Nil López, alcalde de Matadepera, convidat al cicle “Alcaldes i Universitat 2023”, amb alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra

0
2804

Dimarts, 28 de febrer de 2023, el Sr. Nil López, alcalde de Matadepera, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per Alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:

  • Il·lm. Sr. Nil López, alcalde de Matadepera
  • Il·lm. Sr. Abel Escribà, Degà de la Facultat de Ciències Polítiques
  • Dr. Miquel Salvador, Vicedegà de la Facultat de Ciències Polítiques
  • Sra. Marta Pascal, professora de la Facultat de Ciències Polítiques i de l’assignatura de Gestió Pública
  • Sr. Eduard Berraondo, com a conductor de l’acte

RESUM DE L’ACTE

El Dr. Abel Escribà, Degà de la facultat,saluda els presents i dona la benvinguda al convidat del dia, fent també una presentació de l’activitat entre els alumnes presents. A continuació, el Sr. Berraondo saluda l’alcalde i li demana una mica d’explicació sobre la seva trajectòria personal i política.

L’alcalde explica que la seva formació acadèmica i professió és la d’un arquitecte que va tenir una aproximació fortuïta a la política. Explica que un dia li van preguntar quines coses faria per millorar el poble i que la següent pregunta va ser si voldria ser regidor. Va acceptar i va ser regidor d’Urbanisme i el 2019 va ser escollit alcalde. Ara vol repetir.

El conductor li pregunta sobre la plataforma municipalista Ara Pacte Local, per la que es presentarà l’alcalde.

Nil López diu que aquesta no és una acció volguda ni una trajectòria esperada. Però que, malauradament, la convulsió interna que viu el partit de Junts x Catalunya, al que ell està adscrit, fa que hi hagin tensions que tinguin implicació en els diversos àmbits polítics, des del supramunicipal fins al local. Parla d’un “foc amic” i diu que el país no pot permetre’s luxes.

El conductor li pregunta aleshores sobre l’equip municipal i si algun dels seus membres repetirà, atès que el fins ara número 2 de Junts passarà a ser el número 1 i tots dos hauran de competir pel mateix electorat.

L’alcalde diu que ho veu com una oportunitat. I que els mandats són curts i s’acaben aviat i que espera poder aglutinar el 52% dels vots de Matadepera novament. Ho vol fer amb una llista independent, fora de l’àmbit institucional dels partits. Pensa que dos mandats de quatre anys són suficients per marcar petjada i per aquest motiu decideix tornar-se a presentar.

El conductor li pregunta si ha pogut mantenir la seva professió com a arquitecte i l’alcalde respon que ja no li és possible, perquè la feina d’alcaldia li demana dedicació completa. Abans, diu, quan era regidor, encara podia fer-ho a mitja jornada.

El conductor pregunta si el fet de tenir una elevada renda per càpita al municipi suposa algun problema o dificultat per accedir a determinats recursos.

L’alcalde confirma que és així. Aquest, diu, és un estigma contra el que ha calgut lluitar sempre. Perquè a Matadepera hi ha persones que tenen un gran nivell adquisitiu, però més enllà d’aquestes, la resta són persones de classe mitja i treballadora, amb les mateixes dificultats que les persones que viuen en altres poblacions. Quan s’apuja l’Euribor, diu, totes aquestes famílies pateixen per arribar a final de mes. Per aquest motiu hi ha un departament de benestar social municipal que ajuda de moltes maneres els ciutadans, fins i tot donant-los aliments. Recorda que Matadepera no és Beverly Hills.

El conductor pregunta sobre la política energètica verda al municipi. L’alcalde es manifesta molt favorable a aquestes polítiques i diu que a Catalunya es pateix un fort endarreriment en aquesta matèria. Culpa el marc normatiu i la planificació urbanística (que titlla d’encapsulades i burocratitzades) d’aquest desenvolupament deficient. “Qualsevol municipi que no enfoqui les seves polítiques cap a la transició energètica està condemnat al fracàs, perquè d’això en depèn la qualitat de vida de les persones i la de les finances municipals”, ha dit.

