Carles Pellicer

Alcalde de Reus

“La força de ciutat és un dels grans actius de Reus”


"Reus destaca per la seva força de ciutat, la seva gent, la seva empenta, el seu entusiasme i les ganes de fer coses, i no és casualitat que hi hagi tants il·lustres i de tanta importància com els que tenim aquí"


0
223

Amb gairebé 107.000 habitants escampats en 53km2 i tocant el mar Mediterrani i les muntanyes de la Costa Daurada, Reus és la capital de la comarca del Baix Camp. Dos antics termes formen part de l’actual terme de Reus: El Burgar i Mascalbó. I molt antigament també foren termes separats la Boella, Rubió, actualment territori de Tarragona i les Comes d’Ulldemolins. Té el seu origen en l’Edat Mitjana, però inicia el seu creixement poblacional i urbà al segle XVIII, fins al punt d’arribar a ser la segona població de Catalunya. També es convertiria en la ciutat de referència dels moviments culturals sorgits al segle XIX, després de Barcelona. A més, l’empenta industrial i després comercial van ser destacables. En l’actualitat, té un pes determinant dins el Camp de Tarragona, la segona àrea demogràfica, econòmica i metropolitana de Catalunya, liderant un territori divers geogràficament. Avui parlem amb el seu alcalde.
[Sobre la LRSAL] “La filosofia és no crear grans estructures que no podem mantenir, i ho estem fent. Posar les coses a la seva justa mesura però que siguin sostenibles i sempre donant el millor servei al ciutadà”
 
“Tenim molts fills il·lustres que no solament cobren actualitat sinó que el seu llegat continua fent que Reus sigui una ciutat potent”
 
“El president Mas ha de seguir fent el que fa, posar tota la seva força, tota la seva capacitat que no és poca, la seva empenta, que es recolzi amb tots els que estem al costat, que som molts ciutadans, i que el Dret a Decidir sigui possible”

“Barcelona té massa pes específic i necessita molt avió, i això va en detriment dels aeroports més petits com els de Girona i Reus”

Reus és una ciutat que acull persones que han fet història, com Gaudí, Fortuny, el General Prim, Rebull… 
Exactament. Gaudí és un arquitecte universal que en aquest moment ens posiciona molt com a ciutat en el món, també Prim que enguany fem els actes del Bicentenari del seu naixement, i en el 2013 hem fet els actes del 175 aniversari del naixement de Fortuny. Tenim molts fills il·lustres com també Josep Tapiró o Joaquin Maria Bartrina, que no solament cobren actualitat sinó que el seu llegat continua fent que Reus sigui una ciutat potent.
 
Però és un llegat estàtic? És a dir,  que és bonic de veure i pertany al passat? 
Tot el contrari, té molta vitalitat. Reus destaca per la seva gent, la seva empenta, la seva força, el seu entusiasme i les ganes de fer coses, i no és casualitat que hi hagi tants il·lustres i de tanta importància com els que tenim aquí. És a dir, la força de la ciutat els va portar a ser genis.
 
I aquesta força ciutadana és un dels grans actius del municipi, llavors?
Efectivament. I a banda d’això, tenim un Centre Gaudí on promocionem la figura de l’arquitecte d’una manera excel·lent i a més a més, amb una gran quantitat de visitants durant tot l’any. El mercat rus està descobrint Gaudí i ara estem treballant tot el mercat xinès. I tornant al que deia, quina força millor pot tenir una ciutat que la seva gent, i no només de nom universal, sinó destacant també altres persones actuals, que aporten així mateix, grans beneficis al món des de Reus. 
 
Parlant de vida ciutadana, com són els reusencs? 
Actius, entusiastes i que estimen amb bogeria la seva ciutat. És gent que ha lluitat molt per defensar el seu municipi en tots els sentits, i n’hi ha un sentiment molt arrelat de pertinença que fa, si em permet, que aquest ‘reusenquisme’, aquesta força de ciutat, no la tinguin altres. 
 
