Rubén Viñuales

Alcalde de Tarragona

Nova metròpoli

“Estem potenciant Tarragona com una ciutat tecnològica, de present i de futur”

Viñuales creu que el projecte de l’Àrea Metropolitana tarragonina pot estar vivint “un moment dolç”
0
49

La ciutat de Tarragona compta amb un nou govern municipal des de l’estiu de 2023. Visitem avui Rubèn Viñuales, l’alcalde, qui governa en minoria des del respecte i el diàleg a l’oposició. Amb ell parlem de present i de futur.

Vostè és alcalde de Tarragona des de juliol de 2023, moment en què es va estrenar en el càrrec. Després d’aquests mesos, quin diria que és el seu estil de gestionar la política municipal?

Sempre diuen que la política que es fa des de l’Ajuntament és la de més proximitat, i així intento prendre-m’ho. També miro de gestionar como si es tractés de gestionar una empresa: de manera molt professional; estudiant i meditant cada decisió, perquè pot afectar la vida de les persones. A més, l’Administració és cada vegada més complexa. M’ha anat molt bé tenir formació com a advocat.

Crec que cal veure l’Ajuntament com una empresa en la que els accionistes són els ciutadans, tant si et voten com si no. I et deus a tots ells. Ser pròxim i professional són dos trets característics que m’agradaria que em definissin. Tant de bo sigui així.

Crec que cal veure l’Ajuntament com una empresa en la que els accionistes són els ciutadans, tant si et voten com si no

Vostè va entrar en política tard, i va tenir la seva pròpia activitat professional fins fa poc.

En efecte, he estat molt de temps autònom. I soc fill d’autònoms: la meva mare era perruquera i el meu pare tenia el bar de les Facultats de Lletres, Història i Químiques de Tarragona. També vaig estar en una firma d’advocats amb d’altres companys, però ja no hi treballo. Se m’enfaden de vegades i em pregunten per què els vaig abandonar. Jo els dic que un dia o altre hi tornaré. Però aquesta que tinc ara és una feina de 24 hores al dia.

Els meus antics companys del bufet d’advocats se m’enfaden de vegades i em pregunten per què els vaig abandonar. Jo els dic que un dia o altre hi tornaré

S’esperava que aquesta feina d’alcalde fos així? Què li aporta, personalment?

És una feina semblant a la de ser pare. Els fills et donen les alegries i els disgustos més grans. I això també t’ho emportes, perquè ho vius d’una manera distinta a quan ets ciutadà de carrer. És molt bonic, però també molt dur. No obstant, em sento molt afortunat. No hi ha millor feina al món que ser l’alcalde o alcaldessa del teu poble.

Fer d’alcalde és una feina semblant a la de ser pare. Els fills et donen les alegries i els disgustos més grans

Li hem demanat algunes fotografies personals. Ens les vol comentar?

En aquest primera, de ben petit, hi surto amb cara d’esglai. Jo era el germà petit i crec que al meu germà gran li van fer més fotos… En guardo poques de menut. Després, d’adolescent, en tinc una de l’Institut Martí Franquès, on vaig estudiar. Finalment, la darrera és del dia de la presa de possessió, amb la meva família.

En quin moment es troba aquest “poble” que es diu Tarragona? Ha canviat gaire?

Molt. Tot el món ho ha fet. Curiosament, Tarragona és una ciutat que s’ha mirat tant el passat gloriós que, de vegades s’ha oblidat del futur. I això és el que estem intentant canviar. Volem fer-li veure a la gent que el millor encara està per venir, i que no tindrà res a veure amb el que va passar quan l’emperador August vivia, fa 2000 anys.

Abans de l’arribada de la indústria, Tarragona era una ciutat molt petita i homogènia. A partir dels 60 del segle passat, tot va canviar absolutament. I també vam tenir unes divergències grans. Hi havia moltes Tarragones dins de la ciutat: barris com el de Bonavista, amb la majoria de població provinent d’Andalusia, o els de Llevant, o la Mora, amb cases que valen milions d’euros… Tots tenen el mateix dret a tenir una ciutat que els presti serveis de qualitat. I el que intentem ara és cosir la ciutat. És el gran canvi.

Tarragona és una ciutat que s’ha mirat tant el passat gloriós que, de vegades s’ha oblidat del futur. I això és el que estem intentant canviar

En quin sentit vol fer la “costura”?

