Lluís Mijoler, alcalde del Prat de Llobregat, convidat al cicle “Alcaldes i Universitat 2024”, amb alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra

0
60

Dimecres, 21 de febrer de 2024, el Sr. Lluís Mijoler, alcalde del Prat de Llobregat, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:

  • Il·lm. Sr. Lluís Mijoler, alcalde del Prat de Llobregat
  • Prof. Albert Barenys, professor de l’assignatura d’Introducció a la Gestió Pública
  • Prof. Abel Escribà, degà de la Facultat de Ciències Polítiques
  • Sr. Eduard Berraondo, com a conductor de l’acte

RESUM DE L’ACTE

El Professor Abel Escribà, dona la benvinguda als presents a la sessió i a la nova edició del cicle. Saluda i presenta el convidat i dona la paraula al Sr. Eduard Berraondo, que també saluda els assistents i presenta la mecànica de la sessió. El moderador inicia aleshores una ronda de preguntes al convidat, interessant-se primerament pel fet de que l’actual és el segon mandat que comença.

El Sr. Lluis Mijoler agraeix la invitació i recorda que la legislatura de 2019 a 2023 va estar caracteritzada per la pandèmia i que, durant dos anys, no van poder avançar-se gaires projectes. En la seva opinió, dos mandats municipals consecutius són necessaris per a poder fer un projecte municipal i es manifesta favorable a l’hora de limitar el nombre i la durada de mandats. “Si les legislatures fossin de cinc anys, com a França, dos mandats seria el correcte. Si són de quatre, aleshores, tres mandats”.

A preguntes del moderador, el Sr. Mijoler explica que la seva experiència com a advocat es va centrar en l’exercici del Dret Civil i Mercantil. En ocasions feia el torn d’ofici i assistia a víctimes de violència masclista.

El moderador recorda que el Sr. Mijoler és advocat de professió i li pregunta si pensava que acabaria fent de polític.

La resposta és negativa. El convidat d’avui explica que va estudiar dret i que tenia clar que no es dedicaria a la política, malgrat que la seva història familiar està molt vinculada a la qüestió, atès que el seu pare va ser regidor del PSUC al Prat de Llobregat durant tres mandats i el seu avi va ser un dels fundadors del partit el 1931. Mijoler explica que va començar a estudiar Dret perquè no va trobar una opció senzilla d’estudiar Ciències Polítiques i que allà va trobar una vocació  professional.

Però amb el moviment del 15-M li va arribar la necessitat de portar la seva experiència professional a la política i va començar a militar. És membre del PSUC i d’Iniciativa. Més tard, se li va oferir concórrer com a número 11 de la llista de Luis Tejedor i va entrar com a regidor en el mandat de 2015. Els companys, a la llarga, van pensar que seria un bon relleu per a Luis Tejedor.

Explica que, arribat el moment, li van proposar ser candidat a l’alcaldia i que va acceptar només amb dues condicions. Primerament, que no hi hagués cap altra persona que volgués aspirar al càrrec. Segon, que volia comptar amb un ampli consens i l’aval del 80% del partit al municipi. Al primer al qui li va demanar el recolzament va ser al propi Luis Tejedor, alcalde durant 37 anys del municipi.

El moderador recorda que al Prat de Llobregat hi ha representació de molts partits polítics. El convidat respon que, en efecte, n’hi ha 7. També diu que hi ha hagut una experiència de pactisme amb el PSC i amb d’altres partits, de manera que hi ha hagut enteses suficients. “El diàleg i el consens són la clau de l’èxit”, perquè permet tirar endavant la política municipal.

Seguidament, el moderador li pregunta pel funcionament i governança de la formació política “Comuns” a la que s’adscriu el convidat.

El Sr. Mijoler admet que potser és una governança “complicada d’entendre”, pel fet que en la formació existeixen “diverses ànimes”. Unes, diu, són orgàniques i provenen de partits com ara PSUC o EUiA, i tenen uns estàndards de poder i jerarquia molt identificables. Altres provenen de l’assemblearisme del 15-M i, per tant, són més difosos i menys personalitzats. Diu que a Comuns hi ha tres co-coordinadores nacionals treballant en triumvirat, mentre que en altres formacions polítiques hi ha presidències, responsabilitats sectorials, etcètera. Per tant, conclou, més que de partit polític parlen d’espai polític, o d’espai de confluències de totes aquetes realitats. Fins i tot pacten en allò en què estan en desacord.

