Lluís Recoder: “Quan sento polítics dient que governaran en minoria, penso que ho tindran molt complicat”

0
3149

Alcalde, diputat provincial, parlamentari a Catalunya i Madrid, conseller de Govern i advocat especialitzat en dret urbanístic i ambiental. Molta és l’experiència que Lluís Recoder ha acumulat al llarg dels anys. Li permet tenir una idea molt precisa de l’Administració Pública. Avui li preguntem sobre el resultat de les recents eleccions i li demanem alguns consells per als nous governs municipals.

Què li va sorprendre més dels resultats de les eleccions del 28 de maig?

El més destacable va ser l’abstenció. En aquestes eleccions ha estat significativament més elevada que en anteriors comicis. En les eleccions locals, l’abstenció és sempre una mica més elevada. Potser és perquè els electors creuen que s’hi juguen menys. Però no és així.

Se li acut alguna causa per aquesta abstenció?

Se me n’acuden diverses. Una és el desencantament general amb la política. L’altra és el desencantament particular amb forces polítiques en les que la ciutadania havia confiat. El resultat del Procés ha comportat desafecció per a una part de la ciutadania que hi havia cregut cegament.

La desafecció, sovint, es transforma en abstenció, més que en votar altres alternatives. També detecto cert grau de càstig o de premi a alguns governs municipals particulars.

Una part de la ciutadania havia cregut cegament en el Procés i en les forces que el lideraven, però hi ha hagut promeses que no s’han acomplert i això ha comportat desafecció

Els electors han castigat governs que havien foragitat alcaldes i alcaldesses guanyadors?

Sense centrar-me en casos concrets, penso que hi ha hagut votants que han trobat a faltar projectes polítics clars. I, de vegades, els governs que es creen només per fer fora la força política que va guanyar les eleccions, acaben generant desconfiança en la ciutadania.

Sovint són governs integrats per forces polítiques, molt diverses entre sí però els manca un  projecte compartit i un lideratge clar.  

Sovint, els governs que es creen només per fer fora la força política que va guanyar les eleccions, acaben generant desconfiança en la ciutadania

La polarització és un altre fenomen important.

En efecte. Sempre he estat partidari d’ajuntaments formats per equips de governs forts. Quan sento líders polítics dient que governaran en minoria, penso que ho tindran molt complicat.

Per què?

Perquè convèncer els membres del ple municipal per tal que aprovin certes propostes, quan no estan a l’equip de govern –a la cuina de la política–, és molt difícil.

En la gestió pública els mandats s’esgoten ràpidament. Quatre anys passen de seguida i els tràmits són cada vegada més complexos i lents. Tot això fa que els projectes triguin més en executar-se. I si a sobre cal convèncer la majoria del ple projecte a projecte, veig complicat que se n’executin gaires.

Creu que ha canviat gaire la manera de gestionar ajuntaments, des que vostè era alcalde?

La gestió pública s’ha complicat. Els processos s’han tornat més complexos. Cada vegada hi ha més normatives i controls que cal aplicar. També hi ha un assenyalament més directe de la responsabilitat envers els polítics i els secretaris i interventors. I tot plegat fa que hi hagi una major temença a prendre decisions per part de polítics i funcionaris… Tendeixen a aplicar la prudència com a norma elemental.

Opino que hem guanyat molt en controls. Però, d’altra banda, hem perdut molt en agilitat. I crec que la suma no és pas positiva. És més, existeix una dissociació del concepte del temps entre el món públic i el món privat: el ciutadà té unes obligacions que compleix escrupolosament. En canvi, molts ajuntaments triguen per exemple, dos anys a donar una llicència d’obres, malgrat que la norma els obligui a fer-ho en tres mesos. Això no ajuda a la confiança en la política, ni genera sensació de proximitat.

Hi ha una major temença a prendre decisions per part de polítics i funcionaris… Tendeixen a aplicar la prudència com a norma elemental

Vostè viu a Sant Cugat. Com es viu en una ciutat de la que un ha estat alcalde?

A Sant Cugat s’hi viu bé. És una ciutat que està feta a la mida de les persones. I jo m’hi trobo molt bé. Em considero un ciutadà actiu, implicat en la vida associativa, i hi tinc el meu despatx professional. De manera que li prenc el pols diàriament a la ciutat.

Hi ha hagut un canvi en el color polític a l’ajuntament.

Segueixo la política local, però a certa distància. Crec que és el que em toca com a exalcalde. Sempre estic disposat a donar consell si me’l demanen. A qui tingui ganes d’escoltar-lo: tant amb l’equip de govern sortint com amb l’entrant.

