Meritxell Baqué

Alcaldessa de Vallbona d’Anoia

Alcaldessa i autònoma

© alcaldes.eu/Mireia Gimeno

“Els ajuntaments tenim un funcionament blindat. Hi ha moltes coses que no podem canviar”

Amb la licitació d’aquesta tardor i els canvis d’ordenances fiscals, Vallbona vol reactivar l’activitat econòmica
0
3179

A l’Anoia hi trobem el poble de Vallbona. La seva alcaldessa, Meritxell Baqué es troba a uns pocs mesos d’acabar la seva primera legislatura. Ens hi reunim per fer-ne balanç.

Vostè és alcaldessa des de 2019. A punt d’acabar la seva primera legislatura, què diria que ha après de tot aquest temps?

La meva elecció va ser una mica sobtada. La nostra candidatura va quedar empatada a regidors amb un altre grup municipal. Però com que la nostra havia estat la llista més votada, vam assumir l’alcaldia. Jo diria que en aquests tres anys i mig hem fet un màster. Recordo que vaig preguntar a altres alcaldes de pobles veïns: “què és el que he de fer el primer dia que entri a l’ajuntament?”. Em van respondre que un “estat d’execució”. I vaig pensar: “i què és un estat d’execució?”

Des d’aleshores, l’aprenentatge ha estat gran i en totes les àrees. Com a govern treballem de manera molt transversal. Les meves regidories són l’educació, la part social, les entitats, la gent gran, la joventut… Però també m’he implicat en urbanisme, medi ambient… Fins ara ha estat una experiència molt enriquidora i crec que tothom ho hauria de poder fer en algun moment de la vida. Ajuda a no criticar la feina dels governs municipals en va i t’ensenya com funciona un ajuntament.

Fer d’alcaldessa ajuda a no criticar la feina dels governs municipals en va i t’ensenya com funciona un ajuntament. Tothom ho hauria de fer en algun moment.

En aquests anys hem passat una pandèmia i això deu haver fet més complicada la tasca.

No portàvem ni un any a l’ajuntament i la pandèmia ens va caure al damunt. Vam haver de gestionar el dia a dia i, a més, un fenomen que ningú sabia com conduir. Moltes vegades s’ha criticat els polítics de tots els nivells per la seva gestió. És comprensible, però és que realment anàvem a cegues…

Moltes vegades s’ha criticat els polítics de tots els nivells per la seva gestió de la pandèmia. És comprensible, però és que realment anàvem a cegues…

Com s’ho van fer a Vallbona?

Aquí va ser una mica més senzill. Comptàvem amb una xarxa d’acompanyament. Els primers dies, quan no podíem sortir de casa, teníem ajut de gent de Vallbona que feia mascaretes. Les vam repartir totes. També hi havia gent gran amb necessitats i la xarxa els ajudava anant-los a buscar els medicaments o portant-los el menjar a casa. En moments com aquests te n’adones que fas pinya amb la gent. Posteriorment va venir un moment important de gestió econòmica i de recursos. 

Però crec que ens n’hem sortit prou bé: hem recuperat bona part del que teníem, malgrat que hem perdut molta gent pel camí, i maneres de fer, i temps de socialització, i entitats que es van trencar de cop i que ara costa reflotar, quan ara la gent ja s’ha buscat alternatives.

Li hem demanat algunes fotografies personals. Ens les vol comentar?

Aquí en tinc una de quan era petita, amb les meves germanes, menjant-nos la mona de pasqua. A casa nostra, la família ha fet sempre molta pinya i sempre tinc aquesta foto al cap.

De més gran en tinc una al Jaç Roig amb qui actualment és la meva parella. A nivell personal i polític vaig començar a formar-me en aquests moments. I, més recentment, en tinc una del dia de la investidura com a alcaldessa, a la sala de plens de l’ajuntament, amb el meu company de govern, en Roc. Justament aquell dia feia 40 anys que el meu pare havia sigut investit alcalde del poble.

Com diria que és el seu estil de fer política? 

Nosaltres volíem obrir la política municipal. Volíem treballar per a la població en tots els nivells, tant en les entitats, com en l’escola, o els serveis i la participació ciutadana… Tot això vam començar a fer-ho el primer any, però la Covid ens ho va tallar del tot. El que volíem és que la mateixa gent del poble decidís el que realment necessitava i com ho volia rebre.

Nosaltres volíem obrir la política municipal. Volíem treballar per a la població en tots els nivells, tant en les entitats, com en l’escola, o els serveis i la participació ciutadana.