El moderador pregunta si hi ha debat intern a Comuns, atesos els mals resultats recents a les eleccions autonòmiques gallegues. El convidat diu que Galícia té unes circumstàncies que no són extrapolables a la resta de l’Estat, ni a Catalunya. Allà el PP ocupa un espai immens i no hi ha una dreta nacionalista gallega. I el BNG representa una esquerra que és independentista i no independentista. Per tant, no és fàcil que una formació d’esquerra com Sumar tregui bons resultats. Però, insisteix, no són uns resultats extrapolables a Catalunya.

La conversa passa a girar sobre El Prat de Llobregat. A preguntes del moderador, el Sr. Mijoler explica que la ciutat porta 12 anys estancada en els 65.000 habitants. Ha crescut en nombre d’habitatges, però ha canviat la densitat de població.  Diu que El Prat és una gran desconeguda, perquè moltes persones que aterren a l’Aeroport no saben que al darrere s’hi amaga una ciutat. D’aquí que els eslògans turístics parlin de “sorpresa”. També diu que és un municipi amb una renda mitjana de les més baixes de la comarca, però que és dels més igualitaris d’Espanya. “És una ciutat molt cohesionada”, diu, en què no hi ha gent gaire rica ni gaires persones pobres. Els serveis públics són amplíssims i de gran qualitat, atès que hi ha una indústria logística prominent (Port i Aeroport) que aporten molts recursos i això fa que no calgui elevar la pressió fiscal.

També diu que sempre hi ha hagut una temptació de ciutat d’expandir-se (de fet, totes les ciutats la tenen), però que és important marcar els límits. I que actualment ho fan amb un nou barri al sud, en què el 50% de l’habitatge serà públic, i també es farà quelcom similar al nord de la ciutat. D’aquesta manera es marcarà clarament la transició entre la ciutat, els espais naturals i el parc agrari de forma pacífica.

El moderador pregunta sobre la situació de sequera. L’alcalde diu que actualment el nivell d’aigua al municipi es troba per sota del cabdal ecològic i que s’està fent tot el possible per injectar aigua de la potabilitzadora de Sant Feliu. Per sort, diu, els aqüífers subterranis encara es troben en una bona situació. Destaca la importància de les llacunes en les que s’assenta El Prat com a base de la vida i l’aigua a l’AMB.

A preguntes del moderador, el ponent diu que l’alternativa de construcció sobre el mar de la tercera pista de l’Aeroport és un fake. Ho diu en el sentit que potser és tècnicament viable, però que no resol cap gran problema i que la seva intuïció es la de “plantejar una bajanada per evitar parlar-ne d’una altra, que és la d’expandir la pista”. També recorda que tots els partits de la ciutat, de forma unànime, van decidir negar-se a l’ampliació de l’Aeroport. “Com a pratencs, defensem el planeta tot defensant els nostres espais naturals”.

A continuació, el Professor Albert Barenys,  planteja algunes preguntes vinculades a l’assignatura que imparteix.

La primera té a veure amb el Pla d’Actuació Municipal. Vol saber en quin procés es troba. L’alcalde diuque preveuen aprovar-lo aquest mes i que estan intentant tancar acords amb l’equip de govern i amb ERC i Junts, que s’han mostrat favorables a negociar.

També explica que és un gran defensor de la participació, el govern obert i la transparència, i que ell mateix va impulsar la creació d’una regidoria sobre aquest tema. Però creu que el PAM no ha de ser una eina de participació, perquè abans d’arribar-hi ja hi ha hagut unes eleccions, una composició de govern i uns pactes amb altres partits. “No hi ha cosa més participativa que les eleccions”, diu. En canvi, els processos participatius acostumen a tenir un seguiment baix, del tres o quatre per cent.  El que sí fan a El Prat en matèria de participació són uns pressupostos oberts, on es proposen inversions a l’espai públic de fins a tres milions d’euros.

D’altra banda, recorda que el PAM acaba tenint una durada efectiva de tres anys, perquè un cop acaben les eleccions, es fa el cartipàs i es distribueixen les àrees de treball, sempre acaba passant un any.

Seguidament, el professor Barenys pregunta sobre la composició administrativa de l’Ajuntament i la forma d’escollir personal directiu. El ponent explica que l’any 2019 van reintroduir la figura del gerent i que ara totes les àrees compten amb un director d’àrea que és “personal eventual” i que s’escull perquè, o bé forma part dels quadres del partit, o bé perquè hi ha talent intern o bé, en menor mesura, perquè el mercat els hi ofereix alguna figura especialitzada.

Més tard el professor pregunta sobre les cartes de servei com a elements de control directe de la ciutadania. Mijoler diu que són fonamentals, però que no creu que hagin de servir per fer un checklist del que marca la llei.  En tot cas, això pot tenir sentit en instàncies supramunicipals. En els municipis, la proximitat amb la realitat ciutadana és molt elevada. 

