel meu municipi. Vull deixar ben clar que l’Entesa per Pallejà és un partit municipalista que viu i treballa només per Pallejà. Aquesta va ser la meva motivació i la d’una sèrie de persones amb les que teníem gran afinitat. D’això en fa uns 20 o 30 anys.

Entesa per Pallejà és un partit municipalista que viu i treballa només per Pallejà

Què diria que ha après de tots aquests anys com a alcaldessa?

Sobretot, he après la virtut de la paciència. Soc una persona neguitosa, que vol les coses ràpid. Si vull una paperera per un carrer, la vull ara, perquè és ara que la necessito. I sovint t’adones que l’Administració Pública demana molta paciència. I que la paperera pot trigar mesos i mesos en arribar.

I aquesta paciència també l’has de saber transmetre a la població. Perquè la gent no entén per què, si avui s’espatlla la llum d’un carrer, no pot tenir demà un fanal nou. Cal fer molta pedagogia, treballar moltíssim al carrer i, sobretot, mirar als ulls dels veïns i veïnes. És molt important per a mi poder estar al carrer. A més, aquí som un municipi petit, on jo vaig a comprar al mercat municipal, o a la perruqueria, i soc una persona més dins de la quotidianitat. El poble ha crescut molt, des que vaig néixer, però seguim coneixent-nos tots.

Si vull una paperera per un carrer, la vull ara, perquè és ara que la necessito. I sovint t’adones que l’Administració Pública demana molta paciència

Ens ha portat unes fotografies personals. I una és, precisament, amb el seu pare.

En efecte, en aquesta, de ben petita, hi surto amb el pare. És al carrer Tarragona de Pallejà, on jo vaig néixer. Era un carrer que aleshores no estava asfaltat ni tenia voreres. I allà al fons es veu la casa dels pares, la casa dels veïns… Jo soc la més gran de quatre germanes i el pare va ser una persona molt important per a mi, políticament. La mare, també ho va ser, és clar. Però el pare em va transmetre uns ideals que ara desenvolupo per fer d’alcaldessa. Ara el tinc una mica gran, i ja està una miqueta delicat.

El meu pare em va transmetre uns ideals que ara desenvolupo per fer d’alcaldessa

I l’altra foto?

És la d’un canvi important a la meva vida. Als 23 anys vaig començar a viure en parella i aquesta foto és del viatge de noces. Molta gent que veu la foto em diu que jo era igual que la meva filla ara. Veure aquesta escena també em reconforta molt, perquè com a alcaldessa acabo treballant les 24 hores del dia: que si vinc a dinar, que si et truco en cinc minuts, que si mira que no vinc…

Crec que la família ha de tenir molta paciència i que val la pena arribar a un consens sobre la feina que faig, el que represento políticament i el meu compromís de 24 hores al dia a la població. Tenir al meu costat algú que comprèn tot això i que ho valora, m’ajuda molt a portar el dia a dia.

I una fotografia més recent?

Doncs és la de la darrera investidura. També és molt important perquè quan es crea la mesa d’edat per fer la investidura, el regidor més gran i que em lliura la vara de comanament, és un regidor del meu equip, que es diu Jordi Carbonell. Ell està jubilat, però, així i tot, segueix treballant com a regidor de promoció econòmica. La seva figura és molt important per a mi i per a tot el grup polític per tot el que ens aporta. El seu comportament ha estat sempre encomiable i és la persona que més en sap.

Parlem ara del municipi. Quines coses bones i dolentes té Pallejà?

Jo sempre veig les coses bones. Però de les dolentes, començo per dir que tenim un tema social generalitzat després de la Covid. Tant el jovent com moltes altres persones s’han trobat amb una malaltia que els ha encadenat a casa i que els ho ha fet passar molt malament. Ara estem reconduint el jovent per tal que estiguin més actius en el dia a dia.

I el que més m’ha omplert és tot el que he pogut fer pel municipi, sobretot amb els ajuts socials, que són complicats d’obtenir. Però quan veus que pots fer alguna cosa per les persones que necessiten ajut, el sentiment és molt gran. També en el tema cultural treballem en molts àmbits i enriquim el municipi.

Quan jo era petita, a finals dels anys 60, érem 4.000 habitants. Ara en som prop de 12.000. L’impacte demogràfic ha estat enorme, però penso que estem fent moltes coses amb molt d’ordre i de seny. No podem créixer desmesuradament, però hem de tenir en compte que la nostra població local no disposen de gaires llocs on anar a viure per emancipar-se. El cost de la vivenda és un altre dels problemes que tenim.

