Incardinada entre Badalona i Barcelona, propietària d’una terrassa al mar i de tres xemeneies inconfusibles, la ciutat de Sant Adrià de Besòs és una de les més menudes en extensió de l’Àrea Metropolitana. Avui parlem amb la seva alcaldessa, Filo Cañete.
En quin moment li van sorgir a vostè les inquietuds polítiques?
Jo sempre vaig tenir inquietud per les persones, fonamentalment des del punt de vista professional, perquè soc psicòloga. Vaig treballar deu anys en l’àmbit de la inserció laboral, fent programes d’acompanyament i ajut emocional, per recuperar persones que se sentien bloquejades i a les que calia despertar certes competències que no sabien que tenien.
No obstant, en Jesús Maria Canga, que va ser alcalde de la ciutat (1996-2013), havia estat professor meu a l’institut i sovint ens trobàvem per diversos motius. Jo sempre li explicava les meves inquietuds i la meva feina i em vaig oferir a ajudar-lo en el que ell necessités. Ho vaig fer més des del punt de vista professional i cívic que no pas polític. Finalment, ell va pensar en mi i em va oferir la possibilitat de ser regidora municipal.
Per a mi va ser una situació desconeguda, perquè mai havia tingut cap vinculació amb cap partit. Però els meus valors sí que eren coincidents amb els de l’agrupació socialista, perquè el meu pare sempre va ser-ne un de molt ferm i a casa compartíem aquesta visió de la justícia social.
De professió soc psicòloga. Vaig treballar deu anys en l’àmbit de la inserció laboral, fent programes d’acompanyament i ajut emocional
Vostè ho portava a dins, però no ho sabia.
Exactament. Jo tenia una preocupació innata per allò que passava al meu entorn. L’alcalde Canga em va convidar a tenir una responsabilitat pública al consistori i allà, com a regidora, vaig aprendre molt del que implica la política i de com fer-la servir com a eina per millorar la vida de la ciutadania.
Insisteixo en què, primerament, la meva visió era inicialment molt tècnica. Però poc a poc, vaig anar engranant les inquietuds professionals, les personals i les polítiques. I així va ser com vaig acabar sentint-me identificada amb les sigles.
Vostè és l’alcaldessa des de 2021. Li ha canviat la vida d’alguna manera?
D’entrada, jo em considero una alcaldessa molt veïna de la meva localitat. Per tant, em sento molt responsable com a referent de la ciutat i sento que he de fer d’ambaixadora de Sant Adrià allà on vaig. Però segueixo comprant a la ciutat, relacionant-me amb el veïnat i fent les mateixes coses que feia abans d’entrar al consistori. Els meus fills han crescut en aquest mateix entorn i els hem criat amb una total normalitat, de manera que el meu càrrec tingués la menor incidència possible en les seves vides.
Em considero una alcaldessa molt veïna de la localitat. Sento que he de fer d’ambaixadora de Sant Adrià allà on vaig
La conciliació familiar no és fàcil per a ningú. Per a vostè, segurament tampoc.
No ho és en absolut. A mi em suposa un esforç superlatiu. A més, em considero molt mare i m’agrada estar al damunt del que fan i viuen els meus fills. Tot i que, de vegades, també tinc la sensació de sentir-me una mica “mare” de tota la ciutadania. Potser és per la meva professió i per la manera de fer… M’agrada molt el tu a tu, conèixer les persones, saber-ne les seves vides, i crear cercles cada vegada més grans.
Tinc la sensació de sentir-me una mica “mare” de tota la ciutadania. Potser és per la meva professió i per la manera de fer…
Va guanyar les eleccions de 2023 per majoria absoluta. Per què creu que la ciutadania li va fer confiança?
Opino que es deu a la meva manera de ser. Crec que es van fixar en la persona. En una alcaldia, la manera de ser de les persones i la manera de relacionar-se amb la gent hi fa molt. No sols és que et vegin solucionar problemes, sinó com els expliques i com hi fas front.
El 2021 vaig agafar el relleu a l’alcaldia del malaurat Joan Callau. I entre aquell any i fins a final de mandat, el 2023, vaig fer una feina molt important: no només vaig conduir l’alcaldia sinó que vaig reunir-me en petit comitè amb molts grups de la ciutadania, i amb això vaig entendre les preocupacions i inquietuds que em van portar a planificar en un projecte nou per a Sant Adrià. La recompensa va ser que em van votar. Van sentir que em preocupava pel conjunt de les persones, a banda de per la ciutat.
Diria que a la ciutat hi ha un bon sentiment de pertinença?
