Amb més de 2.000 anys d’història (encara que amb restes que es remunten molt més enllà, al Neolític), Badalona és la tercera ciutat més poblada de Catalunya, després de Barcelona i l’Hospitalet, i els seus 220.000 habitants escampats en poc més de 20 km2, la fan una ciutat ben densa, que manté la seva personalitat tot i estar a només 10 quilòmetres de Barcelona. Declarada ciutat al 1897, no va ser, però, fins ben entrats als vuitantes del segle passat, quan, amb tot un seguit de reformes urbanístiques i la seva obertura al mar, va començar a assolir els reptes de la modernitat.
“Si hi ha hagut milió i mig de persones que han expressat la seva opinió, no podem fer com si no hagués passat res, perquè ens equivocaríem. Així que cal tenir en compte que hi ha una part de la població que té un malestar i hem de ser capaços de saber el que volen expresar”
“Crec que en aquests moments l’Associació de Municipis per a la Independència no fa cap favor en el conjunt del país perquè hem de dedicar els nostres esforços tot plegats per sortir de la crisi. I quan sortim d’aquí, llavors sí, llavors començar a discutir sobre models territorials”
“El pitjor que es pot fer és quan una ciutat on hi ha una sèrie de veïns que estan passant uns moments de dificultat, és voler convertir-los en invisibles. I nosaltres som una ciutat amb possibilitats i recursos que potser no els hem sabut aprofitar en els anys de bonança econòmica. I jo intento canviar-ho, això”
Vostè presideix la ciutat més populosa de Catalunya governada per un dirigent del Partit Popular. I encara que ja la intuïm, ens interessa saber la seva opinió sobre la manifestació de l’11 de Setembre
Evidentment que la manifestació té el meu respecte dins de la discrepància del què penso i el que està clar és que si hi ha hagut milió i mig de persones que han expressat la seva opinió, no podem fer com si no hagués passat res perquè ens equivocaríem. Així que sí, hi ha una part de la població que té un malestar, segurament per diferents motius i per tant hem de ser capaços de saber llegir el que volen expresar.
Que en qualsevol cas, no ha de ser la independència
És clar. Jo evidentment no comparteixo aquestes pretencions ni tampoc les de l’entitat que ho ha organitzat, l’Assemblea Nacional Catalana, ni les de l’Associació de Municipis per la Independència, tot i que ho respecto, és clar. Crec que en aquests moments no fa cap favor en el conjunt del país perquè hem de dedicar els nostres esforços tot plegats per sortir de la crisi. I quan sortim d’aquí, llavors sí, llavors començarem a discutir sobre models territorials.
Repassant el seu currículum, veig que vostè entra al PP de Badalona al 1990 i un any més tard, ja és candidat, essent el primer regidor del Partit Popular a la ciutat. La seva vocació, doncs, és precoç
Sempre he tingut inquietud per la meva ciutat, i sense anar més lluny vaig estar jugant de ben nano en categories inferiors del Joventut de Badalona. Amb poc més de vint anys em vaig anar animant per entrar en política i al fer-ho, això em va permetre conèixer la política local, participar amb els plantejaments ideològics i començar a formar part d’aquest món.
I per què creu que el van votar?
Penso que vam ser capaços de presentar un projecte engrescador per Badalona, i de poder afrontar, de manera directa, clara i sense complexes, quines són les necessitats i solucions que té la ciutat. Miri, el pitjor que es pot fer és quan una ciutat on hi ha una sèrie de veïns que estan passant uns moments de dificultat, és voler convertir-los en invisibles. I nosaltres som una ciutat amb possibilitats i recursos que potser no els hem sabut aprofitar en els anys de bonança econòmica com Sabadell o Mataró, i que han comportat un deteriorament de la ciutat. I jo intento canviar-ho, això.
I quan va ser nomenat Alcalde, ara fa quinze mesos, ¿com es va trobar l’Ajuntament?
Pitjor del què es comentava, encara que això no és excusa per no fer la gestió que correspongui. Era previsible que estigués malament econòmicament, però també es va fer evident que hi havia una mala praxis a nivell d’organització interna.
I assumit el repte, es pot governar amb el 33% dels vots?
Evidentment que es pot governar, però això obliga a un esforç amb molt de diàleg amb les diferents forçes polítiques, tenint en compte allò que és prioritari: sanejar les finances municpals.
