L’alcalde ja ens ho ha explicat: Bell-lloc és a la vora de Lleida, de Mollerussa, de l’Autovia, de l’Aeroport… Però és que en temps dels romans ja hi passava a la vora una via romana que comunicava Ilerda amb Barcino (l’actual Nacional II ressegueix uns bocins d’aquell trajecte). I des del segle XX, amb el pas del Canal d’Urgell, l’economia del poble també s’ha vist recolzada en l’aspecte agrari.
De vegades, només cal entendre el significat dels noms de les coses per a saber d’on provenen. Bell-lloc recorda al significat de “lloc bonic” i per alguna raó li deurien posar aquest nom les persones que, en algun moment de la història, han anat transitant pel poble. Perquè és un poble de pas. Però a diferència d’altres pobles de la comarca, aquest segueix creixent.
Ara són uns 2.400 bell-lloquins. Serà que alguns dels que hi passen decideixen també quedar-s’hi. El deuen trobar un lloc bonic.