Quan veus que pots fer alguna cosa per les persones que necessiten ajut, el sentiment és molt gran

I quina és la causa d’això?

Tenim uns preus de lloguer desorbitats. I la renda per càpita del municipi és elevada. La raó d’això és que tenim una urbanització anomenada Fontpineda que ha crescut moltíssim a partir de persones que han vingut de fora. Això ha apujat molt en nivell de renda de la població. Els nostres fills estan tenint dificultats per accedir a una vivenda de lloguer social o de renda lliure. És molt complicat.

Els nostres fills estan tenint dificultats per accedir a una vivenda de lloguer social o de renda lliure

Com definiria el municipi de Pallejà?

A Pallejà hi ha vingut molta gent de fora. I s’han quedat sorpresos de les grans comunicacions que tenim. No som, però, un municipi dormitori, sinó un municipi molt acollidor, encara petit, i sobretot molt solidari. Tenim moltíssimes persones que treballen de manera desinteressada per ajudar la resta: la xarxa, l’associació, el Banc dels Aliments… Tot aquest treball és molt important per tot el que aconsegueixen.

No som un municipi dormitori, sinó un municipi molt acollidor, encara petit, i sobretot molt solidari

Quins llocs emblemàtics tenen?

El més emblemàtic és el castell, tal i com ja heu vist. També tenim un parc, el de la Molinada, que inclou una casa de l’antiga burgesia, davant mateix del castell. Ara és un edifici municipal on hi tenim ubicada la Promoció Econòmica, Turisme i Comerç.

La mateixa casa consistorial va ser una casa burgesa d’aquella època.

Actualment, també estem treballant moltíssim amb la zona esportiva. I el centre històric, amb els entorns del castell, han quedat molt ben reconstruïts i pacificats per als vianants. A banda, tenim la font de les Rovires, en una masia allà dalt de la muntanya…

Vostè ha estat escollida tres vegades com alcaldessa. Per què creu que la valoren tant els seus veïns?

Doncs per tot el que us he explicat abans: per estar al carrer, parlar amb la gent, escoltar i mirar la gent als ulls. I si la gent del carrer vol arribar a final de mes i els podem ajudar, o podem posar bancs i papereres i tenir els municipis nets, aleshores teniu l’explicació de per què estem aquí.

Recorda quina va ser la primera decisió que va prendre com a alcaldessa?

No recordo específicament la primera, però a l’Ajuntament s’han de prendre moltes decisions complicades. Fa vuit anys del primer mandat. El que sí recordo va ser l’1 d’octubre de 2017, per tot el que representava i perquè no sabies si podies o no podies fer les coses. Va ser complicat.

També la Covid va ser un tema molt dolent. Vam passar-ho molt malament perquè no sabíem què fer amb les residències i amb d’altres aspectes de la vida quotidiana. I això ens va colpejar molt com a Administració.

Recordo l’1 d’octubre de 2017, per tot el que representava i perquè no sabies si podies o no podies fer les coses. Va ser complicat

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?

No és dolenta, però tampoc és boiant. El deute, que estava en un 80%, va baixar a un 40% i poc, que és el que tenim ara. No és una mala situació i per això som un dels pocs municipis que no ha apujat l’IBI enguany. Fins ara, l’Estat ens deixava fer servir els romanents de tresoreria, però el 2024 ho passarem malament molts municipis, perquè ja no podrem fer-ho. Hem de tenir un pressupost pensant que el que hi ha disponible és el que hi ha.

Quins serien els principals projectes d’aquesta nova legislatura?

Seguint amb el que us deia, la situació econòmica actual serà diferent. De manera que esperem que la gent pugui disposar de serveis, especialment els socials. I no podem fer grans edificacions, però treballem en un planejament urbanístic per a poder tenir les vivendes de protecció oficial aquesta mateixa legislatura. Volem que els joves tinguin un accés a la vivenda més digne que el que ara tenen.

Volem que els joves tinguin un accés a la vivenda més digne que el que ara tenen

Com li explicaria que és una alcaldessa a un nen de vuit anys?

Això ho faig sovint. Tenim tres escoles públiques i cada mes de maig cadascuna fa una visita institucional a l’Ajuntament. El que els dic és que l’alcaldessa és una persona que treballa pel bé de totes les cases, de totes les famílies, de tots els pares, mares, avis i nens.