Com és Vallbona d’Anoia per la gent que no ho coneix?

És un poble petitó, de 1.370 habitants, que antigament s’havia dedicat al conreu de la vinya i l’olivera. A principis del segle XX s’hi va establir una indústria tèxtil potent, de la que encara ens en queda una colònia. Les dones hi feien feina, mentre que els homes marxaven a conrear el camp. 

Actualment mantenim alguns comerços i indústria, però s’han anat reduint amb els anys. Crec que el poble no està pas malament, però hi ha molta feina a fer. I un dels projectes més importants és recuperar els polígons industrials, perquè encara els hi podem treure més partit. Estem molt ben comunicats a través de la C-15 i l’A-2 i aviat tindrem una variant nova… Podríem donar un tomb a la situació.

Un dels projectes més importants és recuperar els polígons industrials, perquè encara els hi podem treure més partit.

I els vallbonencs i les vallbonenques com són?

Difícil de respondre. Hi ha una mica de tot. Anys enrere el poble patia una fractura social per motius polítics, però a nivell personal, tothom es podia relacionar amb tothom. Nosaltres volíem trencar amb la fractura i amb la vella manera de separar les coses, perquè quan els d’un partit governaven, els de l’altre no anaven a la festa major, i era una mica incòmode. El més important per a nosaltres era aconseguir que tothom s’entengués bé.

Anys enrere el poble patia una fractura social per motius polítics, però a nivell personal, tothom es podia relacionar amb tothom.

Quines coses bones té Vallbona? 

Jo vaig néixer i viure a Barcelona, tot i que els meus pares són d’aquí. Quan em vaig independitzar vaig establir-me aquí. Així que tenim moltes coses bones. Quan tens família o ets petita, viure en un poble et dona molta llibertat. I, familiarment, tens la tranquil·litat que els teus fills poden anar sols a l’escola, moure’s, conèixer tothom… La relació entre veïns és bona i l’entorn i les comunicacions són també excel·lents. Potser sí que, quan ets adolescent, et pots sentir una mica limitat en un poble. Però és molt maco viure-hi.

I alguna cosa dolenta?

Potser hi ha coses a millorar, però no hi ha res de dolent. 

Com és la disponibilitat d’habitatge al poble?

Nosaltres vam fer un salt qualitatiu en habitants els anys 2000. Es va fer una promoció de cases noves i vam créixer bastant. Sempre havíem estat al voltant del miler d’habitants, però moltes persones de la perifèria de Barcelona van comprar-se la casa aquí i vam rebre molta població nova.

Actualment la situació s’ha estancat. Hi ha poca natalitat i la gent s’està tornant gran. I per a la gent que vol venir de nou, la manca d’habitatge sí que és un problema. No hi ha gaires habitatges de compra, però n’hi ha molts menys de lloguer i no tothom pot permetre’s pagar una hipoteca. Nosaltres hi estem treballant, però no és un tema fàcil. Hem contactat amb diverses cooperatives per fer promocions d’habitatge social, però no és senzill, ni la solució vindrà a curt termini.

Hem contactat amb diverses cooperatives per fer promocions d’habitatge social, però no és senzill, ni la solució vindrà a curt termini.

Els joves d’aquí es poden quedar al poble, o han de marxar fora per poder viure?

Hi ha qui pot i hi ha qui no pot. Qui pot pagar-se una casa, es queda perquè n’hi ha en venda. Però són cases antigues i cal reformar-les. Jo crec que en els darrers anys la gent s’ha acabat quedant. També hi ha hagut persones que han estat “expulsades” de Barcelona de manera voluntària o involuntària i que han vingut a viure aquí. Crec que els propers anys seran claus per veure com evoluciona tot.

Quina situació econòmica té l’ajuntament?

El nostre és un ajuntament que va tenir problemes econòmics, però fa molts anys que està sanejat. De fet, havia acumulat molt de romanent en les darreres legislatures, més d’un milió tres-cents mil euros. Però no el podíem utilitzar i jo soc de les persones que pensen que els diners estan per donar servei i fer coses per la població.

Quan vam entrar, teníem uns propòsits, però la Covid ens va portat tot de coses dolentes i, també, que el govern espanyol flexibilitzés la regla de la despesa i augmentés la capacitat dels ajuntaments de gastar. I ho hem fet. Hem gastat una bona part dels diners fent moltes actuacions. A més, hem avançat diners que, properament, recuperarem a través de subvencions de la Diputació i de PUOSC. 

