Gael Rodríguez

Alcalde de Portbou

Hub ferroviari

“No em puc imaginar el que arribaré a aprendre en el transcurs de quatre anys”

Portbou vol abraçar el progrés de la mà de la digitalització, el ferrocarril i el turisme de qualitat
0
110

De totes les candidatures electes de les municipals de 2023, la de Portbou va comportar el perfil més jove. Gael Rodríguez, aleshores amb 19 anys, va ser proclamat alcalde i investit amb la missió de portar a terme un projecte il·lusionant de creació de riquesa i progrés.

Vostè és l’alcalde més jove que hem entrevistat mai.

Tinc 19 anys. El passat juny vaig arribar a l’alcaldia de Portbou. Estudio a la Universitat Oberta de Catalunya i, quan puc, treballo com a cambrer al negoci familiar. La meva passió ha estat sempre la de servir i vaig decidir fer-ho des de l’Ajuntament.

La motivació política li ve de família?

A casa sempre han parlat molt de política. Els meus pares mai han estat afiliats a cap partit, ni han estat regidors. Però sempre ens ha interessat molt el tema. De petit, en comptes de mirar-me els “Lunnis”, em posava el “Polònia”. Sempre m’ha cridat molt la política local i el dia a dia de les coses que afecten la vida dels ciutadans.

A casa sempre han parlat molt de política. De petit, en comptes de mirar-me els “Lunnis”, em posava el “Polònia”.

Des que és alcalde, li ha canviat gaire la vida?

Doncs sí, perquè hi ha un compromís molt més gran amb el poble i amb la institució. De manera que he deixat de fer algunes coses que abans podia fer. A més, he de mantenir la compostura en el dia a dia. Com que vaig ser l’alcalde més jove de Catalunya, vaig sortir en molts mitjans de comunicació i també soc més conegut. Abans no em passava.

Què en pensen, a la seva família, de la feina d’alcalde?

N’estan contents i m’ajuden molt. Es preocupen de mi. Volen que em trobi bé i que no pateixi cap desgast mental, perquè aquesta és una feina amb molt d’estrès. Abans de presentar-me no ho aprovaven gaire. Però ara que ja hi soc, n’estan satisfets i em donen suport.

La família vol que em trobi bé i que no pateixi cap desgast mental, perquè aquesta és una feina amb molt d’estrès

I què n’ha après, fins ara, de la feina d’alcalde?

Un munt de coses. Porto vuit mesos aquí i és com si estigués fent una carrera paral·lela a la que estudio a la universitat. He après sobre gestió pública i humana, sobre el tracte a les persones, a no enfadar-me i a meditar més les coses, a no ser explosiu… Jo soc d’una manera que aviat m’atabalo, tant sigui per les coses bones com per les dolentes. Però he après molt a mantenir la calma i la tranquil·litat. De fet, per la meva vessant com a cambrer, ja m’ha resultat més fàcil…

Van patir un gran incendi forestal l’estiu passat.

Així és. I en deu minuts vaig haver d’aprendre a mantenir la calma. Vaig pensar que si jo em posava nerviós, la meva gent es sentiria més nerviosa. I vam preferir transmetre serenitat, confiança… Vaig respirar molt i, malgrat que no vaig dormir gairebé en 40 hores, ens en vam sortir. No em puc imaginar el que arribaré a aprendre en el transcurs de quatre anys. Serà meravellós. Fins ara és una experiència extraordinària que ha superat les meves expectatives.

Durant l’incendi de l’estiu passat, vaig haver d’aprendre a mantenir la calma en deu minuts. Si jo em posava nerviós, la meva gent també. I vam preferir transmetre serenitat

Aconsella vostè que d’altres joves es facin alcaldes a la seva edat, o els recomana més experiència?

Jo crec que tant se val si una persona té 19 anys o no. Jo em vaig presentar a l’alcaldia perquè tinc un projecte pel municipi i sé cap on s’ha d’anar. Per tant, convido qualsevol persona, tingui l’edat que tingui, a donar un pas endavant si té un somni i ganes de servir el públic. I si és jove, encara millor, perquè tindrà energia.

És cert que has de renunciar a algunes coses de la joventut: les festes majors i d’altres coses semblants. Mentre la gent s’ho passa bé, tu has d’estar mantenint l’equilibri i fent que tot funcioni. Però jo animo tothom: és molt enriquidor

Com a tots els alcaldes i alcaldesses, li hem demanat unes fotografies personals. Ens les vol comentar?

