Al nord-est del Maresme hi trobem la localitat de Palafolls. Amb 10.000 habitants manté l’essència d’un poble petit, en les formes d’una vila més gran. Avui parlem amb Francesc Alemany, el seu alcalde des de 2019.
Expliqui’ns la seva trajectòria professional i com va arribar a la política.
El 2006 vaig cofundar una empresa consultora dedicada a l’assessorament municipal. Ajudàvem els ajuntaments a gestionar les dades territorials d’una manera eficient i actualitzada. Hi vaig estar fins el 2020. El fet de treballar en una empresa així em va permetre conèixer un munt de realitats municipals diverses. Algunes d’elles semblaven que es podien replicar a Palafolls i d’altres semblaven evitables. I, amb aquesta idea, em vaig començar a preguntar què estava passant al meu poble…
Treballant en una consultora que assessorava ajuntaments, vaig conèixer un munt de realitats municipals diverses. Algunes semblaven que es podien replicar a Palafolls i d’altres semblaven evitables
I el van venir a buscar per integrar-se en una llista municipal.
Sí. Imagino que jo devia tenir el perfil adequat. El 2011 vaig començar a fer de regidor municipal. Vaig estar vuit anys en l’oposició. El 2019 ja vam aconseguir set regidors i la majoria absoluta.
Al llarg de tots aquests anys, he anat desenvolupant coneixement i habilitats. També em vaig adonar que les dinàmiques socials ens han portat a que cada vegada hi hagi menys interès pels projectes a llarg termini… Sembla que tot hagi de ser per ara mateix, immediat… Quan dibuixes un projecte a llarg termini, és difícil mantenir la gent interessada tot el temps.
Però en el nostre cas, veníem d’un període de 36 anys amb el mateix alcalde i unes formes de fer molt estancades als anys 80. Vam pensar que havíem de fer un salt i pensar en el futur. Aquest va ser l’incentiu que vam tenir a l’hora de presentar-nos.
Les dinàmiques socials ens han portat a que cada vegada hi hagi menys interès pels projectes a llarg termini
Perquè creu que la ciutadania els va donar la majoria absoluta el 2019?
D’una banda, perquè l’alcalde anterior es va retirar. Era psiquiatre i el metge del poble, i tenia un vincle amb la ciutadania que era difícil de superar. Va estar nou mandats seguits guanyant i això vol dir que havia fet alguna cosa bé.
Nosaltres pensem que els primers 20 anys del seu mandat van coincidir amb el retorn de la democràcia i amb un període de certa “fe” ciutadana en les coses públiques. Tot estava per fer aleshores. Però els darrers 16 anys, tot s’havia degradat una mica. I vam aconseguir una majoria absoluta que no pensàvem, perquè, probablement la gent estava cansada i perquè el nostre projecte era molt potent.
Vam aconseguir una majoria absoluta que no pensàvem, perquè, probablement la gent estava cansada i perquè el nostre projecte era molt potent
Quins eixos tenia el seu projecte?
En tenia tres: un de territorial, un de social i un altre de gestió interna. Encaixaven entre ells i tenien tota la lògica per permetre que Palafolls s’ubiqués en el mapa com a municipi amb una qualitat de vida i unes possibilitats molt destacables.
Vam explicar el projecte a moltíssima gent i penso que els va arribar a tots. Crèiem que guanyaríem, però ens vam trobar amb l’agradable sorpresa de fer-ho per majoria absoluta… En les eleccions següents (2023) també vam guanyar, però ens vam quedar a cent vots de la majoria absoluta. Actualment, governem en minoria.
Com va ser el primer mandat?
Van passar-nos coses extraordinàries de seguida. Primer, una DANA. Després, el temporal Glòria, que ens va afectar molt. I finalment, quan pensàvem que podíem començar a treballar, va arribar la pandèmia. Allò ens va marcar el mandat d’una manera escandalosa. Va ser molt esgotador. Però no vam renunciar a cap projecte.
També és cert que ens va permetre constituir un gran grup de persones voluntàries, entre cosidores que van fabricar 25.000 mascaretes, gent que anava a buscar aliments i medicines per a les persones que vivien soles…
Què li han aportat tots aquests anys a l’alcaldia, personalment?