En aquest punt es dona pas a les intervencions dels alumnes.

En Dani, de Piera, pregunta sobre l’escàs nivell de seguiment en processos participatius. L’alcalde diu que, en general, a tot arreu la participació espontània és molt baixa. Quan es crea un procés i no es comunica, molt poques persones hi formen part. En el cas del Prat es fomenta la participació ja sigui portant personal de l’Ajuntament al carrer per informar la ciutadania, o bé agrupant temes de manera especialitzada, o bé segmentant per barris i zones locals. Aleshores la participació augmenta. “La gent es mou per sectors o per veïnats”. El professor Barenys comenta que en els municipis més petits hi ha un sentit de proximitat més accentuat i que la participació acostuma a ser més gran.

En Joan, d’Eivissa, s’interessa per la burocràcia i per com reduir-la a partir de la tecnologia. L’alcalde diu que l’Administració pública és “terriblement lenta”. I que en el seu mandat s’han preocupat per agilitzar processos que tenen a veure amb la ciutadania. Un dels temes en què més s’ha avançat ha estat el de la “carpeta única” que evita al ciutadà haver de portar a l’Ajuntament documentació que aquest ja té o bé que ha emès (com ara el rebut de l’IBI o el DNI). Diu també que treballen amb un sistema d’intel·ligència natural, no artificial per ara, que evita que el ciutadà hagi d’anar a diverses finestretes a resoldre un tema, perquè es troba amb professionals que saben acompanyar-lo al llarg de tot el procés. La intel·ligència artificial, diu, s’està emprant ara en solucions de Smart City, no tant per a la interacció amb la ciutadania.

En Celso, de Barcelona, pregunta si la burocràcia i els processos de contractació pública asseguren que l’Administració accedeixi als millors serveis. L’alcalde respon que, en efecte, els processos estan pensats per aconseguir el servei més barat, no pas el millor servei. Per això reclama que hi hagi possibilitat de posar clàusules socials, de proximitat o ambientals a les eines de contractació. “És una manera de fer política”, també.

El mateix alumne també pregunta sobre les coses bones i dolentes de tenir un port o aeroport a la vora. L’alcalde diu que hi ha avantatges i inconvenients. D’una banda, hi ha molta més connectivitat a la ciutat. De l’altra, els llocs de treball que es generen són força precaris. En quant a la vivenda, diu que només el 20% dels immobles són de lloguer a la ciutat i que els professionals de l’aeroport, de vegades, s’ajunten per llogar un pis i paguen més que una família local. Això fa que hi hagi pressió alcista sobre els lloguers. Recorda, finalment, que l’Ajuntament va portar a AENA a judici perquè no pagava IBI.

La Noèlia de Vilaseca s’interessa sobre la composició i nombre de regidories municipals. L’alcalde diu que no hi ha una norma escrita i que es poden crear les regidories que es consideri. No obstant, el sentit comú és el que guia la situació. També afirma que hi ha regidories que estan creades amb intenció política, com ara la d’aigua i energia, perquè són temes dels que fan bandera com a partit.

En Joan, de Cornellà, pregunta sobre l’expansió de l’Aeroport des del punt de vista de la sostenibilitat. L’alcalde diu que cal fer diversos debats previs al de l’ampliació. Primerament, sobre el model de turisme que volem al país. Creu que s’inverteix en infraestructures que no responen a les necessitats reals, com ara el de l’aeroport de Lleida o el de Castelló.

En segon lloc, cal preguntar-se sobre el model de gestió. Diu que al consell d’AENA no hi ha representació ni de l’ajuntament de Barcelona, del Prat o de la Generalitat. I que AENA és una empresa que, en part, és privada i no sempre respon a l’interès general.

Finalment, hi ha el debat sobre la sostenibilitat. Diu que actualment a Europa no es financen inversions que no siguin sostenibles. En canvi, l’ampliació de l’aeroport és insostenible, per la destrucció d’espais i biodiversitat i perquè l’anterior ampliació va donar lloc a unes mesures compensatòries que no van generar els efectes previstos.

En David, de Begues, pregunta sobre gestió de l’aigua que fan a El Prat. L’alcalde diu que la recepta és senzilla. Si l’aigua és un bé públic i bàsic i es gestiona mitjançant l’Administració, les inversions han d’anar a parar a les infraestructures i no pas a mantenir les tarifes. No li estranya, diu, que Manresa, Mataró i El Prat tinguin més eficiència que cap altre municipi, perquè tots tres inverteixen en infraestructures.

Amb aquesta intervenció, el conductor dona el debat per tancat.

La notícia a altres mitjans:

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.