Però veig que, aleshores, algun nen vol una tirolina per anar des de la muntanya fins al poble… Aquestes són les seves reclamacions. I has de fer-los entendre que hi ha coses que no pots fer. O quan et demanen un Burger King o un McDonald’s… És una mica complicat explicar que l’alcaldessa només pot fer una sèrie de coses, i no unes altres. De vegades, els nens es pensen que tu ets un Rei d’Orient més. I ho notes la nit de Reis, quan surts de l’Ajuntament amb la comitiva i et saluden com si tu mateixa fossis un d’ells… Pobrets, què deuen pensar?

Quina és l’estructura de l’Ajuntament i el perfil del seu equip de govern?  

La principal problemàtica que tenim en quant a empleats municipals és que l’Estat no canvia el criteri de la taxa de reposició. Aquest municipi ha doblat el número d’habitants i nosaltres no podem contractar ningú si abans no es jubila la persona funcionària o bé marxa a algun altre lloc i s’obre una vacant. Això és complicat per als ajuntaments, especialment els més petits. Tenim una estructura de 120-130 treballadors, i és la mateixa que fa 30 anys. Els treballadors s’hi posen i fan la seva feina. Però tot és complicat.

En quant a l’equip polític, tots plegats treballem el dia a dia, escoltant molt els veïns al carrer. Tenim un perfil de gent formada, que saben el que és un balanç, i que saben tenir el contacte diari amb el carrer: economistes, advocats, professors, integradors socials…

Aquest municipi ha doblat el número d’habitants i nosaltres no podem contractar ningú si abans no es jubila la persona funcionària o bé marxa a algun altre lloc i s’obre una vacant

Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses d’altres municipis, en quines reivindicacions coincideixen?

Sempre són els mateixos: el pressupost, la necessitat de canviar la taxa de reposició, la creixent obligació de prestar més serveis… Amb el tema del SAT ha sortit una llei que diu que cal posar més persones a les cases, durant més hores. I no ho podem fer si no entrem en convenis amb els Consells Comarcals, perquè els ajuntaments petits tenim aquesta problemàtica.

I també tenim dificultats pel fet d’haver de crear licitacions. Si has de contractar una cosa que passa dels 50.000 euros, has de fer una licitació. I amb els recursos que tenim els petits, això es complica. Perquè pots trigar dos anys i veure que la licitació no ha sortit. Tenim unes pistes de pàdel aprovades i licitades, amb els diners concedits, des de fa 4 anys. I encara no surten. La paciència que abans us deia, per no dir la desesperació…

I creu que des del Govern es té en compte les necessitats d’un municipi com el de vostè?

Evidentment, no. A mi no m’ha preguntat ningú. I saben perfectament les nostres reivindicacions: agilitzar tot el que sigui administratiu, donar resposta als veïns…  La política és molt complicada… I el camí que han de seguir els expedients de tota mena és molt feixuc.

Ascensión Ratia ha tingut sempre una gran facilitat per a les matemàtiques. Va començar a estudiar la carrera de Ciències Econòmiques i la va deixar per formar una família de ben jove. Vint anys després, recuperaria els estudis i els conclouria. Al llarg d’aquells anys, juntament amb una motivació política heretada del seu pare, va treballar com a educadora, tant a l’escola local com en una empresa de reforç extraescolar. Des de 2015 és alcaldessa de Pallejà.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: Qualsevol de Lorca.
  • Una pel·lícula: Pretty Woman.
  • Una cançó: Qualsevol de Phil Collins. “Paradise”, per exemple.
  • Un plat de cuina:
  • Una beguda: La Coca-Cola.
  • Un país: Estats Units.
  • Un viatge: A Itàlia. Florència.
  • Un esport: Bàsquet.
  • El que més valora d’una persona: La sinceritat.

Pallejà

Al Baix Llobregat, Pallejà és un municipi d’11.500 habitants, que ha triplicat la població en les tres darreres dècades. A poc més de 20 km de la capital del país, molt ben connectat, es troba en un entorn natural delimitat pel Llobregat i per la serralada litoral. La localitat se sent orgullosa del seu teixit associatiu i de la participació ciutadana en la vida social, cultural i esportiva del municipi. Entre els seus edificis emblemàtics comptem el Castell i la Molinada. Però també val la pena recordar paratges naturals com el massís de les Planes o la font de les Rovires.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.