Malgrat els seus 6.500 habitants, Tremp és el municipi amb major extensió d’arreu del país: 310 km2, que s’estenen per l’oest de la conca del riu Noguera Ribargorçana i a l’est del riu Noguera Pallaresa. I tot i la seva proximitat en comarques del Pirineu, la seva estratègica situació li permet gaudir d’un clima mediterrani, però amb temperatures màximes i mínimes extremes. Formada per 28 nuclis de població, Tremp és capital de la comarca del Pallars Jussà, i va rebre el títol de ciutat l’any 1884. Avui parlem amb el seu Alcalde.
“Com Alcalde, pot ser dificil navegar enmig de tantes lleis, però penso que la manca de formació es pot suplir tenint un bon equip de secretàries, interventors, tècnics al capdavall que et puguin orientar”
“A la política, ni que sigui la municipal, les novetats són contínues, les situacions són canviants, les realitats diferents, i t’has d’adaptar a les circumstàncies econòmiques i socials que et vas trobant”
“Els Consells Comarcals són ineficients, lents i poc representatius. I ja no parlem de les Diputacions, que ens queden com molt llunyanes i juguen amb la representació, de manera que sovint s’obliden de realitats que no per estar allunyades ni ser minoritàries, deixen de ser importants”
Porta vinculat a la política des de fa trenta anys i és alcalde des de fa més de vint. S’hi ha dedicat pràcticament tota la seva vida
Si, en el seu moment em va motivar la idea de fer alguna cosa en aquesta part del país, poc poblada, amb molts problemes i on calia treballar molt. I sobretot fer-la a la seva vessant pública, a l’Ajuntament, a la comarca, amb accions de tipus parlamentari. Crec que és important que la gent s’impliqui, que vulgui donar la seva opinió, que porti eines per canviar les situacions que consideri millorables. Això és, o hauria de ser la política. I la idea és vigent fa trenta anys però també ara.
No deixa de ser el concepte de fer participar als ciutadans en la vida pública de manera que no esperin sempre que han de rebre sinó que també han de donar, oi?
Efectivament, i nosaltres ho hem aplicat en exercicis de participació en alguns àmbits de promoció econòmica i també en gestió d’algun projecte concret. I el que sí que fem, és intentar donar la màxima autonomia i tenir la mínima ingerència amb els col·lectius ciutadans, siguin esportius, culturals o associatius.
I és que si les coses funcionen, per què tocar-les?
Efectivament. Crec que cadascú ha de tenir el seu paper, amb unes regles de respecte i de correspondència institucional, així que ni el meu grup, ni l’Ajuntament ha intentat interferir en les activitats pròpies de les entitats. Jo crec que és la millor garantia per a que les coses surtin de manera correcte.
Creu que tot alcalde hauria de tenir estudis en ciències polítiques?
És fa complicat de dir, però sí que és cert que la vida pública és cada cop més complexe. Tots sabem que aquest és un país una mica peculiar, on és dificil navegar enmig de tantes lleis, però penso que la manca de formació es pot suplir tenint un bon equip de secretàries, interventors, tècnics al capdavall que et puguin orientar i que fan que no sigui necessari que tinguis estudis universitaris.
Què pensa que cal, doncs, per ser alcalde?
Has d’haver rebut, això sí, una certa educació, has de dedicar-hi molt temps i sobretot, has de tenir moltes ganes d’aprendre. Hem de tenir en compte que a la política, ni que sigui la municipal, les novetats són contínues, les situacions són canviants, les realitats diferents, i t’has d’adaptar a les circumstàncies econòmiques i socials que et vas trobant.
Per què creu que els ciutadans de Tremp han confiat en vostè durant tant de temps?
Home, això els hauries de dir a ells, no? (riures) Penso en primer lloc que no és un mèrit exclusiu meu, ni molt menys sinó una labor de diferents equips, perquè realment la feina municipal cansa i desgasta. Són moltes hores de dedicació, moltes hores allunyat de la teva família, i poc temps per a tu mateix. Suposo que han acabat valorant això, el fet que ens hem dedicat en cos i ànima a millorar la ciutat.
Parlar de la limitació de mandats, doncs, a vostè li ha de semblar si més no insòlit
Ja fa molts anys que se’n parla, i honestament, no em semblaria malament sempre i quan sigui un acord de país, on tots els partits s’hi acabin involucrant. També penso que caldria que es pogués ampliar a dos mandats perquè 4 anys sempre són justos, i més tenint en compte la lentitud de l’Administració, i el fet que Ajuntaments petits com el nostre estan molt vinculats a plans d’administracions superiors. De totes maneres, penso que la limitació la posen els ciutadans perquè són prou llestos per decidir el que els interessa a cada moment.
Ara que ha parlat d’administracions superiors, què pensa dels Consells Comarcals, de les Diputacions i o del Consell de Governs Locals?
Sóc partidari de les vegueries. En temps del tripartit, es va començar una certa descentralització de la Generalitat que va anar molt bé per adaptar les lleis que es pensen en mentalitat urbana a un entorn més aviat rural com ho pot ser el nostre. I així hauria de ser amb els Consells Comarcals que penso que són ineficients, lents i poc representatius. I ja no parlem de les Diputacions, que ens queden com molt llunyanes i juguen amb la representació, de manera que sovint s’obliden de realitats que no per estar allunyades ni ser minoritàries, deixen de ser importants. Així que penso que tots aquests òrgans que menciona haurien de redifinir-se en clau de vegueria.