En el sentit de vertebrar la ciutat. Volem que no hi hagi tantes Tarragones diferents. A més, volem tenir un futur clar, que no pot passar pel mateix model que l’actual. Volem buscar el nostre lloc al món. Les ciutats ho patim i no hem de treballar soles. I l’Àrea Metropolitana, que és una de les coses que més capficat em tenen i que, humilment, intento liderar, ens pot fer ser un actor important en el panorama actual.

L’Àrea Metropolitana ens pot fer ser un actor important en el panorama actual

En quin moment es troba el projecte de l’Àrea Metropolitana?

En un bon moment. Històricament hi ha hagut molts intents. En el nostre cas, vam intentar aprendre dels errors del passat i ja tenim fet un grup impulsor, i definides les comissions tècniques necessàries. No volem començar per la governança, sinó pels temes que ens uneixen en un concepte metropolità.

I quins són?

Vam veure que el transport, l’energia, la vivenda i la gestió dels residus ens uneixen molt. A més, estem vivint un moment dolç en quant a les persones que estan al capdavant dels ajuntaments. En altres èpoques hi havia baralles de campanar sense sentit. Ara ho hem deixat a banda. Entenem que el món és molt gran i que nosaltres som molt petits, en comparació.

Ja no hi ha rivalitat a Tarragona-Reus?

Gens. Crec que Reus és una gran ciutat, preciosa, amb gent meravellosa i una alcaldessa immillorable. En comparació amb el que seria Barcelona, la distància entre Reus i Tarragona és per riure. La T11 és la nostra Diagonal.

Ambdues ciutats sumen uns 250.000 habitants, i tenim un PIB que ja li agradaria tenir a la majoria. Som els que hem de liderar aquest procés, però no ho hem de fer sols. També hi ha de ser Vila-seca, La Canonja, Cambrils, Salou, Constantí… Hem de pensar en un concepte metropolità i avançar fins i tot més enllà del que hauria de la unitat radial de l’Àrea Metropolitana. Per això hem sumat Valls al grup impulsor.

Crec que Reus és una gran ciutat, preciosa, amb gent meravellosa i una alcaldessa immillorable. Ja no hi ha rivalitat

Un dels grans temes de l’Àrea Metropolitana podria seria el del Corredor Mediterrani. Quina és la seva posició?

Que és essencial. Però, en paral·lel, també hem de pensar en el trànsit de mercaderies per l’interior, que ens afecta a molts municipis i al nostre, en particular. Tenim un polígon químic i petroquímic molt gran que no es troba al nostre terme municipal, sinó als de La Canonja, Vila-seca, Pobla de Mafumet, Morell, etc. Pel bell mig de la nostra ciutat hi passen totes les mercaderies i això afecta molt al planejament urbanístic, la protecció civil, etc.

Busquem noves solucions de manera conjunta, per fer circular aquestes mercaderies. Arribat el moment, han de passar pel Corredor Mediterrani, òbviament. Però ara ens calen solucions més immediates. I per això estem parlant amb el Ministeri. Ara, per primera vegada, ens fan cas: ens faran un estudi d’alternatives a la costa, per tal que les mercaderies passin per l’interior.

Diria que hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i els seus ciutadans?

Tarragona té una situació molt positiva en aquest sentit i és que tenim un munt de mitjans de comunicació. Hi ha presència dels estatals i generals, i en tenim molts de locals. A la gent li agrada molt saber el que passa aquí. A banda, tenim un gabinet de Premsa i Comunicació Corporativa que és el millor d’Espanya… Millor que no el coneguin, perquè ens el robaran.

A banda, com que tinc 40 anys, penso que la gent s’informa per vies no convencionals, com ara les xarxes socials. No soc gaire de Tik-Tok perquè no m’hi sento còmode, però és útil per arribar a molts sectors de la població que ja no s’informen pels diaris. Ho fem força bé.

Tenim un gabinet de Premsa i Comunicació Corporativa que és el millor d’Espanya… Millor que no el coneguin, perquè ens el robaran

La seva és una ciutadania participativa?

I reivindicativa, molt reivindicativa. A Tarragona som una mica caïnites en algunes coses.

En quin sentit?

Som els més crítics amb nosaltres mateixos. I jo el primer. Però no ens agrada que ningú ens digui res des de fora. El cas és que mai acabem d’estar contents amb el que tenim.

