Els joves immigrants busquen estabilitat i oportunitats mentre les entitats socials alerten de la crisi del voluntariat
Alcaldes.eu va participar ahir en una de les converses que Braval organitza periòdicament des del 2005 sobre immigració i cohesió social, on participen persones expertes relacionades amb aquest tema procedents de diversos àmbits. Es fan una vegada al mes amb l’objectiu de compartir experiències, inquietuds, plantejaments i camins de solució, en un ambient cordial i distés. La conversa té lloc en el transcurs d’un dinar en el mateix local del Braval. Hi assisteixen vuit o nou persones, cada vegada diferents, per tal de facilitar les intervencions de tots els participants.
En aquesta ocasió hi van participar: Francesc Ballbé, CEO d’Status; Jaime Domínguez, Secretari General de l’IESE; Evelyn Lechuga, Directora de Terral; Josep Masabeu, President de BRaval; Ramón Otero, Director de BRaval; Isabel Pallejà, de l’Ajuntament de Barcelona (Pla Endreça Ciutat Vella); Florentino Ysern, ex-professor de l’IES Milà i Xavier Roca, director d’Alcaldes.eu.
Les noves generacions de joves immigrants que arriben a Catalunya afronten el futur amb prioritats diferents segons el gènere, el context familiar i les necessitats econòmiques immediates. Aquesta és una de les conclusions que emergeixen del treball que desenvolupen diverses entitats socials i educatives sobre el terreny, que detecten com molts nois nouvinguts prioritzen incorporar-se ràpidament al mercat laboral per contribuir a l’economia familiar, mentre que les noies acostumen a apostar més pels estudis i la construcció d’una major autonomia personal.
En el cas dels nois, és freqüent que optin per itineraris de formació professional o fins i tot per incorporar-se directament al món laboral tan aviat com arriben a l’edat legal per treballar. Segons expliquen educadors i entitats socials, fins i tot joves amb capacitat acadèmica per cursar estudis universitaris prefereixen sovint vies més curtes i pràctiques que els permetin començar abans a generar ingressos i ajudar les seves famílies.
En canvi, entre les noies s’observa una tendència més clara a continuar estudiant abans d’incorporar-se al mercat laboral. Aquesta aposta pels estudis sovint es relaciona amb la voluntat de guanyar independència, ampliar oportunitats professionals i consolidar espais propis d’autonomia personal i social.
Aquesta necessitat d’obrir nous espais de relació i emancipació també es detecta entre moltes mares immigrants, especialment en determinades comunitats culturals, que troben en casals, tallers i activitats comunitàries una oportunitat per sortir de l’àmbit domèstic i establir noves xarxes socials. Diverses entitats destaquen que els projectes orientats específicament al desenvolupament i empoderament de les dones tenen un impacte molt positiu tant en la integració social com en la cohesió familiar.
En aquest context, les ONG i les entitats socials desenvolupen un paper fonamental facilitant oportunitats educatives, formatives i socials a moltes famílies vulnerables. El seu treball sovint complementa la tasca de les administracions públiques i es converteix en una eina clau per afavorir la integració i la igualtat d’oportunitats.
Una de les entitats que treballa en aquesta línia és Braval, una iniciativa social impulsada al barri del Raval de Barcelona que desenvolupa projectes educatius, esportius i de suport personal adreçats especialment a infants i joves en situació de vulnerabilitat. L’entitat promou activitats de reforç escolar, esport, orientació i acompanyament personal amb l’objectiu d’afavorir la cohesió social, la convivència intercultural i la igualtat d’oportunitats. Braval treballa amb voluntaris i famílies per reforçar els vincles comunitaris i fomentar la integració de joves procedents de contextos socials i culturals molt diversos.
Precisament el voluntariat és un altre dels àmbits que preocupa les entitats socials. Cada vegada costa més trobar persones disposades a comprometre’s de manera estable i continuada en projectes socials, especialment entre els joves, en un context marcat per la immediatesa i la volatilitat dels compromisos personals. Diversos responsables d’entitats alerten també del risc d’una excessiva “professionalització” del voluntariat, que en alguns casos pot acabar debilitant el component humà i emocional de la relació entre voluntaris i persones ateses.
Segons expliquen, el vincle personal, l’acompanyament i l’afecte continuen sent elements essencials perquè moltes persones vulnerables recuperin autoestima, confiança i capacitat de progrés. “La persona reacciona perquè se sent estimada, protegida i acompanyada”, resumeixen des del sector social.
En paral·lel, també creixen les experiències de voluntariat internacional en països del tercer món, especialment entre els joves. Aquestes iniciatives permeten descobrir altres realitats culturals i econòmiques i prendre consciència de les desigualtats globals, però diverses entitats adverteixen que, en alguns casos, aquestes experiències poden acabar derivant en el que es coneix com a “volunturisme”, és a dir, viatges amb un component més turístic que no pas solidari i sovint accessibles només a persones amb un alt poder adquisitiu.
Finalment, el món social i educatiu també constata una problemàtica creixent vinculada al mercat laboral: la manca de mà d’obra qualificada en determinats sectors. Aquesta situació està portant empreses i sectors econòmics a impulsar centres propis de formació professional per preparar els treballadors que necessiten, especialment en oficis tècnics i especialitzats on cada vegada costa més trobar personal qualificat.