I la dita popular de ‘Reus, París i Londres’, és precisament una conseqüència d’aquesta força de ciutat que tant destaca? 
Sí. És a dir,  en el s.XVIII Reus va ser el primer centre de cotització del món del comerç de l’aiguardent, fixant els preus dels alcohols, dels vins, etc, de París i Londres, d’aquí la dita. També va arribar a ser segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, i la gent va voler tenir un port i això sense mar! Per tant, quina força oi de la societat que en el s.XVIII volguessin tenir un port sense tenir mar? Aquesta és una gran conclusió del que vostè em pregunta, l’empenta i esforç de la gent d’arribar on calgui per la seva ciutat. 
 
No podem deixar de preguntar-li doncs, en quins àmbits es reflecteix més aquesta força ciutadana.
Primer, en el comerç. Reus és una capital comercial sense cap dubte. Segon, en el turisme. És una capital turística precisament per Gaudí, Tapiró, Fortuny…i pel Modernisme de principis del s.XIX, que venia de l’Art Deco Francès i va fer la puixança a la Burgesia ja que venia capitalitzada pel tema dels alcohols i la riquesa que havia donat. I per últim, en l’àmbit cultural. És una ciutat amb cinc teatres, els de Fortuny i Bartrina d’estil italià, i després tenim els de Bravium, l’Orfeó Reusenc, l’Institut Baix Camp, i el de La Palma que és a l’aire lliure. 
 
Són tres àmbits que, amb els temps que corren, deuen ajudar en el desenvolupament econòmic municipal. Com teniu l’ocupació?
Tenim atur com a tot arreu. La situació conjuntural econòmica no és massa favorable però en l’àmbit del comerç s’està mantenint bé. En l’àmbit de la indústria no tenim grans fàbriques però sí una industria petita i mitjana, i molt dedicada a la investigació, en gran part. I després tenim una especial atenció a la recerca en l’àmbit de la biomedicina i de les noves tecnologies de la informació. Amb això estem apostant per un segment de l’ocupació que no ens està anant gens malament. 
 
Per exemple?
L’IBM, que fa pocs mesos va instal·lar-se a la ciutat amb una capacitat important d’operadors, de més treball i amb una seqüència que ens portarà a tenir una important flota de persones en l’àmbit d’operadors. Un altre factor important és la Universitat Rovira i Virgili, que en l’àmbit de les noves tecnologies està formant persones per operadors, per l’àmbit de la informàtica, per tal de posa’ls-hi en empreses i en vendre el producte d’aquest simbiosi coneixement-empresa.
 
I què representa per la ciutat?
Molt. Rovira i Virgili és d’aquelles Universitats úniques en que a part de destacar com una de les millors Universitats Europees, té la característica d’estar atomitzada amb la seva distribució territorial. Disposem de quatre Facultats: la de Medicina i Salut, la d’Arquitectura, Nutrició i Salut, i Empresa, i això ens porta a ser una Ciutat Universitària. També tenim un Centre d’Estudis Universitaris en Post Graus, i instal·lacions que donen un valor afegit a la ciutat en tot els seus sectors. Per tant, Turisme, Cultura, Comerç, Empresa i Coneixement.
 
A més a més us heu esforçat per tenir uns estudis de nivell i qualitat.
Sí, tenim una xarxa d’escoles potent no solament en l’àmbit de primària sinó també en el de les Llars d’infants. I Escoles Bressol també tenim una xarxa potent municipal, i amb aquesta línia ho tenim cobert i no tenim cap problema. Al revés, jo crec que estem donant un servei excel·lent.
 
A banda del estudis, també heu apostat fort per l’esport.
I tant! Sí és que ho tenim tot! (riures). L’esport és important, i un dels temes més ben cuidats. Tenim molts camps de futbol polivalents tots ells amb gespa artificial. Després tenim un Pavelló Olímpic perquè va ser Seu de les Olimpíades del 92 en Hoquei sobre patins, i de fet continuem sent una ciutat molt potent com a tal. A més aquest any organitzem el Campionat del Món de Patinatge Artístic en aquest mateix pavelló, fet que ens portarà aquí moltíssims països per competir en l’àmbit del patinatge artístic tant individuals com en grups. I també hem estat dos vegades seus dels Special Olympics.  Això s’ha aconseguit a base d’esforç, d’apostar, de fer valer la força de ciutat. La veritat és que els caps de setmana constantment hi han competicions esportives a tots els nivells.
 
