Josep Maria Cervera

Alcalde del Port de la Selva

Essència i repte

“Fer de senador a Madrid m’ha servit per confirmar tot el que pensava de la política catalana”

Port de la Selva repensa el futur turístic preservant paisatge i 200 anys d’història
0
5860

Visitem avui la Costa Brava per parlar amb Josep Maria Cervera, alcalde del Port de la Selva. Amb ell, que ha estat senador a Madrid fins fa pocs mesos, parlem del difícil equilibri entre la política estatal, la nacional i la local.

Vostè és alcalde des de 2011. També va fer de regidor en les legislatures de 1995 i 1999. Què n’ha après de tots aquests anys?

Doncs molt. Finalment, acabes vivint situacions que van molt més enllà d’una feina rutinària. Aquí he après que no cal tenir pressa. L’Administració és una màquina que avança, però a poc a poc, i cal tenir una mirada a llarg termini. I quan planifiques, no has de pensar que perds el temps: encara que no estiguis executant, la feina que fas és també molt important. Igualment, he après que és apassionant veure els efectes de l’acció política d’un equip que vol fer evolucionar un poble.

Quan planifiques, no has de pensar que perds el temps: encara que no estiguis executant, la feina que fas és també molt important

Li hem demanat algunes fotografies personals.

Sí, m’ha costat molt triar-les. En tinc una de quan era petit, agafat de la mare. És un dia de rams. La mare ens va deixar massa aviat, però sempre l’he tingut molt present. D’ella i del pare són de qui he obtingut els valors que m’han fet ser com soc. Sempre els estaré molt agraïts.

De l’adolescència en tinc un parell. Una és de l’any 1986, de la creació del grup de joves Tavallera 86, que va representar una gran dinamització del Port de la Selva i que em va permetre conèixer la meva dona, amb la que hem construït un projecte de vida i una família. També em va donar les bases necessàries per servir els veïns i veïnes més endavant. Allà va ser on vaig veure que es podia fer poble.

I de més actual en tinc una al mòbil. És d’un moment desenfadat amb el President Carles Puigdemont, un referent polític i un bon amic. La foto es va fer a l’exili, en un moment de relaxament personal que ajuda a suportar l’exili. De vegades sembla un fet menor.

Quin tipus de municipi és Port de la Selva? En quin moment es troba?

El nostre és un municipi de grans contrastos territorials i físics. Hi conviuen molts paisatges en pocs quilòmetres quadrats: des de platges sorrenques, fins a penya-segats. I, en pocs metres, tenim muntanyes que pugen fins als 700 metres.

També tenim contrastos en la població. Som un municipi de mil empadronats, que acaba acollint-ne deu mil en els mesos de màxima ocupació. També tenim el contrast de caps de setmana i de dies laborals. És notable. Ens exigeix molt a l’hora de fer gestió del municipi. I durant les tres darreres legislatures, hem mirat de no perdre l’essència del poble.

El nostre és un municipi de grans contrastos territorials i físics. Hi conviuen molts paisatges en pocs quilòmetres quadrats

I quina és l’essència del poble?

El Port de la Selva havia estat un poble que vivia de la pesca i l’agricultura. El boom turístic ens va impactar molt, com als altres municipis, i va coincidir amb un moment d’abandonament de la terra. En alguns casos, perquè era poc productiva, però també va coincidir amb una glaçada l’any 1956, que va provocar l’abandó de l’olivera, un dels conreus més importants de la zona.

Hem intentat posar el municipi al segle XXI sense perdre aquella essència que teníem des de fa dos segles. Perquè som un poble relativament nou, que es va independitzar del nucli de la Selva de Mar el 1787. No volíem perdre res de bo del que ens havien donat aquests 200 anys d’història.

Hem intentat posar el municipi al segle XXI sense perdre aquella essència que teníem des de fa dos segles

Com són els port-selvatans?

Tenim una població tan variada com la que té el país mateix. Tenim una part de població migrada important, amb persones que venen del Magrib i de Sud Amèrica, però també molts europeus que s’han acabat instal·lant. El nostre gran repte és el de pensar en el futur com a ciutat de vacances, però ens hem de repensar ja que hi ha un canvi climàtic galopant que ens farà canviar de model. El que ens preocupa és com consolidem el poble, és a dir, com seguim sent poble.

El nostre gran repte és el de pensar en el futur com a ciutat de vacances, però ens hem de repensar ja que hi ha un canvi climàtic galopant que ens farà canviar de model

En quin sentit?

Evidentment, no tenim ni més ni menys problemes que els que tenen altres municipis turístics. Però l’atractiu que tenim per a les persones de fora ens dificulta l’accés a l’habitatge als locals. I estem fent esforços en aquest sentit.

Per exemple, a finals de l’any passat vam adquirir tot un bloc per destinar-lo a ser habitatge de protecció oficial. Ara l’estem rehabilitant amb la intenció de tenir-lo llest el primer trimestre de l’any vinent. Hi viuran una dotzena de famílies. No volem ser un parc temàtic de persones que venen durant les vacances i el cap de setmana.

