L’AMB, que enguany celebra 15 anys, dona el tret de sortida al cicle de jornades Diàlegs AMB 15+15, amb una primera sessió centrada en la demografia metropolitana
Entre el 2011 i el 2025, la població metropolitana ha augmentat en 223.000 persones, i es preveu que el 2041 pugui superar els 3,55 milions de persones
La trobada ha comptat amb la intervenció de nombrosos experts de l’àmbit acadèmic, entitats socials i empresarials i representants polítics i tècnics municipals
Coincidint amb el seu 15è aniversari, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) enguany ha posat en marxa el cicle de jornades Diàlegs AMB 15+15, una iniciativa orientada a generar debat i reflexió estratègica sobre els principals reptes de futur del territori metropolità. La primera sessió, que ha tingut lloc avui, 26 de març, al Born Centre Cultural de Barcelona, s’ha dedicat a la demografia, un factor clau per entendre i planificar l’evolució de la metròpolis en les pròximes dècades.
La jornada ha reunit nombrosos experts en demografia, urbanisme i planificació territorial, així com tècnics municipals, professionals del sector públic i representants de l’àmbit acadèmic. L’objectiu ha estat compartir diagnòstics, contrastar perspectives i identificar línies d’actuació davant d’unes dinàmiques demogràfiques cada vegada més complexes i determinants.
El cicle 15+15 neix amb la voluntat de consolidar un espai estable de coneixement i intercanvi al voltant de qüestions estructurals que afecten la metròpolis i, amb aquesta voluntat, els mesos vinents hi haurà noves sessions centrades en altres aspectes de la realitat metropolitana, com el territori, la resiliència i la millora de qualitat de vida a través dels serveis i les polítiques públiques.
A l’inici de la jornada, Raquel Gil, consellera delegada d’Anàlisis de Polítiques Metropolitanes de l’AMB (servei que ha impulsat el projecte), ha destacat que “els Diàlegs AMB 15+15 volen situar la metròpolis al centre del debat públic i construir una visió compartida del seu futur”. Aquesta mirada reflexiva i de treball des de l’AMB és necessària i cal fer-la més propera, ja que “volem generar espais de diàleg entre institucions, ciutadania i experts per abordar els grans reptes metropolitans. És una aposta per una governança més col·laborativa i per reforçar el vincle entre ciutadania i polítiques públiques. En definitiva, es tracta de pensar i construir col·lectivament la metròpolis dels pròxims anys”.
Població en augment sostingut
En el context metropolità, les tendències demogràfiques són un element transversal, amb impacte directe sobre àmbits com l’habitatge, l’ocupació, la mobilitat, els serveis públics o la cohesió social.
La ponència inaugural ha anat a càrrec de Philippe Estèbe, acadèmic i expert francès en governança urbana i gestió política de les ciutats, amb el títol “Governança metropolitana, reptes, formes i dilemes”, en què ha analitzat la transformació del territori, la construcció de la seva governança de formes diferencials, i la prestació de serveis a la ciutadania.
Actualment, l’àrea metropolitana de Barcelona concentra 3,45 milions de persones, el 42 % de la població de Catalunya, en una àrea de 636 km2, que genera el 52 % del PIB de Catalunya. Aquesta població ha experimentat un creixement sostingut en les darreres dècades, especialment a partir del 2015. Entre el 2011 i el 2025, la població metropolitana ha augmentat en 223.000 persones, i ha passat de 3,23 milions a 3,45 milions. Aquest increment, però, respon en gran mesura a la dinàmica migratòria, ja que el creixement natural —la diferència entre naixements i defuncions— és negatiu i es preveu que es mantingui així en el futur. De cara al 2041, les previsions més optimistes són que la població a l’àrea metropolitana superi els 3,55 milions de persones i arribi als 6 milions al conjunt de la regió metropolitana de Barcelona. Aquestes dades es desprenen d’un estudi encarregat per l’AMB i elaborat pel Centre d’Estudis Demogràfics (CED).
Aquest ha estat un dels eixos de la jornada: la dependència del creixement demogràfic respecte de la immigració. Sense l’aportació migratòria, el territori metropolità perdria població de manera sostinguda, en un context marcat per la caiguda dels naixements i la baixa fecunditat. Entre el 2011 i el 2023, els naixements a l’àrea metropolitana han disminuït de 32.600 a 23.100 anuals, una reducció de gairebé 10.000 en poc més d’una dècada.