I com s’ho ha fet?
Amb molt d’esforç. I és que la Junta de Badalona és de les que està en una pitjor situació econòmica. Vull recordar que en el pla de proveedors que es va dur a terme ara fa uns mesos, Badalona va ser la segona ciutat de Catalunya on van caure més factures dels calaixos i que vam enviar més a Madrid, després de Reus. I no ens enganyem, per sanejar les finançes només hi ha dues maneres: augmentar al cabdal dels ingressos i reduir despeses. Pel que fa als ingressos no sóc partidari d’augmentar els impostos, així que estem treballant per a què Badalona sigui una ciutat atractiva als emprenedors. I pel que fa a les desepeses, doncs, cal retallar aquelles que no són necessàries.
I el ciutadà això ho percep?
Un dels problemes de la política local, especialment els municipis que estem a l’entorn de Barcelona, és que no tenim altaveus prou potents per poder donar a conèixer totes les accions de govern. L’única manera que hi ha doncs, és sortir al carrer per explicar el què s’està fent. I això és el que intento fer, tant quan no era Alcalde, com ara.
I quins objectius es va marcar com Alcalde?
Essencialment, aconseguir una Badalona que vagi amb la mateixa velocitat. Ara som una ciutat que té dues realitats: la més propera al centre, que és la que ha marcat la seva personalitat, i la d’alguns barris, que per la falta d’inversió, entre d’altres elements, ha fet que tingui problemes seriosos. I jo voldria que aquesta Badalona de dues velocitats, fos una. Som la tercera ciutat més poblada de Catalunya i jo vull convertir-la en la tercera ciutat més important de Catalunya.
Un impuls turístic important podria ser la recuperació de Sant Jeroni de la Murtra
Miri, des que sóc alcalde ens hem reunit quatre o cinc vegades amb els seus responsables per intentar donar aquest impuls que li deia. I és que Sant Jeroni és un monestir que té una potencialitat enorme. Ara estem en uns moments de dificultats econòmiques molt delicats, però sí que estem estudiant la fòrmula que garanteixi la renovació del Monestir, i s’aconverteixi en una referència cultural, entre d’altres coses perquè va ser l’espai on els Reis Catòlics van rebre a Cristobal Colon quan va venir a fer les ‘Amèriques’.
I més enllà de la futura recuperació d’aquests llocs, què es fa des de l’Ajuntament per millorar la qualitat de vida dels badalonins?
Intentem que el ciutadà rebi resposta quan té el problema. No sempre podrà ser satisfactòria però com a mínim se li explicarà el perquè. Penso que ni als ciutadans ni als emprenedors se’ls pot tractar com si fossin bestiar, i moltes vegades s’ha caigut en aquest error. Així que els veïns a vegades tenen raó i d’altres no tanta, però se’ls ha d’explicar i atendre com els correspon. No oblidem que Badalona és una ciutat amb la pressió fiscal més alta i com a mínim estem obligats a correspondre en tot el què puguem, implicant als ciutadans.
I com s’implica al ciutadà en les activitats municipals?
El fet que seguim immersos en aquesta crisi social i econòmica tan profunda, i que no sigui només en l’àmbit local sinó que ens afecta a tots, està fent és que una part important dels ciutadans hagin près consciència que alguna de les coses que fins ara les teníem com normals, estan canviant. Fins ara molts serveis eren absolutament gratuïts, i això és quelcom que ja no podrà tornar a ser, perquè la realitat a nivell local que hem viscut no tornarà, serà millor o pitjor però el que és evident és que no tornarà. I per tant, aquesta consciència per part de tots afecta a tota relació amb l’administració, i la primera és evident que és amb l’Ajuntament.
I en el cas de Badalona, i tenint en compte el que em comentava abans de les dues realitats, és millor fer-ho a través de districtes o de manera més centralitzada?
Els ciutadans de Badalona no tenen un sentiment de districte, en tot cas serà de barri, i nosaltres com a Administració hem d’intentar apropar el territori per unir-lo més. Cert és que durant els anys d’expansió econòmica, s’ha anat descentralitzant l’Administració, i això ha provocat la creació de certes infraestructures. Així que ara, que no tenim diners, ens hem de replantejar si hem de començar a optimitzar aquesta infraestructura que s’ha desenvolupat per tot el territori.
Llavors està d’acord amb la supressió de municipis i amb la reducció de regidors, com s’ha proposat des de Madrid?