Cadascú s’ho agafa d’una manera diferent. En el meu cas, ser alcalde de Palafolls és la feina més important que hauré fet en la meva vida. L’impacte i la responsabilitat que té aquesta tasca, juntament amb el meu vincle amb el territori, ho fa molt especial. I això implica que he de ser molt exigent, hi he de dedicar molt de temps i molta energia… La primera constatació, doncs, és que el desgast és molt important. Tu ets alcalde sempre, tant si estàs dins de l’Ajuntament, com si estàs al carrer o de vacances.
La segona és que les mires s’amplien enormement. A l’oposició, tu estàs amb la il·lusió de fer propostes, o d’estar a la contra del que faci qui mana. Però un cop ets alcalde, coneixes les dificultats dels procediments de gestió pública. Especialment, quan vens del sector privat. Aquí tot és molt garantista i, per tant, és lent. Costa d’explicar-ho a la ciutadania, quan ens demana més rapidesa, i cal buscar les tàctiques necessàries per poder compensar-ho.
Ser alcalde de Palafolls és la feina més important que hauré fet en la meva vida
Recorda la seva primera decisió com a alcalde?
Sí. Poques hores després de ser investit, el 17 de juny del 2019, vaig citar tota la plantilla de l’Ajuntament al teatre municipal, per presentar-nos i explicar qui érem, què veníem a fer, i què esperàvem d’aquestes persones… En definitiva, per demanar-los ajut.
Vaig citar tota la plantilla de l’Ajuntament al teatre municipal, per presentar-nos i explicar qui érem, què veníem a fer, i què esperàvem d’aquestes persones…
I recorda la primera decisió estratègica?
També. Va ser molt agosarada: vam proposar un canvi al pressupost de 2019, que ja estava aprovat. Vam sacrificar un milió d’euros que estaven assignats al Capítol VI (Inversions) i el vam destinar al Capítol I (Personal)… No teníem prou gent i mai havíem sigut capaços de fer més del 70% del programa. Però calia fer-ho perquè encara ni existia l’OAC, ni teníem administració electrònica. I l’entrada del registre encara anava amb un segell de goma. L’Ajuntament estava ancorat en el passat i era necessari canviar la perspectiva. Així doncs,
Actualment, tenim una estratègia per aconseguir finançament a través de subvencions. La nostra dinàmica ja és molt exitosa i estem guanyant força projectes de concurrència competitiva, que estem podent complir gràcies a aquesta major capacitat interna. Ens hem posat al dia en tots els sentits.
La nostra dinàmica ja és molt exitosa i estem guanyant força projectes de concurrència competitiva
Quins tres valors diria que ha de tenir un bon alcalde/alcaldessa?
El primer és el compromís, que té dues vessants: el compromís amb la ciutadania i el compromís amb la casa. He hagut de recordar-ho en moltes ocasions: estem donant servei a la ciutadania i no ho hem d’oblidar, si no volem esdevenir dèspotes que fem malament la feina. I, d’altra banda, hem de saber que, fins i tot quan ens equivoquem, podem trobar cobertura en la gent de la casa. La gent ha de poder anar a treballar amb tranquil·litat.
El segon és donar exemple. Si estàs aquí a les 8 del matí i marxes a quarts de 9 del vespre, estàs fent-ho. La gent ho veu i ho pren com a element de referència.
I el tercer valor és la cerca constant de la millora territorial, econòmica i social del municipi. Cal buscar totes les eines disponibles, estar pendent de totes les necessitats que hi hagi i entendre la ciutadania. Això és el que et manté en contacte amb la realitat.
Cal buscar totes les eines disponibles, estar pendent de totes les necessitats que hi hagi i entendre la ciutadania. Això és el que et manté en contacte amb la realitat
Què fa diferent Palafolls d’altres municipis propers?
Som un municipi amb particularitats interessants. Tenim uns 10.000 habitants, i unes dimensions prou petites com perquè certes dinàmiques de poble encara es mantinguin. A la vegada, també som prou grans com per accedir a projectes als que els municipis petits no poden accedir.
També tenim una posició geogràfica estratègica: al final del Maresme, amb molta tirada a l’àmbit gironí, i en un creuament de vies de comunicació important (Carretera Nacional, autopista…). Entre d’altres coses, això ens permet tenir un potencial agrícola d’horta molt important, en un moment com l’actual en què la sobirania alimentària és crítica.
Tenen també un gran polígon industrial.