“Qualsevol municipi que no enfoqui les seves polítiques cap a la transició energètica està condemnat al fracàs, perquè d’això en depèn la qualitat de vida de les persones i la de les finances municipals”

Explica que a Matadepera s’han licitat fins a 9 instal·lacions solars fotovoltaiques en 9 edificis municipals, més un desè projecte que ha estat subvencionat. De manera que això permet generar uns recursos i estalvis en la factura energètica. També diu que han fet el possible per tal que els ciutadans siguin autònoms en aquest sentit, de manera que aquelles persones que s’instal·lin plaques als domicilis tindran un descompte del 50% en l’IBI dels propers 5 anys. Explica que ja hi ha 500 municipis en aquesta situació i que el que pretenen és crear una comunitat energètica

També parla de l’interès que tenen en substituir els enllumenats públics per tecnologies LED, però que els resulta car i que van fent-ho per contractes esgraonats.

El conductor pregunta sobre la connectivitat i les comunicacions i si hi ha alguna cosa a millorar. L’alcalde explica que un tema interessant és que els plans urbanístics contemplen l’arribada dels Ferrocarrils de la Generalitat a Matadepera i que l’obra està pressupostada en uns 60 milions d’euros.

A més, diu que en aquesta legislatura s’ha treballat molt per crear carrils bici i de vianants entre Matadepera i Terrassa i entre Matadepera i Sabadell. Igualment parla d’un conveni amb la UPC que ha permès fer un seguiment de les emissions de CO2 dins del municipi i que posa a disposició dels ciutadans una sèrie de bicicletes i patinets elèctrics que els permet moure’s de manera sostenible.

Igualment, parla del servei de busos i les línies de les que actualment disposa el municipi. Una de discrecional que connecta el centre de la vila amb l’estació dels Catalans de Nacions Unides a Terrassa i un de regular, de poca freqüència, que és intramunicipal.

El conductor pregunta sobre les eleccions municipals del mes de maig i sobre el pes que pot tenir-hi el fet nacional. L’alcalde diu que la política nacional sempre té un pes. Però ara, diu, s’ha obert el paradigma de formacions en què les persones associades tenen com a prioritat l’interès del municipi, i no estan supeditades a les normes d’un partit que poden resultar més o menys incòmodes.

Diu que cada vegada que et presentes a unes municipals has de defensar els interessos de la comunitat i que primer és el poble i les persones del poble, i després ja venen altres interessos. Això vol dir que de vegades cal entrar en conflicte amb decisions de partit, preses tenint en compte el context de país, perquè no van bé pel poble. Per exemple, diu, la gent de Junts pel Vallès Oriental s’han manifestat contraris al Quart Cinturó, quan ells hi estan a favor. Això, diu, “no suma” i genera incomoditat. Per això prefereix una plataforma de tipus local.

Seguidament, el Dr. Miquel Salvador pregunta fins a quin punt l’alcalde compta amb el suport d’un equip de professionals. I, d’altra banda, com qualificaria les relacions intergovernamentals amb altres administracions.

L’alcalde explica que al seu ajuntament hi ha 136 treballadors, i que el pressupost anual ronda els 13 milions d’euros. També diu que el Capítol I suosa uns 6 milions d’euros. Diu que aquest és un pressupost ajustat i un marge molt petit i que això li fa pensar que cal buscar estratègies que li permetin alleugerir el treball poc qualificat. Diu que un dels reptes de l’Administració és gestionar els recursos públics de manera eficient, però que, en canvi, no ho aconsegueix. Diu que els processos selectius, les burocràcies, etcètera, necessaris per escollir una persona i que ocupi un lloc, són molt lents. A més, si aquesta persona agafa una baixa o marxa a un altre municipi a treballar, es generen vacants que costa molt de temps de cobrir.

Explica que ha intentat crear una relació col·laborativa i de treball en xarxa amb els empleats públics. Ha detectat que els departaments es comuniquen entre ells però que hi ha una mica de cultura de “regnes de taifes” i que fa el possible per evitar-ho. Des de la pandèmia, diu, hi ha una reunió regular institucionalitzada a través de Zoom, que fa que millori la situació. A més, han invertit molt en tecnologies que permeten el teletreball.

En quant al diàleg amb les administracions, l’alcalde diu que n’hi ha dèficit. I que les organitzacions supramunicipals, tot i compartir objectius amb els municipis, són una mica estanques. Parla del Consell Comarcal i de la Diputació, dels quals en destaca l’ajut, però també es manifesta contrariat per alguns criteris que la Diputació té a l’hora d’atorgar ajuts, perquè no beneficien Matadepera. El mateix fet de tenir el 65% del terme municipal dins d’un parc natural com és el de Sant Llorenç del Munt – Serra de l’Obac impedeix, per exemple, que Matadepera pugui concedir certes llicències d’activitat econòmica molt sostenible, però que no està contemplada a la legislació.