Que en pensa del canvi?

Crec que la ciutadania ha trobat a faltar un projecte compartit. Hi havia un govern format per tres forces polítiques que tenien per objecte el canvi polític. I, com li deia abans, el canvi pel canvi no és un valor en sí. Potser ha mancat una mica de capacitat de bastir un projecte i comunicar-lo a la ciutadania.

Es poden perfilar com són les candidatures guanyadores i perdedores de les eleccions?

Hi ha canvis de govern que s’expliquen a nivell global i d’altres que s’expliquen més localment. A Catalunya, algunes forces com ara ERC han patit un desgast evident i una pèrdua de vots. Els socialistes, en canvi, han incrementat els vots.

D’altra banda, hi ha casos concrets. Per exemple, a Badalona, el retorn d’Albiol s’explica potser per la manca d’un projecte més ben definit per part de l’equip anterior. El “tots contra Albiol” no és un projecte polític prou bo. Més aviat hauria d’haver estat “la Badalona que volem pel futur”.

I Barcelona també és un altre cas digne d’estudi. S’ha generat una forta dualitat en relació a l’alcaldessa i a l’equip de govern. Hi havia qui hi estava molt a favor i qui hi estava molt en contra. Al final, s’ha acabat imposant l’alternativa.

El “tots contra Albiol” no és un bon projecte. Més aviat hauria d’haver estat “la Badalona que volem pel futur”.

També hi ha hagut algunes majories absolutes continuades: a Cornellà, a Santa Coloma, a Martorell…

Abans us deia que l’argument del canvi pel canvi no qualla. La ciutadania pensa que si una cosa funciona prou bé, per què canviar-la? Si l’Antoni Balmón, la Núria Parlón o en Xavier Fonollosa guanyen amb aquestes majories és perquè els ciutadans estan contents amb la seva gestió. Els ciutadans de Cornellà, Santa Coloma o Martorell són prou intel·ligents com per saber el que els convé.

Tot i que, de vegades, les forces que defensen la permanència perllongada en alguns llocs són les que també defensen el canvi en d’altres. En fi: els arguments electorals tenen el valor que tenen. De vegades, se’ls endú el vent.

De vegades, les forces que defenen la permanència perllongada en alguns llocs són les que també defensen el canvi en d’altres

Vostè es va desvincular de la política activa, però no pas del tracte amb l’Administració?

En efecte, hi segueixo mantenint contacte. Però des d’una perspectiva completament distinta. Ara defenso els ciutadans i les empreses davant de l’Administració. Això no vol dir que hi hagi de litigar, ni molt menys, sinó que intento que l’Administració entengui els problemes dels ciutadans i els doni solucions. I també intento que la ciutadania entengui la dinàmica de l’Administració.

De vegades també defenso els ajuntaments en procediments urbanístics davant dels tribunals. El fet d’haver estat tants anys a l’Administració em proporciona cert avantatge: entenc els processos i la manera de prendre decisions de funcionaris i polítics.

El fet d’haver estat tants anys a l’Administració em proporciona cert avantatge: entenc els processos i la manera de prendre decisions de funcionaris i polítics

Es viu mes tranquil fora de la política que dins?

Si m’atenc als valors del conjunt de la ciutadania, sense cap dubte. No és que es visqui millor fora de la política, és que es viu infinitament més bé. Les persones aspiren a tenir feina, un sou, temps lliure per a la família, una mica d’anonimat… Els polítics, en canvi, no tenen res d’això: són escrutats de dalt a baix, treballen de dilluns a diumenge, deixen família i amics… Ho fan per vocació, perquè ho creuen fermament i perquè val la pena dedicar-se a fons en allò que es creu.

Si penso en els valors de la majoria de la gent, no és que es visqui millor fora de la política, és que es viu infinitament més bé

Des que estic fora de la política soc un fervent defensor de les persones que fan el pas i s’hi dediquen. Em trec el barret davant d’ells, ja sigui que ho facin per vocació de servei o per legítima ambició. Crec que la política necessita atraure talent. I quan sento persones que malparlen dels polítics els pregunto: “tu has estat mai en política? Saps què és tenir un càrrec públic?”. Perquè jo sí que ho sé.

Des que estic fora de la política soc un fervent defensor de les persones que fan el pas i s’hi dediquen

Creu que s’està perdent la vocació de servei?

