L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) creu que el Reial Decret Llei 4/2012 és un nou atemptat contra l’autonomia local i genera incertesa pels consistoris. Els Ajuntaments hauran d’acollir-se a una operació de finançament que està subordinada a un pla d’ajust en el qual el ple només tindrà una funció de ratificació, proposat per la intervenció de la corporació i no a proposta de l’equip polític, basat en criteris econòmico-polítics.
L’ACM lamenta el fet que els Ajuntaments es vegin obligats a subscriure noves operacions d’endeutament per pagar els seus proveïdors privats degut als impagaments de l’Estat Central. L’Associació Catalana de Municipis creu que els problemes de liquiditat dels Ajuntaments són conseqüència de l’impagament de la Generalitat als Ajuntaments, un impagament que deriva de l’asfixia financera a la qual el govern central sotmet la Generalitat quan es nega a pagar els 759 milions d’euros de la disposició addicional tercera de l’Estatut o els 1450 que corresponen al fons de competitivitat. La posada en marxa d’un mecanisme de finançament que permeti als consistoris eixugar el deute amb els seus proveïdors mitjançant un sistema extraordinari de finançament és, de fet, un mecanisme que trasllada el problema dels impagaments de l’estat central cap als consistoris, que hauran de pagar interessos. L’ACM creu que si el Govern central pagués allò que deu a la Generalitat, el Govern català podria al seu torn pagar els diners pendents als municipis, que no es veurien obligats a subscriure un finançament que augmentarà el seu endeutament.
Per altra banda, l’ACM també lamenta la invasió de l’autonomia local que suposa el nou Reial Decret que relega la funció dels electes locals a la simple ratificació d’un informe elaborat per l’interventor/a, buidant de sentit la funció dels plens municipals. La nova llei imposa als consistoris l’obligatorietat de comunicar els seus deutes amb els proveïdors i estableix els procediments per fer front a aquests pagaments utilitzant mecanismes d’endeutament sobre els quals, els electes locals, només tindran la funció de ratificar. La possibilitat d’accedir al mecanisme de finançament per part dels consistoris està sotmès a l’adopció d’un pla d’ajust que elaborarà l’interventor, deixant al ple l’única funció de ratificar el document. D’aquesta forma, els electes locals tindran una mínima capacitat de decisió pel que fa a mesures econòmiques que afectaran el pressupost dels seus municipis durant el propers deu anys. La minimització de la intervenció política i el breu període de temps en el qual els consistoris han de prendre aquestes decisions resulta una vulneració de l’autonomia local en qüestions de gran rellevància per als Ajuntaments que hauran de modificar els seus pressupostos –amb increments de taxes i/o mesures de reforma estructurals- sense criteri polític i deixant-ho en un model tecnòcrata durant una dècada, el temps previst perquè els consistoris puguin retornar el diners a les entitats financeres.
Finalment, l’ACM creu que aquest Reial Decret Llei genera noves incerteses als consistoris que desconeixen les condicions en les quals s’hauran de finançar i quins plans d’ajustament hauran de portar a terme, unes circumstàncies que s’agreugen pel breu període de temps en què s’han de prendre aquestes mesures.
L’ACM lamenta els nombrosos interrogants que genera el Reial Decret que, a més de no aclarir si la llei és d’aplicació als Consells Comarcals, tampoc especifica què passa amb aquells consistoris que ja havien aprovat plans de sanejament o quines són les condicions del mecanisme de finançament entre d’altres qüestions.