Segur te té molts racons preferits de la ciutat. Digui’ns-en algun de no tan conegut com els habituals.

El Passeig de Sant Antoni. És el que ve des de l’amfiteatre i puja al costat de la muralla. Tens tot el mar Mediterrani a la dreta i la muralla romana a l’esquerra. És la més antiga de la península; el monument romà més antic, fora de la Península Itàlica; Quan celebrem la Setmana Santa i fem la professó, ens recordem que ja existia en temps del Crist real, quan l’estaven crucificant.

Què creu que va fer que vostè sortís escollit alcalde en les darreres eleccions?

No em crec gaire les explicacions dels gurus. Crec que només hi ha un sol camí que és el bon treball. Un 95% de treball i un 5% de sort. Em fio de mon pare, que sempre m’ho diu. Nosaltres vam treballar moltíssim i vam explicar molt les coses a la ciutadania. Com que no teníem l’alcaldia, només podíem comunicar un somni. I com que l’anterior govern no va anar massa bé, i vam donar una bona alternativa, ens van escollir.

Quina va ser la primera decisió com alcalde?

Vaig visitar tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament. Si més no, vaig intentar visitar els 2.200. Em volia posar a la seva disposició per a qualsevol cosa. Vaig dedicar-hi les dues primeres setmanes de mandat, visitant totes els dependències municipals. De decisions polítiques, la primera que vaig prendre va ser una que tenia a veure amb els col·lectors de la part baixa. Era una inversió important, de 1,5 milions d’euros.

La meva primera acció com alcalde va ser dedicar dues setmanes a visitar els treballadors i treballadores de l’Ajuntament per quedar-hi a disposició

Parli’ns dels principals projectes que tenen per als propers quatre anys.

Actualment, tenim projectes d’humanització dels carrers, i de guanyar terreny als cotxes. Tenim obres al Serrallo, el barri marítim, i un conjunt pressupostari de 30 milions d’euros provinents dels Next Generation, pendents d’execució. També tenim 192 vivendes de lloguer oficial, que és la xifra més alta que s’ha fet en cap govern municipal, i a més amb reserva d’un 25% per a joves i un 25% més per a persones grans i vulnerables. Seran uns pisos que no se sabrà distingir si són de luxe o de protecció oficial.

També tenim projectes de transició energètica molt importants. I la humanització de tota la carretera nacional 340 fins a Altafulla, que passarà a ser una via urbana, amb carril bici i il·luminació. I hi ha projectes turístics. A banda, ens hem trobat un POUM molt desmanegat que hem volgut redactar de nou.

Tenim un projecte de 192 vivendes de lloguer oficial, que és la xifra més alta que s’ha fet en cap govern municipal

Tenen bona situació econòmica?

Ara sí, però no la teníem. Quan vam arribar, l’informe de la Intervenció ens va dir que faltaven 14 milions d’euros per pagar la despesa corrent que teníem. Vam haver de prendre decisions no gaire agradables, com ara les ordenances fiscals, amb el suport de l’oposició, i algunes mesures de refinançament. A més, vam reduir el pressupost d’algunes empreses municipals d’un 5%, sense reduir la prestació de serveis.

Com que governo en minoria, he d’agrair als partits de l’oposició que em donessin el suport. Perquè, entre tots, vam fer un molt bon pressupost per a la ciutat. De fet, és el que més inversions ha dedicat de tota la història: 21 milions. Aquí no tenim problemes d’inversió, però sí de despesa corrent. D’aquí que tinguem obsessió amb les renovables, per poder tenir estalvis en aquesta mena de despesa. La factura de la llum és un problema.

Com que governo en minoria, he d’agrair als partits de l’oposició que em donessin suport en el pressupost municipal

Quina és la relació amb l’oposició i el govern?  

Jo sé que no tinc majoria. El que fem és tenir molt de contacte amb l’oposició, intentem consensuar molts temes amb ells. D’aquesta manera vam aconseguir les ordenances i el pressupost, amb 20 de 27 regidors a favor. I això és perquè hi ha molt de diàleg i molt de respecte. Jo respecto profundament l’oposició, perquè tots tenim la mateixa legitimitat per estar aquí.

Pel que fa a la promoció econòmica, que és el que s’està fet des de l’Ajuntament?  

