“Eleccions municipals 2023 – El resultat” (inclou vídeo)

0
2741

INFORME – Esmorzars alcaldes.eu

El passat 9 de juny de 2023 es va celebrar la taula rodona titulada “Eleccions municipals 2023 – El resultat” al Col·legi de Periodistes de Catalunya, que va comptar amb la participació dels periodistes Sr. Ferran Casas (Nació Digital), Sr. Ferran Espada (Diari Público), Sr. David Espinós (analista i consultor de comunicació política), Sr. Iu Forn (Agència Catalana de Notícies), la Sra. Txell Pauné (El Periódico), la Sra. Anna Serrano (El Punt Avui) i el Sr. Ramon Torrents (AMIC).

La taula va comptar amb la moderació del periodista Sr. Eduard Berraondo i va ser organitzat per alcaldes.eu amb el patrocini d’Urbaser. A continuació, fem un resum dels temes debatuts.

Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels participants a la sessió. Seguidament recorda el propòsit d’Alcaldes.eu i dels seus diversos projectes. A continuació, obre un primer torn de paraula amb els convidats demanant-los que facin una valoració dels resultats.

A la taula: a l’esquerra, Txell Pauné, Iu Forn, Eduard Berraondo, Ferran Espada. A la dreta: David Espinós, Ramon Torrents i Anna Serrano.

Iu Forn: fa la intervenció sobre tres punts: les enquestes, les superilles a Barcelona i la diferència entre Barcelona i la resta del país.

Del primer punt diu que les enquestes electorals no van ser capaces d’anticipar els resultats. Ni a Barcelona, ni a Badalona. Interpreta que les enquestes no són capaces de reflectir una realitat que es troba “amagada” a través de grups de Telegram i WhatsApp. A més, diu, els joves cada vegada voten més a Vox perquè les xarxes fan molt bona feina.

“Els joves cada vegada voten més a Vox perquè les xarxes fan molt bona feina”. – Iu Forn

Em quant al segon punt di que detecta una mena d’imposició ideològica que la gent s’ha pres amb recel. Ningú dubta del canvi climàtic i els seus riscos, però de vegades alguns ajuntaments s’atorguen la potestat de decidir qui són els bons i qui són els dolents i de fer les coses sense comptar amb ningú. La gent ho percep com a imposició ideològica i li provoca rebuig. “La gent no se sent interpel·lada”.

Quant al tercer assumpte, creu que “Barcelona s’ha independitzat de la resta del país. Els de fora ens en sentim expulsat. Si has de venir a treballar cada dia, no saps com fer-ho i el transport públic no ajuda”. També creu que les persones de Barcelona se senten expulsades elles mateixes.

“Barcelona s’ha independitzat de la resta del país. Els de fora ens en sentim expulsat. Si has de venir a treballar cada dia, no saps com fer-ho i el transport públic no ajuda”. – Iu Forn

Ferran Espada: coincideix amb l’anàlisi anterior i diu que mai hi ha un sol factor explicatiu dels resultats de les eleccions, més quan són municipals, perquè cada localitat té unes claus molt concretes.

Diu que aquestes han estat unes eleccions que han tingut elements extramunicipals. Que l’electorat ha votat en unes claus generalistes, determinades per dues qüestions. La primera és una onada conservadora que afecta tota Europa i que potser és resposta a la crisi de les microeconomies. A Espanya ha avançat el PP com a partit d’ordre i a Catalunya ho ha fet el PSC.

L’altre factor ha estat l’esgotament de processos que havien il·lusionat la societat: el 15-M i el Procés, i que havien tingut impacte en les anteriors eleccions municipals. Però ara hi ha un nou efecte i viratge. Xavier Trias, sense un discurs independentista, ha guanyat. Gemma Geis, en canvi, no ha guanyat a Girona.

Hi ha hagut esgotament dels processos que havien il·lusionat la societat: el 15-M i el Procés”. – Ferran Espada

Anna Serrano: diu que les eleccions són un toc d’atenció per a l’independentisme. Totes les forces han perdut vots excepte el PP i Vox. L’electorat no ha avalat el govern en solitari de Pere Aragonès ni la seva proposta de diàleg amb el PSOE.