Igualment, intentem oferir tots els serveis que podem per a les persones que viuen aquí. El servei de guarderia, per exemple, ens genera dèficits, però els hem d’assumir. I també tenim biblioteca. Volem oferir serveis per a un municipi de mil persones per incentivar que no n’hagi de marxar cap i que pugui mantenir la mateixa qualitat de vida que en llocs més grans.

Segurament tenen molts llocs emblemàtics. Quins són els seus preferits?

La nostra joia de la corona, que no només ho és per al Port de la Selva, sinó per a tot el Cap de Creus, per a l’Empordà i diria que per tot Catalunya, és el Monestir de Sant Pere de Rodes, que s’emporta tots els arguments a nivell patrimonial, històric i turístic.

Aquí el paisatge no és un tema menor. Nosaltres fem un esforç per conservar-lo, juntament amb el casc urbà. Estem molt orgullosos de les descripcions que en feien, durant el segle passat, persones com en Josep Maria de Sagarra, o l’Alexandre Plana i que avui tenen la mateixa validesa. Ens sentim molt confortables amb el model urbanístic que s’ha seguit aquí, mantenint la mateixa estructura de poble que havíem tingut des del principi.

Perquè creu que va tornar a guanyar les eleccions el maig passat?

La nostra obsessió ha estat la de fer projectes molt inclusius, que no deixin ningú endarrerit. I també hem intentat governar per a tothom, en base a l’interès públic. Crec que aquesta és una recepta que si la saps aplicar bé, dona resultat. Crec que el suport que hem rebut ens demostra que no ens equivocàvem quan pensàvem que havíem de fer-ho així.

La nostra obsessió ha estat la de fer projectes molt inclusius, que no deixin ningú endarrerit

Recorda quines va ser la primera decisió que va prendre com a alcalde?

Perfectament. En van ser tres d’importants. La primera va ser una actuació en el casc urbà per posar-lo al segle XXI. Vam acceptar una subvenció i vam començar a dissenyar el Port de la Selva actual. La segona va ser sobre el Pla Especial Portuari. Estava molt avançat quan vam arribar i es preveia un fort creixement d’aquest àmbit portuari. Vam dir que no volíem ni una galleda més de formigó al mar, perquè el que calia era repensar el model. Aquí crec que vam encertar-la perquè, per desgràcia, la pesca ha anat a menys, com ja ens temíem. Nosaltres sempre hem estat al costat dels pescadors i no volíem quedar-nos sense aquesta activitat, perquè és una d’aquelles coses que també formen part de la nostra activitat.

La darrera decisió important, i que va comportar contestació, va ser la pacificació del centre del poble. El carrer Illa és relativament estret però, fa uns anys, hi passava tot el trànsit que anava d’una punta a l’altra del poble. L’estiu del 2011 vam decidir que ja no s’hi passaria més si no era a peu. Va costar-nos el renec d’algun comerciant, però al final ens van acabar donant la raó. I és d’agrair que ens ho vinguessin a dir.

Nosaltres sempre hem estat al costat dels pescadors i no volíem quedar-nos sense aquesta activitat

Tenen bona situació econòmica a l’Ajuntament per fer tot el que volen?

Sí. Quan vaig entrar a l’alcaldia teníem un endeutament del 70% del pressupost. Però és que en els governs anteriors s’havia pogut fer moltes coses: un pavelló, projectes necessaris… En aquests dotze anys nosaltres hem pogut fer inversions importants en serveis i, fins i tot, hem reduït l’endeutament a zero.

Just al final de l’any passat, amb la compra de l’edifici d’habitatge de protecció oficial que us deia, vam augmentar-lo. Ara ens trobem sobre el 25%. Però és un nivell ben estudiat i no tindrem cap problema per amortitzar-lo amb el funcionament ordinari del municipi.

Com li explicaria a un nen de deu anys què és fer d’alcalde?

De vegades em fa gràcia quan veig algun pare que, en presència meva, li diu als seus fills: “mira, aquest senyor és el que mana al Port de la Selva”. Sempre els hi dic que és mentida i que els alcaldes que manen ja són cosa de la història. En canvi, els hi dic que soc el senyor que serveix el poble.

I si em pregunten com és fer d’alcalde els hi dic: “mira, imagina’t que quan hi ha una cosa que no va prou bé, truquessin els teus pares o avis a casa i els ho diguessin”. Quan he fet de senador, i he tingut l’oportunitat de legislar (i legislar vol dir condicionar la vida de la gent d’una forma brutal), no m’he trobat mai ningú que em demanés explicacions per si havia votat tal o qual cosa. En canvi, quan fas d’alcalde, sovint has de justificar-te de moltes coses que tu no pots controlar, perquè les ha legislades un altre.

És ben veritat que els alcaldes acabem sent responsables de tot. Si ara surts al carrer i preguntes per les coses que no funcionen, et diran que en el 90% dels casos la culpa la té l’Ajuntament. I en el 10% restant, la té l’alcalde. A un nen petit li diria que tots els que estem a l’Ajuntament ho fem perquè tenim una vocació de servei molt gran i si no la tenim, ho passaríem molt malament.

