L’aparició de projectes en molts altres punts, a Ponent sobretot, es veu amb recel i du a convocar una gran manifestació ruralista diumenge a Lleida
La planta prevista a la Sentiu de Sió, que seria la més gran de l’Estat, origina un moviment de rebuig que s’aixopluga en el col·lectiu Pobles Vius
És divendres al vespre, i més d’un centenar de persones omplen a vessar la sala d’actes de Tarroja de Segarra, un poble d’uns 170 habitants. Han sorgit plans per impulsar-hi dues centrals de biogàs –a menys de dos quilòmetres del nucli i a uns 500 metres l’una de l’altra, per tractar un global de més de 330.000 tones l’any– i un grup ha convocat assemblea informativa per mirar d’articular un moviment opositor, com ja ha passat en els últims mesos en altres municipis, sobretot a la Terra Ferma, on ja hi ha una quinzena de projectes en dansa, però també a la Catalunya Central, l’Anoia, les Terres de l’Ebre o les comarques gironines. Això sí, a Tarroja, com a molts altres indrets, juguen amb l’avantatge que l’Ajuntament també en recela i ha decretat fa uns dies la suspensió de llicències durant un any per mirar de frenar-ho, com també acaben de fer per exemple a Anglesola. Per parlar-ne, han convidat l’enginyer agrònom i professor de la UdL José Ramón Olarieta, que qüestiona que es parli de “bioenergia” i ho qualifica de “desenvolupisme energètic”, tot comparant-ho amb el model franquista d’impuls turístic indiscriminat, i el membre de la plataforma Pobles Vius, Gerard Batalla, que alerta que projecten veritables “factories” de gas. Tots dos durant una hora exposaran els perills i dubtes tècnics, però també els enganys i mitges veritats que segons ells s’amaguen darrere tots aquests plans. “No volem ser un abocador ni una colònia energètica, Ponent no està en venda”, conclou Batalla, tot parafrasejant la pancarta que senyoreja la taula.
Endegat de fet ja fa un parell d’anys arran de l’aparició dels primers projectes, el moviment contra l’anomenada Estratègia Catalana de Biogàs 2024-2030 –els plans del govern que pretenen incentivar la creació, amb facilitats en la tramitació urbanística i almenys 25 milions en ajuts, d’una cinquantena de noves plantes de biometà arreu del país, que s’unirien a les 74 ja existents, per tractar sobretot els purins però també fangs de depuradora i altres residus ramaders i agroalimentaris– s’ha anat estenent com una taca d’oli pels territoris afectats i es troba avui en plena ebullició, fins al punt que ja posa en peu de guerra bona part de la Catalunya rural. El diumenge 5 d’octubre, així, un seguit de petites plataformes d’arreu del país, liderades per Pobles Vius, han convocat una manifestació a Lleida rere el lema Defensem la terra. Volem pobles vius. La seva voluntat és aglutinar el malestar creixent contra les plantes de biogàs, en què exigeixen una moratòria, però també els macroprojectes solars o eòlics que els últims anys han generat un notable rebuig, i alhora reivindicar un altre model de ruralitat veritablement sostenible.
La central més gran de l’Estat
Tot i que hi ha especificitats diferents per a cada municipi i cada projecte, el cas més paradigmàtic, i l’espurna que va originar el moviment opositor, és el de la Sentiu de Sió, a la Noguera, on es projecta la central de biogàs més gran de l’Estat espanyol i del sud d’Europa, que tractaria unes 500.000 tones l’any de residus ramaders a fi de convertir-los en biometà per vendre a distribuïdores, particularment Nedgia, del grup Naturgy. El promotor, a través de la companyia amb seu a Madrid La Sentiu Bioenergy SL, és el fons d’inversió danès Copenhagen Infrastructure Partners (CIP), el mateix que a principi del 2023 va veure estroncada la idea de situar una planta molt similar a Linyola –allà la previsió era una mica més gran encara, de 550.000 tones–, però que es va topar amb l’oposició de l’Ajuntament i de la majoria del poble, que es van plantar després de protagonitzar també multitudinàries assemblees, fins a congelar la idea.