També creu que Trias no ha fet bandera de la independència i que ha aglutinat el vot “anti” Colau. Ara el dubte està en saber si les eleccions generals del mes de juliol permetran als partits revertir les tendències que s’han vist en les municipals. Diu que ho dubta, perquè els calendaris són molt ajustats.

“Dubto que les generals del mes de juliol permetin als partits revertir les tendències que s’han vist en les municipals. Els calendaris són molt ajustats”. – Anna Serrano

Ferran Casas creu que aquestes eleccions són les primeres que marquen la davallada de l’independentisme, especialment a ERC, que perd el “premi” que va obtenir en les eleccions de 2019, mentre es produïa el judici al Procés al Tribunal Suprem. També són eleccions de gir conservador. A Catalunya, explica, el PSC “surt del forat del Procés”, mentre que a Junts, les “bones notícies” els arriben des de la vessant més “convergent”, amb Xavier Trias al capdavant i alguns alcaldes de l’antic PDeCAT, que s’han presentat amb un discurs de gestió i no pas de clau nacional.

També veu “càstigs als governs” d’arreu. En les quatre capitals de demarcació hi ha canvis, ja sigui d’alcaldes o de partits. Al País Basc, també el PNV ha perdut posició. I el mateix ha passat a les Illes i al País Valencià. La única líder regional que guanya molt és Isabel Díaz Ayuso però ho fa amb un discurs d’oposició. “Estem en un context en què tenir govern ja no dona crèdit”, diu.

“Estem en un context en què tenir govern ja no dona crèdit” – Ferran Casas

I, finalment, la “mala notícia” és la irrupció de l’extrema dreta als ajuntaments catalans: Aliança Catalana a Ripoll, el Front Nacional de Catalunya a Manresa, l’extensió de Vox als grans municipis del país. “Aquest és un problema que s’encara sense cap consens”. Es pregunta si calen cordons sanitaris o si el que convé és que s’integrin amb normalitat a la política i perdin importància mentre s’erosionen en els governs”.

Txell Pauné creu que Barcelona tanca una etapa, tot i que no creu que sigui un moment de ruptura. El canvi d’aquestes eleccions ha estat diferent al de fa quatre anys: aleshores hi havia molta polarització entre dues opcions mentre que ara tenim un triple empat. Barcelona mostra que no sap què vol ser de gran: si una gran capital mundial o una ciutat tranquil·la, o tot a la vegada. A les urnes, els resultats diuen que hi ha un guanyador clau, Xavier Trias, però se li discuteix si serà o no l’alcalde, perquè encara hi ha una majoria d’esquerres prou forta.

“Barcelona mostra que no sap què vol ser de gran: si una gran capital mundial o una ciutat tranquil·la, o tot a la vegada”. – Txell Pauné

En segon lloc, diu que “la convocatòria d’eleccions generals ha enredat i alentit els pactes. Tothom està extremant la prudència i les cúpules dels partits estan ocupades fent les llistes.

Finalment, destaca la “fortalesa sòlida del PSC a la primera corona”. Recorda que hi ha alcaldies que no han canviat de color des de l’inici de la democràcia i ho considera un “cas d’estudi” que no passa “enlloc més”.

David Espinós es pregunta què no estan fent bé els periodistes i els partits, quan l’extrema dreta està augmentant tant la seva presència. Creu que hi ha una tendència europea innegable al creixement dels extrems, però igualment pensa que la pregunta és pertinent.

Explica, sobre els resultats a Barcelona, que no ha vist un debat prou clar sobre el model de ciutat durant la campanya. Més aviat ha vist una lluita entre partidaris i detractors de l’alcaldessa Colau, però sense gaire més claredat. Creu, igualment, que els votants han penalitzat l’agressivitat i la no recerca de consensos. “Si ha guanyat Trias és perquè, potser, no genera anticossos: ha guanyat un talant, i no un model de ciutat”.

Si Trias ha guanyat és perquè no genera anticossos: ha guanyat el talant, i no pas un model de ciutat”. – David Espinós

Finalment, creu que “estem a la mitja part del partit”, i que la segona part es jugarà en les properes eleccions. Això fa que els partits no moguin les peces, esperant a veure com evoluciona la jugada. “Normalment mai hi ha processos electorals tan seguits, i sempre dona temps a fer pactes i a reflexionar. Ara no és així. Potser hi ha angoixa i el rellotge corre enrere, de manera que podrien aflorar alguns errors”.

