- El 68% dels ciutadans vol un paper més important per a la UE en la protecció de la ciutadania davant de crisis internacionals i riscos de seguretat
- Nou de cada deu enquestats demanen als Estats membres que col·laborin per afrontar els reptes globals actuals i la majoria (77%) creu que la UE necessita més recursos per mantenir la seva posició en un panorama geopolític en ràpida evolució
- Per consolidar la seva posició global, el 37% considera que la UE ha de centrar la seva atenció en la defensa i la seguretat; el 32% es decanta per la competitivitat, l’economia i la indústria
- Invertir en allò que importa: el 78% dels ciutadans pensa que la UE ha de finançar més projectes i el 91% afirma que el Parlament Europeu ha de disposar de la informació i els recursos necessaris per controlar la despesa de la UE
L’última enquesta de l’Eurobaròmetre del Parlament Europeu posa de manifest les elevades expectatives dels ciutadans respecte a la UE i el pressupost comunitari més enllà del 2027.
En un context d’incertesa geopolítica, la majoria dels europeus (68%) creu que la UE hauria de tenir un paper més important en la protecció de la ciutadania davant de crisis mundials i riscos de seguretat. El 90% dels enquestats vol que els Estats membres actuïn de manera més cohesionada i el 77% considera que la UE necessita més recursos per fer front als reptes globals actuals.
En el cas d’Espanya, el percentatge de ciutadans que reclama donar més paper a la UE a la protecció dels ciutadans europeus puja fins al 81%, tretze punts per sobre de la mitjana europea. La gran majoria dels espanyols (94%) també consideren que els Estats membres han d’estar més units i vuit de cada deu (82%) pensen que la UE necessita més mitjans per fer front als desafiaments actuals.
Les prioritats de la ciutadania reflecteixen la preocupació per la situació política i econòmica
Segons els enquestats, la UE ha de centrar la seva atenció en la defensa i la seguretat (37%) i la competitivitat, l’economia i la indústria (32%) per reforçar la seva posició global i afrontar el context polític i econòmic actual. Pel que fa a les qüestions que el Parlament Europeu hauria de prioritzar, els enquestats esmenten abans de res la inflació, l’augment dels preus i el cost de la vida (41%), la defensa i la seguretat (34%) i la lluita contra la pobresa i l’exclusió social (31%). Tal com mostra l’enquesta postelectoral de l’Eurobaròmetre, la inflació i el cost de la vida ja van ser temes centrals a les darreres eleccions europees. A més, la situació econòmica continua sent motiu de gran preocupació per a molts europeus.
Els espanyols coincideixen en considerar que la Unió Europea hauria de posar el focus en la competitivitat, l’economia i la indústria (33%) per reforçar la seva posició al món, encara que creuen que la UE hauria de prioritzar l’educació i la investigació (42%). En tercera posició, la seguretat i la defensa (30%), que puja deu punts respecte a la darrera enquesta realitzada entre el gener i el febrer d’aquest mateix any.
Preguntats pels temes que el Parlament Europeu hauria de prioritzar, els espanyols assenyalen més suport a la sanitat pública (43%), la inflació, la pujada de preus i el cost de la vida (42%) i el suport a l’economia i la creació de llocs de treball (38%). Tot i que encara no es troba entre les principals prioritats, com passa a nivell europeu, la seguretat i la defensa puja vuit punts respecte a l’anterior Eurobaròmetre d’hivern 2025 i puja a la cinquena posició (22%).
El proper pressupost de la UE a llarg termini
Per invertir en allò que realment importa, el 78% dels europeus considera que la UE ha de finançar cada cop més projectes, en lloc de cada Estat membre per separat.
El 91% dels ciutadans creuen que el Parlament Europeu ha de disposar de tota la informació i els recursos necessaris per controlar adequadament la despesa de la UE. A més, el 85% dels europeus (la majoria a tots els Estats membres) es mostra a favor que la UE supediti la concessió de fons als Estats membres al respecte de l’Estat de dret i els principis democràtics.
En paraules de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola: «Els ciutadans europeus volen que Europa se centri en la seguretat i l’economia. Esperen de la Unió Europa estabilitat i una veu forta i unida d’Europa en un món incert com avui dia. Per això, les nostres prioritats i el proper pressupost a llarg termini de la Unió Europea han de fer front a les noves realitats geopolítiques. El Parlament ha escoltat i hem de recolzar les nostres paraules amb fets, invertir en allò que importa i complir amb els nostres ciutadans».
Formar part de la UE canvia la vida quotidiana dels ciutadans
Gairebé tres de cada quatre enquestats (72%) afirmen que les accions de la UE repercuteixen en la seva vida quotidiana. La meitat considera que l’impacte és «positiu», el 31% creu que és «ni positiu ni negatiu» i el 18% el qualifica com a «negatiu».
Els europeus perceben la UE com a lloc estable: el 73% sosté que el seu país s’ha beneficiat de l’adhesió a la UE. Segons els enquestats, aquests avantatges es deuen en gran part a la contribució de la UE a la protecció de la pau i el reforçament de la seguretat (37%), la millora de la cooperació entre els Estats membres (36%) i la contribució al creixement econòmic (29%).
També gairebé tres de cada quatre espanyols (72%) consideren que les accions de la Unió Europea tenen un impacte al seu dia a dia. A més, prop de la meitat (44%) fan un balanç “positiu” d’aquest impacte, mentre que un 36% no el consideren “ni positiu ni negatiu”, i un 19% el descriu com a “negatiu”.
A les portes del 40è aniversari de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, que es complirà el proper 1 de gener del 2026, gairebé vuit de cada deu espanyols consideren que Espanya s’ha beneficiat de la pertinença a la UE (76%). Entre les raons destaquen: contribució al desenvolupament econòmic (37%), contribució a mantenir la pau i reforçar la seguretat (29%) i millora a la cooperació entre Estats membres (26%).
Podeu consultar els resultats complets de l’enquesta.
L’enquesta de l’Eurobaròmetre de primavera de 2025, realitzada per l’agència de recerca Verian per encàrrec del Parlament Europeu, es va dur a terme del 5 al 29 de maig de 2025 als vint-i-set Estats membres de la UE. El sondeig va tenir lloc de forma presencial, encara que en alguns països (Dinamarca, Malta, Països Baixos, Finlàndia i Suècia) també es van dur a terme entrevistes en vídeo assistides per ordinador (CAVI). En total es van fer 26 410 entrevistes. Els resultats de la UE es van ponderar en funció de la població de cada país.
