Tot i que el 2025 s’està acabant, els esforços de Vílnius estan lluny d’acabar, mostrant l’exemple del lideratge local en la creació d’una ciutat resilient al clima i socialment inclusiva. Segueix el seu exemple i sol·licita el Premi Capital Verda Europea 2028
A mesura que s’acosta la fi del 2025, és hora de reflexionar sobre el paper de Vílnius com a Capital Verda Europea 2025. Amb el testimoni aviat passant a Guimarães per al 2026, la ciutat ara pot unir els fils d’un any intens basat en dècades de treball per fer de Vílnius “la ciutat més verda en desenvolupament”.
Signatària del Pacte des del 2012, la capital lituana ha estat treballant de valent per convertir-se en climàticament neutra el 2050. Gràcies a un ambiciós Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), Vílnius va adoptar un enfocament integrat per complir els seus objectius climàtics, alhora que situa els seus ciutadans al centre de la política.
Vílnius participa activament en moltes àrees per fer que la ciutat, que ja és una de les més verdes d’Europa, segons l’Índex Husqvarna HUGSI, que classifica el 61% del seu territori com a verd (boscos, parcs, prats d’herba), sigui encara més verda. Des de la millora del transport públic i la modernització de les infraestructures ciclistes fins a la plantació de més arbres, la creació d’horts comunitaris i la descarbonització del sistema de calefacció, la ciutat s’ha compromès plenament amb la seva agenda de descarbonització.
Fer la ciutat encara més verda, gràcies als ciutadans
Per ampliar els espais verds, Vílnius va establir un objectiu ambiciós per al 2017: 100.000 arbres nous, 1 milió d’arbustos i 300.000 “bobinadors” més per enverdir les tanques dels patis escolars i crear bardisses. Vuit anys més tard, el 94% d’aquest objectiu s’havia aconseguit de manera espectacular.
La ciutat no va actuar sola. Els ciutadans van ser centrals, tal com es destaca a l’article de la campanya Cities Refresh i als Diaris Ciutadans que el programa Green Capital va acollir el 2025.
LauraPetruškė, ambaixadora del Pacte Climàtic de la UE, cofundadora d’Ideas Garden (IdėjųLysvė) i organitzadora de base, va explicar al Diari Ciutadà com els ciutadans compromesos són l’essència d’una ciutat saludable. En involucrar la comunitat local en diverses activitats, Laura va ajudar a crear un hort comunitari obert a tothom, des de famílies fins a gent gran i joves, i que s’ha convertit en un centre d’agregació, relaxació i inspiració, “un lloc perquè la gent experimenti”.
Més enllà d’aquestes activitats a escala de barri, la ciutat de Vílnius també va organitzar diversos esdeveniments col·lectius de plantació d’arbres que van ajudar a assolir l’objectiu general. Per exemple, a la primavera del 2025, més de 600 ciutadans van plantar un parc forestal de 10 hectàrees en un antic aparcament.
Com explica RugilėMatusevičiūtė, defensora de la sostenibilitat i ambaixadora del Pacte Climàtic de la UE a Lituània, aquestes iniciatives, juntament amb diversos esdeveniments públics i esforços educatius, estan convertint Vílnius en una ciutat més verda i sostenible.
Aquests esforços d’enverdiment es basen en anàlisis de dades que identifiquen les concentracions més altes de contaminació tèrmica, atmosfèrica i acústica. Utilitzant aquestes dades, es va elaborar un mapa detallat que mesurava i supervisava zones específiques de la ciutat on es formen illes de calor, permetent així a Vílnius identificar zones estratègiques prioritàries per a l’enverdiment.
Calefacció urbana: l’eix vertebrador dels esforços de descarbonització de Vílnius
A més de les mesures de mobilitat urbana i la mitigació de les illes de calor, Vílnius també ha treballat de valent per descarbonitzar la seva calefacció. Aquests esforços substancials comencen a mostrar resultats tangibles, millorant la qualitat de l’aire i estalviant diners.
El 2025, el sistema de calefacció urbana de Vílnius dóna servei a més de 7.200 edificis a través d’una xarxa de 760 quilòmetres, subministrant aproximadament 2,8 TWh de calor anualment, convertint-la en una de les xarxes més grans de la regió bàltica.
Aquesta impressionant capacitat prové de les inversions estratègiques realitzades durant els darrers anys. La més significativa, tal com s’informa a l’article de la campanya City Heat Detox, va ser la creació el 2013 d’una planta de cogeneració (CHP) amb una capacitat tèrmica de 164 MW i una capacitat elèctrica de 70 MW.
Combinada amb la bomba de calor d’absorció més potent de la regió bàltica (9 MW), la calefacció urbana de Vílnius ara funciona principalment amb calor residual i biogàs, estalviant milions en costos de calefacció i reduint les emissions de carboni.
Les millores de les canonades també representen un assoliment important. Tot i que un terç de la xarxa va romandre obsoleta el 2025, s’han fet progressos considerables: durant els darrers 15 anys, diversos quilòmetres de canonades es van substituir per unes de preaïllades, millorant l’eficiència i reduint a la meitat la pèrdua de calor (del 24% al 12%), posicionant així la calefacció urbana de Vílnius com una de les més avançades d’Europa.
Sempre mirant cap endavant
Tot i que el 2025 s’està acabant, els esforços de Vílnius estan lluny d’acabar. Els plans per augmentar la cobertura verda, millorar la mobilitat urbana i augmentar la quota de biogàs en la calefacció urbana mantenen la ciutat en el bon camí per assolir els seus objectius climàtics per al 2030 i el 2050.
Vílnius demostra com un SECAP ben dissenyat combinat amb voluntat política pot impulsar una transició social i ecològica que mantingui els ciutadans al centre de les polítiques. En fusionar dades, disseny, solucions basades en la natura i participació ciutadana, la ciutat dóna exemple de com la transició energètica pot funcionar a nivell local, garantint la inclusió social alhora que millora notablement la resiliència climàtica.
Mentre Vílnius demostra que una ciutat pot créixer més verda sense deixar de banda el cor, i Guimarães està a punt de seguir-ho, és hora que una altra ciutat agafi el testimoni i il·lumini el camí a seguir: les sol·licituds per al Premi Capital Verda Europea 2028 ja estan obertes, no us perdeu aquesta oportunitat!