Ramon Torrents confirma la fal·libilitat de les enquestes: “abans encertàvem normalment. Aquesta vegada no ha estat així: la promiscuïtat del vot ha estat molt important”.

Sobre la presència de l’extrema dreta als ajuntaments, diu que fins ara era un tema molt menor, però que ara s’ha fet gran i podria distorsionar la marxa de molts ajuntaments. A banda, creu que l’abstenció és creixent i que encara serà més elevada a les eleccions del juliol.

Destaca la desaparició de Ciutadans, un partit que havia estat “determinant” al país, i pensa que les campanyes electorals s’han infantilitzat massa, amb abundància de botifarrades, però manca de debat en molts municipis.

“Les campanyes electorals s’han infantilitzat massa, amb abundància de botifarrades, però manca de debat en molts municipis”. – Ramon Torrents

Feta aquesta ronda inicial, el moderador pregunta si en aquestes eleccions ha importat més el candidat o bé les sigles.

Anna Serrano esmenta que tant Xavier Trias com Xavier Albiol amaguen les sigles. “Es presenten com a persones que poden aportar estabilitat al municipi i que aglutinen vots de malestar. Els candidats passen a la primera posició i el partit a la segona”. Ho contrasta amb el cas d’Ernest Maragall, que ha desplegat més l’aparell del partit i que no ha aconseguit els resultats esperats.

També creu que depèn de cada circumstància i candidat. “Si és molt conegut, es pot permetre deixar el partit en un segon terme”.

Ferran Casas creu que no hi ha un patró clar i que cadascú juga amb les seves fortaleses. Opina que Trias va veure que el seu partit podia quedar tercer o quart, i que si volia guanyar s’havia d’apartar de la marca Junts. I per això obté un 40% del vot a Sarrià-Sant Gervasi.

En canvi, el PSC no amaga les sigles al cinturó metropolità. De fet, sembla el contrari: que la marca sigui tan forta que el de menys sigui el candidat. Parla de les persones que provenen històricament de la immigració i viuen al cinturó, i de les segones i terceres generacions, com de les persones que van marxar de Barcelona en els darrers anys, que expliquen el creixement de vots independentistes a la primera corona de Barcelona.

Ferran Espada creu que el PP ha posat la marca en el primer pla en aquestes eleccions, però quan hi havia corrupció, més aviat l’amagava. Tots fan el mateix. De vegades encerten i de vegades s’equivoquen. A les municipals de Barcelona, el PSC tenia un valor de marca alt i el candidat el tenia baix. I el PSC era el cas contrari. A ERC, en canvi, van apostar per la marca i s’ha produït un error.

També creu que cada candidat coneix bé la sociopolítica del municipi. Hi ha pobles conservadors en els que els candidats de progrés han d’amagar les sigles si volen guanyar. Parla del cas de Tortosa, on la segona força més votada ha estat En Comú – Podem, que ha hagut de canviar el nom de la seva coalició.

David Espinós diu que Trias “va voler marcar territori” davant la direcció del partit. Junts no tenia candidat i ell va acceptar ser-ho a condició de fer-ho a la seva manera.

També creu que els partits han jugat més o menys estratègicament l’aposta de la marca blanca, perquè cada candidat llegeix la situació del municipi i valora el que li resulta millor.

Txell Pauné comparteix que cal analitzar cada cas. Però diu que “a Barcelona s’ha abusat del personalisme i que ara el partit és hostatge del candidat”. Diu que dins dels Comuns no se sap, ni es veu clar, qui vindrà al darrere d’Ada Colau. El mateix passa amb Trias i Maragall. A banda, l’electorat sap que són persones “grans” i que no es poden presentar a eleccions indefinidament, de manera que caldria que diguessin qui els succeirà. “Hi ha una part de neguit en l’electorat… Si haguessin perdut, qui s’hauria quedat”.

“A Barcelona s’ha abusat del personalisme i que ara el partit és hostatge del candidat”. – Txell Pauné

En el cas de Collboni passa una cosa semblant: “el partit li ha buscat recanvi sovint, però no l’ha trobat”.