I tenir un aeroport també és un altre valor afegit.
Sí. Tot i que voldríem que funcionés més i que interactués amb Barcelona, i que per tant hagués un aeroport al nord de Girona i un al sud a Reus, i fer aquest Hub. Barcelona té massa pes específic i necessita molt avió, i això va en detriment dels aeroports més petits com els de Girona i Reus. Però crec que això haurà de canviar algun dia i en aquesta línia anem. I amb això he de dir que mentre AENA existeixi, tenim un problema, i per tant la reivindicació de l’Ajuntament és que puguem gestionar nosaltres l’aeroport de la ciutat amb les institucions i administracions del territori.
 
Comprensible… I el ferrocarril?
Ara hi ha el Corredor Mediterrani, a veure si d’una vegada l’Estat continua adjudicant i acabant aquest Corredor que ens ha de portar fins a Paris i Europa amb mercaderies i passatgers, això és essencial, és el transport del futur. Hem aconseguit a base de treball, d’insistència i de molts viatges a Madrid i al Ministeri, que tinguem un tercer carril que connecta amb el Corredor Mediterrani i per tant, sortir de Barcelona i cap a Europa ràpid. Això va lligat amb que “instem” al Govern de l’Estat una estació central, internudal, situada al sud de l’aeroport perquè junts connectats, han de donar futur d’aquí uns anys a les noves generacions. Han de tenir comoditat, internudalitat i facilitat per arribar i situar-se per Europa en poques hores. El món dels negocis, de les relacions humanes, no és només a Reus–Tarragona, sinó també a Barcelona, Moscou, Frankfurt o Xina.
 
I en quant a la xarxa de carreteres, teniu l’autopista que passa al costat.
Exacte, és la nostra xarxa primària. Tenim tres vies de connexió amb vehicle perfectament conjuntades, on pots arribar amb cotxe, pots agafar el tren o l’avió. Bàsicament tens allà un nucli essencial. En canvi la xarxa secundària, no està tan ben resolta perquè per exemple, per anar a l’estació de l’AVE hi han moltíssimes carreteres que has d’anar enllaçant. I crec que en l’àmbit de carreteres tenim un territori excessivament trinxat i mal planificat. Encara estem reivindicant per exemple la connexió amb la Costa, cap al Sud Oest…, ja que podem tenir una via de comunicació més segura. 
 
Parlem d’una política més general. Quina lectura fa de la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de L’Administració Local?
La filosofia és: no creem grans estructures que no podem mantenir, i ho estem fent. Posar les coses a la seva justa mesura però que siguin sostenibles i sempre donant el millor servei al ciutadà. Això de vegades no passa per crear tantes infraestructures, perquè això representa molta més despesa, sinó per racionalitzar allò que fas per fer-ho bé i abocar tot allò que tens a la ciutadania, no a generar globus que explotin i al final no es poden aguantar, que és el que ens ha passat aquí.
 
I això passa per saber gestionar bé les finances municipals. Com les teniu?
En aquest moment són millorables però són infinitament millors que al 2011 quan vàrem arribar al Govern i molt millors que fa 3 mesos. Però encara estem amb el problema del deute. 
 
I com esteu afrontant aquesta situació?
Doncs d’una manera molt clara, neta i honesta a base de molt esforç, baixant el seu nivell de conflictivitat. Ara estem sobre el 135% d’endeutament, això no ens permet actuar amb inversions perquè de crèdit no en tenim, però sí un crèdit d’Estat, ICO, que a banda de pagar els interessos, ens obliga a un pla d’ajustos que l’estem complint correctament. Això vol dir una bona gestió molt recte, exhaustiva i molt controlada. I ara estic content perquè sé que al 2015 quan marxem d’aquí, deixarem l’Ajuntament endreçat i en una posició el suficientment correcte com perquè qui vingui darrera pugui accedir a crèdit i tenir una situació més fàcil que jo. 
 
