El procés de metropolitanització avança: el 49,2 % de la població treballa en un municipi diferent del de residència a l’àmbit metropolità i el 40,9 % hi estudia
El preu de l’habitatge es consolida com a raó per canviar de lloc de residència, i se situa en el 23,9 % el 2025
El 85,8 % de la població metropolitana està satisfeta o molt satisfeta amb el barri on viu
Són dades de l’Enquesta de cohesió urbana (ECURB) 2025, duta a terme per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
L’any 2025, gairebé la meitat de la població metropolitana ocupada ja treballa en un altre municipi de l’àmbit metropolità (49,2 %). El mateix passa amb el 40,9 % de les persones que hi estudien. En el cas de les activitats culturals, aquest percentatge és del 32,5 %. Per altra banda, el barri continua sent l’espai de referència per comprar aliments frescos (72, 6%) i envasats (69,5 %), per anar al metge de família (69,4 %), per fer gestions bancàries (49,7 %) i per fer activitats esportives (49,7 %).
Són dades de l’Enquesta de cohesió urbana (ECURB) 2025, duta a terme per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquesta enquesta, feta entre el 5 de maig i el 16 de juny del 2025 a 3.838 persones de més de 16 anys de l’àmbit metropolità de Barcelona, continua registrant algunes de les informacions més rellevants de l’antiga Enquesta metropolitana. Amb aquesta darrera edició, ja es disposa de sèries de dades històriques de quatre dècades que monitoritzen les principals transformacions socioterritorials de la metròpolis de Barcelona. La mobilitat residencial és un d’aquests aspectes, el qual se situa actualment en màxims històrics, i els motius econòmics són la raó que ha crescut més per canviar d’habitatge (23,9 % el 2025).
Satisfacció amb el barri de residència
El 85,8 % de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona està satisfeta o molt satisfeta amb el barri on viu. La satisfacció és més gran a la ciutat de Barcelona (88,6 %) i a la segona corona (86 %), i lleugerament inferior entre els residents de la primera corona metropolitana (82,9 %).
Gràfic 1. Població segons el grau de satisfacció amb el barri/entorn de residència segons corones metropolitanes. Població de 16 anys i més (%). Regió metropolitana de Barcelona
Dificultats per trobar habitatge assequible
Pel que fa a la dificultat per trobar habitatge al barri on viu, el 79,1 % de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona considera que és difícil trobar un habitatge assequible que s’adeqüi a les seves necessitats dins el barri o municipi. La proporció de la població metropolitana que percep aquesta dificultat creix un 20,3 % respecte del 2022. Aquesta percepció és lleugerament més elevada a la ciutat de Barcelona, on el 80,1 % de la població es mostra en desacord amb aquesta possibilitat, i es redueix progressivament a la primera (78,1 %) i a la segona corona metropolitana (73,9 %).
El responsable de l’Àrea de Cohesió Social i Urbana de l’Institut Metròpoli, Sergio Porcel, explica que “la percepció de dificultat a l’hora de trobar un habitatge assequible al barri ha augmentat significativament entre el 2017 i el 2025, fet que reflecteix la crisi actual d’habitatge. A l’inici, aquesta percepció era més elevada a la ciutat central, però en els darrers nou anys han tendit a igualar-se els nivells de percepció de dificultat per trobar habitatge assequible arreu de la regió metropolitana de Barcelona, i s’ha estès aquesta problemàtica més enllà de la ciutat de Barcelona”.
Mobilitat residencial en màxims històrics
La mobilitat residencial se situa en el 23,8 % el 2025, lleugerament per sota del 2022. Això vol dir que prop d’un milió de persones de 16 anys i més han canviat de residència en els últims cinc anys a l’àrea metropolitana de Barcelona. La majoria es muda a un habitatge del mateix municipi on viu, i representa el 69,4 % del total de població que ha fet un canvi.
Els motius econòmics o forçats per l’habitatge es consoliden com a motivació a l’alça per canviar de residència. Són els que han crescut més durant les darreres dècades, ja que han passat del 5,7 % l’any 1995 al 23,9 % l’any 2025. Tanmateix, les raons principals dels canvis d’habitatge són la formació d’una llar o altres motius familiars (36,5 %) i la millora residencial de l’habitatge o l’entorn (35 %).
D’altra banda, el preu de l’habitatge també ha crescut en els darrers anys com a raó principal per escollir el lloc de residència, i ha passat del 22,7 % el 2022 al 27,9 % el 2025.
Gràfic 2. Mobilitat residencial de la població en els últims cinc anys. Població de 16 anys i més que ha canviat d’habitatge (%). Regió metropolitana de Barcelona
Aquesta mobilitat residencial ha debilitat les xarxes de suport mutu: entre el 2022 i el 2025, ha disminuït de manera generalitzada la població metropolitana que disposa de familiars i amistats que els donen suport en situacions de dificultat en el mateix barri de residència.
El 30 % de la població metropolitana preveu canviar d’habitatge en els pròxims cinc anys
L’any 2025, un 30,1 % de la població metropolitana preveu canviar d’habitatge en els pròxims cinc anys, situació similar a la del 2022. Les expectatives de canvi residencial han disminuït entre la població de la ciutat de Barcelona (33,1 %), mentre que s’han incrementat a la segona corona metropolitana (28,1 %). Aquestes evolucions consoliden tendències que s’havien observat. En el cas de Barcelona, la previsió de canvi d’habitatge es manté alta en termes històrics. Quant a la segona corona, l’increment del 2025 continua la tendència alcista registrada en la sèrie històrica des del 1990 (12,3 %). La meitat de les persones que expressen aquesta previsió de canvi, diuen que el motiu principal és millorar l’habitatge o l’entorn. Aquest motiu ha passat del 30,7 % al 49,2 % entre el 2017 i el 2025.
L’Enquesta de cohesió urbana (ECURB) 2025, duta a terme per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’AMB, dona continuïtat a algunes informacions de la sèrie iniciada l’any 1985 amb l’antiga Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, coneguda com l’“Enquesta metropolitana”.
Font: AMB
