Arribar i moldre, dirien alguns. En Carles Palau va arrencar en política justament el dia que va presentar-se com a candidat a l’alcaldia de Bell-lloc. Ho va fer amb un equip i un missatge fresc, que evitava la confrontació i invitava a la participació i a la transparència. Va guanyar. Ara s’ha proposat donar un dinamisme nou al seu poble, i no només econòmic, sinó especialment social. Diu que cal tornar a recuperar el carrer com a lloc de trobada pública, reflexió i diàleg. I sembla una bona idea.
“Hem de tornar a ocupar el carrer, en el sentit d’entrar una altra vegada en participar en aquesta vida pública”
“Vam plantejar la darrera campanya en positiu, parlant de projecte. Mai vam parlar malament de ningú, ni de la tasca feta pels anteriors consistoris”
“Bell-lloc és un poble meravellós. Hi ha de tot: zones de lleure, restauració, facilitats per a instal·lar-hi indústries, disponibilitat de terrenys i serveis…”
“La nostra incubadora d’empreses va ser la primera de la comarca. Té una ocupació del 80-90% i funciona molt bé”
“Després de la crisi, sembla que comença a reactivar-se el polígon industrial: una empresa ja hi ha construït una nau, una altra que ha començat a fer els moviments de terra i coneixem l’interès d’altres empreses”
“El primer ple municipal d’aquesta legislatura el vam enregistrar i el vam emetre per Internet. Hi ha hagut 400 visualitzacions, quan generalment als plens hi assistien tres o quatre persones tan sols”
“La potència econòmica i social de Catalunya és imparable… Sempre poso l’exemple de la Marató de TV3”
Vostè fa poc que és alcalde. Va guanyar les eleccions municipals del maig del 2015, però abans ni tan sols militava en política. Quina filosofia de vida l’ha impulsat a dedicar-se al servei municipal?
Uf! Quina pregunta! La filosofia de vida i de fer política són la mateixa: cal treballar per a millorar la societat que ens envolta. Cal combatre la tendència a l’individualisme i l’egoisme i treballar pel benefici de tots. Si la comunitat millora, nosaltres, com a individus, també estarem millor. Aquesta és la meva teoria i crec que les institucions polítiques, igual com la resta de la societat, ho entenguin.
Per què creu que la gent de Bell-Lloc d’Urgell ha confiat en vostè? Perquè pensa que ha sortit elegit?
Caldria fer una enquesta casa per casa. Però penso que els motius principals, tot i que em puc equivocar, és que la nostra era una candidatura nova. Som persones inèdites en política. No ens hi havien vist mai. Vam plantejar la campanya sempre en positiu, sempre parlant de projecte. Mai vam parlar malament de cap altre projecte, ni de la tasca feta pels anteriors consistoris. I crec que aquesta ruptura amb la manera tradicional de fer política va fer que la gent ens considerés una opció seriosa. A banda d’això vam apostar per la participació, la joventut, la transparència… Els votants van entendre que no érem quatre arreplegats que volíem tocar els nassos, sinó que mereixíem el recolzament…
Parlem una mica del seu poble. Què li diria a un foraster per a que vingués a viure a Bell-Lloc?
Només li podria dir coses bones. Som un municipi de mida mitjana dins del Pla d’Urgell. Crec que som un dels municipis més ben situats de la comarca: estem a 6 o 7 minuts de Mollerussa, la capital, tenim tots els serveis necessaris, com ara el CAP, l’ambulatori, el Consell Comarcal… Estem a 15 minuts de Lleida, amb tot el que ens pot oferir una gran capital; estem en el recorregut de l’autovia A-2; tenim la línia de tren; la carretera que va cap a la platja a Tarragona; l’aeroport d’Alguaire el tenim a 20 minuts i suposo que aviat el tindrem més a prop perquè s’hi acaben de fer les autovies que connecten cap allà. Pel que fa a situació, som dels pobles millors.
Pel que fa a l’activitat municipal, som un poble amb una vida associativa i una vida diària brutal: tenim de 20 a 25 associacions, que totes les setmanes preparen activitats…
Bell-lloc és un poble meravellós. Hi ha de tot: zones de lleure, restauració boníssima, facilitats per a instal·lar-hi indústries, disponibilitat de terrenys i serveis… És un poble ideal.
I en quant als indrets i els espais del poble més destacats?