Aquesta és justament una de les coses que sempre he volgut projectar. Penso que l’hem tingut històricament, però que per causa de nombrosos canvis en la composició de la població l’hem anat perdent. No obstant, opino que val la pena que les persones nouvingudes s’impliquin i es comprometin amb el dia a dia de la ciutat i que puguin sentir-se’n part.
Així doncs, en cada acció i línia de treball del consistori hi he volgut imprimir un esforç per generar sentiment de pertinença.
Val la pena que les persones nouvingudes s’impliquin i es comprometin amb el dia a dia de la ciutat i que puguin sentir-se’n part
Recorda quina va ser la primera decisió que va prendre com a alcaldessa?
Sí. I va ser dolorosa. Jo vaig entrar a l’alcaldia el 9 d’abril de 2021. I el 28 de maig següent vaig haver de tancar la Platja del Litoral, perquè va aflorar un tema de contaminació. Ho vaig fer per responsabilitat i per prudència, i va ser molt dur, perquè els usuaris ja hi començaven a anar. Però els informes de l’Agència Catalana de Residus aconsellaven el tancament.
Finalment, hem tingut la platja tancada més de tres anys, fins que l’hem pogut recuperar. Cregui’m que aquest ha estat un dels reptes més importants, i personals, que he hagut fe fer front, perquè sempre havia estat jo mateixa una usuària d’aquella platja. Però també va tenir un punt positiu…
En quin sentit?
Sempre dic que a Barcelona hi tenen una estàtua de Colom, que tothom coneix, però que gairebé ningú visita per dins. A la Platja del Litoral li passava el mateix: fins que no la vam tancar, la gent no va començar a veure-la com un element patrimonial de Sant Adrià… Vam començar a valorar-la més.
Més enllà d’això, algunes de les meves primeres decisions com a alcaldessa van ser la de visitar els dos CAPs de la ciutat, i les escoles municipals, per entendre com funcionaven les coses en cada una. Em preocupa molt el benestar físic i emocional de les persones, així com també les qüestions vinculades a la infantesa i a les persones en risc de vulnerabilitat.
Parlant de patrimonis, quins elements singulars destacaria de Sant Adrià?
Com a veïna, i com a defensora militant, us destacaria les famoses tres xemeneies. Jo mateixa vaig participar en la consulta que es va fer per tal de preservar-les. Opino que tenen molt de valor, malgrat que també tinguin una connotació negativa vinculada a la contaminació del passat. Però són part de la nostra història, i del nostre progrés. A més, les xemeneies ens recorden que la ciutat es va transformar i que va passar de ser un lloc rural, de masies, a un lloc industrial, que era capaç de generar llocs de treball i d’atraure noves famílies als anys 70 i 80 del segle passat.
Actualment ho volem preservar, però donant-li una nova visió de futur. La Generalitat ha apostat molt intensament pel Catalunya Media City, que és un hub de producció audiovisual i de videojocs i això està sent molt transformador per a la ciutat i per a tot el territori del Besòs i per a Catalunya. Ara mateix, és un espai que atrau esdeveniments de primer nivell internacional.
A més, Sant Adrià sempre ha aprofitat les oportunitats. Durant els Jocs Olímpics, la transformació de Barcelona també va permetre’ns recuperar la Platja del Litoral. I durant el Fòrum de les Cultures, vam poder construir un port dins del recinte del Fòrum, que la ciutadania va fent-se seu cada vegada més. I, si em permeteu, us destacaré alguns llocs més.
El Catalunya Media City és un hub de producció audiovisual i de videojocs que està sent molt transformador per a la ciutat
Endavant!
Un altre espai significatiu és el del Campus Universitari. Som una ciutat de 39.000 habitants que té una universitat encara en desenvolupament, però que ja és referent en els camps dels nous materials i les energies renovables, gràcies a la recerca que fem aquí. Tenim el laboratori més gran d’Europa en investigació sobre la tecnologia de l’hidrogen. Aquest espai està generant una nova centralitat metropolitana. I, a més, tenim el nou hub d’Inditex, que és una gran companyia que ha apostat per establir un dels seus centres d’oficines, gestió i creativitat a la ciutat.
Segurament, alguns d’aquests projectes aniran a un ritme més ràpid que d’altres, però en una dècada transformaran completament la ciutat.
Tenim el laboratori més gran d’Europa en investigació sobre la tecnologia de l’hidrogen
Quina és la principal preocupació del municipi actualment?
Abans de respondre-ho, començo per dir que la nostra ciutat, tradicionalment, ha tingut una especial sensibilitat envers les persones en situació de vulnerabilitat. Mai no hem volgut deixar a ningú endarrere i sempre hem estat uns referents en polítiques socials, educatives i ocupacionals. Fins i tot, en els pitjors moments i crisis recents, hem volgut mantenir els serveis i les polítiques sobre aquests temes.