Caldria també redefinir el món local, com ha plantejat el govern Rajoy?
Són coses diferents, però és cert que no deixa de ser un tema complicat. A Tremp, per exemple, tenim 300 km2 de territori per gestionar i 29 nuclis de població, alguns dels quals es troben a més de 60 quilòmetres de Tremp. I això, és clar, fa que els serveis s’encareixin extraordinàriament. I no només ens passa aquí, això, és un tema molt corrent als Pirineus. I per què? Doncs perquè les direccions generals, les conselleries, els ministeris… fan projectes lineals i pensats amb mentalitat urbana, i no en l’entorn específic on s’han d’aplicar.
Com us ha afectat la crisi?
Doncs d’una manera dura, és clar, com a tot arreu. En aquest despatx és diari el pas de famílies, de persones amb problemes gravíssims, gent que s’ha quedat sense feina, sense cobertures i que vénen a que els poguem donar algun tipus d’assistència. Algú podria pensar que tenint una terra per treballar, això no passa tant com a les ciutats, però sí, sí, ens hi trobem. Cal tenir present que ha davallat molt la feina de la construcció i també en hostaleria. A la indústria, no, perquè aquesta no és zona industrial.
I què es fa des de l’Ajuntament per mirar de generar llocs de treball?
Poca cosa, la veritat. I no acabo d’entendre com les ciutats amb grans poders decisoris com Madrid o Barcelona no se n’adonen que si no es reactiva l’economia pública en determinades zones i de manera prioritària, la iniciativa privada no hi farà res. Així que penso que caldria continuar executant alguns dels projectes que per altra part ens han de reequilibrar, com carreteres, regadius, infraestructures, per tal que el capital privat s’hi pugui posar.
Parla molt de les ciutats però és evident que s’hi està bé, a Tremp
Sí, jo penso que té una qualitat de vida, poc coneguda per altra banda, pels que no són d’aquí, amb una quantitat de serveis molt important: hi ha un institut, batxillerat i formació professional, tenim dues escoles molt bones, tenim llars d’infants, un hospital, que és una garantia de salut i de seguretat, tres poliesportius, zones verdes, i tota classe de serveis vinculats a la justícia, i a la seguretat, com els mossos d’esquadra, la guàrdia civil, els serveis de justícia, un jutjat o notaries. És a dir, hi ha el nivell de serveis d’una petita capital de província amb 6.000 habitants, i amb una bona qualitat de vida.
I a nivell de país? Què pensa per exemple que hauria de fer el President de la Generalitat en tot el tema de la sobirania?
Doncs reflexionar molt seriosament, perquè aquest és un país molt ampli i les conseqüències de les decisions que pot prendre ens poden afectar durant molts anys.
Com pensa que s’ha acabat arribant en aquest punt?
Miri, les coses no són mai d’un sol factor, penso que s’ha arribat en aquesta situació per molts motius però bàsicament el que ho va engegar tot va ser una sentència del Tribunal Constitucional que marca un abans i un després. També hi ha hagut molts altres temes, naturalment, com la política del Partit Popular, la incomprensió d’alguns sectors del PSOE, i d’altres elements econòmics i mediàtics que han acabat generant un estat d’opinió. I també penso que nosaltres, els polítics, per què no, també hem acabat cometent erros o tenint actituds que ho han acabat complicant tot.
L’Alcalde de Lleida proposa que hi ha d’haver una “marca blanca del PSC”. Què en pensa?
En realitat, ja tenim una “marca blanca” tots els partits, però el cert és que en aquest cas en concret hi ha molta gent progressista, d’esquerres, que se sent incòmode en unes determinades sigles i els està oferint una possibilitat d’anar més enllà del què marquen els plantejaments diguem “oficials” del partit. Però cal anar en compte i tenir ben present que tot depèn del punt de vista.
A què es refereix?
Doncs que per exemple Artur Mas afirma que hi ha un discurs recentralitzador de l’Estat respecte Catalunya, però jo afegeixo que cal anar més enllà, i que en realitat, hi ha un discurs recentralitzador de Barcelona, de l’àrea metropolitana, respecte la resta de Catalunya.
Les capitals ja ho tenen, això, d’acaparar protagonisme
Si, és un discurs que afirma que tot serà més econòmic si estem tots més concentrats. I és probable que sí, que si agafem 6.000 persones i les posem totes en un barri, segurament l’aigua, la llum, els serveis funcionarem més barats si estem dispersos. I aquí, al Pirineu, som gairebé 600 nuclis de població amb tot el que suposa de costos. Només per dir-li que hi ha més ambulàncies en aquesta zona per càpita que no pas a l’àrea metropolitana de Barcelona. Però més enllà del cost, hi ha altres aspectes que cal tenir en compte i que es podrien centrar en una altra pregunta, que és l’essencial: Vol Catalunya que el Pirineu tingui vida? I a partir d’aquí, actuem.