Una feina molt important és la del planejament urbanístic. Sense això, tenim una inseguretat jurídica que no ens permet fer res. Hi ha empreses que volen comprar terreny industrial, però fins que no tinguem el POUM no ho farem possible. El mateix ens passa amb cert creixement urbanístic. Nosaltres estem potenciant Tarragona com una ciutat tecnològica, de present i de futur i, en aquest sentit, hem tret a licitació un estudi que ens digui si la ciutat pot ser un hub tecnològic.

Barcelona està a 90 quilòmetres. I això no és un obstacle, sinó una oportunitat. L’àrea metropolitana de Barcelona està col·lapsant en molts sentits i nosaltres tenim oportunitats que volem aprofitar. Fins i tot hem posat a concurs les bases d’un sistema gerencial diferent a l’Ajuntament, amb la Gerència de Promoció Econòmica, que ens ha d’encabir tant el turisme, com el comerç, com la captació d’empreses. De fet, l’antiga fàbrica de la Tabacalera, que és propietat nostra i que està en desús, l’estem promovent com a lloc per acollir empreses tecnològiques.

També considerem que el turisme esportiu és una gran columna de l’economia local, perquè genera molta riquesa. Acollim molts campionats d’Espanya, copes de la Reina i del Rei… Tot això representa milers de visitants que es queden a la ciutat i a l’entorn. Intentem atreure inversió que es quedi aquí.

L’àrea metropolitana de Barcelona està col·lapsant en molts sentits i nosaltres tenim oportunitats que volem aprofitar

L’actual preocupació de la sequera, els ha afectat gaire?

A Tarragona no patim sequera, però estem en prealerta. Això vol dir que no tenim restriccions legals. Tot i això, per un principi de prudència i solidaritat, no hem obert les fonts ornamentals. Nosaltres funcionem amb el Consorci d’Aigua de Tarragona, que aprofita el mini-transvasament de l’Ebre i ens dona 4 metres cúbics per segon. A banda, el pantà de Mequinensa, que és el de referència, està al 95% de capacitat. Ens estem plantejant maneres d’ajudar Barcelona o el Priorat, que tenen problemes. Hem parlat d’enviar vaixells a Barcelona des del nostre Port i estem valorant moltes opcions.

Quines són les principals reivindicacions i demandes dels alcaldes i alcaldesses propers?

Tenim temes de finançament i de complexitat en la burocràcia. De vegades, els òrgans de control són tan exhaustius que patim paràlisi. Per canviar un senyal de trànsit trencada ens calen sis mesos i molts informes. Els veïns no ho entenen i jo tampoc.

A banda d’això, els municipis que són externs al Consorci d’Aigües de Tarragona pateixen molta sequera i parlem molt de la mobilitat a l’Àrea Metropolitana. El tramvia és una preocupació i un interès per a nosaltres.

Per canviar un senyal de trànsit trencadA ens calen sis mesos i molts informes. Els veïns no ho entenen i jo tampoc

Creu que des del Govern es té prou en compte una ciutat tan important pel país com és Tarragona?

Només cal veure els pressupostos de la Generalitat, que solen premiar Barcelona. En recerca, sense anar més lluny. Aquí tenim quatre grans centres: l’IPHES, l’ICAM, l’ICIC i la Rovira Virgili. Barcelona  ho atreu tot. I això ha de començar a canviar a Catalunya, o arribarà una desafecció. A les terres de Tarragona i de Lleida, ja s’està produint. A Girona, no tant, perquè Barcelona sempre ha tingut tendència a mirar cap al nord i molta gent de Barcelona hi tenen segones residències. Però la Catalunya Nova, que és un terme que odio amb tota la meva ànima, no existeix gaire per a ells.

Barcelona s’ho endú tot. I això ha de començar a canviar a Catalunya, o arribarà una desafecció

Per acabar: vostès formen part del comitè executiu del Grup de Ciutats Patrimoni. En què consisteix?

És un lobby pur i dur, constituït per les 15 ciutats espanyoles que són considerades com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Aquesta és una condició molt bonica, però molt cara de mantenir, perquè vol dir que cal conservar-ho tot bé. I ens vam ajuntar per poder demanar més recursos. La Generalitat, per exemple, ens dona 200.000 euros cada any per mantenir-lo, però no n’hi ha prou, perquè t’ho gastes en dos dies.