Penso més aviat que tenim un dèficit de compromís a la societat. I que la vocació de servei està associada al compromís. Per a mi, el compromís vol dir creure en una causa i dedicar-hi bona part de la vida. I veig que cada vegada hi ha més persones, especialment joves, que creuen en causes però no s’impliquen i el compromís implica acció.

Si un creu que ens estem carregant el planeta i que cal revertir el canvi climàtic, però no actua,no fa gaire per fer possible el canvi. Moltes persones estan en contra de la pobresa i, en canvi, la Fundació Arrels o el Banc dels Aliments tenen moltes dificultats per trobar voluntaris que assisteixin les persones necessitades… Crec que anem cap a una societat massa individualista.

Pensant ara en els que s’han compromès, els nous alcaldes i alcaldesses… Quin consell els donaria?

Els diria la frase d’en Cruyff: “sortiu i passeu-ho bé!” La feina d’alcalde ho requereix. Si has de passar gaires hores dedicant-hi, el millor és que no miris el rellotge. No vagis el diumenge a la trobada de l’Associació de Veïns i marxis després de fer el discurs. Queda-t’hi; menja’t l’arròs amb ells; no perdis l’ocasió de conèixer-los, d’entendre les seves preocupacions i de connectar amb la ciutat.

De vegades hi ha veïns que es queixen de no haver vist mai l’alcalde a peu de carrer. I això no hauria de passar mai. La feina és dura i exigent, i per això cal passar-s’ho bé. Jo mateix feia el possible per sentir-me bé i que no em fes mandra. I valorava molt quan la gent que em convidava feia tot el possible perquè jo estigués amb ells.

Als nous alcaldes i alcaldesses els diria la frase d’en Cruyff: “sortiu i passeu-ho bé!” La feina d’alcalde ho requereix

Presència, dedicació… Què més?

També diria que planifiquin i gestionin. Sovint veig bones idees, però si no hi ha capacitat de gestió, queden en pura demagògia; en fum. I a l’inrevés: de vegades hi ha capacitat de gestió però no idees, i aleshores tot queda en pura tecnocràcia.

El millor és tenir idees i capacitat de posar-les en pràctica. També crec que és important la col·laboració público-privada.

Sovint veig bones idees, però si no hi ha capacitat de gestió, queden en pura demagògia; en fum

Al nostre país hi ha qui la veu malament.

L’Oriol Amat, l’exrector de la UPF, ens va mostrar una dada contundent en una conferència recent. En la llista dels països europeus és força senzill identificar els que funcionen més bé i que tothom preferiria per anar-hi a viure. Parlem de països com ara Holanda, Dinamarca, Finlàndia… Justament són aquells en què més intensa és la col·laboració público-privada.

I a la inversa: als països que funcionen pitjor la col·laboració entre el públic i el privat no és tan habitual. Al nostre país observem desconfiança des de certs sectors polítics envers la iniciativa privada.

La col·laboració público-privada seria el principal repte de l’Administració Pública municipal?

Tot depèn de les prioritats de cada ciutat. Algunes tindran un dèficit en l’equipament educatiu, o esportiu, o en la pacificació del centre urbà, i altres tindran reptes distints. Cada ciutat sap què li convé. Però a totes els cal una anàlisi acurada de les necessitats.

El que penso és que els equips de govern, especialment si són en coalició, han de dedicar el temps que calgui a crear un projecte sòlid. Jo vaig estar en dos governs en coalició i començàvem el mandat asseient-nos a treballar amb els socis i establir un full de ruta consensuat. Sovint ens calia dedicar moltes hores a aconseguir-ho, però escrivíem els acords i els seguíem escrupolosament. El bàsic era tenir el projecte clar i ben interioritzat. I amb això s’esvaïen molts dubtes.

Els equips de govern, especialment si són en coalició, han de dedicar el temps que calgui a crear un projecte sòlid

No sembla que hagi passat així al govern de l’Estat.

Així és. A cada proposta hi ha hagut un conflicte. Sembla com si les dos forces del govern no s’haguessin assegut a parlar prou. De vegades és possible que alguna de les parts vulgui marcar perfil propi i mostrar desacord. Però això és deslleial.


Perfil de Lluís Recoder

Lluís Recoder va ser alcalde de Sant Cugat del Vallès (1999-2010) i Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (2010 – 2012) a més de Diputat al Congrés dels Diputats (1986-1999) i Vicepresident de la Diputació de Barcelona (2007-2010). És advocat, compta amb ampla experiència en la gestió d’organitzacions privades i, també, coneix a fons i des de dins els processos electorals.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.