Cada cop hi ha més consistoris que creen regidories o comissionats dedicats a la política lingüística
El CPNL crea una guia pràctica perquè els ajuntaments apliquin plans d’impuls a la llengua catalana
Les entitats col·laboren amb els ens locals per ajudar-los a dur a terme mesures concretes
Cada cop hi ha més ajuntaments que han creat regidories específiques per a la llengua catalana o comissionats o altres fórmules, dins d’altres departaments, per impulsar la política lingüística dins dels municipis. Entre els municipis que ja tenen una regidoria pròpia per al català hi ha els de Girona, Sabadell, Terrassa, Igualada, Vic, Reus, Vilafranca del Penedès i Manresa, mentre que Barcelona ha optat per crear un comissionat d’ús social del català. L’objectiu comú és ajudar a promoure la llengua en un moment en què l’ús social del català ha reculat a tot el país.
Les dades demostren que cap territori està exempt de la davallada de l’ús social de la llengua del país
La caiguda de l’ús de la llengua és generalitzada a tot el país, tot i les diferències per territoris, i els ens locals, que són els que millor coneixen la realitat sociolingüística dels pobles i les ciutats, han entès que amb la política lingüística de la Generalitat i el seu nou departament dedicat a aquest àmbit no n’hi ha prou per revertir la tendència lingüística. De fet, el mateix Departament de Política Lingüística és el primer a animar els ajuntaments i altres ens locals a posar en marxa mesures pròpies més enllà d’adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua.
Així es va posar de manifest en la Segona Jornada sobre Política Lingüística als Municipis que es va fer el 20 de febrer passat a Santa Coloma de Gramenet. El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) van aplegar alcaldes, regidors i responsables tècnics de tot Catalunya per tractar sobre els plans locals d’impuls al català i el reforç del paper dels ajuntaments en el desplegament de polítiques lingüístiques. Durant la jornada, la directora de l’àmbit de formació i foment de l’ús del català del Consorci per a la Normalització Lingüística, Marina Massaguer, va presentar el document 40 propostes per a l’acció, que el CPNL posa a disposició dels municipis per acompanyar-los en l’aplicació de plans d’impuls al català. Es tracta d’una guia pràctica perquè cada ajuntament defineixi, estructuri i executi la seva estratègia lingüística en funció de les seves circumstàncies sociolingüístiques. La guia ofereix orientacions metodològiques, propostes d’acció, una plantilla de pla d’acció, criteris d’ús lingüístic, un compendi del marc normatiu, models de clàusules lingüístiques i recomanacions per incorporar l’ús del català en l’àmbit d’ajuts i subvencions.
La idea –va dir Massaguer– és “incorporar la perspectiva lingüística en tota la política municipal”: en la gestió de les escoles bressol, en els equipaments juvenils, els centres de gent gran, les botigues, la cultura, l’esport, les associacions i molts altres àmbits. La directora de l’àmbit de formació i foment de l’ús del CPNL va recomanar també als municipis que tinguin una persona que sigui referent en matèria lingüística i que es creïn estructures com una comissió de llengua, una taula participativa o un consell municipal per la llengua. I que es vetlli, a més, per estrènyer la col·laboració institucional amb altres municipis i el Consorci.
Marta Salicrú és la comissionada d’ús social del català de l’Ajuntament de Barcelona, un càrrec de nova creació que s’ha posat en marxa per mirar de capgirar la minorització creixent de la llengua pròpia del país a la capital de Catalunya. “Volem exercir la responsabilitat de ser la capital del català”, va dir Salicrú durant la Segona Jornada sobre Política Lingüística als Municipis. I per fer-ho de manera òptima, calia que el consistori tingués una estructura com el comissionat, que s’ha de consolidar com a part integral de l’Ajuntament.
De moment, el comissionat de Salicrú està impulsant una bateria de mesures en matèria de drets lingüístics, comerç, restauració, ensenyament del català, foment dels creadors de contingut per a xarxes i escoles bressol. L’Ajuntament de Barcelona suma, a més, un benefici intangible, però important: l’exemple de la capital del país en la promoció explícita del català.
A Manresa, l’Ajuntament té una regidoria de Cultura i Llengua que ja ha aplicat alguna de les mesures que proposa el CPNL en el document 40 propostes per a l’acció com ara la Taula per al Foment de l’Ús Social, que aplega 66 entitats de la ciutat. El consistori ha posat en marxa un pla estratègic per a la llengua que inclou, entre d’altres, mesures per garantir la retolació en català dels comerços en un moment que el paisatge lingüístic de la capital del Bages s’estava descatalanitzant. Segons la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante, l’Ajuntament va actuar l’any passat sobre 52 comerços dels quals 25 van esmenar la retolació, que no s’ajustava a la legislació lingüística, i 26 estan en fase d’esmenes. “Hi ha bona disposició”, va explicar Infante, que va afegir que sovint els comerciants incompleixen la normativa per “desconeixement”.
