La comarca enceta un procés per entendre i gestionar una realitat demogràfica que ha canviat de manera irreversible i que demana respostes col·lectives
El Pla d’Urgell viu un canvi demogràfic que ja forma part de la seva estructura social. Les dades recollides en el procés de diagnosi migratòria mostren que el 23% de les persones residents han nascut a l’estranger, un percentatge superior a la mitjana catalana i que confirma que la comarca ha entrat en una etapa de diversitat consolidada. La comarca, literalment, ja no és la d’abans, i la idea que tot pot tornar a ser com era, és poc realista.
Davant d’aquest escenari, el Consell Comarcal està impulsant el Procés participatiu per a la diagnosi migratòria i el pla d’acció comarcal, amb l’objectiu d’analitzar la diversitat creixent, identificar necessitats i establir les bases d’un futur Pla d’Acció comarcal. La trajectòria poblacional, sostinguda durant dècades per l’arribada de persones d’orígens diversos, fa evident que la nova realitat no és conjuntural, sinó estructural. Les famílies que van arribar fa vint anys ja hi han arrelat, les seves filles i fills han nascut i crescut aquí, i formen part indiscutible del present i del futur del Pla d’Urgell.
El procés, que fins ara ha realitzat sessions amb professionals, entitats i representants polítics, revela un consens ampli: la convivència només és possible si es construeix un marc compartit, i en aquest marc la llengua catalana és un pilar fonamental. El català és la llengua de cohesió, d’accés a oportunitats, de trobada i de vida comunitària. Reforçar-ne l’ús i garantir que tothom l’adquireixi és clau per assegurar una ciutadania plena.
Les dades també confirmen que la població immigrada és més jove, sosté part dels sectors econòmics centrals, en especial l’agricultura i l’atenció a les persones, i contribueix decisivament al dinamisme econòmic de la comarca. Ignorar aquesta aportació seria negar la realitat; integrar-la plenament és una necessitat de comarca.
Els resultats preliminars del procés de diagnosi assenyalen reptes importants: tràmits i documentació, accés a l’habitatge, precarietat laboral, dificultats de comunicació entre centres educatius i famílies, i persistència de prejudicis en alguns àmbits socials. Però també hi emergeixen fortaleses: una xarxa d’entitats compromeses, professionals que acumulen anys d’experiència i comunitats que, malgrat la diversitat, ja conviuen de manera quotidiana.
La consigna que s’imposa és clara: no hi ha marxa enrere. La diversitat forma part del nucli identitari del Pla d’Urgell contemporani i és responsabilitat col·lectiva garantir que aquesta diversitat es tradueixi en oportunitats, cohesió i convivència efectiva.
Amb tota la informació recollida, el següent pas serà presentar aquest pla comarcal, que pretén traçar un rumb compartit i ser un instrument estratègic per guiar les polítiques públiques dels pròxims anys, i contribuir a una comarca més cohesionada, inclusiva i preparada per al futur.
Font: Consell Comarcal del Pla d’Urgell
