Miquel Vallès

Alcalde de Puigdàlber

Tradició familiar

“Ens queixem del centralisme de Madrid, però Barcelona potser ho és més, en certs aspectes”

Puigdàlber va augmentar significativament la població després de la pandèmia
0
223

Al cor del Penedès s’hi amaga el terme municipal més petit de Catalunya. Puigdàlber és una vila que, curiosament, creix en habitants i que ha fet bandera del seu activisme. Parlem amb en Miquel Vallès, el seu alcalde.

Vostè es va incorporar a la política municipal el 2015. Què el va motivar a donar el pas?

Un ultimàtum de l’anterior alcalde. Ell ja m’havia proposat d’entrar en política, però jo sempre me n’havia excusat. El 2015, poc després de Reis, em va dir que ja estava cansat de fer d’alcalde i de compaginar-ho amb la seva professió. Em va dir que si jo no l’acompanyava com a número dos, ell ja no es presentaria. I que si l’acompanyava, ell em faria el traspàs de funcions a la meitat de la legislatura. I vaig acceptar. Finalment, vaig accedir a l’alcaldia el 2018.

Tenia motivació política, abans de rebre la invitació?

Realment no. La política gran i els partits no m’agraden. No estic afiliat a cap partit ni em sento gaire representat per ells.

Però he de dir que, familiarment, els meus dos avis (patern i matern) havien estat alcaldes del poble. I el meu pare també ho va ser. Hi ha una bona tradició familiar. A banda, sempre he participat en totes les activitats que s’han fet al poble des de fa 50 anys i he tingut la sort de ser membre fundador de moltes iniciatives: vaig ser el més jove de la colla de diables, el capità del primer club local de futbol, el co-fundador i president dels Falcons de Puigdàlber, membre del grup de teatre… Totes aquestes activitats van portar molta vida al poble, tot i que, amb el pas dels anys, la gent anava plegant i no en venien d’altres per agafar-los el relleu.

La política gran i els partits no m’agraden. No estic afiliat a cap partit ni em sento gaire representat per ells

Recordi’ns què són els Falcons de Puigdàlber, si us plau.

Vam ser una agrupació cultural que es dedicava a fer torres humanes, a l’estil dels castellers, però diferents. A Vilafranca n’hi ha molta tradició, i també a Barcelona, fins i tot. Vam arribar a ser una colla de 75 persones. A més de les actuacions, aprofitàvem per viatjar molt… a Galícia, País Basc, Astúries, Andalusia dos cops, Canàries, Mallorca… Fins i tot vam fer un creuer. Ens va aglutinar a gent de totes les edats, des de canalla fins a gent de 60 anys a la base de la torre.

Una de les fotos personals que li hem demanat és dels Falcons, precisament.

Sí. D’una actuació al davant de l’antic Ajuntament. El que es veu al fons de la foto, en construcció, és l’edifici de l’actual. Aquí estem fent una figura, “el  Miquel”, que abans no existia i que em vaig inventar jo mateix.

I de més jove en tinc una altra, de quan feia teatre. En general, em costa trobar coses antigues per casa. I, la darrera foto és de 2018, de quan l’anterior alcalde em va donar el relleu.

Actualment el seu govern es troba sota el paraigües de Junts.

Sí. Sempre n’hi ha algun amb qui tinc més sensació de proximitat. Però em sento més d’Impulsem Penedès. De fet, vaig implicar-me en aquest moviment des del primer moment, perquè és molt convenient tenir un partit proper al territori quan et presentes a les eleccions municipals.

Ens queixem del centralisme de Madrid, però Barcelona potser encara ho és més, en segons quins aspectes. I els partits grans només ens fan cas quan hi ha eleccions. Per això vaig tenir clar que el meu equip i jo havíem de passar de Junts a Impulsem. Més tard ja va haver-hi un acord per crear el Compromís Municipal i vam anar plegats els de Junts i els d’Impulsem.

Els partits grans només ens fan cas quan hi ha eleccions

Les darreres eleccions va obtenir majoria absoluta. Per què creu que va passar?

Aquí quan guanyes, ho fas per majoria absoluta… Fa tres o quatre comicis que ja només ens presentem dos partits. Per tant, qui guanya o perd ho fa sempre per majoria. El resultat s’ha repetit des de fa anys: 4 regidors nosaltres i 3 l’oposició.

Des de fa uns mandats que només ens presentem dos partits. Quan guanyes o perds, ho fas per majoria absoluta

I la participació és alta.

Déu n’hi do per ser un poble petit. La gent vota bastant. També  tenim molt de teixit associatiu: els diables, el teatre… Nosaltres celebrem la festa major a primers de desembre i som de les darreres festes de l’any que es fan a la comarca. En comptes de tenir un drac com a tal, tenim una Mosca bastant espectacular, que escup foc i que va quedar molt maca.

En comptes de tenir un drac, tenim una Mosca bastant espectacular, que escup foc

Què n’ha après d’aquests anys a l’alcaldia?