Doncs sí. La primera, de petit, em mostra en una posició que sembla ja de cartell electoral. La segona, de quan tenia deu o onze anys, és de quan va el poble va sortir al “Foraster” de TV3. Un amic meu i jo vam aparèixer al programa i vam dir que el nostre somni era estar-nos a Portbou i dedicar-nos al cinema. Aleshores volíem fer una pel·lícula sobre Portbou i ara vull que la història del poble es reverteixi i vagi de la decadència al progrés…

La darrera foto és del dia de presa de possessió com alcalde.

Fa deu anys volíem fer una pel·lícula sobre Portbou i ara vull que la història del poble es reverteixi i vagi de la decadència al progrés

Què és, exactament, el que vostè vol transformar de Portbou?

El nostre és un municipi relativament jove. Es va crear el 1878 amb l’arribada del primer tren i el progrés brutal que hi va haver tot seguit. Aleshores vam anar creixent fins a tenir 6.000 habitants. Als anys 80 del segle passat, però, va començar a reduir-se el tràfic de camions amb l’entrada d’Espanya al Mercat Comú. I amb la superació de les fronteres per la Unió Europea dels 90, va venir la decadència: el motor que feia funcionar el municipi es va perdre i, també, la població va anar minvant.

Les famílies més joves han anat a buscar-se la vida a d’altres indrets i la gent gran ha anat desapareixent. Cada vegada neixen menys persones aquí. De la meva generació, la de 2004, només vam ser tres persones al poble… A l’escola compartíem curs els de primer i segon i no arribàvem a ser deu. Si la tendència segueix així, i no fem res, passarem a ser un municipi fantasma.

L’any 2004 només vam néixer tres persones al poble. Si la tendència segueix així, i no fem res, passarem a ser un municipi fantasma

I què proposen?

Tenim dues joies que podem activar com a motors econòmics: l’estació de tren i el patrimoni natural i històric. La primera necessita un plantejament nou. Ara mateix, al ferrocarril d’arreu del món li calen tecnologies per millorar, i el que volem és impulsar un hub tecnològic al voltant d’aquest mitjà de locomoció aquí al poble. Ara ja acollim el primer Centre de Competències Digitals de RENFE de Catalunya.

Tenim dues joies que podem activar com a motors econòmics: l’estació de tren i el patrimoni natural i històric

Vostès li van proposar a la RENFE d’acollir aquest centre?

En efecte. Li ho vam proposar al president de RENFE i li va encantar la idea. En Raül Blanco, el president, és català i va veure que calia ajudar Portbou a re-impulsar-se. I aquesta és la primera inversió pública en tecnologies que volem portar aquí. Ens agradaria que la inversió incentivés també la iniciativa privada i que Portbou fos el hub ferroviari de Catalunya, perquè aportaria llocs de treball qualificats, ben remunerats i estaríem altre cop a l’avantguarda tecnològica, però en el segle XXI.

A banda, ens podria aproximar el turisme. Però no qualsevol turisme, sinó un de sostenible, cultural, familiar… Aquí tenim mar i muntanya, i una gran història per a descobrir. Amb RENFE estem posant en marxa, precisament, el Tren de la Memòria Democràtica, que serveix per portar moltes persones d’arreu a redescobrir el Portbou de 1939. Tot plegat, pretenem atraure gent que ens visitin, que consumeixin al poble i que vulguin viure aquí per repoblar. El principal és disposar del motor econòmic que ens generi oportunitats.

En Raül Blanco, el president de RENFE, és català i va veure que calia ajudar Portbou a re-impulsar-se

Tot i que no tenia experiència prèvia, vostè va ser escollit com alcalde. Per què creu que la vila va dipositar la confiança en vostè?

Crec que a Portbou s’hi havia instal·lat un sentiment nostàlgic des de feia anys, juntament amb un de no saber on anava. Finalment, algú va posar un projecte il·lusionant damunt de la taula. I només calia posar-hi l’esforç, que és com es guanyen les coses a la vida. Nosaltres vam estar un any i mig fent una diagnosi dels reptes de la vila, com una mena de DAFO (anàlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) i vam presentar-ho a la gent. I és la primera vegada que algú ho feia.

A la nostra llista hi ha persones extraordinàries. Algunes ja havien estat a l’Ajuntament, i d’altres no. Provenen de totes les sensibilitats polítiques, però vam confluir en un projecte de progrés i social. Ambdues són les mirades que necessita el poble, perquè hi ha moltes famílies i molta gent gran que cal ajudar. Vam guanyar les eleccions sense prometre res. Només vam assegurar que portaríem Portbou de la decadència al progrés. La política del “puedo prometer y prometo” se li havia dit al poble massa vegades i mai havia quallat. Nosaltres vam oferir una mirada nova, d’esperança i il·lusió.