Iu Forn esmenta els cassos d’alcaldes que guanyarien fos quina fos la sigla que fessin servir: Jordi Ballart, Josep Mayoral, Marc Castells, Antoni Farrés, Lluis Tejedor… Té la teoria que Convergència i el PSC han tornat perquè es poden reconèixer. En canvi, “a Barcelona, ni els votants de Vox saben el nom del seu candidat: voten la marca”. Als pobles es busca més la persona.

A Barcelona, ni els votants de Vox saben el nom del seu candidat: voten la marca” – Iu Forn

Sobre l’extrema dreta diu que Albiol ha estat capaç d’absorbir aquest vot a Badalona, perquè és populista. També diu que el problema es genera quan es creen cinturons sanitaris contra opcions polítiques: si no hi ha res al darrere, a banda del “tots contra el candidat”, la gent acaba desconfiant.

També destaca que anem cap a unes campanyes més agressives: “si no em votes a mi, votes a un candidat maligne”. I aquesta agressivitat també s’ha instal·lat als nivells més elevats de la política.

Ramon Torrents coincideix en dir que el logotip d’alguns partits ha desaparegut o s’ha modificat. Recorda que la marca PSOE ha aparegut en alguns llocs del país més que la del PSC. També creu que els candidats són desconeguts. Critica, finalment, la creativitat d’alguns eslògans polítics.

Ferran Casas també coincideix amb la manca de creativitat d’alguns eslògans, però diu que alguns altres també tenen molt de contingut. El d’Albiol d’enguany, reunint els votants d’esquerres i de dretes al voltant d’un projecte comú, ha funcionat.

A continuació, el moderador pregunta si caldria una revifada dels moviments associatius catalans per recuperar la il·lusió perduda en el processisme.

Txell Pauné considera que “del català emprenyat hem passat al català desencisat” i que aquestes eleccions han marcat l’inici de l’abstenció independentista. Diu que les ideologies no passen pel millor moment, excepte el conservadorisme. I creu que és lògic que la societat estigui desencisada.

Ferran Casas: creu que la revifada s’hauria de produir en el si dels partits, no pas de les associacions. En una societat democràtica els partits són els que defensen els projectes i fan política al Parlament. Si no poden marcar un objectiu independentista clar, difícilment sabran demanar ajut a les entitats de la societat civil.

Anna Serrano: explica que la independència ha estat emprada en aquestes eleccions com a motiu de retret: “a veure qui ho és més”. Fa anys es parlava d’independència com a projecte comú. I això ha fet que els independentistes es quedin a casa.

“La independència ha estat emprada en aquestes eleccions com a motiu de retret: “a veure qui ho és més”. – Anna Serrano

Iu Forn: diu que els catalans s’han desencisat dels seus propis líders, però també han trobat una estratègia de l’Estat que els ha acabat de desencisar. Ha anat a destruir persones i quan la gent veu que li imposen penes de presó, s’hi miren més. Ara hi ha molts votants independentistes desmoralitzats i farts, que creuen que mai no s’aconseguirà res.

David Espinos creu que la política “ultra-tensionada” és perillosa i que correm un risc important ara. També creu que hi ha una manca important de lideratges que ajuden al desencís. Ara tot es diu a cop de piulada.

També creu que cal reconèixer l’esforç d’aquelles persones que fan política municipal de consens, picant pedra. Les grans majories s’han acabat i calen aquests perfils.

Ferran Espada: creu que cal una reactivació de tots els moviments socials, i no sols de l’independentisme. Creu que durant el Procés es va generar una gran il·lusió i que la gent es va creure que amb la il·lusió ja n’hi havia prou per a la independència. Ara veuen que no hi ha decidit desil·lusionar-se i castigar els polítics.

Diu que molts polítics han fet servir un “mantra” incorrecte: “jo no conec ningú que hagi deixat de ser independentista”. Finalment, sembla que un milió de persones han deixat de ser-ho. I ara mateix, la única manera d’exercir la voluntat independentista és votant. La fase de les grans manifestacions populars s’ha exhaurit.

També critica que els partits s’atribueixin l’electorat. Diuen:: “els votants del PSC”… com si fossin seus. I això no és ni correcte ni bo.

El moderador pregunta si els participants poden anticipar quin serà el moviment del PP a Barcelona de cara a afavorir algun dels candidats guanyadors, o abstenir-se.

