Un estudi de l’Institut Català de les Dones recull la segregació que hi ha a les alcaldies, mentre que a les regidories hi ha més paritat
Gairebé la meitat dels pobles no ha estat mai governat per una dona, i les dificultats són més acusades als pobles petits
Alba Bou és una de les alcaldesses més recents de Catalunya. Va substituir Lluís Mijoler el passat febrer quan aquest va renunciar al càrrec per centrar-se en la tasca al Parlament com a diputat dels Comuns. Bou és també la primera alcaldessa del Prat, ciutat on un nom propi explica, en part, per què mai una dona havia arribat a l’alcaldia. “Lluís Tejedor ha governat al Prat durant 37 anys”, recorda Bou,“i aquest ha estat un factor que ha fet que durant gairebé 40 anys no hi hagi hagut diversitat”. Però també creu que hi ha un factor sociològic, no pas exclusiu del Prat sinó general. “Amb l’alcaldia passa el mateix que passa amb els llocs de responsabilitat d’empreses públiques i privades, que costa moltíssim trobar dones amb perfils directius que estiguin al capdavant. Les alcaldies són un reflex del que passa a la societat i, per tant, costa trobar lideratges femenins que vulguin donar el pas i que també les seves organitzacions polítiques hagin decidit confiar en elles.”
El seu partit ho ha fet, igual com ha passat en prop de 250 ajuntaments. A Catalunya, només el 27% de les alcaldies estan en mans de dones. El percentatge de regidores és superior: el 45,5%. Tanmateix, s’estan detectant lleugers canvis en la proporció d’alcaldesses, ja que el percentatge ha crescut en quatre punts respecte del 2019. També els resultats electorals del 2023 ha fet caure el nombre de municipis que mai han estat governats per una dona: el 53,9% ha estat governat per alguna dona i el 46%, no. I també augmenta lleugerament el pes relatiu de les dones als organismes supramunicipals. Aquestes són algunes de les dades que recull l’Institut Català de les Dones (ICD) al portal Dones i Poder Local .
“Les dones som la meitat de la població i hem d’ocupar, com a mínim, la mateixa proporció de llocs de decisió, hem de ser presents allà on es prenen les decisions o mai aconseguirem una igualtat efectiva”, defensa la presidenta de l’ICD, Sònia Guerra. La paritat, però, està lluny, si bé s’ha millorat des de les primeres eleccions democràtiques. El 1979, només hi havia un 2,18% d’alcaldesses i un 5% de regidores. En les eleccions municipals següents la dada va ser pitjor pel que fa a les batllesses, ja que només l’1,85% dels municipis estava governat per una dona. A partir del 1987 la tendència ha estat creixent: 2,81%, 3,35%, 4,66%, 6,9%… El 2003 es va superar el 10%, i el salt més important es va experimentar a les eleccions del 2019, ja que es va passar del 16% al 23,1%. A les darreres eleccions municipals va haver-hi un increment de quatre punts percentuals, i el 27% de municipis tenen alcaldesses. El 46% dels municipis, però, no ha estat mai governat per una dona.
El percentatge de regidores també ha anat escalant de forma sostinguda, i el 5% del 1979 va arribar, esglaonadament, al 34,6% el 2011. El 2015, però, el percentatge va caure al 31,5% i a les eleccions del 2019 es van recuperar quasi 12 punts, pel que es va arribar al 43,26% de regidores. A les eleccions del 2023 el percentatge es va fixar en el 45,5%.
La presència femenina acostuma a ser més gran en els municipis més poblats. El 1979, als pobles de menys de 5.000 habitants només hi havia alcaldesses al 1,81% dels casos, percentatge que arribava al 9% a les ciutats de més de 50.000 habitants. 46 anys més tard, la tendència és similar: el 26,4% dels pobles amb menys de 5.000 residents tenen alcaldessa, mentre que a les ciutats d’entre 50.000 i 100.00 habitants el percentatge arriba al 41,6%. A les poblacions més grans, la taxa cau al 27,7% tres poblacions de més de 100.000 habitants tenen alcaldessa i vuit, alcalde.