Nosaltres vam estar un any i mig fent una diagnosi dels reptes de la vila, com una mena de DAFO, i vam presentar-ho a la gent. I és la primera vegada que algú ho feia

Com és l’estructura de l’equip de govern i la de l’Ajuntament?

L’equip de govern està format per sis persones, en una distribució paritària, amb una persona per a cada franja d’edat. A banda, tenim una mena de consell assessor format per les altres persones que formaven part de la nostra llista… Està clar que sis persones soles no podem fer un poble nou.

I en quant a l’Ajuntament, enguany tindrem 23 treballadors. Una de les primeres coses que vam fer va ser convocar la plaça de secretaria i d’intervenció. Prèviament no s’havia convocat, per estalviar.

Tenim una mena de consell assessor format per les altres persones que formaven part de la nostra llista… Està clar que sis persones soles no podem fer un poble nou

Però un ajuntament no pot funcionar sense un secretari…

Precisament. Quan vam entrar ens vam trobar amb un munt d’expedients oberts des de 2021. Ja li dic que veníem d’un temps de desídia, mancats de rumb, mirada o intenció. I, a la llarga, el poble se’n ressent. En sis mesos hem aconseguit més inversions per al poble que en els darrers sis anys. El canvi ha estat substancial. I, és clar, això vol dir que l’Ajuntament necessita més múscul, més persones, per poder tramitar tot el que anem fent. Vam començar amb la plaça de la secretaria i, aviat, buscarem una nova auxiliar i una nova administrativa. A banda, volem dos vigilants municipals.

Hem aprovat el pressupost més alt de la nostra història, amb un 10% d’increment inicial i acabarem l’any duplicant el pressupost de l’any anterior. És la primera vegada, en no sé quants anys, que un pressupost s’aprova a Portbou en temps i forma.

En sis mesos hem aconseguit més inversions per al poble que en els darrers sis anys. El canvi ha estat substancial

Vostè també presideix el Fòrum de Joves Electes de l’ACM. Què és el que més preocupa als joves electes del país?

Crec que hi ha diverses coses. Pel que fa a les polítiques, ens preocupa disposar de recursos. Ens calen recursos per les polítiques de transició ecològica, de repte demogràfic, de joventut…

A banda, ens preocupa la quantitat de feina que estem fent. Volem donar el millor de nosaltres mateixos i volem treure’ns l’estigma de “un altre jove que s’ho posa per cobrar i viure a les costelles de la política”, i per això ens hi dediquem tant. Jo cobro actualment 1.400 euros al mes. I abans, com a cambrer, cobrava més. Però la meva passió és aquesta.

I una altra preocupació és la de la formació. Ens cal temps i esforç per fer realitat els reptes que ens marquem als municipis. I en canvi, no se’ns reconeix acadèmicament el que hem pogut aprendre durant els mandats. Al Fòrum hem de treballar-ho, perquè és important que se’ns reconegui el que fem al municipi. Jo he après més en el temps que porto a l’Ajuntament que en tota la meva vida com a estudiant. I tampoc tenim eines per gestionar personal i anímicament el que implica ser jove en política… Hi ha qui et felicita per ser alcalde, però també hi ha qui se’t queixa. I no és fàcil d’aguantar sempre.

Als electes joves no se’ns reconeix acadèmicament el que hem pogut aprendre durant els mandats

Com és el seu dia a dia com a alcalde?

M’aixeco al matí i vinc gairebé tots els dies directe a l’Ajuntament. De casa a l’Ajuntament vinc caminant. Trigo, aproximadament, una hora en fer-ho. No condueixo ni he tingut temps de treure’m el carnet de conduir. Però aprofito per parlar amb la gent i saber què hi ha al carrer cada dia. També vaig pensant i anotant les coses urgents que hagin pogut sorgir la nit anterior.

Arribat a l’Ajuntament, parlo amb la gent de l’oficina, a veure com va tot. Sovint soc el primer en arribar i aprofito per estar tranquil i desconnectat. Aleshores m’informo dels expedients i vaig rumiant en projectes. Cada dia reviso totes les subvencions que surten, sense excepció. Soc dels que pensen que no ens en podem deixar perdre ni una.

Cada dia reviso totes les subvencions que surten, sense excepció. Soc dels que pensen que no ens en podem deixar perdre ni una

Les subvencions no estan exemptes de costos per als municipis.

Aquest també és un tema que reivindico: que no ens donin subvencions del 60%, sinó que ens les donin íntegres. Sovint no som capaços d’arribar al 40% que ens falta. I no ens hi podem presentar. A banda, cal sumar-hi l’IVA, que també l’has de pagar tu en la gran majoria. Cal que els ajuts siguin més eficaços. I espero que amb el nou Estatut del Municipi Rural puguem anar a millor.