El que fem en aquest Grup és organitzar-nos per assolir més recursos. I gràcies a això, per exemple, vam aconseguir que el Govern d’Espanya ens donés 3 milions d’euros a cadascuna de les ciutats, provinents dels Next Generation. Però crec que això serà una mesura molt excepcional, a l’igual que els mateixos fons europeus.

Nascut a Tarragona, criat al barri obrer del Camp Clar, fill de la Pepa i l’Antonio i germà petit de tres. En Rubèn Viñuales és advocat de professió i aficionat a la Història. El 2015 va entrar a formar part del govern municipal de Tarragona, com a regidor. Va ser diputat al Parlament i, des de juliol de 2023 és l’alcalde de la gran ciutat del sud del país. Admet que la seva militància política va ser tardana i que no va arribar fins el 2012.

Tarragona

A ciutat de Tarragona és la capital de la província de Tarragona. Està situada a la vora del mar Mediterràni, al extrem nord oriental de la Península Ibèrica. Entre moltes altres coses destaca per tenir un dels ports més importants del Mediterràni i un gran taranà turístic gràcies a la bona conservació del seu patrimoni artístic. Proba d’aquest afany de la ciutat per conservar el seu legat és que l’any 2000 l’UNESCO va declarar Patrimoni de l’Humanitat les restes romanes de Tarragona. Com no les seves platges i el seu comerç també són focus d’atracció de turistes d’arreu el planeta.

Història i Patrimoni
Encara que la Tarragona més coneguda és la Tarraco romana, pels seus vestigis arqueològics, la ciutat guarda la petjada de totes les etapes posteriors: la medieval, la jueva, la moderna i la modernista.

Tarraco va ser al primera fundació militar romana fora de la península Itàlica I la ciutat des d’on es va procedir a la conquesta i consolidació de la Hispània romana. Els origens de l’actual ciutat els trobem a la consolidació d’un primer campament militar a l’any 218 a. C. D’època romana es conserven un kilòmetre i mig de muralla; el teatre i la basílica del fòrum de la colònia; el forum provincial i el circ; i de la primera meitat del segle II d. C l’amfitatre. També dos aqüeductes, edificis funeraris com la Torre dels Escipions i un arc honorífic, l’Arc de Berà. Aquests són alguns dels importants edificis i materials arqueològics que converteixen a Tarraco en una ciutat única dins de les ciutats de l’Occident romà.

Tarragona fou conquerida pels àrabs l’any 713 i poques coses es saben de la ciutat fins la seva reconquesta a partir del segle XII. L’any 1171 es varen iniciar les obres per la construcció de la Catedral, que es va convertir en l’eix articulatori de la ciutat, sobretot d’ençà la seva consagració, l’any 1331.

Tarragona Contemporània
El segle XIX s’inicia amb un conflicte bèl·lic de consequències nefastes per la ciutat. Durant la Guerra de l’Independència Tarragona va patir un cruel setge que va durar dos anys i la marxa dels francesos van deixar a la ciutat en una situació de miseria i de fam de la qual trigaria forces anys en recuperar-se.

Les obres de millora del port i el repreniment de les activitats portuaries van permetre la formació d’una petita burgesia comercial que va fer possible la modernització de Tarragona al llarg del segle XIX. Una gran part de l’expansió econòmica es basà en la comercialització del vi.

La Guerra Civil (1936 - 1939) va suposar un gran obstacle i un retrocès en l’àmbit cultural, econòmic i social de Tarragona. La ciuat va ser bombardejada en nombroses ocasions i el nombre de víctimes va ser elevat així com el de desperfectes materials.

A finals de la dècada dels cinquanta comencen a instal·lar-se indústries químiques I a partir del 1975 es posa en marxa la refineria que ara pertany a Repsol.

Actualment Tarragona té una extensió propera als 63 km2 i una població de 142.869 habitants (cens del desembre de 2008). Una de les activitats econòmiques més importants de la ciutat és el port de Tarragona (és divideix en el Port Comercial, el Port Pesquer i el Port Esportiu). El Comercial és un dels més importants del Mediterrani amb un volum de 31,5 milions de tones de càrrega general durant l’any 2005. Actualment és el primer port de mercaderies agroalimentàries de tot Espanya.



FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.