No estic d’acord amb el borrador que va presentar el govern amb la supressió de diferents àmbits de gestió de govern municipal que penso que són imprescindibles, però sí en canvi en la supressió de determinats òrgans.
Com el Consell Comarcal del Barcelonès?
Per exemple. De fet, jo crec que la majoria dels Consells Comarcals no tenen sentit. I no per una qüestió ideològica: des del punt de vista de la gestió no té sentit que hi hagi tans òrgans a banda dels Ajuntaments: àrees metropolitanes, Consells Comarcals, Diputacions… Cal racionalitzar alguns aspectes, perquè entre d’altres coses, és impossible mantenir tota aquesta estructura, i mantenir allò que és necessari. La primera línia que representa l’Ajuntament i llavors les institucions supramunicipals. Però les més importants.
Com la Generalitat o el Govern Central, per exemple. Com tracten Badalona, per cert?
Home, amb mi són molt educats i agradables, però el que sí és cert és que si la Generalitat fos capaç de pagar tot allò que deu, segurament la situació econòmica seria molt diferent. I vull pensar que la Generalitat tracta Badalona amb el respecte que es requereix com Ajuntament, però el que sí és cert és el deute econòmic que té pendent ens està creant greus perjudicis.
L’Audiència de Barcelona ha revocat fa pocs dies el sobreseïment de la causa sobre els pamflets de les municipals de 2010 que vinculaven a gitanos rumans amb problemes d’inseguretat i delinqüència
Miri, m’he reafirmat en la idea que no donaré cap pas enrere contra la inseguretat que pugui haver a Badalona, estigui o no relacionada amb el tema de la immigració. I encara que això s’ha aprofitat mediàticament i també políticament, no tinc cap problema en aquest sentit. Les decisions que prenc les assumeixo més enllà que alguns puguin pensar que són controlatives o no. Quan vaig iniciar la legislatura, per exemple, al Barri de la Salut hi havia uns bancs que molestaven els veïns perquè el personal que anava allà generava conflicte. Els vaig treure i vaig sortir a tots els telediaris d’Espanya deixant-me verd. Però quan preguntaven als veïns, el 90% estava d’acord amb la mesura que jo havia pres.
El tema de la immmigració és més delicat
Normalment quan un va a casa d’un altre acostuma a mantenir les normes en aquella casa, així que el que jo defenso és que tota aquella persona que ve a la ciutat de Badalona pugui mantenir les seves costums sempre i quan siguin compatibles amb els valors i amb el marc jurídic amb aquest país. Ara bé, si l’ordre de valors que es tenen en aquests països entra amb contradicció amb els valors que tenim aquí, tenen dues opcions: o adaptar-se als nostres valors, com ho fem nosaltres quan anem al seu país o tornar a casa seva, que és el plantejament que jo faig. I la majoria ho entén perfectament.
El que diu sempre en principi molt raonable
Cada municipi té la seva pròpia singularitat. El que sí que crec és que Badalona en algunes zones hi ha uns problemes molt determinats i s’han d’afrontar. La immigració és sinònim de delinqüència? Evidentment que no, però sí que hi ha una part minoritària de la immigració que crea inseguretat. I si bé és cert que la desvertebració del territori no és conseqüència directe de la immigració, sí que cal tenir en compte que determinats costums i formes d’actuar de determinats tipus d’immigrants hi han ajudat.
I veu que amb les seves polítiques socials s’ha contribuït a millorar la situació?
La percepció que jo tinc de la ciutat de Badalona és que en termes generals, hi ha un govern que està intentant fer coses. Estem prenent mesures en tots els aspectes, però és evident que hi ha molta feina a fer, encara. A Badalona ara tenim més policia al carrer, i també en els barris amb més dificultats, com per exemple a la zona sud de la ciutat tenim una Comissaria. Tot això millora la seguretat, però no significa que els problemes s’hagin resolt. Però el fet que les coses vagin pel bon camí, no deixa de ser un motiu d’orgull.
Com les medalles de Plata de la badalonina Mireia Belmonte als darrers Jocs Olímpics?
És un orgull col·lectiu com a ciutat, i el fet que una badalonina hagi aconseguit més medalles en els jocs Olímpics ha fet que algunes persones tornin a recuperar un cert orgull de pertinença a la ciutat. I això és molt important.