Per seguir amb l’explicació del dia a dia, acabo parlant amb els regidors i fent moltíssimes trobades. Hi ha molta gent d’arreu que ve a Portbou i ens presenta propostes. Aquest és un indret que tothom coneix, sigui perquè ha sentit a parlar de l’estació o perquè ha tingut un familiar que va ser Guàrdia Civil.

Vostè ha deixat la feina al negoci familiar…

Als estius ajudo al negoci familiar cada vespre.

I quins estudis fa a la Universitat?

Fins ara feia Dret. Ara m’he passat al grau de Comunicació.

Quina és la seva expectativa al capdavant de l’Ajuntament?

Des del primer dia vaig dir que el meu projecte a Portbou és de vuit anys. És el temps que necessitem per desenvolupar tots els projectes que ens ajudaran a revertir la decadència del municipi. Espero que el 2027 el poble estigui en moviment. Per ara, en vuit mesos hem passat de la decadència al progrés. Tenim el Centre de Competències Digitals com a principal exemple, i tota la feina ingent que estem fent. Li dediquem moltíssimes hores i per això van sortint les coses.

Arribarem a tenir un Portbou diferent, amb un nou esperit i una nova base. La nostàlgia serà cosa del passat i l’haurem canviat per l’esperança i la confiança en nosaltres mateixos com a poble.

Des del primer dia vaig dir que el meu projecte a Portbou és de vuit anys. És el temps que necessitem per revertir la decadència del municipi

Vostè té futur en el món de la comunicació. Ja li ho garantim.

Això és perquè soc cambrer. Porto venent la “moto” des que vaig poder treballar.

Gael Rodríguez va néixer el 2004 i dinou anys després va esdevenir l’alcalde més jove de Catalunya, amb una proposta plena d’energia i una visió il·lusionant del municipi. Val a dir que era una proposta ben apuntalada en una anàlisi DAFO que descrivia Portbou com una localitat amb un gran passat, diversos actius potencials i, també, una certa decadència econòmica acumulada des que el pas fronterer va perdre sentit amb l’entrada en vigor de la Unió Econòmica i Monetària europea. Estudiant de Comunicació amb ‘xispa”, cambrer des de qui sap quant al negoci familiar de restauració, nedador, extravertit i hàbil buscador de subvencions oficials, en Gael presideix també el Fòrum dels Joves Electes de l’Associació Catalana de Municipis.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: El “Poeta a Nova York”, d’en Garcia Lorca.
  • Una pel·lícula: “Amanece que no es poco”. O “Tiempo después”
  • Una cançó: “Vienna”, de Billy Joel.
  • Un plat de cuina: El pollastre rostit.
  • Una beguda: El vi negre. O el vermut negre.
  • Un país: Espanya.
  • Un viatge que hagi fet, o li agradaria fer: Voldria tornar al Cabo de Gata.
  • Un esport: Nedar. És l’únic que practico per ara.
  • El que més valora en una persona: La sinceritat.

Portbou

 

En origen, Portbou consistia en una cala i una vall pertanyents al monestir de Sant Quirze de Colera. El 1802 va aconseguir la cèdula de poblament i, finalment, el 1872, amb l’arribada del ferrocarril, va començar a rebre el progrés i la població. Uns anys després, el 1885, Portbou se segregà de Colera i va anar creixent fins assolir els 3.900 habitants, a l’esclat de la Guerra Civil. La vila era, aleshores, el segon municipi més poblat del Baix Empordà i era tan pròspera que comptava amb dos casinos, una orquestra, un sindicat d’oficis i una representació de la CNT, a banda de diversos mitjans de comunicació. En el moment del gran conflicte bèl·lic espanyol, els túnels ferroviaris, i d’altres localitzacions, van ser emprats com a refugis per part de la població, i milers de persones van protegir-s’hi o van fer-hi estada, de camí cap al forçat exili francès. Al llarg de les dècades següents, el que va suposar la prosperitat per a l’Europa de postguerra (el Mercat Comú, la Unió Econòmica i Monetària, etc.) va comportar la progressiva decadència econòmica de la localitat: de ser lloc de pas fronterer, burocràtic i de gestió de negocis, a ser, merament, el lloc de pas, sense aturar-s’hi. La vila té, actualment, uns 1.100 habitants. I l’objectiu del nou projecte municipal és la d’esdevenir el gran hub ferroviari de Catalunya, atraure ocupació tecnològica i ben retribuïda i turistes familiars delerosos de gaudir del bon mar i muntanya.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.