Aquí ja hi juga molt l’apreciació personal. A mi, per exemple, m’encanta la plaça de les Monges (oficialment es diu la plaça de la Creu del Terme). Fa anys hi havia hagut un convent de monges amb una escola. Per mi és un dels llocs emblemàtics. Tenim la pineda municipal, a tres km del poble, que va bé per a fer-hi barbacoes, i anar-hi a passar el dia… El parc infantil municipal també és un lloc bonic dins del centre del poble i, al costat, hi ha la sala cultural on s’hi celebren els actes principals de la Festa Major. Són els indrets que m’agraden més…
Parlem una mica de les activitats econòmiques del poble. Quines són, com les potencien des de l’Ajuntament…?
Bàsicament estem parlant del sector agrícola i ramader. Abunden les granges de bestiar i aviram. Tot i que també tenim algunes indústries considerables: tres o quatre de força pes i nombrosos tallers industrials petits. A més, tenim a tocar del poble el polígon de l’INCASOL, que es va construir fa 5 o 6 anys i que, per culpa de la crisi ha quedat aturat un temps. Ara sembla que es comença a reactivar, amb una empresa que ja ha construït una nau, una altra que ha començat a fer els moviments de terra aquesta setmana i ens consta que hi ha diverses altres empreses interessades en establir-s’hi…
Precisament en relació a aquesta qüestió, vostès compten amb una incubadora d’empreses… Quina importància té per al municipi?
Doncs li diré que és un projecte genial. Vull dir, que fins fa poc era la única que hi havia al Pla d’Urgell. Ara el Consell Comarcal n’ha endegat una altra. En el seu dia es va dir que era un equipament massa gran per a Bell-lloc. I van venir a inspeccionar-la diverses vegades perquè semblava que els ajuts europeus i de la Generalitat que es van rebre eren molts per a un poble de dos mil habitants. Però els controls s’han anat passant sempre. I quant a l’activitat, aporta molt de valor: s’hi crien els embrions de les empreses que després es poden anar trasplantant a d’altres llocs. Inicialment, es pensava que anirien al polígon, però per la crisi que abans dèiem això no ha estat així. Ara bé, la incubadora funciona molt bé i hi tenim un nivell d’ocupació del 80 o 90%.
I quant a l’economia de l’ajuntament, què ens en pot dir?
No ens podem queixar. Si continuem amb l’equilibri d’ingressos i despeses, l’economia està bé, cal reconèixer-ho, perquè és una cosa de domini públic. I no ens cauen els anells per reconèixer que l’anterior equip de govern va liquidar uns crèdits que hi havia i que això ha donat tranquil·litat a l’Ajuntament. Ara mateix tenim un endeutament zero i podem plantejar projectes de futur, en cas que el finançament de la Generalitat o de la Diputació no hi arribi…
Durant el seu mandat l’ajuntament ha posat la informació sobre els plens a disposició del públic. Així doncs la participació i la transparència són molt evidents.
Aquest va ser un dels pilars del nostre programa. Una declaració d’intencions quan ens vam presentar a l’ajuntament. No és que volguéssim assenyalar ningú dient que feien les coses d’amagat. Senzillament creiem que la gent vol estar informada i que té dret a accedir a la informació. El primer ple d’aquesta legislatura el vam enregistrar i el vam emetre per Internet. Hi ha hagut 400 visualitzacions, quan generalment als plens hi assistien tres o quatre persones tan sols.
Seguim publicant les actes a la pàgina web i hem recuperat la costum de dedicar temps a imprimir-les i repartir-les pels centres públics del poble: els bars, les perruqueries, els cafès, etc., que són els llocs on la gent pot llegir i pot informar-se sobre l’actualitat política del poble. Hem de fomentar la participació i volem crear un reglament sobre el tema perquè com més participa la gent en política, més seu es fa el poble, i més de respecte hi haurà per les coses comunes.
Què li diria a aquells que pensin que un municipi petit no dóna tanta feina a l’alcalde com un de gran?
Que estan molt equivocats. Jo crec que és al contrari: en un municipi gran hi ha seccions i a l’alcalde li arriba la feina de signatura, la de prendre decisions un cop tots els informes estan fets. En un poble petit això és al revés: la gent et para pel carrer, et comenta les coses, et truca a casa a al vespre…
Quina seria la seva utopia del municipi?
El primer és que el municipi estès bé, amb una convivència plena. Jo me’n recordo de petit que sortíem tots els vespres a prendre la fresca al carrer. Abans no hi havia tantes televisions i les poques que hi havia es compartien. Ara ens hem tancat en l’individualisme. Hem de tornar a ocupar el carrer, en el sentit d’entrar una altra vegada en participar en aquesta vida pública.