He après a ser més positiu. Al món privat, les coses i les decisions són més ràpides i immediates. Aquí no. Un pren una decisió, vol renovar qualsevol cosa, i tot va molt lent. Segur que molts alcaldes us ho han dit. I cal tenir molta paciència. Els primers anys ho passava bastant malament. Em discutia amb el secretari contínuament. Però ja n’he après.

I pel que fa al tracte amb la gent, ja els conec a tots força bé (a excepció dels nou vinguts). I m’ha sorprès el grau d’exigència de la gent… Tothom defensa molt bé els seus drets, però no els seus deures. De vegades, n’hi ha algun que et decepciona.

M’ha sorprès el grau d’exigència de la gent… Tothom defensa molt bé els seus drets, però no els seus deures

Vostès són un poble que no té problemes de despoblament.

Així és. Hem guanyat més de cent habitants des de la pandèmia. Vam passar de cinc-cents a sis-cents trenta habitants. No ens podem queixar. I tot gràcies a poder dedicar un edifici de la SAREB i un terreny per urbanitzar que havia quedat parat durant la crisi immobiliària. Ara ja s’ha desencallat tot i potser creixem una mica més. En general, però, no hi ha gaire habitatge disponible.

Hem guanyat més de cent habitants des de la pandèmia

És aquesta la principal preocupació municipal?

Jo diria que sí. També hi ha preocupació pels robatoris, ocupacions i incivisme. Malgrat que actualment no tenim cap ocupació, n’hem patit algunes de sonades en el passat. I la setmana passada vam patir dos robatoris: en un fanal públic i en un cotxe.

Quan parles amb els Mossos et diuen que el Penedès és una joia en comparació amb altres comarques més metropolitanes. Però la veu corre molt ràpid a la comarca i quan roben en un lloc, tots els alcaldes ens preocupem molt i surten altres casos.

Quina mena de municipi és Puigdàlber?

És el terme municipal més petit de Catalunya. I durant molts anys aquesta era una dada que s’amagava. Però quan em vaig posar al capdavant de l’Ajuntament vaig començar a fer-ne propaganda: si hi ha una cosa en la que puguem ser els números ú a Catalunya, és d’això (riu). A l’entrada del poble hi ha un petit cartell en un jardinet, i així avisem els visitants.

Tot això ens porta coses positives: no tenim gaire xarxa de clavegueram, ni d’aigua, ni d’enllumenat i ens estalviem manteniments i avaries. Però també té coses negatives: no creixerem gaire més i, si ho fem, serà per poder mantenir la Llar d’Infants i l’Escola. Cal mantenir les dotacions del poble, perquè aviat poden canviar les coses: l’any vinent només tindrem a cinc o sis nens i nenes a la Llar. I això fa que els costos de manteniment es disparin.

Més enllà d’això, el poble és dinàmic, ben situat, a la vora de Vilafranca del Penedès i de la costa…

Si hi ha una cosa en la que puguem ser els números ú a Catalunya, és de ser el municipi més petit

I quins indrets emblemàtics tenen?

No en tenim gaires. D’espais naturals no n’hi ha, simplement, perquè no n’hi ha (riu). En quant a arquitectura tenim la Casa Ferran, una de les més antigues del poble, i la Casa Parellada. Són destacables. No tenim un casc antic. Per tots aquests motius vam apostar per l’esport a l’hora de fer-nos una localitat atractiva per a nous veïns. Aquí podem anar a caminar, passejar i córrer, perquè és molt planer, però també vam invertir en instal·lacions municipals… De fet, ara mateix tenim la pista poliesportiva a la meitat del procés de construcció: pàdel, skate, camp de futbol de gespa…

No tenim gaires coses i vam apostar per l’esport a l’hora de fer-nos una localitat atractiva per a nous veïns

Tenen bona situació econòmica?

Sí. Quan vaig entrar em vaig trobar amb un 115% d’endeutament. I a finals de 2019 ja teníem el deute liquidat. No devem res a ningú i paguem a tothom en menys de 30 dies. En contra del que pensen molts altres alcaldes, jo penso que els deutes no s’han de tenir. Però alguns em diuen que el millor és tenir una mica de deute, per poder anar a demanar subvencions i que te les donin… A mi em sembla que m’haurien de donar un premi per no estar endeutat.

Fan promoció de l’activitat econòmica des de l’Ajuntament?

Només tenim una indústria privada, que dona feina a 50 o 60 persones. Però la resta són tots autònoms.

Recorda la seva primera decisió com a alcalde?

Abans de ser alcalde, el poble estava molt dividit. Tradicionalment hi havia un enfrontament entre dos partits (CiU i ERC) i, sobretot, entre els seus dos caps. El conflicte va arribar a l’àmbit personal, fins i tot. A tal punt que quan guanyaven uns, i organitzaven la festa major, els de l’altre bàndol no hi feien acte de presència. I a la inversa. I, és clar, això arrossegava els partits i el poble.

El 2015, quan vaig entrar com a tinent d’alcalde, em vaig marcar l’objectiu d’arreglar aquesta situació tan desagradable. I, tot i que l’anterior alcalde em va dir que no ho aconseguiria, ho vaig fer: quan vaig sortir escollit, vaig anar a parlar amb totes les parts i vaig buscar la pau. Ens vam escoltar, vaig entendre en quins temes tenien raó i en quins no, i ens vam anar apaivagant. Va ser una feina d’anys i de transparència… I actualment, fem tot el possible per compartir la informació clau amb l’oposició.