És ben veritat que els alcaldes acabem sent responsables de tot. Si ara surts al carrer i preguntes per les coses que no funcionen, et diran que en el 90% dels casos la culpa la té l’Ajuntament

Des del Senat de Madrid es veu la política catalana de diferent manera?

Pel que m’ha servit anar a Madrid és per confirmar tot el que pensava. No hi he trobat res que no m’imaginés. De fet, en ple segle XXI, en un espai com és l’europeu, hem d’estar defensant drets bàsics i fonamentals. A Madrid se m’ha confirmat que ho hem de fer, perquè ho tenim molt complicat.

De vegades els veïns em diuen que em voten per estar al poble i no pas per anar a Madrid. Jo els dic sempre que no es pot dissociar la política municipal de la de país i que la bona gestió no està renyida amb la independència i amb el voler tenir un estat propi. Aquest és un argument que molta gent de Madrid ha volgut vendre i algú ha comprat aquí.

Són coses compatibles?

Sempre dic que és imprescindible la independència per tenir una bona gestió. Sempre poso l’exemple de com afectaria a la vida dels veïns si nosaltres poguéssim gestionar tots els recursos que gestiona el país i ens poguéssim quedar els recursos, en comptes d’enviar-los tots a Madrid. Tindríem uns 2.400 euros més per persona. I això vol dir 2,4 milions d’euros per al Port de la Selva.

Estaríem doblant el pressupost ordinari i no tindríem les dificultats actuals per mantenir un consultori mèdic diari, o per anar a Figueres amb transport públic… Jo he anat a Madrid amb la filosofia d’intentar fer el millor pel dia a dia, però sobretot per denunciar la situació de greuge de l’Estat vers el nostre país. Hem de recordar que no sols hem tingut sentències per haver posat les urnes i votar, sinó que el Tribunal Constitucional ha sentenciat en contra de les polítiques socials, energètiques, ambientals, educatives… que beneficiaven sovint les persones més vulnerables.

Sempre dic que és imprescindible la independència per tenir una bona gestió

Si parlem de Catalunya, creu que el Govern escolta prou els ajuntaments i els alcaldes i alcaldesses a l’hora de planificar?

De vegades ens queixem del centralisme madrileny. Però és evident que també n’hi ha un des de Barcelona. Entenc que és molt difícil legislar un país tan heterogeni com el nostre, on les realitats són tan distintes. I que als ajuntaments ens agradaria que es legislés a la carta, segons la nostra situació. Costa trobar aquest punt mig en què no donem la mateixa medicina per a tothom, perquè la malaltia de cada territori és diferent, i si dones la mateixa medicina a tothom, pot ser que no només no la curis, sinó que generis un perjudici més gran.

De vegades ens queixem del centralisme madrileny. Però és evident que també n’hi ha un des de Barcelona

Josep Maria Cervera va néixer al Port de la Selva. És llicenciat en Història i Geografia i va exercir uns anys la professió al Monestir de Sant Pere de Rodes i al Parc Natural del Cap de Creus. Interessat, des de jove, per la política al municipi i al país, va militar en diverses entitats fins que va donar el salt a l’ajuntament. El 1995 va esdevenir regidor de Medi Ambient i, quatre anys després, va adquirir el càrrec de regidor de Governació i Serveis. Des de 2011 és l’alcalde del Port de La Selva, des d’on va esdevenir precursor de l’Associació de Municipis per la Independència. El 2018 va presidir l’entitat, succeint Neus Lloveras. La passada legislatura va ser senador a Madrid, representant a Junts.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre. “Sort que et tinc a tu”, de Dani Figuerola, un bon amic.
  • Una pel·lícula: No en tinc cap. Soc molt poc cinèfil.
  • Una cançó: Qualsevol de Sangtraït. “Senyor de les Pedres”, “El vol de l’home ocell”…
  • Un plat de cuina: De mar, les gambes. I de terra, els peus de porc.
  • Una beguda: L’orxata
  • Un país: Catalunya
  • Un viatge: Estats Units
  • Un esport: Sempre que puc, vaig a caminar.
  • El que més valora d’una persona: La sinceritat.

El Port de la Selva

A l’Alt Empordà, el Port de la Selva té una població estable de poc més de 1.000 habitants que es distribueixen en una extensió de 41,5 km2, al nord del Cap de Creus. Es tracta d’un municipi recent, en el sentit que va constituir-se com a localitat independent el 1787, en separar-se de La Selva de Mar. Una gran riquesa de paisatges, des dels marins de la Costa Brava, fins als interiors, plens de vinyes, camps i muntanyes, caracteritza aquest municipi. La intenció de la comunitat és la de preservar una identitat tradicional en el marc del segle XXI, ple d’activitat turística que multiplica per deu el nombre d’habitants a l’estiu. A destacar el Parc Natural del Cap de Creus, que protegeix vora un 90% del territori municipal, amb grans elements de patrimoni natural i també arquitectònic, del que cal rememorar, pel seu pes històric i identitari, el del monestir de Sant Pere de Rodes.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.