La nova Llei de l’Estat també pretén que els serveis socials passin en mans de les Comunitats Autònomes. Què en pensa?
Sempre que n’hi hagin recursos… Tot servei ha d’anar acompanyat d’una dotació econòmica, sinó és impossible que ho puguem mantenir i no ho podrem complir. Els ajuntaments tenim un gran problema a més a més dels conjunturals econòmics, i és la situació injusta d‘estar prestant serveis que no ens corresponen. I això fa que en molta part del pressupost hagin d’aplicar temes o àmbits que haurien de fer altres administracions. Ara en aquest moment haurien de traspassar-los una altra vegada.
 
Per tant, el missatge és que aposta per un nou finançament local…
Efectivament. El finançament local ha d’estar ajustat als serveis que prestem els ajuntaments. Per exemple, hi han ajuntaments que segur que presten serveis que no els corresponen però en canvi al darrera deu haver dotació econòmica, això és com tot. Quan tu traspasses una carretera, has de dir: sí, la vull però me l’has de traspassar en condicions, sinó no la vull. Això és el mateix, aquest servei, perfecte, amb aquests diners? D’acord ho faré, però el que no puc fer és un servei que et correspon a tu, que l’hagi de pagar jo.
 
I està d’acord amb la supressió de municipis?
No. Cada municipi té la seva pròpia realitat i particularitat. Cadascú s’estima el seu. 
 
Dret a Decidir?
Sí, perquè quin és el Dret principal en la democràcia? Poder decidir. Nosaltres demanem poder dir la nostra, si en un país no pots dir la teva, on som?
 
Què creu que ha de fer el President Mas a hores d’ara?
El que fa, posar tota la seva força, tota la seva capacitat que no és poca, la seva empenta, que es recolzi amb tots els que estem al costat, que som molts ciutadans, i que el Dret a Decidir sigui possible.
 
Nascut a Reus l’any 1958, Carles Pellicer és llicenciat en Dret i ha estat empresari, però la seva dedicació vocacional des de sempre ha estat la política. Va començar com a Militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 1988, i entre el 1990 i 1994 va ser president de la Federació de Comerç de les Comarques Meridionals, vicepresident de la Confederació de Comerç de Catalunya i president de la Unió de Botiguers de Reus. Un any després, va ser membre del comitè executiu comarcal de CDC – Baix Camp i conseller nacional. A més a més l’any 1996 va ser president de la Jove Cambra Internacional de Reus i membre del Ple de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus del 1999 al 2002. En el 2001 va formar part del consell executiu Nacional de CDC, i ha estat diputat del Parlament de la VI, la VII, la VIII i la IX legislatures (1999-2012). Regidor de CiU a l’Ajuntament de Reus des de l’any 1997 al 1999 i novament al 2003, l’11 de juny de 2001 Carles Pellicer torna a ser investit alcalde.
 
QÜESTIONARI IMPERTINENT
  • Un llibre de capçalera: “De part de la princesa morta”, sóc un amant de Turquia.
  • Una pel·lícula especial: “La Vida es bella”
  • Una cançó: “Boig per tu”, de Sau.
  • Un plat de cuina: L’arròs, sense cap dubte, de qualsevol manera.
  • Un país: Alemanya
  • Un viatge: Istanbul
  • Un esport: Sóc motociclista, motero.
  • El que més valora d’una persona: La honestedat per damunt de tot, i la sinceritat, però sobretot, la honestedat que ve lligada amb la sinceritat, si un és sincer és un extra.

Reus



Amb gairebé 107.000 habitants escampats en 53km2 i tocant el mar Mediterrani i les muntanyes de la Costa Daurada, Reus és la capital de la comarca del Baix Camp. Dos antics termes formen part de l'actual terme de Reus: El Burgar i Mascalbó. I molt antigament també foren termes separats la Boella, Rubió, actualment territori de Tarragona i les Comes d'Ulldemolins. Té el seu origen en l’Edat Mitjana, però inicia el seu creixement poblacional i urbà al segle XVIII, fins al punt d’arribar a ser la segona població de Catalunya. També es convertiria en la ciutat de referència dels moviments culturals sorgits al segle XIX, després de Barcelona. A més, l’empenta industrial i després comercial van ser destacables. En l'actualitat, té un pes determinant dins el Camp de Tarragona, la segona àrea demogràfica, econòmica i metropolitana de Catalunya, liderant un territori divers geogràficament.



FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.