Quins són els projectes més importants que té al damunt de la taula?

Ara hem renovat força la xarxa d’aigua municipal (una inversió de 360.000 euros) i estem fent la pista poliesportiva. De cara a l’any vinent volem construir-ne la coberta i els vestidors. I, si animem prou a la gent, voldríem que aquesta coberta ens permeti instal·lar circuits fotovoltaics i crear una comunitat energètica… Si hi ha prou veïns interessats, ho podem fer.

D’altra banda, tot i que no depèn de nosaltres, està a punt de començar la construcció del la C-15z, que és un projecte per aprofitar l’antiga carretera C-15 a Igualada i certs camins asfaltats propers i convertir-los en carril per a ciclistes i vehicles agrícoles. Això ens permetrà, a més, reduir els accidents de trànsit en un stop a l’entrada del poble.

I, finalment, a finals d’aquest any farem el canvi del sistema de gestió de residus. Posarem contenidors intel·ligents, amb targeta, i estic espantat.

Per què?

Per l’incivisme i per la por al canvi. El 80% de persones són molt cíviques, però el 20% restant poden fer molt de mal. I no sé com la població acceptarà el canvi. A més, el projecte és costós i haurem d’incrementar els rebuts.

Tenen bones comunicacions, en general?

El transport públic és el que és… No tenim gaire freqüència i no acaba de funcionar prou bé. La qüestió es debat al Consell Comarcal i potser la solució passa per retocar les rutes o fer un servei a demanda. Però en general es fa servir poc, perquè tothom té cotxe (o bicicleta) i de seguida arribem a tot arreu… Hi ha busos que van buits.

Creu vostè que des de Barcelona tenen prou en compte municipis com el seu, a l’hora de prendre decisions de futur?

Claríssimament que no. A mi mai m’han aportat res. No sé a d’altres nivells i persones. Val a dir que no soc un alcalde agradable… Ho reconec. Vaig anar a una reunió recent i, com que soc fill de pagesos, dic les coses com les veig. I si m’equivoco, ja l’he dita. I, sovint, em trobo amb persones que van a fer política i a quedar bé a la que no els agrado.

També he de dir que el nou Govern de la Generalitat ha posat a molts consellers que han estat alcaldes i alcaldesses. I això proposa un tarannà diferent, com si entenguessin els problemes més bé. I, a la vegada, cal dir que el 155 va fer molt de mal. Pots tenir molt bones intencions, però si no tens diners, no pots fer res.

Com és el seu dia a dia?

Vaig a treballar tots els dies a l’empresa. Però els primers correus electrònics i algunes de les primeres trucades que faig són per temes municipals. Els dilluns, però, deixo la feina al migdia per anar als plens municipals que fem. Desconec la meva dedicació oficial al treball d’alcaldia… Al final, dedico tot el dia a totes les coses.

Miquel Vallès va néixer i ha viscut tota la vida a Puigdàlber. Casat i amb dues filles, va entrar a l’Ajuntament el 2015. La seva professió és la de responsable comercial en una empresa d’electricitat, clima i fontaneria. Compagina la feina d’alcalde i la del sector privat.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: La història de Puigdàlber.
  • Una pel·lícula: “El padrino”, però en tinc moltes més
  • Una cançó: “My Way”, “Boig per tu”… Moltíssimes
  • Un plat de cuina: La paella d’arròs
  • Una beguda: El vi.
  • Un país: Catalunya
  • Un viatge fet o per fer: Voldria anar a l’Argentina
  • Un esport: El futbol
  • El que més valora d’una persona: L’honestedat i la sinceritat.

Puigdàlber

Puigdàlber és el municipi més petit de Catalunya, amb només 0,62 km² d’extensió, situat al cor de la fossa del Penedès, entre vinyes i amb un enclavament al Gorner. Tot i la seva mida reduïda, concentra un ric patrimoni històric, arquitectònic i social. El seu passat agrícola marca profundament la identitat del poble: la creació de la Cooperativa Agrícola (1919) i la Unió de Rabassaires (1922) van convertir el Centre en un espai clau de vida cultural, social i política durant la primera meitat del segle XX. Aquest equipament, confiscat després de la Guerra Civil i restituït el 1977, continua avui essent el cor de la vida comunitària, amb gimnàs, sales de joves i espais de lleure.

Entre els edificis destacats, sobresurt la Casa Josep Parellada, un magnífic exemple de modernisme popular, amb frisos ceràmics i motllures d’obra, i la Casa Gran o Cal Ferran, d’origen medieval, declarada Bé Cultural d’Interès Local. Aquesta última, reformada diverses vegades al llarg dels segles, conserva elements gòtics com el portal i els arcs de mig punt. L’entorn vinícola, les cases tradicionals i la tranquil·litat rural confereixen a Puigdàlber un encant singular, on història, patrimoni i vida pagesa conviuen en perfecta harmonia.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.