Aquesta tendència s’explica, en part, per factors estructurals com l’endarreriment de l’edat de maternitat, les dificultats d’emancipació i conciliació, o la reducció de la població en edat fèrtil. En paral·lel, la fecunditat s’ha situat en mínims històrics, amb 1,03 fills per dona l’any 2024 a Catalunya. Tot plegat configura un escenari en què els naixements no són suficients per garantir el relleu generacional.
La jornada també ha abordat l’envelliment de la població, una de les transformacions més rellevants en curs. L’augment de l’esperança de vida —que supera els 80 anys en homes i els 86 en dones— i la reducció de la natalitat estan modificant de manera profunda l’estructura per edats. Les projeccions apunten, a més, a una extensió territorial d’aquest envelliment, amb un increment progressiu del pes de la població gran en el conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Un altre dels aspectes clau de la jornada ha estat la diversitat d’orígens de la població metropolitana. En les darreres dècades, el territori metropolità ha captat un volum elevat d’immigració internacional, amb un predomini de població procedent de l’Amèrica Llatina, que representa més de la meitat de la població estrangera. Aquest fenomen contribueix al dinamisme demogràfic i econòmic del territori, però també planteja reptes en termes d’integració i cohesió.
A més, els canvis demogràfics tenen un reflex directe en l’estructura de les llars i en les formes de convivència. S’observa una creixent diversificació, amb un augment de les llars unipersonals —especialment en edats avançades—, de les llars monoparentals i de les formes familiars no tradicionals. Aquesta evolució té implicacions directes en la planificació de l’habitatge i dels serveis.
En aquest context, les diferents taules rodones de la jornada han abordat com cal adaptar els serveis públics a aquestes dinàmiques i a la incorporació de la perspectiva demogràfica en la presa de decisions públiques.
En matèria d’habitatge, per exemple, es fa necessari dissenyar noves tipologies de llars, adaptades al nombre de membres, i que ofereixin més flexibilitat. L’AMB ja incorpora, des de fa anys, a través de l’IMPSOL, aquests criteris en la creació d’habitatge assequible, i posa èmfasi en la promoció d’habitatge públic de lloguer, sense renunciar a la qualitat arquitectònica, la sostenibilitat, la inclusivitat i la perspectiva de gènere. Així, per exemple, s’han eliminat els passadissos per incrementar els espais de les estances, de manera que totes les peces de l’habitatge tenen dimensions similars, els usos que s’hi poden desenvolupar es flexibilitzen i permeten l’adaptació als canvis futurs.
Un altre dels eixos que s’han abordat és el del mercat de treball i l’activitat econòmica. Les dinàmiques demogràfiques mencionades tenen un impacte directe sobre la disponibilitat de mà d’obra, la qualificació professional i la capacitat d’atracció de talent, amb una contribució important de la població migrada per sostenir l’activitat econòmica i garantir el relleu generacional.
Davant d’això, l’AMB impulsa polítiques orientades a afavorir la inclusió laboral, la formació i l’adaptació de les competències a les necessitats del teixit productiu metropolità. Com a exemples, es poden esmentar els plans d’ocupació que s’han posat en marxa en col·laboració amb els ajuntaments, o l’impuls de la formació professional.Alhora, es treballa per reforçar l’atractiu de la metròpolis com a espai d’oportunitats.
La situació dels joves també ha estat un altre punt de debat. Les dificultats d’accés a l’habitatge, la precarietat laboral i els obstacles a l’emancipació tenen conseqüències directes sobre la demografia, especialment en la decisió de tenir fills. En aquest context, la jornada també ha servit per reflexionar sobre com adaptar els serveis públics a les necessitats de les generacions joves, per garantir-hi l’accés i promoure trajectòries vitals més estables.
Amb aquesta primera sessió, el cicle Diàlegs AMB 15+15 es presenta com una aposta de l’AMB per reforçar el coneixement compartit i el debat rigorós al voltant dels grans reptes metropolitans. La demografia, com a factor estructural, és només el punt de partida d’un conjunt de jornades que al llarg del 2026 abordaran altres àmbits clau per al futur de la metròpolis.
En la cloenda, Ramon Torra, gerent de l’AMB, ha fet èmfasi en l’aprovació de la llei de l’AMB i la constitució del primer Consell Metropolità ara fa 15 anys, “una fita que va suposar dotar aquest territori d’una eina estable, amb capacitat real d’actuació, per garantir serveis, infraestructures i polítiques públiques essencials per al bon funcionament de la metròpolis”. A la vegada, ha descrit aquest espai de debat compartit avui com “un espai de diàleg, de trobada, que no és només útil sinó necessari”.
Font: AMB