Soc de les persones que pensen que els diners estan per donar servei i fer coses per la població.

Quins projectes han dut a terme en aquesta legislatura?

Quan vam entrar, vam trobar molts projectes iniciats i parats des de feia molts anys, especialment a nivell urbanístic. Actualment, tenim el polígon industrial pendent d’urbanitzar, i el plec de licitacions estava per fer. És el primer que vam entomar amb l’equip jurídic i tècnic. Si tot va bé, aquesta tardor licitarem el projecte, finalment.

A més, teníem el mirador de la Miranda, que tenia un projecte de subvenció de PUOSC associat, que vam poder executar gràcies a la disponibilitat del romanent. I el passeig del mirador, també l’hem pogut fer de la mateixa manera, com també la peatonalització del carrer Nou, al centre del poble. O l’institut, que feia 16 anys que estava instal·lat en barracons i del que mai havíem pogut aclarir-ne el trasllat. Aviat podrem fer la cessió de terrenys al Departament d’Ensenyament i s’hi podrà construir la instal·lació definitiva. 

També han treballat en qüestions vinculades al medi ambient i els drets socials.

Així és. Ens havíem proposat canviar el sistema de gestió de residus, perquè estàvem a la cua del reciclatge de Catalunya i era dramàtic. Al mes de maig vam començar el sistema de recollida porta a porta i ara estem al voltant d’un 75% de reciclatge, quan abans estàvem en el 17%. El salt qualitatiu ha estat espectacular.

També estem dotant-nos de plaques solars, que financem gràcies a l’estalvi que aconseguim en relació al preu de l’energia. I hem depurat l’aigua de mines per optimitzar el rec dels parcs sense haver de fer servir aigua de boca. 

A banda del medi ambient, a l’escola hi hem fet moltes inversions que Ensenyament no assumia, i hem fet formacions en igualtat per als mestres i les famílies. També hem preparat un pla d’igualtat a l’Ajuntament i hem iniciat un consell d’infants per donar veu als més petits. A més, a nivell fiscal, hem modificat nombroses ordenances que estaven molt desfasades i hem volgut reflotar nombroses entitats que van quedar molt tocades durant la Covid.

Amb el porta a porta, estem al voltant d’un 75% de reciclatge, quan abans estàvem en el 17%. El salt qualitatiu ha estat espectacular.

Quantes persones treballen a l’ajuntament?

En l’àmbit polític som nou regidors. Quatre estem al govern, en minoria. D’aquests quatre, dos són de la CUP (alcaldia i primer tinent d’alcalde), un regidor no està adscrit a cap partit i un altre regidor forma part d’un partit local anomenat Veïns amb veu. Finalment, l’oposició està formada per cinc regidors. Tot i així, la legislatura ha estat prou plàcida, perquè hem volgut entendre’ns i tirar endavant molts projectes.

En l’àmbit tècnic, tenim quatre persones d’administració (la secretària interventora i tres administratius), tres persones a la brigada i tres educadores a la llar d’infants. A banda, hi ha un parell d’operaris de neteja dels edificis municipals i de la llar d’infants.

A banda del projecte de reflotar els polígons, què més hi ha previst en matèria de promoció econòmica?

Hi ha diversos projectes en marxa. Un dels importants és la reforma de les ordenances fiscals, per tal que les empreses puguin tenir incentius a situar-se a Vallbona i contractar gent d’aquí. I ens hem sumat a diverses iniciatives del Consell Comarcal i la Diputació.

I de turisme hi ha alguna proposta?

No és que siguem un poble gaire turístic, però tenim un Camí Ral al voltant del qual s’han fet diverses activitats, com ara la gimcana dels bandolers. A més, cada primer diumenge de mes fem una visita guiada pel casc antic anomenada “visita, parada i fonda”. A banda, hem intentat dinamitzar el patrimoni de barraques de pedra seca.

Quin ha estat el millor i pitjor moment com a alcaldessa?

No sabria dir-vos. Potser el pitjor va ser el principi de la pandèmia, perquè va costar molt de gestionar. Tant a nivell econòmic com emocional. Quant al millor moment, jo crec que han estat els tres anys sencers.

I personalment?

Jo segueixo sent autònoma i tinc la meva feina. Així que he hagut de sacrificar molt de temps de família pel fet de ser alcaldessa. Jo tinc clar que el meu pas pe la política municipal és temporal. Potser hi estaré quatre o potser vuit anys i la família és el que em quedarà. D’altra banda, també n’he après molt i això no m’ho traurà ningú.