En aquesta legislatura quines són les principals línies d’actuació del seu projecte municipal?
Miri, no ens vam comprometre a fer res en concret perquè no sabíem com trobaríem l’Ajuntament. Hem d’estudiar primer i després decidir. Ho farem entre tots, consultant la gent. Dit això, sí que tenim coses a la cartera. Per exemple ens hem de plantejar què fem amb les piscines municipals, que són velles i que ja no en tenim prou amb el manteniment. I amb el camp de futbol, que també està una mica abandonat. En general tenim la filosofia de no crear coses noves si no tenim consolidades les antigues.
Parlem ara de l’interès general… Quina valoració fa dels resultats del 27-S? I quins són els propers passos que caldrà seguir?
La valoració és molt positiva. Fins i tot amb la maquinaria de l’Estat en contra, s’ha demostrat finalment que hi ha una majoria independentista. Si es fes un Referèndum que com el que s’està demanant des de fa molt temps (i se’ns està negant) crec que el resultat seria molt més positiu del que tenim ara. Quant als passos a seguir, penso que els partits van marcant el full de ruta. Els diputats ja decidiran si han de fer un trencament directe, que per això els hem escollit i són els representants.
Com serà Catalunya com a país independent?
La Independència serà bona a mig termini. Els primers dies seran durs: no ens creiem que lligarem els gossos amb llonganisses… Això vol dir que passarem gana i que tornarem a una època de postguerra? Doncs no… Com a molt ens podem tirar un any igual com ara, acabant de pagar el deute que ens passa el Govern espanyol amb una mica de retallades. Però la potència econòmica i social de Catalunya és imparable… Sempre poso l’exemple de la Marató de TV3. Després tothom ho va copiar, però cada any som milions de catalans donant diners. El país ha de ser imparable.
En la discussió entre els tribunals i la Generalitat, uns 400 alcaldes van donar suport al President. Ara s’esperen represàlies legals. Què n’opina?
Hi ha una cosa que es diu Dret de Manifestació. Ningú està posant una pistola al pit al jutge perquè modifiqui el seu criteri, però la gent té dret de manifestar-se. Bé, jo crec que ells s’han deixat pressionar en acceptar aquesta querella contra el president Artur Mas i la consellera Rigau i la vicepresidenta Joana Ortega.
Com que treballo al Departament de Justícia, conec una mica el món dels jutjats i sé que hi ha vegades en què hi ha pressions molt superiors a aquesta. D’acord que els jutges sí que poden denunciar coaccions, però en el nostre cas no ho poden dir, perquè es tracta de concentracions pacífiques, igual que les del 11 de setembre. Quin problema hi ha que la gent pacíficament es manifesti, recolzant allò que creu que és cert com és aquest cas defensar la democràcia? L’únic que fan és concentrar-se per a defensar la democràcia…
Sobre la limitació de mandats: creu que amb 4 anys ja n’hi ha prou? O es necessitarien 6 anys per legislatura, com a França?
La veritat és que no tinc un criteri format al respecte. A la nostra candidatura vam deixar clar que nosaltres estaríem, com a molt, dos mandats al Govern. Després marxarem i que vingui un altre. Creiem que en vuit anys ja n’hi ha prou per a treballar pel poble i que cal deixar pas.
No pot ser que hi hagi gent que estigui tant de temps en política. Per exemple, avui he vist a les notícies que el diputat Pere Macias deixava el Congrés després de 30 anys en política. Crec que és massa: la persona pot ser molt vàlida, però 30 anys dedicat a la vida política… Quina sensació de regeneració tenim? Cap, cap…
Estic a favor de limitar el temps d’un càrrec públic. Ara bé, si han de ser 4, 5 o 6 anys, no ho sé.
Què creieu, finalment, que cal fer des de la política per a recuperar la confiança de la societat?
Hi ha molta feina a fer. Es parla de la desafecció de la política i és normal, amb els casos diaris de corrupció. El que es deixa corrompre no és un polític: és un delinqüent. I fins fa poc hi havia una mena de “companyonia” per a tapar les malifetes… No, no i no: el corrupte no és un company, és un delinqüent, i el que fa ens perjudica a tots.
Com a treballador de l’administració i com a alcalde veig la crítica des de les dues vessants. He hagut d’aguantar bromes quan he dit que era polític: estàs sota sospita. I el que cal fer és treballar i demostrar transparència. Des del primer dia vam dir que volíem finestres obertes a l’Ajuntament, per a que la gent ens pugui veure des de fora.