Seguidament, la professora Marta Pascal pregunta sobre la vivència de l’alcalde com a persona entesa en urbanisme. També sobre si detecta la desafecció ciutadana en la política municipal.

En relació al primer, l’alcalde explica que en el seu moment li va resultar una mica difícil fer el pas de tècnic a alcalde. Reconeix la feina d’entitats com l’ACM que, amb els seus programes de formació i publicacions, ajuden al “tràngol” de les persones que no coneixen la part tècnica. No obstant, defensa la curiositat i les ganes de conèixer l’Administració com a valors importants per a la persona. Diu que si s’és inquiet, s’acaben adquirint els coneixements necessaris i demana no tenir por a presentar-se a projectes polítics.

A més diu que no cal posar persones especialistes a dirigir regidories. De vegades, posar persones amb una mateixa adscripció professional fa que vulguin aplicar el mateix que ja saben i que no busquin fer les coses d’una manera nova.

En relació a la desafecció diu que “és palpable” i l’atribueix al fet que s’hagin establert expectatives molt elevades a nivell nacional que no s’han complert. També pot haver-hi manca d’informació. Això causa desengany i frustració i entén que l’Administració és un vaixell molt lent, que sembla que no avanci, però que sí que ho fa. En canvi, la societat actual viu en la immediatesa: ho vol tot i ara mateix.

Creu que una de les millors coses que pot fer una persona és passar una temporada per l’Administració pública, perquè això l’ajuda a entendre els professionals del servei públic i la bona feina que fan.

A continuació s’obre un torn de preguntes dels assistents.

Un alumne pregunta sobre si és difícil arribar a detectar les persones amb necessitats socials a Matadepera i de quina manera fan servir les dades.

L’alcalde diu que les dades de l’INE i de l’IDESCAT són molt interessants perquè donen moltes pistes. D’altra banda, creu que no és gaire difícil arribar amb les persones amb necessitats. El principal problema és que aquestes només es manifesten quan tenen un problema que ja és molt gran. Creu que cal trencar una barrera i que, en això, hi poden ajudar els espais d’anonimat i seguretat psicològica. Explica que en el darrer mandat s’ha habilitat un local que permet aquesta mena de servei.

La Laura, una altra alumna, pregunta si s’ha trobat amb gaires traves dins de l’Administració o del seu propi partit, a l’hora d’endegar projectes. També pregunta si creu que el judici a la Sra. Laura Borràs pot ser una explicació del per què alguns polítics no volen presentar-se sota el paraigües de Junts.

L’alcalde diu que, administrativament, sempre hi ha traves de tota mena. Per exemple, de tipus burocràtic, perquè costa molt satisfer els tràmits i els terminis. Els Fons Next Generation, diu, en són un exemple.  En quant al partit, diu que no hi ha gaires traves, tot i que admet que Junts no té ara mateix gaire força per defensar els projectes municipals en les administracions supramunicipals. I, finalment, sobre l’oposició diu que ha estat bastant constructiva i que l’entesa és molt bona. Com a molt, troba a faltar el seu recolzament en l’aprovació dels pressupostos.

Junts no té ara mateix gaire força per defensar els projectes municipals en les administracions supramunicipals

Quant al judici a la Sra. Borràs, l’alcalde creu que la possible sentència arribarà força més tard de les eleccions de maig i que tindrà un impacte petit en la campanya. Aclareix que si participa en aquesta plataforma no és per anar en contra de Junts per Catalunya, sinó per una simple discrepància en els criteris de creació de llistes en l’àmbit de la comarca. Diu que encara hi està vinculat i que allà hi té els seus referents polítics, però veu que encara manca molta organització interna en el teixit d’administracions públiques de Catalunya i que, si volen ser partit de govern, hi han de treballar molt més.

Un alumne creu que hi ha un risc d’atomització en la creació de candidatures municipalistes i pregunta com encaixa això amb el projecte de país.