Segueixo sent autònoma i tinc la meva feina. Així que he hagut de sacrificar molt de temps de família pel fet de ser alcaldessa.

Quan es troba amb més alcaldes i alcaldesses de la zona, en quines coses coincideixen?

Al llarg dels darrers anys no hem tingut gaires trobades. Més aviat hem fet treball online, via Zoom. I el que parlàvem era sobre la gestió de la pandèmia: els CAPS, les mascaretes, els ajuts de la Diputació… Però la relació és bona i sabem que tenim mancances en la comarca: l’atur és molt elevat, ens manca l’habitatge i compartim algunes altres problemàtiques.

Diria que el Govern té prou en compte els pobles com Vallbona a l’hora de definir el futur del país?

Per descomptat que no. Els ajuntaments tenim un funcionament blindat, perquè depenem de l’Estat espanyol. I hi ha moltes coses que no podem canviar. Aquests anys, precisament gràcies a la mobilització del romanent, hem pogut fer molta actuació, però és un fet excepcional. I no parlo en un sentit només econòmic, sinó també competencial i en ordenances.

La Generalitat de vegades et dona certes subvencions, però no semblen tenir gaire en compte les necessitats dels municipis, perquè accedir a aquests diners representa la mateixa feina per a un poble de 1.500 habitants que per a una ciutat de 30.000. I nosaltres no tenim la mateixa capacitat de redactar projectes. Per exemple, aquests anys ens han proposat moltes subvencions per posar plaques solars, però el nombre d’edificis municipals que tenim és molt limitat i, un cop hem instal·lat totes les possibles, ens segueixen donant diners per instal·lar plaques solars que no podem posar. Així que perdem la subvenció. Crec que s’hauria de demanar més quines són les necessitats dels municipis i que hi hagués més encaix segons la població i el territori.

Com és el seu dia a dia?

Soc una persona bastant meticulosa i tinc el dia bastant marcat. Normalment, dilluns, dimecres i divendres passem el matí a l’ajuntament per fer reunions, entrevistes i gestió del dia a dia. També ensobrem cartes i anem a repartir-les de vegades. Un cop cada dos mesos fem els plens. La resta de dies de la setmana em dedico a la meva feina i al meu negoci, que és una parafarmàcia. Els caps de setmana i els vespres intento dedicar-los a la meva família. Però la meva vida és una mica complicada i per això dic que, com a molt, m’estaré vuit anys fent d’alcaldessa.

Meritxell Baqué va néixer a Barcelona, va viure-hi i s’hi va formar. Filla de pares vallbonins (de fet, el pare va ser-ne l’alcalde al principi de la democràcia), es va llicenciar en Farmàcia i va acabar dirigint el seu propi negoci de parafarmàcia. Es defineix com una dona metòdica, independentista, feminista i antifeixista que va començar a militar de ben jove en les esquerres, com a activista. L’any 2019 va decidir presentar-se per les CUP a l’alcaldia i va guanyar, malgrat governar actualment en minoria.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial. Ara estic llegint Tots els colors del negre, de Jordi Borràs. Vam fer-ne la presentació a l’ajuntament fa uns dies.
  • Una pel·lícula. Dirty Dancing. L’he vist unes 30 vegades.
  • Una cançó. Orgull de classe, d’Inadaptats.
  • Un plat de cuina. Els espaguetis a la bolonyesa.
  • Una beguda. L’aigua.
  • Un país. Catalunya.
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer. Sardenya. El millor viatge que he fet amb la família.
  • Un esport. Futbol.
  • I el que més valora d’una persona. La sinceritat i l’amistat.

Vallbona d’Anoia

Amb una extensió de 6,5 km2, Vallbona d’Anoia, a la comarca homònima, es troba envoltada de localitats com Piera, Cabrera, Capellades i la Pobla de Claramunt. El seu terme s’estén a l’esquerra del riu Anoia i comprèn, a més del nucli principal, una urbanització anomenada Vallbonica. Les connexions terrestres són bones: la nova C-15 i la proximitat amb l’A-2 faciliten el transport de persones i mercaderies. I la línia dels FGC d’Igualada a Barcelona, que hi té dues parades, també són de gran ajut. De tradició agrícola, però també industrial, Vallbona es troba ara amb la possibilitat de reflotar el seu polígon industrial buscant l’establiment d’empreses que generin riquesa al territori.

Alcaldes.eu recomana:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.