Txell Pauné diu que Daniel Sirera acaba d’aterrar a Barcelona i està fent càlculs electoral. Té la possibilitat de pactar amb uns i altres, i tot té els seus costos: si permet que guanyi un govern d’esquerres o un d’independentista, hi haurà costos. Pauné creu que el més “barat” seria que s’abstingués, perquè sense fer res donaria peu a guanyar la llista més votada.

Ferran Casas creu que si ERC i Junts es posen d’acord, Sirera haurà de pactar amb el PSC per evitar un govern independentista. Però creu que a Trias no li fa por manar en minoria i això allunya la possibilitat del pacte.

Ferran Espada diu que hi ha molta pressió des de Madrid per tal que Sirera doni l’alcaldia a Collboni. El PP ha tingut l’independentisme com a eix de campanya i ha ofert els seus vots al País Basc per evitar l’avanç de Bildu. A Madrid, Xavier Trias és vist com el candidat de Puigdemont.

Hi ha molta pressió des de Madrid per tal que Sirera doni l’alcaldia a Collboni”. – Ferran Espada

Per tant, Sirera es dirimeix ara entre l’efecte local i l’efecte global de la seva decisió. Entre permetre que mani un independentista o permetre que mani Colau. I es un dilema important.

S’obre un breu torn de preguntes dels assistents.

Miquel Saumell, del Radar de Sarrià, diu que no està d’acord amb alguns dels enfocaments esmentats. Creu que encara hi ha un 52% de forces independentistes al Parlament i que ja es veurà més endavant si el procés s’ha apagat o no.

Jordi Sumalla, del Consell Comarcal de Les Garrigues. Fa algunes reflexions sobre l’extrema dreta, sobre l’amagar les sigles i sobre els candidats d’edat avançada. També diu que és esperable que alguns partits del tipus “Teruel Existe” comencin a aparèixer al país per defensar la Catalunya despoblada de l’interior.

El darrer torn és de valoracions finals per part dels integrants de la taula i com els seus mitjans esperen cobrir les properes setmanes.

Ferran Casas explica que al seu mitjà estaran molt pendents dels pactes que deixin les municipals, especialment en quant a diputacions i consells comarcals, on també s’espera una lògica de tipus nacionals.

Ferran Espada diu que les properes eleccions són molt importants per all Público, perquè no es tracta només de saber si manarà el PSOE o no, sinó de veure si la pitjor dreta coneguda arribarà al poder. Ara mateix estan pendents de conèixer els pactes.

Anna Serrano està convençuda que el procés de les generals afectarà els pactes municipals. També creu que el factor de les vacances serà molt determinant, perquè pot impactar molt en la participació.

Iu Forn ironitza dient que “no sé com ens ho farem” al diari per cobrir tantíssimes coses com han de passar. També creu que hi podria haver una repetició de les eleccions generals, i un avançament de les catalanes a l’octubre.

Ramon Torrents considera que el vot de càstig i la data de les eleccions no farà gaire propicis els resultats esperables. També anticipa una consolidació de l’avançament de l’extrema dreta, que “és capaç de sembrar pors inexistents i donar solucions màgiques a tots els problemes reals”.

David Espinós es partidari de la paciència negociadora i creu que cal abstraure’s de les pressions. Diu que Pedro Sànchez va escollir una data que li va resultar convenient per al seu partit, però que pot ser una arma de doble fil.

Txell Pauné conclou amb tres idees. En primer lloc, diu que la plantilla d’El Periódico es troba recuperant forces de la cobertura de les eleccions municipals. I que detecta que els lectors no estan prou “endollats” a l’actualitat de les eleccions generals. Les audiències digitals no enganyen i no mostren interès per aquestes notícies. A El Periódico volen estar amb la gent.

En segon lloc, creu que el fenomen del “català desencisat” anirà a mes. I que és un català que té mandra a votar i que preferirà marxar de vacances.

Finalment diu que no veu possible que, en un període tan curt de temps entre eleccions, es pugui capgirar la tendència alcista de Vox. I que els mitjans “seguim sense tenir clar com tractar-los informativament”. Una opció és reduir-los la visibilitat, però els electors d’aquest partit el voten perquè els han fallat totes les altres opcions, i s’informen a través de les xarxes. “I si els silenciem, no podrem contrarestar les seves mentides”.

Amb aquesta intervenció es dona per tancada la sessió.

La notícia a altres mitjans:

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.