És dels més importants del país, amb el polígon logístic d’Inditex al capdavant, i amb empreses líder del sector químic-farmacèutic. Hem invertit molt en aquest àmbit, tant en serveis com en millores, i això ha atret noves empreses que s’hi ha volgut instal·lar. La combinació d’espai agrari, polígon d’activitat econòmica i proximitat amb la Costa Brava i la del Maresme, ens ajuda a gaudir de tots els avantatges.
Es molt destacable la qualitat patrimonial i paisatgística.
Així és. Estem a les darreres estivacions del Parc del Montnegre i el Corredor, i tenim el delta de la Tordera. Tot això ens dona accés a una riquesa natural i paisatgística molt important.
Però també tenim un patrimoni arquitectònic rellevant. Per exemple, el castell de Palafolls (que és la joia de la corona), o l’església romànica consagrada a Sant Genís… Per no esmentar el pavelló esportiu obra d’Isozaki (l’arquitecte japonès del Palau Sant Jordi) o la biblioteca municipal obra d’Enric Miralles. Posar tots aquests patrimonis en valor és una de les nostres prioritats. I hi estem dedicant un projecte dels Next Generation, de tres milions d’euros. Volem que del mig milió de persones que visiten cada any des de Lloret fins a Calella, ens en vingui un percentatge important. I Palafolls té un altre valor.
Volem que del mig milió de persones que visiten cada any des de Lloret fins a Calella, ens en vingui un percentatge important
Quin?
És un municipi molt inclusiu. Tenim aquí la seu d’entitats molt importants. Per exemple: el Molí d’en Puigvert (del que l’Ajuntament és patró), que té l’objectiu de reintegrar a la societat les persones amb problemes de salut mental. I ASPRONIS, que treballa amb persones amb discapacitats severes. Aquestes feines d’inclusió ens fa ser especials també.
Quina seria la principal preocupació del municipi en aquests moments?
N’hi ha diverses. La primera és que no tenim estació de tren. I ja ens està bé, perquè el tren és una via per la qual arriben diversos problemes. Però també ens genera una certa isolació. Ho hem de compensar amb serveis d’autobusos i transport privat.
La segona és l’habitatge. És cert que estem construint 20 habitatges de protecció oficial, però hi ha dificultats d’accés generals. I els joves, sovint, han de marxar.
Finalment, tenim una estructura territorial organitzada en un nucli i quatre urbanitzacions. I això fa que la gestió sigui més complexa a l’hora de garantir serveis de qualitat i manteniments correctes. En un nucli urbà, cada metre quadrat dona serveis de moltes menes a molts habitants. En una urbanització, cada metre quadrat en serveix molt pocs. I a sobre és més car. Tothom vol el seu enllumenat, la seva vorera, el seu clavegueram, perquè el paguen. Però paguen el mateix que el que paguen els del nucli urbà. I el cost de manteniment, en canvi, és molt més gran. Aquest és un repte important. Hem hagut de fer una inversió molt rellevant en aquests anys.
És cert que estem construint 20 habitatges de protecció oficial, però hi ha dificultats d’accés generals. I els joves, sovint, han de marxar
Actualment ja no tenen majoria absoluta. Això fa més difícil la gestió municipal per a vostès?
Pragmàticament, és complicat no tenir majoria absoluta. I això que la criticava quan estava a l’oposició! Els darrers pressupostos municipals els vam aprovar, però no sense generar tensions. De fet, el grup municipal de l’oposició es va partir com a conseqüència d’això: dos dels cinc regidors del PSC van marxar i han quedat com a no adscrits.
En tot cas, tirar endavant un mandat sencer amb minoria té les seves dificultats. Però ens n’estem sortint. I vull agrair les persones de l’oposició que ens han permès tirar endavant.
Creu que el Govern té en compte municipis com el seu, a l’hora de prendre decisions sobre el territori?
No. I, a més, crec que tots els partits patinem en aquest aspecte. Tots ens posem el municipalisme a la boca, però les dinàmiques reals mai són municipalistes. I assumeixo la quota d’autocrítica pel que fa a Esquerra… Segurament, la gestió del país i de tots els grups d’interès se t’endú el dia a dia. Però els municipis acabem patint experiències kafkianes en el que fa referència a la intervenció o la secretaria quan volem fer un projecte o promoure un servei.
Tots ens posem el municipalisme a la boca, però les dinàmiques reals mai són municipalistes
