L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) ha celebrat aquest dimarts 10 de desembre la XXVIII Assemblea general ordinària. Ho ha fet al Centre Cultural de Martorell, on ha reunit un centenar d’alcaldes i alcaldesses del país.
Durant l’Assemblea s’ha aprovat una proposta de resolució que reclama un nou finançament local per poder fer front als reptes actuals. Així, la presidenta de l’ACM i alcaldessa de La Garriga, Meritxell Budó, ha reivindicat, una vegada més, la necessitat que el món local disposi de les eines financeres adequades, ja que la reforma de l’impost sobre les plusvàlues, l’aixecament de la suspensió de les regles fiscals que impedeixen l’ús de romanents i el compliment del 0,2% de superàvit, afecten a la capacitat financera de les administracions locals. Així, ha alertat que “les despeses municipals han augmentat un 57% des del 2013, mentre que els ingressos només han crescut un 40%. Això evidencia un desfasament que impacta directament en la capacitat de prestar serveis de qualitat”, destacant que l’Observatori de les Finances Locals que va activar l’ACM ha permès disposar de dades concretes i actualitzades per plantejar l’estat real de la situació econòmica dels ajuntaments i veure la necessitat de disposar d’un nou finançament local “ajustat a les necessitats reals”.
Meritxell Budó ha apuntat algunes solucions per millorar el finançament que passarien per l’increment de les transferències directes i incondicionades que “reconeixeria els ajuntaments com a administracions majors d’edat, capaces de gestionar els seus recursos amb responsabilitat”. En aquest sentit, la proposta de resolució aprovada per l’Assemblea de l’ACM proposa millorar el Fons de Cooperació Local tant per ajuntaments com per als consells comarcals per poder donar continuïtat a la prestació de serveis. En concret, es proposar un increment general del 10%, però major (fins al 15 o 20%) per als municipis rurals o d’especial atenció i els consells comarcals rurals, que sovint tenen més dificultats per poder prestar els serveis. La proposta de resolució també reclama poder disposar dels romanents en cas de necessitat, malgrat l’aixecament de la suspensió de l’aplicació de les regles fiscals, que els ens locals puguin participar en la determinació del percentatge atribuït a cada administració en la limitació del deute, i que es compensi la pèrdua d’ingressos que els ajuntaments han patit amb el canvi normatiu de la plusvàlua.
El vicepresident primer de l’ACM, Jaume Oliveras, ha estat qui ha llegit la proposta de resolució que també reclama l’adequació del marc jurídic amb una nova Llei de Governs i finances locals. “És imprescindible una actualització del marc jurídic per enfortir conceptes com l’autonomia local, la suficiència financera i la col·laboració entre administracions”, ha dit. I ha afegit que cal simplificar i reduir la burocràcia per promoure la col·laboració entre administracions “per donar estabilitat a les polítiques públiques locals”. Oliveras també ha afirmat que la millora del finançament local s’ha d’afrontar superant perspectives partidistes o divisions territorials o organitzatives: “Només des de la unitat del món local es podrà garantir el respecte i la corresponsabilitat amb altres administracions, garantint que les decisions polítiques tinguin en compte les necessitats reals de la ciutadania”.
En la cloenda de l’Assemblea, la presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, també s’ha felicitat per la tramitació històrica de la Llei de l’Estat de Municipis Rurals i l’aprovació del PUOSC 2025-2029 per al desenvolupament local, dues qüestions on l’entitat municipalista ha tingut un pes i paper decisiu. Meritxell Budó també ha reivindicat el compromís i la vocació de servei del municipalisme català i que el seu futur passa per mantenir la unitat i revindicar que és “motor de país”.
La cloenda ha comptat amb la presència del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que ha refermat el compromís de govern amb el món local de qui ha dit que és “una peça central” per a la vertebració del país. “Per això, ha afegit, seguirem mantenint un diàleg constant”. Així mateix, el conseller ha explicat algunes de les iniciatives que està impulsant el govern per dotar de més eines als ajuntaments com l’Estatut dels Municipis Rurals, que ja va iniciar la seva tramitació parlamentària el passat mes de novembre o el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya ( PUOSC).
Mentrestant, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha posat de relleu la importància de l’ACM en “la vertebració del municipalisme català i en la promoció de l’autonomia local”, i ha destacat que el món municipal “es defineix pels vèrtex de la cohesió, agenda modernitzadora i vocació de servei a les persones i a la nació”. Al mateix temps, ha manifestat que el món local és “autogovern i sobirania. La base del sistema institucional neix amb la força i el lideratge del món municipal”.
Pel president del Parlament, l’ACM s’ha guanyat a pols la carta de la representativitat dels municipis, comarques i altres ens locals de Catalunya “sent útil i responent als interessos i a les expectatives dels seus representats”, i per saber afrontar els grans reptes -com el canvi climàtic, la gestió eficient dels recursos públics o l‘atenció a les persones vulnerables- “de forma conjunta i coordinada”.
L’Assemblea també ha servit per donar compte de l’informe de gestió d’aquest any 2024, el primer d’aquest nou mandat després de les eleccions municipals del maig de 2023. Durant l’Assemblea també s’ha aprovat el pressupost per a l’exercici 2025.
L’ACM, nascuda el 1981, és la principal entitat municipalista a Catalunya, amb un total de 1.032 ens locals associats, entre els quals hi ha el 100% de municipis (947) i consells comarcals (40 i el Conselh Generau d’Aran).
Font: ACM