L’alcalde admet el risc, però entén que també és la millor manera de defensar els interessos reals de la ciutadania. A més, els ciutadans poden votar altres opcions en altres eleccions, de manera que en cada cas, poden escollir. “El sistema ho permet”, diu. També diu que és un “debat interessant” el veure si en l’àmbit municipal els pactes poden desbancar les llistes més votades, o si cal un model més presidencialista. Igualment diu que el punt feble de les candidatures municipalistes és la representació als consells comarcals i les diputacions. “Si s’han d’agrupar en coalicions són vistes com a menys pures per defensar els interessos que s’han compromès a defensar”.

“Si s’han d’agrupar en coalicions són vistes com a menys pures per defensar els interessos que s’han compromès a defensar”

Un alumne pregunta sobre la valoració de Matadepera sobre l’obra del Quart Cinturó, o B-40.

L’alcalde considera que els avantatges d’aquesta infraestructura per a Matadepera són múltiples i opina que hauria d’estendre’s fins a connectar l’anella dels Vallesos. Diu que sempre ha defensat el transport com a solució, i que considera un error del debat polític dir que la B-40 va en contra. No és “una via més” que vagi a arreglar la mobilitat posant més cotxes, sinó una forma de millorar la competitivitat industrial del Vallès. És molt important, diu, que els productes que es fabriquen a la comarca puguin arribar de manera eficient al Baix Llobregat, i a la SEAT.

A més, aquests transports de mercaderies passarien menys hores a la carretera. També diu que a Matadepera hi ha dues autopistes que arriben als extrems oposats del poble. I que hi ha trànsit que va de Sabadell a Terrassa i que hi passa pel mig. Això significa autobusos, vehicles pesants, etc. La B-40 podria ser una bona opció. Igualment, diu que els polígons industrials de Viladecavalls o Castellar podrien guanyar competitivitat també.

Una alumna pregunta si hi ha empreses privades que prestin serveis a l’ajuntament. I també, quin paper té la ciutadania dins de col·laboració amb el municipi.

L’alcalde diu que hi ha moltes empreses privades que treballen pels ajuntaments petits. Molts contractes passen per aquesta mena d’empreses i se’ls hi adjudica atenent a criteris de racionalització o  eficiència. Fa referència a la gestió del verd urbà, la gestió de residus, l’asfalt i les clavegueres, la vigilància… Això ajuda a no carregar més del compte el capítol 1 de l’Administració pública i a gestionar de manera eficient els recursos.

Quant al paper del ciutadà, diu que actualment els ciutadans són e-ciutadans, que volen interaccions còmodes i fàcils amb l’Administració. I diu que el seu govern hi ha treballat molt en els darrers anys, augmentant la tramitació electrònica digital o canviant, aviat, la web municipal. Parla també d’un servei telefònic que s’ha contractat recentment i que dona ajut als ciutadans en els seus tràmits. A més, explica que en aquesta legislatura ha fet directes d’Instagram d’una hora tractant de respondre les preguntes del públic. També es reuneix cada dos mesos amb les Associacions de Veïns del municipi.

El conductor pregunta si considera que el Sr. Josep Rull podria ser la persona que portés la unitat novament al si de Junts per Catalunya.

L’alcalde diu que hi parla sovint i que creu que podria ser una persona que portés una visió de seny i impuls a una sèrie de dinàmiques que Junts ha perdut en aquest temps, mentre s’atomitzava el catalanisme de centre.

Creu que el paper de Rull seria important, però només si és capaç de rescatar els lideratges perduts pel camí. Si no, “el partit és un cotxe al que li falten les rodes”. Diu que segueix formant part del partit tot i tenir una veu critica, però creu que poden ser bons companys de camí.

Miquel Salvador pregunta l’alcalde sobre les possibles vocacions i sortides professionals dels estudiants de Ciències Polítiques a l’àmbit local.

L’alcalde considera que ambdues coses són molt importants i que hi ha un ventall professional impressionant a satisfer. Diu que s’ha aplicat només un 10% de tot el que la CORA va pronosticar el 2009 i que encara hi ha moltes coses que s’han de transformar a l’Administració.  I, a més, també hi ha molt de camí professional a l’hora d’aconsellar equips polítics quan facin els seus PAM. També creu que un bon objectiu de país seria disposar d’un cos d’habilitats nacionals de l’administració local. No obstant, admet que a Espanya hi ha un sistema que fa passar els professionals per unes oposicions molt dures que els fan adquirir uns grans coneixements i que estan buscadíssims per tot arreu, pel seu paper vital en el dia a dia dels ajuntaments.

Amb aquesta darrera intervenció, es dona per tancat el diàleg.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.