Però, com a conseqüència d’això, durant uns anys hem tingut poca capacitat d’inversió en l’espai públic. I ara aquest espai requereix de noves inversions. Això vol dir que, ara mateix, tinguem un focus posat en la recuperació integral de l’espai: seguretat, neteja, espais verds, mobilitat i accessibilitat… En això estem treballant i, per a aconseguir-ho, estem buscant i aconseguint fons de tot arreu.
Fins i tot, en els pitjors moments i crisis recents, hem volgut mantenir els serveis i les polítiques sobre temes socials
Tenen una bona situació econòmica municipal?
Sí. Però no és fàcil. Hem de treballar cada recurs de manera molt intensa. En resum, estem sanejats i disposem de romanent. Però les regles de control fiscal no ens permeten accedir a aquests recursos i hem de treballar molt en la recerca de finançament i subvencions des del punt de vista supramunicipal. Tot just ara comencem a rebre’n els fruits: en aquest mateix mandat estem començant a arrencar molts projectes i, si rebem la confiança de la ciutadania, en el proper podem acabar-los i transformar la ciutat.
Però el que no podem permetre’ns és deixar de treballar a dos nivells: el de la planificació a llarg termini i el del dia a dia, que no hem de descuidar. El problema principal del nostre Ajuntament és la dificultat en trobar recursos propis per invertir-los. Hem de fer equilibris cada any i complir les regles fiscals. Però sempre fem els deures i ho aconseguim. El que és injust és que no puguem disposar dels recursos que són nostres, tot i fer les coses bé.
En aquest mateix mandat estem començant a arrencar molts projectes i, si rebem la confiança de la ciutadania, en el proper podem acabar-los i transformar la ciutat
Com és la seva situació al consistori? Tenen bona relació amb l’oposició?
Actualment sembla que hagis de demanar perdó per tenir una majoria absoluta. Però és el que et permet planificar i treballar d’una manera més tranquil·la i estable. La majoria absoluta no ens dona carta blanca per fer el que ens vingui de gust: sempre treballem de manera responsable i compartim les coses amb l’oposició, però ens permet avançar d’una manera més àgil.
El nostre grup té 11 regidors dels 21 totals. I l’oposició està integrada per un regidor no adscrit, dues persones de Sant Adrià en Comú, dues persones més de Vox, dues del PP i 33 d’ERC.
Vostè creu que el Govern té prou en compte els ajuntaments com el seu a l’hora de planificar les coses?
Absolutament sí. I em refereixo concretament a l’actual govern que està integrat per persones, consellers i conselleres, però també altres càrrecs importants, que provenen del món local. Quan els expliques les coses, t’entenen perfectament, perquè les han viscut. Però és que, a més, s’anticipen i estan pendents de les coses que passen al territori. De vegades, he tingut un problema i m’han trucat ells a mi i s’han posat a la meva disposició, abans de compartir la notícia. Així és com ho he viscut jo: he sentit una corresponsabilitat total.
A més, el President Illa ho va dir des del primer moment: “treballarem de la mà dels ajuntaments”. I aquesta és una visió real, no només verbal. I d’altres persones, fins i tot d’altres colors polítics, també parlen molt bé d’aquest contacte i proximitat.
Altres persones, fins i tot d’altres colors polítics, parlen molt bé del contacte i la proximitat de l’actual govern de la Generalitat
Ens ha portat unes fotografies personals. Ens les pot comentar?
Sí. En la primera hi sortim els meus pares i el meu germà. Sempre m’he considerat una persona molt familiar. Soc molt de cohesionar i molt maternal. La meva relació amb el meu pare va ser molt especial, però ell va morir fa un temps i, per aquest motiu, m’emociono cada vegada que la veig.
La segona és de quan tenia 11 anys, en un pòdium, després d’un campionat de natació. L’esport ha estat sempre una part important de la meva vida i als meus fills sempre els he inculcat, gairebé per obligació, que tinguessin inquietud per l’esport. Ofereix uns valors molt bons i proporciona benestar físic i emocional. Aquella època en la que competia va marcar-me molt i em va ensenyar a gestionar les meves pors i les situacions difícils, sota pressió. Però també em va fer patir bastant: havia de participar en campionats d’Espanya tot sovint, i la tensió i exigència eren elevades.
La darrera foto és de 2023, quan vaig sortir escollida alcaldessa després de les eleccions. Com us he dit més amunt, sempre m’he considerat molt veïna de la ciutat i, per a una veïna, ser escollida per liderar la ciutat és quelcom del que puc sentir-me molt honrada i orgullosa… Així ho visc cada dia.
